Podcast de Anònims menjars i pensars

Amb Ferran Aisa i Pampols Descripció de l'obra Bakunin va ser una de les figures de més relleu del segle xix per la gran influència que el seu pensament exercí en una gran part d’Europa. La biografia de Bakunin de Viatxeslav Polonski (traduit al català per Andreu Nin) és una gran síntesi exhaustiva de la vida i l’obra del pensador anarquista i revolucionari. Polonski no es deixa res essencial d’un dels intel·lectuals més arrauxats del segle xix, anomenats també revolucionaris romàntics. L’autor narra la vida del príncep rus des de la seva infància a la cort tsarista fins que fou capturat com a insubmís, condemnat al desterrament a Sibèria i la seva evasió posterior. La vida turbulenta de Bakunin ofereix un interès viu, i ajuda a entendre la gran rellevància del seu pensament en el moviment anarquista al nostre país.

Amb Luis Blanco, ex-militant del FOR ( Fomento Obrero Revolucionario ) Rocco Rossetti, militant de Socialismo Libertario

Tema del dia programa Ràdio Granollers (10-09-2014): L'Anònims de Granollers fa recollida de material sanitari per a Gaza. Entrevista a Lluís Guix, propietari de l'Anònims.

Amb la presència de Josep M Sole membre d´Endavant (OSAN) i antics companys/es del PCE (I)

El moviment dels consells obrers 1918-1923 Amb Harald Piotrowski, coautor del llibre “Antifascistas alemanes en Barcelona (1933-1939), coeditor de “Barcelona, mayo 1937. Testimonios desde las barricadas”

Anarquisme i Catalunya són dos conceptes que la història universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona és coneguda com la capital de la «divina acràcia» o la Rosa de Foc. També va ser la capital on es constituí el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys més tard la Confederació Nacional del Treball, el sindicat de caràcter anarquista més important del món pel que fa a l’afiliació i la transcendència històrica. Malgrat això, estem avesats als tòpics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la mínima expressió i es presenten com una tergiversació interessada amb un pòsit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d’un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans són violents perquè no es volen sotmetre a una lògica política imposada, perquè no comparteixen els valors dominants de submissió i desigualtat. En canvi, els cànons analítics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l’ordre i el seny perquè els grups dominants locals, que també dominen els discursos intel·lectuals, anhelen un paí­s modelat pels valors de l’ordre i el progrés propis de la burgesia. Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat aliè, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col·lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memòria històrica el món llibertari o l’hagi reduït a categories inferiors, el fet és que aquest llegat hi és. Hi és i propicià una revolució que il·luminà (o aterrí) el món, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest procés d’invisibilització, el pòsit es pot percebre en bona part de les pràctiques, creences i actituds de la societat catalana.

Amb Marcel·li Reyes i Vidal membre de l'Ateneu Enciclopèdic, ex membre de la Federació Anarquista Comunista Catalana i de la CNT països catalans

Xerrada que es va fer el passat 14 de desembre amb Raimundo Viejo i Marc Montanyès, autor i editor del llibre Quan la democràcia es difumina en un mar de tècnics i ja gairebé ningú creu que els polítics ens representin, entre d’altres coses perquè el seu poder davant els mercats és més una llegenda que una realitat, hom sent la necessitat d’encarar una gramàtica política capaç d’explicar què està passant. Aquesta és el germen de La dansa de Medusa. Aquest text sintètic, fruit de la col·laboració entre un editor i un dels teòrics que més ha pensat l’agència del moviment des del seu interior, ens situa en un marc interpretatiu diferent, on els partits ja no són sinó màscares que s’esberlen traspuant la dura realitat de la plutocràcia establerta i on el moviment, com Medusa, estén els seus tentacles per enlairar-se, es configura en enormes bancs dispersos i ens fa capaços d’entendre la potència infinita d’una democràcia, la de les places, que s’ha alliberat de la camisa de força de la representativitat. Seguint una perspectiva genealògica, travessem la modernitat a contrapèl des de Maquiavel fins a l’actualitat, buscant figures oblidades que ens ajudin a fer front a l’hegemonia cultural neoliberal de l’actualitat. Així trobem conceptes com el de simbiont, que s’oposa a l’individu possessiu fonamenta la teoria d’estat des de Hobbes i tal i com teoritzà C.B. Macpherson. D’altra banda, confrontem les diferents lectures dels fenòmens de mobilització col·lectiva tot buscant una lectura autònoma diferenciada del republicanisme i llur reivindicació de la desobediència civil, que tal sols els llegeix com a moments de desesperació atòmica. Us proposem un assaig, en el sentit experimental del terme, sobre com es bastirà la política del present i el futur proper tot allunyant-nos de les teories que avui conformen l’hegemonia.

A càrrec de Josep Antoni Pozo autor del llibre. Resum del llibre Josep Antoni Pozo González En el verano de 1936 se configuraron, en medio de una revolución social, dos poderes claramente definidos, que representaban cosas ciertamente diferentes: por un lado, el poder legal representado por el Gobierno de la Generalidad, exponente de la legalidad republicana, y a quien los acontecimientos sacudieron profundamente -igual que al Gobierno de la República- hasta el punto de perder buena parte de sus atribuciones, y por el otro, el poder real, representado por el Comité Central de Milicias y la multitud de poderes revolucionarios locales que, si bien no dirigieron su actuación en contra de los poderes legales de manera directa, en la práctica acabarían sustituyéndolos total o parcialmente según los casos. Esto sucedió de manera generalizada en los niveles inferiores del aparato político-administrativo del gobierno autónomo, pero también en el escalón inmediatamente superior de la estructura, representada por las Comisarías Delegadas de la Generalidad y de Orden Público, ubicadas en Gerona, Tarragona y Lérida. Todos estos elementos son los que expone Josep Antoni Pozo González en este libro, que incluye un apéndice analítico sobre la tipología de los diferentes comités surgidos en Cataluña, y otro documental, en el que se reproducen, por el interés que tienen, las actas del Comité Central de Milicias correspondientes a las sesiones en las que se discutió la disolución de este organismo. Ediciones Espuela de Plata, Colección España en armas, 23. Sevilla 2012 424 págs. Rústica 21x15 cm ISBN 9788415177388