RG-30 Gratitud i lloança cap al proïsme

Hem estat veient com desenvolupar una rutina de gratitud i lloança personal envers Déu. Ara podem fer un pas més perquè aquesta gratitud i lloança s'estengui cap a aquells que tenim al nostre voltant.De la mateixa manera que és fàcil fixar-se en el fet desagradable i ignorar tot el que tenim de bo per agrair, acostumem a donar per fet les característiques positives dels que ens envolten i treure a la llum aquelles que ens molesten.Aquest mal costum de notar allò que no ens agrada el transmetem a les persones del nostre entorn. Soc mestre de professió i he treballat com a editora, i totes dues feines requereixen que noti les errades per poder corregir-les, i crec que aquest “do” de trobar errades em porta a notar amb facilitat el que es pot millorar en lloc de què ja està bé. I així acostuma a passar, que el que és correcte passa desapercebut i només es nota allò que no ha anat tan bé, oi? Això ho veiem especialment amb els de casa, on acostumem a notar i verbalitzar totes les coses que han de millorar i no notem els esforços i els èxits. Si estas casada, pregunta't: Quan va ser l'última vegada que li vas donar les gràcies al teu marit per treballar aquell dia, o treure les escombraries, o desparar la taula, o el que sigui que faci? Segur que pots trobar alguna cosa per lloar-lo. Potser estàs pensat: “però això no ho fa per mi”; o “jo també ho faig”, o “és la seva obligació”. Sí, i què? No t'agradaria a tu que altres notessin que compleixes amb les teves obligacions a la feina, que prens el temps per arreglar la casa, o que ajudes amb les tasques de l'escola? Jesús va dir a Mateu 7:12 (BEC) «De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells.»Si ets mare, practica aquesta rutina amb els teus fills. Dona'ls les gràcies quan t'ajudin amb alguna cosa a casa. Digues que n'estàs orgullosa quan fan la seva tasca de l'escola. Els psicòlegs emfatitzen com és de bo i eficaç el reforç positiu en la vida del nen, i nosaltres com a cristians hauríem de ser els primers a desenvolupar l'hàbit de lloar els nostres petits, verbalitzant la nostra gratitud per tot el que fan bé. A això potser penses: “Si els lloo els malcriaré” o “es tornaran orgullosos”. Tot al contrari. Estaràs modelant la gratitud, perquè aprenguin ells a tractar els altres així.Filipencs 2 ensenya, «No feu res per rivalitat ni per presumpció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.» FILIPENCS 2:3-4 BEC.La persona que agraeix poc i lloa poc dona un missatge d'orgull, com si l'altra persona no fes res digne de lloança. Comunica per la seva falta de lloança que no valora altres tant com es valora a si mateix. Crist ens mostra com tractar amb el proïsme de manera que se sentin valuosos a la nostra presència, i no utilitzats per a la nostra pròpia glòria. Això ha de començar a casa i projectar-se cap als de fora.Déu Pare, a Mateu 3:17 (BEC), lloa Jesucrist davant dels que estaven a les ribes del riu Jordà aquell dia: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui m’he complagut.”» I a Lluc 10 i Mateu 11 i 13 trobem a Jesús lloant al pare. A la mateixa Trinitat veiem aquesta pràctica. I 1 Tessalonicencs 5:11 (BEC) ens exhorta a fer el mateix: «Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.»“Tal com ja feu” els anima Pau. Quan ho estan fent bé, verbalitzem la nostra satisfacció, i quan es necessiti reprensió, fem-ho de manera que se sentin estimats i valorats, animant i edificant-nos els uns als altres, per a la glòria de Déu.