Romans- 087 Discutir amb Déu

What this episode covers

A Romans 9:20 llegim:  “Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu?”Ja a la primera part del capítol 9, Pau ha estat qüestionant les nostres idees sobre Déu, afirmant veritats que han de quedar clares a les nostres ments.En primer lloc, al verset 6, i després d'haver exposat la condició del poble jueu davant Déu i a través de la història, Pau afirma que la paraula de Déu no falla.Al verset 14, durant la seva explicació de com Déu va escollir Jacob i no Esaú, planteja i resol un dubte comú a l'ésser humà. Diu així: “Què direm, doncs? ¿Que en Déu hi ha injustícia? De cap manera!” Romans 9:14 BCIDéu és sobirà per prendre decisions i és perfectament just. El seu favor no depèn de si podem oferir-li molt, ni de poca cosa que li puguem donar. El verset 16 afirma: “Per tant, tot depèn no del voler o dels esforços humans, sinó de la compassió de Déu.” Romans 9:16 BCINo importa quant ens preocupem, Déu és el que dona, i Ell dona segons la seva misericòrdia i segons la seva voluntat. Per això al verset que ja hem llegit diu: “Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? És que la figura pot dir al qui l’ha modelada: Per què m’has fet així? El terrisser, no és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta vasos nobles i atuells ordinaris?” Romans 9:20-21 BCIPer què discutiríem amb Déu sobre les seves decisions? Qui creiem que som? Potser mereixem els uns més que els altres? Déu està deixant clar una vegada més que ningú en aquest món no mereix la seva misericòrdia, i quan Déu la dona, no l'hem de qüestionar. Nosaltres som el fang i Ell és el terrisser: Potser “dirà el got de fang a qui el va formar: Per què m'has fet així?”Fàcilment, qüestionem les bondats de Déu, fàcilment dubtem de la veracitat de les paraules. I això és un menyspreu inacceptable. El text ens explica que Déu té potestat sobre la seva creació, i no fem bé de qüestionar la seva voluntat.No és la primera vegada que Déu ofereix misericòrdia a aquells que no la mereixen. “Tal com diu en el llibre d’Osees: Anomenaré «Poble meu» el qui no era el meu poble i «Estimada» la qui no era estimada. I al lloc on els havien dit: «Vosaltres no sou el meu poble», allà mateix els anomenaran «Fills del Déu viu».” Romans 9:25-26 BCI “I tal com el mateix Isaïes havia predit: Si el Senyor de l’univers no ens hagués deixat una descendència, hauríem estat com Sodoma, ens hauríem assemblat a Gomorra.” Romans 9:29 BCITots mereixíem càstig, i Déu ens ha ofert misericòrdia i salvació.No hem d'oblidar qui som i qui és Déu. No intentem discutir amb Déu sobre les seves decisions. No ens pensem millors que Déu, més savis o més poderosos, perquè el principi de la saviesa és el temor de Déu.En lloc de defensar les nostres idees davant Déu, humiliem-nos i demanem que La seva voluntat sigui feta. Creguem en Déu amb el nostre cor i confessem amb la nostra boca. Perquè com  diu a Romans 10:9-11 ”Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat. Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. Diu l’Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós.“ Romans 10:9-11 BCICreu en la seva bondat, i descansa en la seva saviesa. Permetem que les mans poderoses i amoroses del Déu de l'Univers ens modelin segons la seva voluntat.

PodParley-generated summary based on available episode metadata and transcript content.