Quaderns d'Estiu (2)

Continuem amb els nostres Quaderns d’Estiu, que ja sabeu es feina perquè no us avorriu de tanta platja i entre migdiada i migdiada escolteu una mica de Jazz. Avui tenim la sort de que en Josep ha pogut escapar-se de tanta platja i migdiada amb la magnífica excusa de venir a fer aquest sensacional ( com quasi sempre) programa de ràdio a l’Ona de Sants Anem al gra, una primera part amb un trompetista .tan extraordinari que quan el Miles Davis va decidir dedicar-se a això de tocar la trompeta, va haver d’escalfar-se el cap per trobar un estil on no hagués d’entrar en competència amb la seva tècnica i exhuberància inigualables. Si a sobre diem que aquest music es el primer que va donar entitat DE VERITAT a la fusió entre la música llatina i el Jazz, ja queda més que clar de qui estem parlant i per tant NO penso afegir cap altre pista. No us perdeu sobretot el primer tema, composició pròpia. tocada AMB molta ALMA. A la segona continuen les rebaixes i reconeixer el saxo tenor que lidera aquest fenomenal quartet és tan senzill que segurament en tindreu prou amb uns segons del seu exclusiu fraseig. Segueix la línia iniciada per el Lester Young a diferència dels Coltrane, Rollins, … que es van decantar per la branca Coleman Hawkins, va fer “molta pela” al Brasil, on va trobar una mina. A mitjans dels 80’s organitza un quartet sensacional , el que estern escoltant ara, pareu atenció en cadascun dels seus components tots ells d’altíssim nivell. Una última pista: En el local que veiem a la portada va fer una actuació extraordinaria amb el més meravellós dels guitarristes belgues, això era el 1972 i punts extra si em dieu el nom del local … que no es el .Montmartre de Copenhague.