Una paraula teva...

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb paraules de Johannes Brahms. No és exactament una carta, però és un poema que el compositor va fer servir per escriure "Nänie", una obra fúnebre dedicada al pintor Feuerbach. Johannes Brahms i Feuerbach havien estat amics. Bé, potser no amics, exactament; almenys, no íntims. Es van conèixer el 1865 a Baden-Baden; llavors el pintor vivia a Roma i passava l'estiu al mateix balneari que Brahms, i allà es van anar retrobant els anys posteriors. Brahms i Feuerbach tenien caràcters diferents: el pintor era un home de món, amb molt d'encant personal, en canvi Brahms era un home amb poques habilitats socials. En aquell ambient cosmopolita i segurament un pèl frívol del balneari, devia sentir-se una mica intimidat per la presència aclaparadora de Feuerbach. En tot cas, mai van tenir una relació fluida, és més, s'havien barallat alguna vegada. Paraules que a Brahms no el van fer trontollar! Us ho explico!