Presentació del llibre: La dansa de medusa

Xerrada que es va fer el passat 14 de desembre amb Raimundo Viejo i Marc Montanyès, autor i editor del llibre Quan la democràcia es difumina en un mar de tècnics i ja gairebé ningú creu que els polítics ens representin, entre d’altres coses perquè el seu poder davant els mercats és més una llegenda que una realitat, hom sent la necessitat d’encarar una gramàtica política capaç d’explicar què està passant. Aquesta és el germen de La dansa de Medusa. Aquest text sintètic, fruit de la col·laboració entre un editor i un dels teòrics que més ha pensat l’agència del moviment des del seu interior, ens situa en un marc interpretatiu diferent, on els partits ja no són sinó màscares que s’esberlen traspuant la dura realitat de la plutocràcia establerta i on el moviment, com Medusa, estén els seus tentacles per enlairar-se, es configura en enormes bancs dispersos i ens fa capaços d’entendre la potència infinita d’una democràcia, la de les places, que s’ha alliberat de la camisa de força de la representativitat. Seguint una perspectiva genealògica, travessem la modernitat a contrapèl des de Maquiavel fins a l’actualitat, buscant figures oblidades que ens ajudin a fer front a l’hegemonia cultural neoliberal de l’actualitat. Així trobem conceptes com el de simbiont, que s’oposa a l’individu possessiu fonamenta la teoria d’estat des de Hobbes i tal i com teoritzà C.B. Macpherson. D’altra banda, confrontem les diferents lectures dels fenòmens de mobilització col·lectiva tot buscant una lectura autònoma diferenciada del republicanisme i llur reivindicació de la desobediència civil, que tal sols els llegeix com a moments de desesperació atòmica. Us proposem un assaig, en el sentit experimental del terme, sobre com es bastirà la política del present i el futur proper tot allunyant-nos de les teories que avui conformen l’hegemonia.