[Part 2] Jackie McLEAN (Rhythm of the Earth) & Ted NASH (The Mancini Project)

Ens trobarem un Jackie McLEAN en plena forma en aquest “Rhythm of the Earth” de l’ any 1992, un músic perfectament reconeixible que manté intactes la seva intensitat i aquella sonoritat incisiva i punxeguda que el caracteritzaven. Seguidor inicial de Charlie Parker, rebrà posteriorment l’ influencia de Ornette Coleman amb qui va gravar un parell de discs; músic important les dècades dels 50, 60 i 70 amb reconegudes gravacions per Blue Note i Steeplechase. A destacar també la seva tasca com a ensenyant i l’ impuls que va donar a alguns dels seus millors alumnes com els Roy Hargrove trompeta, Steve Davis trombó, Steve Nelson vibràfon i Eric McPherson bateria que participen en aquest “Rhythm ...” amb destacades carreres posteriors. També hi son Alan Palmer un bon pianista del que desconec la seva trajectòria i el seu contrabaixista habitual Nat Reeves. Una música intensa i ben interpretada en un disc RECOMENABLE. “The Mancini Project” combina l’ encant de la música de Henry Mancini i uns músics de primera: Ted NASH als saxos, clarinets i flautes, Frank Kimbrough piano, Rufus Reid contrabaix i Matt Wilson bateria. Ted Nash és un magnífic solista de preciosa tímbrica amb qualsevol dels instruments que toca a més d’ un valuós treballador d’ equip com a demostrat sobradament a les diferents orquestres on ha tocat: a la de Lionel Hampton en els seus començaments, amb Don Ellis, Louie Bellson, Toshiko Akiyoshi, Mel Lewis, ... i des de fa ja un temps a la Lincoln Jazz Orquestra que dirigeix Wynton Marsalis. De Frank Kimbrough n’ hem parlat sovint en aquest programa i és un pianista que ens agrada particularment; tots dos músics van formar part de l’ excel·lent The Herbie Nichols Project, també hi va ser en alguna gravació Matt Wilson , bateria molt versàtil, el que l’hi ha permès formar part de projectes ben diferents amb músics de qualsevol estil. No menys versàtil Rufus Reid, contrabaixista molt sol·licitat que ha participat a infinitat de gravacions. Una personal recreació de la sempre estimulant música de Henry Mancini, fan d’ aquest un disc perfectament RECOMENABLE.