La gàbia del mico

A finals segle XIX els llumins eren la forma més còmoda i fàcil de fer foc. Es fabricaven en petits tallers. Era un producte que necessitava tothom i aviat arriben els monopolis. A França el 1872. Un andorrà Jacint Rossell ja es dedica a enviar llumins d’Espanya a França fins a 1892 que el monopoli s’instal·la  al país del sud.  En aquest moment comença l’aventura per poder fabricar llumins a Andorra, una de les primeres empreses altament inflamable. En aquest capítol parlem amb l'historiador Daniel Fité sobre les diverses activitats de Casa Cintet.

Aquesta setmana se celebra el Dia del llibre per celebrar també la riquesa editorial del país i aquells que van escriure les primeres pàgines i en moments en què editar en català era una aventura èpica a terres veïnes. Parlem d’un dels iniciadors del sector editorial al país. El nostre protagonista d’avui és Bartomeu Rebés Duran fundador d’Editorial Andorra i que actualment dona nom la Fundació, que aglutina el llegat de la seva activitat com a enginyer industrial i aficions (música, fotografia i audiovisual), i el fons de Casa Guillemó. El nostre convidat és Lluís Riu.

Un nen apunta, a qui el mira -el fotògraf Francisco Ontañón -, amb una pistola a l’altura de la pelvis. Era 1959. Era habitual veure nens amb pistoles al carrer. Els nens jugaven a indis i vaquers, o lladres i policies. L’autor, parla sobre aquesta fotografia i diu: Tinc un patiment terrible amb aquesta fotografia. Quan penso amb aquest nen sempre em pregunto: que se n’haurà fet d’ell? Veure’l en aquest instant, apuntant amb la pistola, amb aquesta intenció, penso que l’he convertit en un delinqüent. Bé, doncs aquesta fotografia i una cita de Luís Martín Santos van ser decisives per a la portada de 14 d'abril de Toni Caus que busca respostes a l'assassinat d'un jove per la seva condició sexual el 14 d'abril del 2000. Els convidats son: Toni Caus, autor del llibre i Lluís Viu de l'Editorial Andorra.

Avui dimarts 31 de març el dia s’ha llevat amb una notícia trista. Ens ha deixat el menairó d’Aixovall. Ens ha deixat Sergi Mas. Avui no havíem de parlar d’ell, però la veritat és que costa parlar d’Andorra sense trobar la mà del tallador de fusta, el gravador, el guardià de llegendes i documentalista del moble andorrà i l’art popular. Ens ha deixat en una setmana de reflexió espiritual. Potser algú diria que no és casualitat. Avui sabem que l’excursionista que bevia aigua i el mosaic que va fer Mas a Aigües d’Arinsal, s’han salvat de les flames. Enmig de Setmana Santa, l’editorial estava preparada per parlar de la passió de Crist i una de les representacions més peculiars que tenim a Andorra, a la de la sala dels Passos Perduts de Casa de la Vall. Però avui parlarem a parts iguals d’un home que es va sacrificar per la humanitat i un altre que ha creat en silenci i humilitat. Els nostres convidats són Edudald Guillamet, responsable de la restauració de Casa de la Vall i la restauradora Mireia Garcia.

La família Rossell d’Ordino va ser una de les més importants a nivell econòmic, social i polític d'Andorra. Ho hem explicat moltes vegades. Entre els membres d’aquesta nissaga en destaca Antoni Fiter i Rossell, veguer i autor del Manual Digest (1748). La última persona que va habitar la casa, Maria Lluïsa Riba Cassany, va morir l’any 1993 sense descendència ni testament. Al 1995 el llegat de la casa passa a mans de l’Estat. Els Rossell no van llençar res. És per això que es conserven més de 20.000 objectes entre mobles, roba i instruments musicals. Avui parlem els instruments que tocaven els Rossell, amb el tècnic de Patrimoni Cultural LLuís Segura

I si apareix un nen del no-res i és capaç de despertar el que mai hauries pensat? La maternitat és un tema recurrent al cinema i que s’ha tractat des de diferents vessants: Des de l’angoixa de l’embaràs, la paranoia… Les pors viscerals, la mort, als traumes generacionals, pèrdua d’identitat. La cultura, els valors, però també la salut mental, juguen un paper fonamental en aquests relats que, per altra banda, són un ingredient perfecte endinsar l’espectador en el món dels personatges. S'acaba de roda '11' la pel·lícula que ha obtingut l’ajuda a la cinematografia amb 125.000 euros. En parlem amb les directores Clàudia i Paula Serra i els productors andorrans, David Haro i Pau Riera.

Diuen que en seixanta anys s’han publicat mig miler de discos a Andorra. Des de la música clàssica al pop-rock, «indie» o electrònica, passant per la rumba, o amb aires de bossa nova, rock dur o metall. Si coneixen algú que toca en un grup a Andorra, podria ser que no fos l’únic projecte en el qual està involucrat. Tenim moltes ganes de tocar i de vegades poques places, però la frontera és oberta per explorar nous horitzons. Tanmateix, per a alguns es queda en una invitació; per a d’altres es converteix en un territori per conquerir. Quina és la primera composició andorrana, i quin va ser el primer grup? I els primers a gravar en català? Aquest dimecres es presenta a Andorra una edició especial de la revista Enderrock on es repassa el passat i present de la nostra música. Avui venen a la Gàbia del mico alguns dels músics que van ser testimonis de part del fet fundacional de la història i encara els queda molt per tocar.

El blanc i el negre sempre ha estat la seva manera de veure el món a través de la fotografia d'Eric Rossell. La llum i la foscor, el blanc i el negre, li donen una gamma de grisos plena d’informació. Ara el nostre fotògraf ens parla a través - de 52 blanques i 36 negres – les tecles del seu piano... I ho fa per explicar-nos el seu moment vital, el procés creatiu i nous començaments amb NEGRE SOBRE BLANC. Per als que no entenem de música EL PIANO ÉS COM un instrument encriptat. Sembla que només aquells que tenen habilitat i coneixement saben despertar la seva ànima i com un mirall els tradueix imatges, llocs, pensaments i emocions en melodies. En pocs segons, podem sentir com el ritme cardíac es modifica, la respiració és més conscient i una sensació nova ens envaeix. Sort que no cal saber de música per sentir-la.

Temps enrere a la Casa Museu d’Areny Plandolit vaig veure tot d’animals dissecats, un gos, un teixó, un tauler d’escacs d’ales de papallona i un flamenc. Feia part de la decoració de l’època. Però alhora calia saber que un dels membres de la casa s’havia dedicat a la taxidèrmia i va obrir un museu, el Museu Areny (Avui dia l’Auditori Nacional, que aquesta setmana torna a obrir les portes). El mateix metge anatomista va obrir un negoci a Barcelona. ‘Au Flamant Rose’ (el flamenc rosa). Avui no parlarem amb el flamenc d’Areny Plandolit, però sí amb persones que han fet parlar el llegat d’una família. Els nostres convidats són: Júlia Fernández, cap de la Biblioteca Nacional d'Andorra; Rut Casabella, cap de l'Àrea de Museus i Monuments del Govern d’Andorra; i Lídia Arbués, cap de l'Àrea d'Arxius i Gestió de Documents.

Dimecres de cendra, últim dia de Carnaval s’inaugura oficialment la Quaresma i queden 46 dies per Diumenge de Pasqua, dia de la resurrecció de Jesucrist. Era un 21 de febrer de 1776, per cert, Dimecres de Cendra, quan un conjunt d’homes casats es reuneixen amb la intenció de fer una associació com a reacció dels excessos del Carnestoltes, impregnades de paganisme. Era la manera de quedar absolts després de la festa que organitzaven ells mateixos i entrar al cicle Quaresmal. Aquesta associació que fa 250 anys que està en actiu i porta per nom la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella i més enllà del Carnaval serveix per ajudar-se entre germans. Convidem al programa Ton Armengol; Cònsol primer Consòrcia de Casats ; Xavier Altimir, Cònsol segon Consòrcia de Casats i Jordi Sansa, secretari Consòrcia de Casats.

El 2016 va guanyar el Carles Sabater amb el tema ‘Gràcies’, un senzill que va suposar un punt d’inflexió en la seva carrera com a músic que el va portar a fer el seu primer disc El meu granet de sorra (2017), ‘Quan la música pot anar més enllà’ (2019) i ‘L’últim despertar’ (2022). Fa uns mesos llegíem que a Quim Salvat li han donat 40.000 euros per poder fer de la seva feina una qüestió professional. Avui rebem a l’estudi a Quim Salvat que prepara nou disc i, tot i que encara estigui embastat, avui ha tingut la generositat de portar-nos un tast abans no marxi cap a Londres.

I sí tot plegat traiem un autor de l'anonimat? I si és una estafa? L’assaig com a gènere va néixer durant el Renaixement, cap al segle XVI, en un moment en què divulgació de les idees i la pedagogia es consideraven cabdals per la labor dels intel·lectuals. Avui parlem d'un assaig sobre el ridícul, un exercici metaliterari de Nil Forcada, autor de Teoria del ridícul que ens pot volar el cervell. Preparats?

La Segona Guerra Mundial ha deixat una empremta que encara avui dia plana. Dolor i una memòria que sembla diluir-se davant els moments que viu el mon. Avui 27 de gener, dia per la Memòria de l’Holocaust hem de parlar de la feina que encara queda pendent com la identificació de persones que van recórrer països i dels quals no va quedar rastre escrit. Amb l'historiador de Patrimoni Cultural, Pau Chica parlem de la presència de la Gestapo amb l'episodi del Palanques, de com els arxius s'obren mica a mica per reescriure la història d'Andorra i la necessitat d'identificar refugiats.

Diuen que per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha. També diuen que entre Sant Antoni i Sant Sebastià, és quan més fred. A parròquies altes ha començat a nevar de bon matí i autobusos que no entenen l’idioma de la muntanya han quedat entravessats. A parròquies baixes plou o ja ha començat a nevar, però avui no es pot fallar al sant i la germandat de Sant Sebastià que des de primera hora prepara l’escudella. El proppassat cap de setmana unes 12.000 persones entre Canillo, Encamp, la Massana, Andorra la Vella, Escaldes- Engordany han provat un dels plats més populars de l'hivern al Pirineu. No sabem si aquí s’ha notat la inversió estrangera. De Sants, de porcs i fogaines avui va la cosa amb l’objectiu de saber quina relació hi ha entre tot plegat. En parlem amb el cuiner Sergi Vallès, la ramadera Meritxell Baró, i el mossèn Joan Fenosa.

Diuen que tot torna, tornen les tendències pretèrites, objectes i dissenys que algú va fer per primera vegada i que ha arriba als nostres dies d’una o altra manera. En aquest capítol no parlem de moda sinó d'antiguitats. La passió per les coses del passat neix amb els primers col·leccionistes de l’època clàssica, quan el valor dels objectes no era només econòmic, sinó també cultural i simbòlic.Durant el Renaixement sorgeixen les primeres galeries d’art amb la finalitat de preservar i estudiar el patrimoni cultural passat. A partir del segle XVIII, proliferen les cases de subhastes i les primeres galeries amb Londres i París com a referent. Les exposicions universals seran un catalitzador per al gran públic on es descobreixen cultures i objectes de diferents èpoques. Però aterrem a Andorra. Avui parlem amb dos col·lecccionistes de raça que han fet de la seva passió una idea de negoci. Són Meri Duró i Jordi Casadevall d'Art & Retro

Aquesta setmana, dilluns, ha fet 50 anys que els síndics Julià Reig i Marc Vila van inaugurar els Arxius Nacionals seguint la vocació d'androgenització de l’educació manada pel Consell. Parlem de programes educatius i la compilació de publicacions i materials. En aquell moment es considera imprescindible la creació d’un arxiu i també d’una biblioteca d’abast nacional i de gestió pública. Però avui dia, fins i tot, el que veuen a Ràdio i Televisió d’Andorra algun dia farà part de l’arxiu. En el marc dels 50 anys de l'Arxiu avui coneixem de prop la seva evolució i funcionament amb Lídia Arbués cap de l'Àrea d'Arxius i Gestió de Documents del Govern d’Andorra; Domènech Bascompte. Actualment al Comú de Canillo; i Pau González, última incorporació a l’Arxiu Nacional.

Tothom ve d’un òvul i un espermatozou, aparentment tots iguals, però alguna cosa fa que quan som adults necessitem reconèixer-nos i tenir un relat de vida, lligat als que t’han vist créixer, que probablement t’han donat un cognom que ve amb una història que sovint s’explica en reunions familiars, com ara per festes. Però, què passa si ets ‘fill de ningú’? Maria Larrea, autora de ‘Les gens de Bilbao naissent où ils veulent’, ret homenatge als seus pares, dos infants abandonats i donats en adopció., que es troben de joves i emigren a França. La seva filla, l'autora, també es adoptada mitjançant una xarxa il·legal al País Vasc. En aquest capítol la també cineasta ens explica com el projecte arribarà al cinema al 2027

Després de l'exposició a l'Hotel Pol a l'Andorra Land Art arriba a RTVA el documental 'En nom del Pol' sobre l'Hotel Pol, un hotel ple de vivències que ens parlen del pas del temps i la transformació d’una parròquia, el context d’entreguerres, l’arribada del turisme i l’avenç del sector hoteler. Però encara és més important els vincles i el valor social que ha tingut al llarg del temps. Però a Andorra hi ha molts 'hotels pol'. Avui en parlem amb Jordi Cerqueda i Ricard Rodrigo, testimonis del projecte i el gastrònom Miquel Canturri, lligat a la història de Casa Calones.

L’última edició del Saló del Còmic ens ha permès tirar enrere en el temps per recuperar maneres de jugar a les consoles i tendències que avui dia són retro. El responsable es dedica a la recuperació i rellançament de jocs, consoles i joguines, però també, ha creat una plataforma de sèries animades, còmics i, fins i tot, un museu digital del desenvolupament del videojoc retro. Recuperat del viatge en el temps, ens visita algú amb molta llicència per jugar, Eli Galindo. Nascut a Mèxic, prové de Texas i des de fa un temps té la seva residència a la Massana.

Ens hem emportat un tros de l’exposició "Pioners 1884-1954. L'Andorra dels primers fotògrafs" a La gàbia del mico per posar-la sota la lupa de dos comissaris de l’exposició: Pau Chica, historiador; i Isidre Escorihuela, arxiver. Amb ells descobrim quina informació ens aporta una fotografia,quin és el seu valor i moltes més coses.

Gran prat del coneixement i les troballes que ens arriben d’Egipte és gràcies a les descobertes de tombes, a l’art funerari. Avui sortim de la Gàbia del Mico per visitar l'excavació de Sarhuna a Egipte on hi ha el conservador del Museu Egipci de Barcelona i parlar del valor que té exposar les peces que es localitzen com és el cas de la mostra del CAEE. En parlem amb el tècnic de museus LLorenç Martín.

"Em fa molta por que falti la mare, però quan va morir el meu pare em vaig treure un pes del damunt. La mare i jo d’alguna manera, l’havíem advertit que podíem acabar així, però estic segura que el no s’ho va creure mai. Quan li vaig desgranar per telèfon els motius del distanciament de tots els seus fills, jo tenia 25 anys. Mai hi havia tingut una conversa tan sincera." Així comença el llibre ‘Tot va passar alhora’ l’última novel·la de Teresa Colom, un llibre autobiogràfic que edita Comanegra on l’autora obre la porta d’un passat molt present a la vida. En aquest capítol parlem de com ens relacionem les persones en un sistema i el pes del passat amb Teresa Colom autora de Tot va passar alhora i l'especialista en teràpia sistèmica Jonaina Salvador.

Aquest divendres vetlla de Tots Sants farà 38 anys que el mític grup de rock en català SAU feia el seu primer concert, una primera actuació improvisada per provar les cançons que havia fet un grup d’amics. Eren els de Sau i és que un pantà els va donar un nom que encara avui dia ressona. Avui arriba a Andorra el rodatge una producció andorrana que porta el nom de la directora Eli Terri i que recull una època en què el grup venia a Andorra i on es van compondre cançons com ‘No he nascut per militar’ o ‘Només ho faig per tu’. Ho recollim als nostres informatius i allarguem l’estela al programa. Sortim de La Gàbia del Mico per parlar amb Pep Sala i el músic i locutor, Carles Matute, que va treballar amb la banda.

L'escola l’avorria, ell volia ser jedai i quin disgust en assabentar-se que eren producte de la ficció. Però va decidir que s’acostaria el més possible al món dels jedais. Admirador de les històries de Conan, tenia clar que el cinema era el final de pantalla. Així que es proposa enviar una prova per la cinta d’animació EL CID i el van agafar. Ha treballat en els estudis més importants, coneix a Hans Zimmer, ha aconseguit un rècord Guinness amb una simfònica de 237 músics per gravar la banda sonora del videojoc Castelvania. Aquest any ha presentat Blades of Fire i Guardians per a realitat virtual i prepara guió tècnic per a una pel·lícula i prepara una pel·lícula de por. Parlem amb Òscar Araujo.

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

L'època Medieval és quan es creen les bases per a l'Andorra d'avui dia. Parlem amb el medievalista Abel Fortó i l'investigador Carles Gascón sobre quin son els testimonis que ens deixa la història i quins buits ens queden per estudiar de la nostra història. Aquesta setmana s'anuncia l'inici d'intervencions del Castell de Brafafolls a Sant Julià de Lòria.

El cas Sixena, sobre el retorn de les obres d'aquest monestir cremat a l'Aragó posa en evidència la voluntat de conservació i preguntes que s'han deixat sense resposta com les condicions de les peces al destí. Avui parlem de pintures arrencades, la seva fragilitat i la necessitat de posar els criteris de conservació per sobre les decisions d'un Tribunal. En parlem quan fa un any que van retornar a Andorra els frescos de Sant Esteve. Convidem al restaurador Eudald Guillamet i la conservadora del Museu de Lleida, Carme Berlabè.

Parlem de l'estafador més gran que ha passat per Andorra amb l'editor Oliver Vergés i Jorge Cebrián, investigador i creador del documental i el llibre sobre el personatge Boris Skossyreff. També truquem a Mallorca per conèixer de la mà del professor Eduard Moyà quina societat va trobar el 'Rei d'Andorra' a l'illa.

L'inici de curs ho és també per a la política. El concepte de Museu Nacional, els 50 anys del santuari de Meritxell i la candidatura del Coprincipat són les matèries prioritàries del Ministeri que encapçala la ministra Mònica Bonell.

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes

Cultura per a ments inquietes