Crims

La policia deté a Barcelona el principal sospitós de l'assassinat d'Andrea Arenas, Aroa. Els investigadors recullen proves de cara al judici, però, a Figueres, al barri de la víctima i també del sospitós, invoquen la llei gitana. Els pares de l'Andrea reclamen que els entreguin el detingut per matar-lo. Entre els dos clans comença una espiral de violència que s'estén fins a Girona, on es produeixen diversos tirotejos i persecucions amb cotxes. Dos anys després de l'assassinat, a l'Audiència de Girona es fa el judici amb un desplegament policial mai vist: un centenar de mossos d'esquadra blinden el Palau de Justícia per evitar enfrontaments i revenges.

L'Andrea Arenas, coneguda com a Aroa, té 17 anys quan és vista per última vegada a Figueres, a l'Alt Empordà, el 12 d'abril del 1996. Tres dies després apareix un cos en un paratge anomenat la Garriga, a pocs quilòmetres de la casa de l'Andrea. El cos està carbonitzat i presenta un fort cop al cap. De seguida l'identifiquen. És l'Andrea Arenas. La policia tampoc triga a centrar les sospites en un veí del barri del Culubret de Figueres, on també residia la víctima. La clau per convertir les sospites en certeses es troba dins del maleter d'un Renault 5.

L'estiu del 2023, en un poble australià, l'Erin Patterson convida els pares i els tiets del seu exmarit a dinar. El menú consisteix en un plat únic: filet Wellington. Hores després, els convidats es posen greument malalts i tres d'ells moren. L'Erin només presenta símptomes lleus. El Wellington és un plat tradicional britànic: un filet de vedella cobert amb "duxelles" (pasta de xampinyons), paté i trossos de pernil, tot embolicat en pasta de full i enfornat. La policia descobreix que el filet s'ha recobert amb la clàssica pasta de bolets, però dels més verinosos que existeixen. La policia investigarà si ha estat un descuit o un enverinament premeditat.

La primavera del 1998, els Mossos d'Esquadra localitzen dos cossos momificats dins del pou d'un mas abandonat a Sant Cebrià dels Alls, a les Gavarres. Els forenses fan dues autòpsies i diverses proves per saber qui són. Els Mossos repassen el llistat de persones desaparegudes. Però l'empenta definitiva per identificar-los arriba del Cos Nacional de Policia. Els seus agents fa dos anys que investiguen la desaparició d'una mare i el seu fill. Són Inge Dörh i Rolf Hesse, dos milionaris alemanys residents a Calonge, a pocs quilòmetres del pou. Els investigadors comproven que algú ha estat buidant els seus comptes corrents. Al llarg dels 10 anys que dura la investigació, la policia deté fins a tres persones per aquest doble crim.

El matí del 9 de novembre del 2006, un encaputxat mata a trets Isaac Martínez, de 26 anys. És un veí del barri de Cappont de Lleida. En el moment del crim, la víctima sortia amb el cotxe del seu pàrquing situat al carrer Riu Ter. El mateix dia de l'assassinat, els Mossos detenen un sospitós del crim. És un conegut de la víctima. Passades unes hores, el deixen en llibertat i la investigació queda en punt mort. L'any 2026, 20 anys després dels fets, la jutgessa decideix reobrir el cas, però el compte enrere no s'atura: l'assassinat prescriu en pocs mesos.

En aquest capítol us explicarem dos crims connectats per la història del nostre país i per un poble, Castellnou de Bages, i una masia, que són testimonis silenciosos dels fets. Quatre de les cinc víctimes encara estan enterrades en una fossa del cementiri del poble. De bocaterrosa, mirant a l'infern. Tot comença el 1945, en plena postguerra. Unes espardenyes i les enveges entre veïns seran el detonant d'una matança a la qual no s'ha fet mai justícia. Vint anys després, en el mateix escenari, cau un dels maquis més buscats pel franquisme. Alguns potser ja sabeu de qui parlo.

L'estiu del 2008, a Barcelona, es cometen dos crims relacionats amb el narcotràfic. Estan vinculats a l'operació fallida de portar en vaixell des de l'Uruguai a l'estat espanyol un contenidor carregat amb cocaïna. La policia uruguaiana va confiscar la droga abans de sortir i hi va fer detencions. Els traficants que viuen a Catalunya s'hi han picat els dits, però no es pensen quedar de braços plegats.

Aquest és un cas que els Mossos descobreixen per casualitat. Tot comença el 2007 quan detecten que un veí de Palamós està falsificant bitllets. El que havia de ser un cas senzill s'anirà fent gros com una bola de neu i es complicarà amb tràfic internacional de cocaïna i tot el que porta associat: deutes, bandes sense escrúpols, sicaris, venjança i crims.

El desembre del 2013, un capellà entra en una pizzeria de Blanes per demanar ajuda. Diu que al seu pis hi ha un home amb un ganivet que n'ha apunyalat un altre. La víctima és un noi que el mossèn té acollit a casa seva. D'aquest crim se'n va parlar molt, no perquè fos una investigació complicada, sinó per la història personal que hi ha al darrere. Els protagonistes --la víctima, l'autor del crim i el capellà-- formen un triangle curiós.

El 1973, a Reus, un encofrador de 30 anys es dirigeix cap a l'empresa de construcció on treballa. Abans que travessi la porta, un guàrdia civil de paisà el deté. Dos dies després, el noi entra agonitzant a l'hospital. Té la boca i la tràquea cremades i una perforació a l'estómac. La policia custodia la porta de l'habitació. Al cap de tres setmanes, les autoritats comuniquen a la família que el noi ha mort a l'obra, després de caure d'una bastida. La víctima és Cipriano Martos. La seva és una història de foscor que la Transició espanyola va enterrar sota l'estora. Després de quatre dècades, la seva mort encara no s'ha resolt.

La conducta humana té cops amagats no sempre fàcils d'entendre. En aquest capítol us expliquem dos casos que tenen un punt en comú: com reaccionem després de provocar un accident de trànsit? Avui us parlem de conductes al volant que poden arribar a ser criminals.

Gener del 2007. A l'Uruguai és estiu. Les discoteques de la zona costera de Punta del Este s'omplen de joves. La matinada del dia 20, una sala de festes de la ciutat de Piriápolis està plena a rebentar. A quarts de sis, quatre amigues surten del local per tornar a casa. A la porta, una d'elles se separa un moment del grup. La resta la perd de vista uns segons. Quan es giren ja no hi és, ha desaparegut. El desenllaç d'aquesta història trigarà molt de temps a arribar i, si no fos perquè a vegades les parets tenen orelles, potser no hauria arribat mai.

L'octubre del 2010 l'Estela Calduch, una jove de 25 anys de la Ràpita, fa pocs mesos que treballa a la sucursal del Banc Santander de Cambrils. És gestora de clients. A les 8.44, quan només fa 11 minuts que la sucursal ha obert les portes, hi entren dos homes. Un l'apunta amb una pistola a través del vidre blindat. És un atracament. 28 segons després, ressona un tret.

Amb la condemna per haver encobert l'homicidi de la timba de cartes, Bernardino Ballester, el Nino, ja ha passat tres vegades per la presó. En sortirà, però hi tornarà. En aquest últim capítol, sentireu el Nino explicant la seva biografia. Sabreu com es torna a trobar amb l'inspector Alfredo Rubio. I veureu que TV3 hi té un paper decisiu que canvia el curs dels esdeveniments. Ara la història comença en una joieria de Sabadell.

Aquesta és una història de l'hampa dels anys 80. Amb dos capítols descobrirem la història d'un delinqüent que es diu Bernardino Ballester, àlies el Nino. L'han detingut 17 vegades. Va entrar per primera vegada a la presó amb 16 anys i es va fugar un cop. En aquest primer episodi anem 39 anys enrere. Seguirem la investigació de tres crims, a Sabadell i a Barcelona. Hi ha escopetes de caça retallades, una partida de cartes clandestina, heroïna, delators i dues víctimes mortals.

És una nit d'estiu del 1925. Al Grill-Room, un dels locals de moda de la ciutat de Barcelona, al carrer Escudellers, s'hi barreja gent de tota mena. Des d'artistes fins a periodistes que busquen inspiració, passant per prostitutes i jovent de la part alta de la ciutat. L'amo del local és a la porta de l'establiment quan veu una noia que cau daltabaix de l'edifici del davant. Queda estesa a terra al mig del carrer. No es mou.

L'assassí de la pandèmia ha tornat a matar. Ja són quatre homes sense llar morts als carrers de Barcelona. L'últim és un jove francès que dormia al ras al costat d'un forn de pa. Però aquest cop hi ha testimonis. L'avís als Mossos ha permès a la policia localitzar-lo poc després. Ha pujat en un autobús i la policia el segueix discretament. Però aquest individu que persegueixen serà realment l'assassí en sèrie que estan buscant? Resoldrem el misteri.

La primavera del 2020, durant els mesos més durs de la pandèmia de coronavirus, maten tres persones sense llar a l'Eixample de Barcelona. Tots tres eren homes i en el moment dels fets dormien desprotegits a la intempèrie. El més jove tenia 21 anys. L'assassí els ataca a traïció mentre dormen. Els Mossos estan convençuts que l'autor és un assassí en sèrie.

El març del 2020, en plena pandèmia, maten un home sense llar a l'Eixample de Barcelona. La víctima tenia 60 anys i feia temps que dormia al ras, davant d'un supermercat. De nit, i amb els carrers buits pel confinament, no hi ha testimonis de l'agressió. Amb la ciutat deserta, els sensesostre estan més aïllats i més sols que mai. I algú aprofita per matar-los mentre dormen.

El desembre del 1994, a Manresa, una jove empleada d'una hamburgueseria desapareix sense deixar rastre. Un mes més tard, la troben morta a trets a pocs quilòmetres de la capital del Bages. En els mesos següents apareixen dos cadàvers més: el d'un venedor d'assegurances i el d'un joier. Els tres crims tenen en comú una firma: dos trets al cap amb una arma de les mateixes característiques.

13 de gener del 2018. Falten pocs minuts per a la una de la matinada. La policia local de Santa Perpètua de Mogoda rep l'alerta d'un veí. Està cremant una cabana al marge de la carretera entre aquesta localitat i la Llagosta. Des de fa uns anys hi fa vida Juan Pita, un cantant de la "movida" madrilenya que als noranta va aconseguir col·locar alguns dels seus temes a les principals emissores del país. Les flames triguen poca estona a devorar-ho tot. Aquesta és la història d'un crim en què la víctima és només un mitjà per fer mal a algú altre.

És divendres, 2 de juny del 2000. Passen 10 minuts de les 9 del vespre. Els treballadors del supermercat Consum del carrer Roger de Flor 85 de Barcelona estan recollint i netejant l'establiment, que ja està tancat als clients. Un dels empleats surt al carrer per la porta del darrere per llençar la brossa. Tres individus estan a l'aguait i aprofiten per colar-s'hi. Avui relatarem un atracament de pel·lícula, però a "Crims" ja sabeu que res és ficció. El cas té tots els ingredients del cine d'acció: tres assaltants, ostatges i una espectacular fugida pels carrers de l'Eixample de Barcelona, amb trets inclosos i una sorpresa.

Un matí de març del 2011, a Alcanar, al Montsià, un nen va caminant cap a l'escola. A la porta oberta d'una casa abandonada, el nen hi veu les cames d'una persona estirada i quieta. No en fa cas. Sap que a la casa deshabitada sovint hi entra gent a fer-hi festes i dormir-hi. Poc després s'hi acosta una veïna i veu que és el cos d'un home enmig d'un toll de sang. Aquest cas passa a terra ferma, però la policia li va posar el nom de Déu del Mar. I és que Neptú hi aporta la prova decisiva.

Maig del 2009. Sant Joan Despí. Dos homes joves discuteixen al carrer. De sobte, un d'ells treu una pistola i dispara contra l'altre, que cau ferit a terra. El pistoler fa el gest de marxar de l'escena del crim, puja a una moto, però s'ho repensa. Baixa del vehicle, torna enrere tranquil·lament, recarrega l'arma i li torna a disparar per assegurar-se que és mort. La víctima té una marca peculiar que avui sembla una premonició: porta una pistola tatuada a l'abdomen. Foto: Jordi Roviralta.

D'aquest cas n'hem dit "Darnius 3-4-5" perquè hi ha 3 víctimes mortals però en podrien haver estat 4 perquè, tal com sentireu dir a la policia, al testimoni clau d'aquesta història li va anar d'un pèl. Durant 5 segons que li haurien pogut costar la vida, aquest testimoni va saber copsar uns detalls que van resultar vitals per a la investigació. Ens ho ha volgut explicar en primera persona. L'agost del 2003, ell conduia per la carretera de Darnius, a l'Alt Empordà, i va haver de frenar de cop per no atropellar dos homes que li venien de cara corrent pel mig de la carretera. Un perseguia l'altre i va disparar.

Juny del 1950. Cervera. Quan comença a fer-se fosc, una dona que es dedica a l'estraperlo baixa del tren. Ve de comprar roba i vendre menjar clandestinament. Xino-xano, es dirigeix cap al seu poble, Granyena de Segarra, a pocs quilòmetres. Fa el camí a peu, sola i carregada de paquets. No arribarà mai a casa. Pocs dies després, la troben morta en un camp de blat. El xiuxiueig al poble es desferma. Els veïns tenen en el punt de mira un sospitós del crim.

La primavera del 2009, uns pagesos alerten la policia que han trobat el cos mutilat d'una dona en una zona d'horts de Rubí. El cadàver està decapitat i li han amputat totes dues mans i les cames. Està mig despullada. Al voltant del cos no hi ha cap peça de roba ni documentació. Del seu telèfon mòbil tampoc n'hi ha ni rastre. Qui és la víctima? Algú ha posat molta cura a fer desaparèixer qualsevol rastre que ajudi a posar nom a la dona i a estirar algun fil que permeti descobrir qui l'ha assassinat i esquarterat.

El 2016, a Sant Pere de Ribes, una parella que passeja per un camí boscós troba un home estès a terra, entre uns matolls. Està mig despullat, en una postura poc natural. Li fan un crit perquè es desperti, però no respon. Arriba la policia i comproven que ha mort violentament. Poques hores després, un home es presenta a comissaria dient que és l'autor del crim. Els Mossos sospiten que no els està explicant tota la veritat.

El 2015, un veí de Castellar del Vallès truca a la policia i diu que hi ha una noia morta a casa seva. Primer explica que s'ha ofegat amb la dentadura postissa. Després, que ha tingut un atac de cor. Després, que ha caigut per les escales. I finalment diu que hi ha hagut una festa amb drogues i sexe i que no sap què ha passat. Amb aquesta trucada comença el cas de la primera condemna a presó permanent revisable que es va dictar a Catalunya. La parella de la víctima ha necessitat que passessin 9 anys per parlar-ne públicament i ho ha volgut fer a "Crims".

Marxem als Estats Units. Ens endinsem en la història d'una de les famílies més influents de l'estat de Carolina del Sud. Un assassinat traurà a la llum que un dels membres de la nissaga, l'Alex Murdaugh, amaga molts secrets. Que té al darrere un passat fosc marcat per la mort i la corrupció, i que quan té un objectiu no hi ha res que l'aturi. Haurà estat capaç, fins i tot, d'assassinar membres de la seva pròpia família?

Piedad Moya, una mare de família de 44 anys, desapareix a Mataró l'abril del 2014. Un mes després, els Mossos detenen el seu exmarit, Mohamed Taheri, acusat d'homicidi. Taheri assegura que és innocent i sosté que la Piedad ha marxat per voluntat pròpia. Però la policia considera que hi ha prou indicis per demostrar que la va matar i va fer desaparèixer el seu cos.

L'abril del 2014 desapareix una dona de 44 anys a Mataró. Es diu Piedad Moya. Té dues filles de 17 i 12 anys i treballa d'auxiliar de geriatria. Familiars, amics i companys de feina la descriuen com una dona amable i treballadora. Però, sobretot, com una mare entregada que no abandonaria mai les seves filles. Una desaparició inquietant.

Agost del 2016. Cornellà de Llobregat. Una dona truca als Mossos. Amb la respiració entretallada, diu que acaba de trobar el seu home a dins la banyera de casa, cobert de sang. Quan els agents hi arriben, observen que el cos està cosit a ganivetades. N'hi han clavat més d'un centenar. El cadàver està ple de talls, el que els metges forenses anomenen "picadilly", i el lavabo, ple d'esquitxades. Com s'ho ha fet l'assassí per fugir de l'escenari del crim sense deixar un rastre de sang al pis?

Al setembre de 1995, troben dos cadàvers sense identificar que aporten molt poca informació a la policia. Els dos casos podrien haver dormit en un calaix. Però el comentari mig en broma d'un forense acaba mobilitzant l'FBI i posant els investigadors sobre la pista. Seguiran un rastre de plom i un d'or. La història comença a Cerdanyola i passa per Barcelona, Menorca i el Prat de Llobregat.

La nit del 21 al 22 de juny del 2003 algú va entrar a la masia de Can Quintana, al parc natural del Montseny, i va torturar el masover, l'Angelet, per robar-li els diners que tenia amagats a la casa. Seguint la pista d'un cotxe estimbat a prop de la finca, els investigadors arriben fins a un sospitós. La policia sap que aquest home no va actuar sol. Té un còmplice. Del segon atacant, però, no n'hi ha ni rastre. Una petjada serà determinant per resoldre el cas.

Un matí del juny del 2003, pocs dies abans de la revetlla de Sant Joan, en una casa pairal aïllada al mig del parc natural del Montseny, troben el masover mig inconscient a la seva habitació. L'han apallissat, l'han cremat amb cera d'espelma i l'han deixat lligat a les baranes del llit. És un home gran i està molt malferit. És Àngel Vila, de 77 anys. A la zona tothom el coneix com l'Angelet. Els veïns el descriuen com un home bo i solitari que mai no ha fet mal a ningú. Qui pot haver atacat de forma tan cruel l'Angelet? La masia on viu està tota regirada i hi falten diners.

Aquest és el cas de l'única víctima mortal que hi ha hagut a Catalunya en enfrontaments entre bandes moteres. Ens endinsarem en el món dels motoclubs. Un món amb lleis i codis propis, d'estil militar, que dominen els Hells Angels, els Àngels de l'Infern. La història comença la tardor del 2017, a la vorera d'un polígon de Castellar de Vallès. Allà troben un home estès a terra, insconscient, amb sang al cap. Poc abans, diversos testimonis han vist una baralla entre uns quants homes. Alguns portaven armilla de motard. L'armilla de la víctima ha desaparegut.

Fa 26 anys, en un mas aïllat de l'Alta Garrotxa, van matar un home que tothom considerava un bon jan. L'atac va ser a traïció, mentre la víctima encara era al llit. La notícia va deixar tothom astorat. Aparentment, ningú tenia motius per fer-li mal. Prepareu-vos per a un cas on l'avarícia humana i la lentitud del sistema tindran un paper fonamental.

El Mathieu Martin, francès de 32 anys, ja ha viatjat per tot el món, fins i tot a països en guerra. Però on se li perd el rastre és al mig de la natura. El nord de l'Argentina és un territori enorme de valls solitàries, muntanyes de 5.000 metres i comunitats indígenes. En la història que us expliquem avui tindran un paper clau el bon olfacte d'un gos, una polsera i una samarreta d'Euskadi.

Tarragona. L'any 2004, una jove de 24 anys surt de casa al vespre. Quan la mare li pregunta on va, la filla respon amb un somriure i diu que ja l'hi explicarà. No en tenen cap més notícia fins que dotze dies després, en un bosc, un home que passeja el gos troba la seva roba tirada a terra. Al costat, hi ha un exemplar de la Bíblia. En aquesta història, la policia s'enfrontarà a tres dificultats: les mentides, el silenci i el pas del temps.

En aquest capítol, descobrirem quines connexions hi ha entre Barcelona i la Camorra napolitana. Us explicarem uns atracaments amb violència que hi va haver del 2002 al 2008 en entitats bancàries de tot l'Estat i que van posar la policia en estat d'alerta. Els atracadors eren molt professionals i s'enduien grans quantitats de diners, fins a 100 mil euros o més. El modus operandi no s'havia vist mai, i la manera que tenien d'entrar i sortir del país també va agafar els investigadors per sorpresa.

L'estiu de l'any 2018, dues amigues franceses fan una ruta amb cotxe pel nord d'Espanya. Estan divorciades i els fills ja van a la seva. Totes dues són militants del partit d'esquerra radical La França Insubmisa. Només fa sis mesos que es coneixen, però aquesta amistat s'ha convertit en l'epicentre de la seva vida. En el moment dels fets algú les va batejar com "les Thelma i Louise franceses", com si fossin una Susan Sarandon i una Geena Davis abocades a un desenllaç fatal.

La tardor del 2008, una botiguera de Palafrugell molt apreciada per tothom mor apunyalada quan surt de treballar. Primer tot fa pensar que el mòbil del crim és el robatori, però quan la policia s'adona de com s'ha acarnissat l'assassí, canvia ràpidament d'hipòtesi. Qui pot haver fet una cosa així a una dona que no tenia enemics?

Barcelona, 2004. Un matí de juny, a quarts de set del matí, un indigent es passeja per la platja de Sant Sebastià. Veu una maleta sobre la sorra. Potser a dins hi ha alguna cosa que li pot fer servei. S'hi acosta i l'obre. Hi ha bosses d'escombraries que fan embalum. A dins de les bosses hi troba parts d'un cos esquarterat. Aquest cas encara té desconcertats els investigadors. Mai s'havien trobat un cos mutilat d'aquella manera. Li havien desarticulat els ossos amb molta precisió i li havien tret bona part de la pell. La primera pista que segueix la policia és un ganivet robat al mercat de la Barceloneta. (Foto: Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient)

És dilluns de Pasqua del 1944. Dos treballadors de la mina Clara, al Berguedà, piquen la capa de carbó per fer avançar la segona galeria. Un d'ells porta un llum de carbur. Quan l'acosta a la paret, s'encén una flamarada. És un avís, però ningú ho sap veure. Pocs minuts després hi ha una segona explosió. Més de 30 miners queden atrapats a la galeria principal. Relatem l'accident amb més víctimes mortals de la història de la mineria a l'estat espanyol. Són els anys més foscos del franquisme. Entre els morts, hi ha dotze homes que avui encara no tenen nom i que ningú no busca.

Fa uns mesos vam rebre un correu electrònic d'una persona -al final del capítol desvelarem qui és- que volia parlar-nos de la María Núñez, una jove dominicana que va desaparèixer a mitjans del 2007 a Blanes, on s'havia instal·lat per buscar un futur millor. És un cas que mediàticament va passar força desapercebut fins que se'n va saber el desenllaç. Els Mossos van haver de destinar-hi molts recursos, per trobar una resposta. Un codi de seguretat entre amigues, una cabina telefònica, un gat que ningú ha vist i uns albarans seran importants per resoldre el cas.

Al capítol anterior, la policia rescatava Nélida Bollini del soterrani de casa d'una família aparentment normal. Els fills i la mare asseguren que no sabien que tenien una dona segrestada a casa, però no semblen gaire sorpresos. Abans del cas de la Nélida us vam parlar de tres segrestos més que no es van arribar a resoldre. En aquest episodi, els investigadors aniran traient l'entrellat gràcies a la intuïció d'una jutgessa i a dues proves infal·libles: la veu arrogant del segrestador i una lletra, l'erra.

A l'Argentina, als anys vuitanta, mentre el país intenta assentar la nova democràcia, hi ha un grup de persones que es dediquen a segrestar gent innocent per guanyar diners. Rapten les víctimes a plena llum del dia, al mig del carrer, i les retenen en condicions inhumanes. Les famílies, per por, es dobleguen al joc pervers del líder de la banda, i quan avisen la policia ja és massa tard. Les víctimes no tenen cap relació entre elles, però sí que comparteixen una característica: són tots empresaris a qui els van bé les coses.

L'any 1935 cinc membres d'una família moren amb poc temps de diferència al municipi de la Granja d'Escarp, al Segrià. Tots amb símptomes de gastroenteritis aguda. Els veïns temen que sigui el començament d'una epidèmia, però aviat s'adonen que no han de patir per una malaltia. És un assassinat múltiple que va fer que, durant un temps, la gent de fora es referís a la Granja com "el poble del verí".

Aquest episodi és la història d'una mare que no es dona per vençuda. La filla, la Caroline del Valle, va desaparèixer l'any 2015 sense deixar cap rastre. Des d'aleshores la mare no ha deixat de moure cel i terra per trobar-la. Ha voltat per tot Catalunya i part de França buscant una resposta que li permeti descansar, però només ha trobat silenci i mentides. Amb el pas dels dies i les setmanes, els investigadors van arribar a la conclusió que només podia tractar-se d'un homicidi, però el cos no apareixia. Què va passar amb la Caroline?