[Part 1] Leo GENOVESE (Haikus II) & Vijay IYER (Panoptic Modes)

“Haikus II” de l’ any 2003 és la primera gravació del pianista argentí Leo GENOVESE, just després de finalitzar els seus estudis al Berklee College on va tenir professors tan destacats com Danilo Pérez, Joanne Brackeen o George Garzone. Al Berklee va conèixer a la contrabaixista i també vocalista Esperanza Spalding amb qui va compartir gravacions i actuacions una llarga temporada; va ser a l’excel·lent “Crescent” de 2015, on George Garzone es fa acompanyar per els seus dos antics alumnes, la primera vegada en la que vaig escoltar a Leo Genovese i allà ja em va semblar un pianista que destacava per la seva bona tècnica i una notable expressivitat. Els músics que acompanyen a Genovese en aquest “Haikus II” son: Nathan Blehar al saxo tenor, Phil Grenadier trompeta, Demian Cabaud contrabaix i Francisco Mela bateria, tots fan un bon treball i el resultat és un bon disc; cal remarcar que Genovese mostra una certa urgència en mostrar les seves capacitats, això fa que de vegades la seva música en aquest seu primer disc flueixi un tant “atropellada” ... el que tampoc és gens estrany en un disc debut. Un bon disc en qualsevol cas. A “Panoptic Modes”, any 2000, hi trobarem el pianista Vijay IYER de la seva primera època on encara era molt marcada l’ influencia del saxofonista Steve Coleman i els seu plantejaments que el van portar a liderar M-Base. Una música amb molt rica en el sentit de que incorpora elements diversos del Jazz, del Funk i del Hip Hop, i també de la música tradicional hindú; aquí entra en joc l’altre músic important en aquesta primera etapa de Vijay Iyer: el saxofonista Rudresh Mahantappa, els dos nascuts als Estat Units però amb orígens familiars a l’ India. La música que hi trobarem en aquest “Panoptic Modes” és fresca, àgil i canviant i té molt d’aventura, la gran aportació de Vijay Iyer és que els seus plantejaments originals i novedosos no estan renyits amb un swing i un sentit rítmic que la fan completament accessible i disfrutable als aficionats acostumats a un jazz diríem més ortodox. Rudresh Mahantappa és un sensacional complement a la música que planteja Vijay Iyer ( ó és a l’ inrevés) amb la seva sensacional agilitat des d’el seu saxo alto, Stephan Crump al baix acústic i Derreck Phillips col·laboren servint de manera magnífica la gran varietat de textures i ritmes que demanda aquesta concepció musical. Un disc MOLT RECOMENABLE.