Un estiu de Gabriel Fauré

Avui el nostre particular tour ens ha portat, per començar, records de joventut i dies d'estiu: "Van ser llargs i ardents, els estius! Estàvem nus davant del mar, i el mar encara més nu. Amb els ulls, i en uns cossos àgils, posseíem el món de la manera més feliç. Ens sonaven les veus enceses de lluna, la terra era càlida i violenta, transcorríem ingrats amb el son. El ritme tan obscur de les onades ens abrasava eterns, i només érem temps. A l'alba s'esborraven els astres, i amb l'arribada de la llum s'iniciava l'amor furiós i delicat. Avui sembla un engany que fóssim feliços a la manera immerescuda dels déus. Que estranya i que breu va ser la joventut!" Traducció del poema "Els estius" del valencià Francisco Brines. Després hem seguit per l'inabastable univers musical fins a trobar Fauré. Hem estat amb ell, els seus estius, els seus problemes i la seva música. Meravellós!