[Part 2] Enrico RAVA, Joe LOVANO (Roma) & David S. WARE (Shakti)

Dos il·lustres veterans, el trompetista italià Enrico  RAVA i el saxo tenor Joe LOVANO que encara que nascut a Nova York la seva ascendència és siciliana, es troben el 2018 en aquest directe a un teatre de Roma i graven aquest "Roma", un disc en el que resulta evident l' empatia entre aquests dos músics i les seves arrels comunes. Giovanni Guidi és un excel.lent pianista, no cal dir el bateria Gerald Cleaver i no recordo haver escoltat el contrabaixista Dezron Douglas que també em sembla francament bo. Enrico Rava és un nen de 80 anys amb una llarga trajectòria, va començar tocant el trombó a una banda de Dixieland i desprès d' escoltar a Davis es va passar a la trompeta ... de l' ordre de 50 discs com a lider, desprès d' acompanyar a musics americans de pas per Itàlia va marxar a fer les ameriques i va tocar amb musics com el Marion Brown, Roswell Rudd, Charlie Haden, Paul Motian Carla Bley, ... també amb joves italians que començaven a despuntar com  Stefano Bollani, Roberto Gatto, Aldo Romano, Danilo Rea, Gianluca Petrella, etc ...Va debutar pel segell ECM amb qui ha treballat molt, el 1975  amb l' exitós The Pilgrim and the Stars; aquest "Roma" també es una gravacio ECM,  hem escoltat dos temes un primer de nom Secrets composició de Rava amb un marcat "accent italià" i el segon del Lovano Divine Timing més abstracta i també atractiva. RECOMANAT, sens dubte. Per cert, de Joe Lovano ja n'hem parlat sovint en aquest Blog i avui no toca.  David S. WARE (New Jersey, 1949-2012 ) va ser un saxofonista, compositor i bandleader adorat per una immensa minoria dels aficionats al Jazz,  un músic honest que va recollir part del llegat espiritual del John Coltrane i el va fer evolucionar al llarg de la seva carrera. A començaments dels 70 es trasllada a Nova York, primeres col.laboracions amb el bateria Andrew Cyrille,  la Cecil Taylor Unit i comença la seva intensa relació amb el contrabaixista William Parker que es mantindrà fins el final de la seva carrera;  David S Ware  necessita liderar el seu propi projecte i a partir de 1978 comença a liderar els seus propis grups, és l' any 1989 quan organitza el seu quartet estable amb el pianista Matthew Shipp, contrabaixista William Parker i alternança a la bateria entre Marc Edwards ,Guillermo E Brown, Whit Dickey o Susie Ibarra, una estabilitat que es mantindrà fin el 2007 i que entre d' altres títols importants podríem destacar el mític "Godspellized" de 1996. A partir del 2007 hi ha un canvi de rumb, marxarà el pianista Matthew Shipp i entrarà el guitarrista Joe Morris, segueix naturalment William Parker al contrabaix i Warren Smith serà el bateria, aquesta és la formació del disc "Shakti" de 2009, que és el nostre disc d' avui.  Un David S. WARE sempre intens  tot i que aquí hi trobem una certa pausa i el que potser seria una mirada retrospectiva als seus treballs anteriors i  un grup de músics formidables, carregats d' energia, com sempre han estat els seus grups, fan d' aquest Shakti un disc MOLT RECOMANABLE.