RG-20 Temprança.

What this episode covers

«Però el fruit de l'esperit és: amor, goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança contra aquestes coses no hi ha llei. Els qui són de Crist han crucificat la carn amb les seves passions i desitjos.» GÀLATES 5:22-24El darrer aspecte del fruit de l'Esperit és la temprança. Curiosament, aquest terme només apareix segons la traducció una vegada, i en aquesta llista. Però per referir-se a aquesta mateixa virtut, trobem el terme domini propi o continència.La temprança és la moderació o l'autocontrol, l'antítesi a qualsevol excés. Efesis 5:18 (BEC) diu: «No us embriagueu de vi, que us faria dissoluts; més aviat ompliu-vos de l’Esperit,» Un cristià no hauria d'estar controlat per cap substància en cap moment, sinó que hauríem d'estar controlats contínuament per l'Esperit Sant. Però aquest autocontrol també s'ha de mostrar en altres aspectes de la nostra vida. Diu a proverbis 29:11 (BEC) «El neci desfoga tot el seu despit, però el savi el reté i l’assossega.» I desfogar és la manca de control de les emocions. A proverbis 16:32 (BEC) ensenya: «Més val un home sofert que un heroi, i saber dominar-se que ser un conqueridor.» qui sap dominar-se és qui té control sobre les seves reaccions.I així trobem a través de la Paraula sobre aquesta virtut que cada cristià hauria d'exhibir.2 Pere 1:5-8 (BEC) ensenya que com Déu ens ha donat tant devem, «procurar diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment; al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat; a la pietat, l’afecte fraternal; a l’afecte fratemal, l’amor.» I diu «Perquè si teniu aquestes qualitats i van creixent en vosaltres, no us deixaran que estigueu inactius ni que sigueu inútils, tocant al coneixement de nostre Senyor Jesucrist.»Aquests són fruit de l'Esperit Sant que habita en el cristià, i entre ells hi ha el domini propi. Si aquests abunden en nosaltres, no estarem ociosos. L'oci és un ídol a la nostra societat. Els llocs de lleure abunden, i els excessos, sigui en beguda, menjar o experiències són senyal de diversió. Encara més, el món no sap què pensar dels cristians genuïns, perquè no vivim en els mateixos excessos, i això els incomoda.Em sembla curiós i trist el que trobem a Fets 24, Pau estava parlant de la seva fe a Fèlix el governador de Judea. Aquest escoltava atentament, però diu que «quan tocava el tema de la rectitud, del domini propi i del judici futur, Fèlix, atemorit, li replicà: Per ara, vés-te’n; ja et faré cridar quan tingui més temps.»Fèlix es va sentir incomodat davant la crida al domini propi. Roma era coneguda pels excessos, i pensar que un dia podria ser jutjat per aquests no li va semblar un missatge agradable.Si ens anomenem cristians, hem de mostrar al món la temprança, no sols en els excessos que semblen més obvis, sinó en cada aspecte de la nostra vida. Que Déu ens ajudi a no abusar de la televisió, de les xarxes socials, de l'oci o de qualsevol cosa que ens distregui de la crida de Déu a la nostra vida. Pau ho va expressar així: «¿No heu vist com a l’estadi els corredors corren tots, però només un s’emporta el premi? Correu com cal per guanyar-lo. Tots aquells qui volen competir s’han de privar de moltes coses; ells, per aconseguir una corona corruptible, en canvi, nosaltres, per una d’incorruptible.» 1 CORINTIS 9:24-25 BEC. Abstinguem-nos de qualsevol cosa que ens impedeixi córrer la carrera de la fe, i caminem en l’Esperit. «Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,» 2 TIMOTEU 1:7 BEC

PodParley-generated summary based on available episode metadata and transcript content.