Romans- 091 Les autoritats

Romans 13 és conegut per molts com el text que explica la responsabilitat del cristià davant les autoritats i Pau a més és força clar en tractar el tema.Les autoritats han estat establertes per Déu: Déu ha dissenyat un sistema en què tots tenim algú que exerceix autoritat sobre nosaltres. Encara aquells que es creuen que no han de respondre a ningú estan greument equivocats, ja que tenen sobre ells una autoritat més gran. Podem descansar que Déu, la màxima autoritat a l'univers, no dorm, i està atent al que està passant al nostre món.Tot i que el que trobem en aquest text es pot aplicar generalment a qualsevol autoritat, Pau aquí s'està referint específicament a dos aspectes de l'autoritat, l'àmbit de les lleis i el dels impostos. En primer lloc, tracta sobre les autoritats que estan establertes perquè es compleixin les lleis del lloc, com ara les forces de seguretat o els jutges. Quan ens oposem als agents que tenen la tasca de l'ordre i castigar la desobediència, el text diu que “rebran el càstig que es mereixen.” Fem bé de veure els agents de seguretat pública com a guardians del bé, que hi són per protegir-nos del mal i proveir benestar. El verset 3 esmenta els magistrats, els alts comandaments, aquells que estableixen les lleis i decideixen qui rep lloança i qui rep el càstig. L'apòstol Pau afirma que aquells que fan el que és correcte no han de témer les autoritats, però sí que han de témer aquells que fan el mal; per tant “Porta’t bé i tindràs la seva aprovació”, conclou el verset.L'altre aspecte que Pau tracta és el dels impostos. El verset 5 diu que hem d'obeir el que està establert, no només per evitar el càstig, sinó per motius de la nostra consciència. Jesús mateix, quan se li va preguntar si s'havien de pagar els tributs a Cèsar, va dir que sí, que se li donés a Cèsar allò que era de Cèsar, però que no ens oblidéssim de donar a Déu allò que és de Déu, referint-se al nostre ésser . És curiós com és de fàcil notar quan els alts càrrecs cometen accions que violen els preceptes de Déu, però alhora molts intenten justificar l'incompliment de les seves pròpies obligacions fiscals. No se'ns demana que paguem a hisenda només si ens sembla bon percentatge o si el que es recapta serà distribuït bé; se'ns demana que complim les nostres obligacions fiscals, i punt. Gràcies a Déu tenim oportunitat de votar els nostres representants, i hem d'exercir aquesta responsabilitat, però hem de respectar el sistema i les normes. Pau anima els creients a ser ciutadans exemplars, no rebels ni antisistema.Ara bé, és cert que podríem argumentar que moltes vegades els qui han de fer justícia no actuen amb justícia segons la nostra opinió. Hi ha països on regna la injustícia; hi ha situacions en què sembla que es premia el mal o es condemna el bé. Què hem de fer els creients en aquestes situacions?Tots tenim una autoritat superior, i hi ha vies legals per apel·lar les decisions de les autoritats o denunciar abusos de part d'autoritats deshonestes. A les forces de seguretat hi ha la possibilitat de reclamar, als jutjats es pot apel·lar una decisió que ens sembla injusta, i fins i tot el govern té un congrés i un sistema judicial al qual han de donar explicacions d'accions qüestionables si se'ls demana.Déu no demana que consentim l'abús de cap autoritat humana, sigui a l'àmbit més familiar o en les altes esferes. Déu és el nostre defensor en darrera instància. Podem anar a les autoritats establertes per Ell directament o indirectament, i alhora sempre podem portar a la seva presència qualsevol injustícia feta en contra nostra.Crec que podem tornar als principis del capítol 12 per reaccionar correctament davant les autoritats, fins i tot quan no hi estiguem d'acord. Ens diuen els versets 17-19*: “No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom. Si és possible,  mentre depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.”Si les autoritats fan alguna cosa incorrecte, això no ens dona llibertat de fer el que Déu no aprova. No paguem mal per mal, sinó procurem la pau amb tothom. El text continua dient: “No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.” ROMANS 12:19*Si consideres que les teves autoritats mereixen judici, porta les teves queixes directament a Déu, el que és la màxima autoritat, i descansa a la seva sobirania. Si hi ha vies legals que has de seguir, aprofita les institucions que Déu ha permès per protegir-te, i deixa els resultats al Senyor.Com diu a Romans 12:21*,“No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.” Podríem resumir el missatge sobre la submissió a l'autoritat al capítol 13 amb els versets següents: “Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.” ROMANS 13:8*Siguem ciutadans savis per destriar el bé del mal, però humils per mostrar una ciutadania exemplar i responsable.* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana