Srs. Vibrafonista X, Pianista Y & Srs. Clarinetista A, Pianista B

Una nova edició del "Jazz a Cegues", aquests programes que fem de tant en tant en els que no donem dades ni dels intèrprets ni del nom del disc i que vosaltres heu d'encertar. Comencem amb un Atlantic editat a començaments dels 70's, liderat per el Srs. Vibrafonista X i Pianista Y, una època molt bulliciosa en el terreny musical on hi havia un munt de músics provant diferents fórmules, aquesta en concret barreja elements del Pop, del Rock i del Jazz, va tenir un bon èxit comercial i se'n van vendre una bona quantitat de copies. Els músics?: podem considerar el vibrafonista com un dels dos revolucionadors de l'instrument després del clàssic Lionel Hampton i el bopero Milt Jackson i NO és el Bobby Hutcherson ... el pianista, un ""carrerón , un músic en plena vigència i que ven com ningú al segell ECM, el que passa es que es repeteix més que l'all amb el seu famós trio ...també hi tenim un famós baix elèctric ... un bateria associat llargament amb el Phil Woods i un bon guitarrista d'estudi. Ja n´hi ha prou, no ? I a la segona part tenim el Sr Clarinetista A, un músic que ja era molt modern el 1957 quan va gravar aquest disc, va compartir bateria y pianista amb el George Russell en aquesta mateixa època i com ell també es movia en "terceres vies". Molt aviat va desviar la seva atenció cap a la filosofia Zen i va dedicar els seus esforços a fer musicologia per afavorir aquesta pràctica, és va traslladar a Itàlia a començaments dels anys 70 on va continuar amb aquesta línia i també alguns discs dedicats a la Billie Holiday per qui tenia una gran devoció ja des de l' època en que l´havia acompanyada. Ens queda el Sr. Pianista B, aquí encara no era Deu però ja li faltava poc per impresionar el personal, primer amb el Miles Davis i després amb el bateria que també toca aquí i un contrabaixista de curta vida però que va deixar un record imborrable ... que No toca aquí. Punto.