"Viure em costa la vida"

Avui el nostre particular tour l'hem començat a l'Argentina, amb aquest poema: "Viure em costa la vida. Les meves portes són dèbils, les meves portes són primes. Invisibles. No temo els lladres. De la meva vida en tot el que soc, i res no tinc. Soc tan forta com vulnerable. Els meus amics travessen les meves portes com ho fa el vent en les altures. No tinc defenses, no tinc consols, no tinc reserves. Soc la vida que em talla com arena. Soc igual que tothom. Viure em costa la vida." És d'Héctor Berenguer. I a partir d'aquí hem agafat embranzida i el camí se'ns ha fet curt. Per què? Doncs perquè hem escoltat músiques fascinants, hem descobert alguna història que no sabíem, hem anat d'estrena a París i hem conegut l'orguener Aristides Cavaillé-Coll, d'origen català, nascut a Montpeller el 1811 i considerat un dels fabricants d'orgues més importants del segle XIX.