Phil Woods (Flowers for Hodges) & Michel Petrucciani ( Trio in Tokyo)

El Duet pot arribar a ser una de les formes més plaents d'escoltar Jazz. Si els músics son el saxo alt Phil Woods i el pianista Jim McNeely i si a més l'excusa es homenatjar el Johnny Hodges. la cosa promet. L' intuició aquest cop no ens ha fallat; els dos músics toquen meravellosament bé: un Phil Woods inspiradíssim com a solista amb una continua successió de frases plenes d'inventiva i l'acompanyament sempre intuïtiu i sumador que acostuma a fer el pianista Jim McNeely ( fonamental en el potser millor quartet de l'Stan Getz). Recomanació SENSE RESERVA d'aquest Flowers for Hodges del 1991, tot i que admeto que la portada no es precisament estimulant ... El Jazz Francès ha tingut dos grans pianistes: Un el Martial Solal i l'altre el també meravellós Michel Petrucciani . Sempre que escolto el Petrucciani tinc l'impressió que el piano, ó potser les tecles, tenen una mida més gran del normal, això deu ser per l'intensitat amb que el toca, la mateixa amb que va viure la seva curta vida. Aquesta intensitat la podem trobar en aquest directe gravat al Blue Note de Tokyo i l'acompanyen l'Anthony Jackson al contrabaix i Steve Gaad a la bateria, un parell de músics de lo més versàtil, que interaccionen la mar de bé amb el Petru. .El disc Trio in Tokyo de l'any 1997 i jo el començaria escoltant l'explosiva versió del So What del Davis