Ted Curson ( Tears for Dolphy ) & Mary Lou Williams ( Free Spirits)

TED CURSON un excel.lent trompetista conegut sobretot per la seva estada en el grup del Charles Mingus, allà va coincidir amb l' Eric Dolphy i aquest " Tears for Dolphy" és l'homenatge que li fa poc després de la seva mort. Poca discografia a nom seu tot i que ha treballat amb músics importants, a banda de la seva estada amb el Mingus ha tocat amb l' Archie Shepp, Cecil Taylor, Andrew Hill ... i altres músics importants de l' avantguarda. Aquest disc és un emocionant homenatge al seu amic Eric Dolphy , la gravació és de l'any 1964, un moment clau de convergència de diferents direccions i tendències en el mon del Jazz tot i que hi ha un evident regust Mingus a la seva música. Un grup realment bo amb el saxo tenor Bill Barron, Herb Bushler al contrabaix i Dick Berk a la bateria, un disc EXCEL.LENTque feia anys que no escoltava i m'ha agradat tornar a fer-ho. Tots tenim les nostres pròpies icones i una de les meves és la pianista MARY LOU WILLIAMS. Ja fa uns quants anys vaig escoltar-la per primer cop, va ser precisament en aquest "Free Spirits" de 1975 i recordo perfectament l'impacte que em va produir .. que es repeteix cada cop que el torno a escoltar. Pianista, compositora i una gran arranjadora aspecte aquest últim que li va permetre treballar per l' Ellington una temporada, ell sempre la va admirar i la va definir com " una pianista perpetuament contemporània". La seva evolució va ser constant però sempre arrossegant en cada nova evolució l'historia del piano en el Jazz, a la seva música hi ha ragtime, piano stride ... hi ha Bud Powell, Bill Evans ...i el Blues omnipresent. Buster Williams és el contrabaixista, també va ser la primera vegada que el vaig escoltar, em va semblar realment bó i a la bateria un discret Mickey Rocker que aquí llueix com mai. Difícil destacar un tema ... podria ser el Baby Man del John Stublefield. Subjectiva ment IMPRESCINDIBLE.