[Part 2] REDMAN, MEHLDAU (Nearness) & Hilton RUIZ (Piano Man)

Dos vells amics, Joshua REDMAN i Brad MEHLDAU, es retroben el 2011, fan una gira i graven aquest "Nearness". Havien gravat el 1994 un bon disc, "MoodSwing", a nom d'un Joshua Redman que en aquell moment era una promesa tutelada per el seu pare Dewey Redman, un saxo tenor també que a les dècades dels 70 i 80 havia destacat en els grups de Ornette Coleman i Keith Jarret i que va liderar Old and New Dreams un grup on hi eren antics col.laboradors de Coleman: Don Cherry, Charlie Haden i Ed Blackewll. Curiosament, o no, les coincidències estilístiques entre pare i fill son practicament inexistents, Dewey un músic intuïtiu,visceral i que tenia el blues a la sang i per contra un Joshua molt més acadèmic que intuïtiu i considerablement més "cool". El fenomen Brad Mehldau comença poc després amb un brillant "Introducing Brad Mehldau" el 1995, al que seguiran els "Art of the Trio ..." i un fantàstic "Alone Togheter" amb Lee Konitz i Charlie Haden el 97 al Village Vanguard, desprès ...clars i ombres. Hem escoltat només dos talls d'aquest "Nearness": Ornithology i In Walked Bud, dos temes emblemàtics del BeBop i una revisió ANTOLÒGICA en la que dos excel.lents músics entremesclen línies del Bop i del Cool amb gran maestria i un resultat de lo més atractiu. RECOMANACIÓ INCONDICIONAL. Tres músics molt calents ...Hilton RUIZ és el pianista, Buster Williams el contrabaixista, Billy Higgins el bateria i "Piano Man" és un disc vibrant com no podia ser d'un altre manera. Hilton Ruiz va néixer el 1952 a Puerto Rico, nen prodigi que amb 8 anyets feia concerts interpretant a Mozart i que es va interessar ràpidament per el Jazz; va rebre formació del pianista Cedar Walton i sobretot de Mary Lou Williams la seva principal valedora i qui més va influir en la seva música. El 1973 entrarà al grup del multi instrumentista Rashan Roland Kirk amb qui estarà 4 anys, una llarga gira acompanyant a Clark Terry, formarà part del Work Shop del trompetista Joe Newman i acompanyarà a figures de la talla dels Freddie Hubard, Joe Henderson, Sony Stitt, Art Blakey, Frank Foster, Chico Freeman, ... també a les cantants Betty Carter i Abbey Lincoln. A les dècades dels 80 i 90 intensifica el caràcter llatí de la seva música, treballarà amb Tito Puente, Paquito d' Rivera, Steve Turre, Ignacio Berroa i obtindrà un cert èxit comercial, va morir l'any 2006 amb només 54 anys. De Billy Higgins el millor elogi el va fer el gran Max Roach: "és capaç de fer swinguejar un mort ..." i de Buster Williams que no podia ser un altre el contrabaixista elegit per aquesta joia que és "Piano Man"...