[Part 2] Jerry BERGONZI (Simply Put) & Tina MAY (One Fine Day)

No hem d'esperar innovació ni grans sorpreses en un disc del saxo tenor i soprano Jerry BERGONZI, si podem esperar i de manera sobrada, unes interpretacions vibrants i fluides on acostuma a encadenar amb tota facilitat i naturalitat chorus rere chorus. Neix a Boston el 1947, una extensa carrera musical que comença a ser coneguda des de la seva participació en els últims quartets de Dave Brubeck a començaments dels 80, tot i que el reconeixement popular encara tardarà uns anys a arribar-li. "Simply Put" és un disc del 2009, Bergonzi no pot negar l' influencia de John Coltrane o Sonny Rollins a la seva música tot i que a mesura que ha anat avançant a la seva carrera se li troben trets del càlid i serè Joe Henderson de la seva darrera època; ben acompanyat en aquest "Simply Put" d' aquest excel.lent pianista que és Bruce Barths i els seus companys i amics habituals: contrabaixista Dave Santoro i bateria Andrea Michelutti. Un Jazz MOLT DISFRUTABLE. Escoltem la cantant anglesa Tina MAY i el seu disc "One Fine Day" de 1999. Molta llibertat interpretativa, un ampli repertori que inclou originals, standards del Jazz o del Pop i un acompanyament sensacional on cal destacar l' Alan BARNES un multi- instrumentista capaç d' extreure totes les textures imaginables de qualsevol instrument de vent, bona aportació també de la pianista Nikki ILES una indisimulada admiradora de Bill Evans i un discret i bon treball de Mick Hutton, Simon Morton a la rítmica. Simplement DE-LI-CI-ÓS.!