Wayne Shorter (The Soothsayer) & Paul Bley ( BeBop BeBop BeBop)

Millor com a compositor , com a intèrpret del saxo tenor ó del soprano ?. que cadascú es quedi amb el Wayne Shorter que vulgui, però ningú pot dubtar de la trascendència de la seva música i si no que li preguntin al Miles Davis.. Aquest ”The Soothsayer” es va gravar el 1965 , quan ja feia uns mesos que treballava am el Davis, una música plena de creativitat i una ”senzilla complexitat”, amb un acompanyament de luxe: el vent a càrrec de Freddie Hubbard, i el saxo alt James Spaulding i la rímica amb els McCoy Tyner, Ron Carter i Toni Williams. Un de tants discos que s’ha de tenir del Wayne Shorter.!!! El pianista Paul Bley comença interpretant BeBop, però ràpidament se’n desmarca i inicia les seves línies d’experimentació que mai més ha abandonat. L’any 1989, gairebé 40 anys després, decideix “revisitar" aquest Bebop dels seus inicis, el resultat es aquest “BeBop BeBop ….” i es cert: ´La façana es l’antic bebop, però l’interior està TOTALMENT RENOVAT.amb una música d’ALT STANDING. Els altres dos bons arquitectes son l’infalible Bob Cranshaw al contrabaix i un esplèndid Keith Copeland a la bateria.