Una llengua de segona divisió

Estic retransmitint per a OKlligatv els partits de l’Alcodiam i estic una mica trist. La Federació de Patinatge ens obliga a retransmetre en castellà. L’argument del seu president, Carmelo Paniagua, és que així es promociona millor l’hoquei patins a Espanya i a Sudamèrica. Este argument és compartit per alguns socis del club. I, clar, el debat està servit. El que amaga eixa afirmació, que és millor el castellà per a promocionar l’hoquei, només denota, de nou, una mentalitat colonial. Es a dir, que el valencià és una llengua de segona divisió. Que no aprofita per a segons quins objectius. Denota aixo de “habla en español porque estamos en España. Ya si quieres, tu valenciano lo hablas en la intimidad. Todavía no es mayor de edad para salir de casa”. Com diu el cantant Xavi Sarriá, portem segles guardant la llengua de la burla i la vara. I esta és una mostra més. Mireu. Jo vaig estar seguint l’europeu Sub 19 celebrat a la localitat portuguesa de Paredes. De sobte, la càmera de televisió em va mostrar un home amb casc emponat en una porteria. El locutor va gosar a dir, en perfecte portugués, que eixe home era el “guardaredes” No veges quin curtcircuit va tindre el meu cervell per a endevinar que eixe tio en casc era el porter. El mateix curtcircuit que ha de tindre un castellanoparlant si jo dic “porter” en lloc de “portero” mentre la cámara mostra un primer pla. O no veges quin embolic es farà eixe castellanoparlant si narre un “gol de Pere”, en valencià o un “gol de Pere”, en castellà. No és qüestió de si s’enten o no. No és qüestió de promoció. És una mostra més de dir-nos als valencians que hi ha llengües de primera i de segona. És una mostra més de supremacisme. Em dona igual fer-ho en castellà que en valencià. Molesta la imposició. El bon aficionat a l’hoquei patins vorà els partits que li vinguen de gust, siga quina siga en la llengua en que es retransmitisca.