Una sensació que s'aguditza

La DANA de València només ha fet que confirmar la sensació que tinc des de fa temps. Als valencians no ens volen. Bé. Sí que ens volen. Perquè siga'm sent una potència turística, industrial i agroalimentària que suporte el PIB espanyol. La meua indignació anava creixent mentre escoltava al Congrés Teresa Ribera i Miguel Tellado. Que si s'havia firmat l'impacte mediambiental del barranc de Poio i que l'altre havia paralitzat el procés. Que quan Mariano Rajoy anava a començar les obres, la moció de censura de Pedro Sánchez ho havia paralitzat. Vergonya, vergonya, vergonya. Si una infraestructura és necessària per al País Valencià i pot evitar més de 200 morts, no importa si s'ajorna. Si una infraestructura és necessària per al País Valencià i pot millorar la nostra qualitat de vida, no importa si s'allarga any rere any. El que no s'ajorna és el pagament d'impostos; el que no avança és el finançament autonòmic, que ens impedeix tindre els serveis que ens mereixem. Al final PP i PSOE o PSOE i PP. Dos branques d'un mateix arbre corcat que es diu Estat Espanyol. I els valencians necessitem ja una veu pròpia per decidir quins problemes són els prioritaris.