Una felicitació i un bonegó

Aquesta columna és una felicitació i al mateix temps un bonegó sense acritud per a una afició. L’afició de l’Alcodiam. És necessari dir alguna cosa d’eixa afició que, amb la seua espenta, va fer que l’Alcodiam es quedara un any més a l’Ok Lliga. Mira que porte anys veient hoquei patins i mira que mai havia vist un ambient com eixe, un pavelló a vessar. En el primer partit, on el patiment va durar fins a la tanda de penals i en el tercer, encara més ple el pavelló per ser més decisiu. Una afició de 10. Una afició que, de cap manera, es mereixia que l’equip baixara a Ok Plata. L’ambient que van crear va condicionar fins i tot algunes jugades a favor dels nostres. El factor pista és important, és clar que sí. Així que enhorabona a l’afició. Molt gran. Però ara ve el bonegó. Xicotet. ¿Us imagineu on podria arribar l’Alcodiam amb eixe ambient jornada rere jornada i en competició europea? Seríem equip de Champions, sens dubte. Però, de vegades, sobretot en partits europeus, la presència de públic no és la desitjada. Como veieu el bonegó és ben carinyós. Ara cal fer un equip que no ens done eixos sobresalts. Que d’estar entre els quatre primers acabe jugant el play out, el play off pel descens. I cal que l’afició continue enganxada. Almenys este sí que és un equip propietat del socis i aficionats.