Les dones i els dies

Paula Bonet és pintora i escriptora. Va néixer a Vila-real, a la Plana Baixa, però fa molts anys que viu a Barcelona. Tot el que pinta i escriu té un regust autobiogràfic, però li hem d'estar eternament agraïdes perquè despullant-se ha explicat la història de moltes de nosaltres. Parla de l'abús, de la violència contra les dones, de les pèrdues que ella ha viscut en primera pell. Es podia haver quedat paralitzada, però no ha parat de moure's.

Què tenen en comú les mestres d'abans amb les d'ara? Com han evolucionat les aules? Els alumnes i les famílies s'impliquen com abans? Parlem amb dues dones que han dedicat la seva vida a aquesta professió, la de mestra. Són l'Anna Trabal, mestra jubilada de 64 anys, i la Noemí Font, que en té 45 i ara fa de mestra a l'Escola del Mar de Vilassar de Mar.

A les "Les dones i els dies" ens enfoquem en el paper de les dones en el gran poema de l'"Odissea" d'Homer amb l'objectiu de trencar clixés i estereotips. En parlem amb Meritxell Blay, llicenciada en Filologia Clàssica i doctora en Estudis Hispànics i Romànics; Pineda Vaquer, llicenciada en Història i tècnica cultural a l'Institut Ramon Muntaner, i Alba Camarasa, poeta, educadora social i psicopedagoga.

Es pot ser dona africana i occidental? L'escriptora i activista Remei Sipi és filla de la colonització espanyola a Guinea Equatorial i fa gairebé 60 anys que viu a Catalunya. Des d'aquí ha treballat activament pels drets de les dones africanes. Parlem de migració, de feminismes i de la seva trajectòria vital.

Candela Peña es posa en la pell d'una sergent dels Mossos d'Esquadra a la seva última pel·lícula, "La desconocida", un thriller rodat a Barcelona en què sentim l'actriu de Gavà parlant en català. En aquesta entrevista ens explica que vol ser lleial a ella mateixa perquè és l'únic que té: "Caic malament a cert tipus de senyors perquè sempre dic el que penso."

Avui defensem les biblioteques i les bibliotecàries, un col·lectiu feminitzat, invisibilitzat i precaritzat, amb mancances històriques. En parlem amb dues bibliotecàries de Barcelona, l'Elena Pardo i la Irene Lameiro, i la Laura Avià, que treballa a la biblioteca de Vinaixa, a la comarca de les Garrigues.

La malaltia de Fabry o la síndrome de Turner són malalties rares o minoritàries. Parlem de malalties que, per la seva complexitat, poden tardar anys a diagnosticar-se, i en el cas de les dones encara més, a causa de les diferències dels símptomes i dels biaixos de gènere en l'atenció sanitària.

Les famílies monoparentals representen el 2,3% del total de llars catalanes. La majoria són dones amb un o dos fills. Parlem dels seus problemes per trobar feina, per fer front al lloguer d'un pis, perquè els concedeixin una hipoteca o per conciliar la vida laboral i familiar. Hem convidat l'Alba Muriel, mare sola amb un fill amb neurodivergències, i l'Alícia González, mare sola per elecció amb dos fills.

Xènia Dyakonova és poeta, traductora, crítica literària i professora d'escriptura. Es va instal·lar a Barcelona amb 17 anys provinent de Sant Petersburg. Va créixer envoltada de llibres i sent filla única d'una família que diu que era diferent de la resta. Els seus llibres s'endinsen en la cultura russa a través d'històries familiars i de moments quotidians.

S'ha normalitzat accedir al mòbil de la parella? Compartiu la vostra contrasenya? I la geolocalització? Són eines que mal utilitzades poden derivar en una forma de control i violència masclista que va en augment. En parlem amb les tres creadores de Fembloc, la primera organització a Espanya que atén víctimes d'aquest tipus de violència. Són l'Eva Cruells, la Núria Vergés i l'Alex Cadon.

El futbol base femení a Catalunya està experimentant un creixement històric, impulsat pels èxits del FC Barcelona femení i les campanyes de promoció de la Federació Catalana de Futbol. El nombre d'equips i de jugadores s'ha duplicat en set anys. Malgrat aquestes dades, el futbol continua sent un esport molt masculinitzat. En parlem amb la fundadora de la Women's Soccer School de Barcelona, Soraya Chaqui; amb l'entrenadora d'equips de futbol base femení Maria Brau, i amb la jugadora del Seagull Badalona Alba Vigo.

La poeta Dolors Miquel torna després d'un silenci llarg amb el pit adormit però la memòria molt viva. "El pit adormit", d'Edicions 62, és el seu últim llibre, una obra a mig camí entre unes memòries, la reflexió poètica o filosòfica i l'assaig. El va escriure durant el procés d'un càncer que li van diagnosticar fa cinc anys i hi aboca reflexions sobre el pit femení, la seva malaltia, la seva infantesa o la gira de recitals poètics del 1997 que va fer amb Enric Casasses, Pau Riba o Josep Pedrals i en què era pràcticament l'única dona.

L'any 1976, ara just fa 50 anys, es van celebrar les Jornades Catalanes de la Dona al paranimf de la Universitat de Barcelona. S'esperava l'assistència de centenars de dones, però es van superar, de molt, les previsions. Prop de 4.000 dones van participar en aquelles jornades que van servir per prendre consciència col·lectiva i que van suposar l'inici del moviment feminista a Catalunya. Parlem amb tres dones que hi van participar: Mireia Bofill, traductora, editora i activista feminista; Roser Rius Camps, il·lustradora i escriptora, i Mercè Otero Vidal, catedràtica de llatí, referent de la coeducació a Catalunya i activista feminista.

A "Les dones i els dies" parlem amb l'artista Mariaelena Roqué, per repassar la trajectòria professional i personal d'aquesta escenògrafa, ballarina, performer, creadora audiovisual i cofundadora de la Companyia Carles Santos, músic i artista.

Els homes beuen el doble d'alcohol que les dones, segons dades del Ministeri de Sanitat. Però, en canvi, en els grups de suport per a familiars i amics de persones alcohòliques, la majoria de persones que hi assisteixen són dones. L'Elena té un fill de 26 anys que va començar a beure als 15 i l'Àngels va estar casada amb un home alcohòlic amb qui va tenir dos fills. Totes dues van als grups de teràpia Al-Anon, per a familiars i amics de persones alcohòliques.

Darrere la regularització extraordinària d'immigrants que ha fet el govern espanyol, hi ha noms i cognoms, històries personals, pors, dubtes, esperances i dificultats. En parlem amb una dona que ha iniciat aquest procés. També conversem amb Salwa El Gharbi, presidenta de l'Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat, i amb Bombo Ndir, fundadora de l'Associació de Dones Senegaleses a Barcelona.

L'advocada feminista Marisa Fernández Gálvez ha dedicat 40 anys de la seva vida a defensar els drets de les dones i de les persones trans. Quan va començar a exercir, va tenir clar que aquests col·lectius eren vulnerables i des de llavors ha lluitat en contra de la violència masclista i de tota mena de discriminacions. En aquesta entrevista parlem de la trajectòria de qui va ser, entre d'altres, presidenta de l'Associació de Dones Juristes.

L'actriu de teatre, cinema i televisió Maria Rodríguez Soto protagonitza a l'Espai Texas "Permagel", basada en la novel·la d'Eva Baltasar i dirigida per Victoria Szpunberg. Diu Rodríguez Soto: "La manera de treballar amb un equip femení no és la mateixa que amb un de masculí. La saviesa, la manera de mirar un actor o una actriu no és des de la superioritat. És de tu a tu. No hi ha tant d'ego."

Els dissenys de Pati Núñez són icònics i encara perduren avui: el logo del port de Barcelona, les bosses de la botiga Vinçon o el logo de la discoteca Otto Zutz. Repassem els seus inicis, la seva trajectòria i els premis que ha rebut al llarg de la seva carrera: "Quan vaig guanyar el Premi Nacional de Disseny va ser terrible, perquè vaig ser la primera dona que el guanyava i els periodistes em perseguien per tot arreu. Em vaig sentir com un titella."

Més de la meitat de dones que se sotmeten a un tractament de fecundació a Catalunya són estrangeres. La flexibilitat de la legislació espanyola és clau per atraure pacients que veuen Barcelona com un destí perfecte per intentar ser mares. En parlem a "Les dones i els dies" amb la doctora Cristina Trilla, de la clínica BeDona, i amb Mònica Casas, coordinadora de l'equip d'Atenció al Pacient de l'Institut Marquès.

A "Les dones i els dies" us expliquem què és la teràpia familiar feminista i com els rols de gènere tradicionals poden afectar la salut emocional i el benestar de tota la família. I en especial de les dones. En parlem amb Mireia Zabala, sociòloga i terapeuta familiar feminista; Amanda Moreno, psicòloga i terapeuta, i les usuàries Glòria Martínez i Julia Casals, mare i filla.

Roser de Foc és la primera residència d'artistes i artesans del Baix Camp, al nucli antic de Vinyols i els Arcs, d'uns 2.500 habitants. Des de fa sis anys impulsen la creació i l'intercanvi de coneixement entre artistes i públic en general, sempre amb una mirada especial als projectes liderats per dones. Parlem amb Anna Maria Andevert, historiadora de l'art; l'artista Anna Sentís; Raquel Olivas, cofundadora de Roser de Foc, i la veïna Elisabet Sirici.

La figura de Bob Marley va ser tan gran que va esborrar tot el que estava a la vora: altres homes i sobretot dones. Avui coneixerem la seva amiga i advocada, Diane Jobson, l'advocada dels pobres, tal com li diuen a Kingston. Avui la posem a ella al capdavant, i també la música reggae feta per dones! Amb la Paula Paez, selectora de reggae, i l'activista musical Judith Sunyer, aka Rudith PD.

És una de les crítiques de televisió més llegides. Parlem amb la periodista Mònica Planas de la seva feina, dels seus inicis i de les dones que l'han marcat a la vida: "Sempre m'he rodejat de dones més grans. Han estat referents, conselleres, amigues, i m'han ajudat molt."

La migranya és una malaltia amb impacte de gènere. Afecta més les dones que els homes. En concret, tres dones per cada home. En parlem amb la cap de Neurologia de l'Hospital Vall d'Hebron i directora del Migraine Adaptive Brain Center, Patricia Pozo-Rosich; amb una testimoni, Jennifer Mitjans, i amb Sandra Ferrer, psicòloga sanitària especialitzada en teràpia de reprocessament del dolor i cofundadora de Migralia.

Parlem del paper de les dones en el món de les titelles amb Emilia Lang, de la companyia Pea Green Boat; Teia Moner, una referent en el teatre de titelles a Catalunya, i Esther Cabacés, titellaire de la companyia Txo Titelles.

Moltes dones que passen dels 50 anys se senten poc valorades a la feina, si tenen la sort que la poden mantenir. Per què les empreses deixen anar aquest talent o no hi treuen tot el suc que podrien? A "Les dones i els dies" parlem d'edatisme i talent sènior amb Laura Rosillo, experta en gestió de l'edat; Ana Fernández, autora del llibre "Se busca séniors", i Martha Mesa, que s'ha inscrit al programa +55 per mantenir-se activa.

Hi ha xamanes a casa nostra? A què es dediquen avui en dia aquestes dones? A "Les dones i els dies", parlem amb Tuti Cirera, una practicant de xamanisme que assegura que tots tenim una saviesa natural per arribar a estats alterats de la consciència com fa ella. Tot és obrir-se a aquest món i deixar de banda els prejudicis.

La Núria va començar a consumir diàriament heroïna als 19 anys: "Va morir la meva mare. Les drogues tapaven el dolor i em donaven pau." Va estar 17 anys drogant-se i li va costar molt trobar tractament: "Jo no volia ingressar en una granja." La doctora Francina Fonseca és cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar: "Les dones arriben poc als tractaments. Ja sigui per por, per vergonya o pel seu paper de cuidadores."

Al món hi ha 740 milions de persones que no saben llegir ni escriure, i més de la meitat són dones, segons la Unesco. En el marc de la Setmana de la Llengua de 3Cat, hem anat a Salt, al Gironès, per conèixer l'Associació Dota, pionera en alfabetitzar dones d'una forma innovadora. Conversem amb algunes alumnes i mestres com Meri Martínez i Marta Sureda.

A Catalunya, prop d'un 25% dels motoristes són dones. Les dones condueixen ciclomotors i escúters i, en canvi, tenen poca presència en motos de gran cilindrada. El món de les motos grans continua molt associat a la força física, el risc, la velocitat... i la masculinitat. Parlem amb tres motoristes: Susana Soler, de 61 anys; l'Eva Collado, de 40 anys, i Anna Luque, de 25 anys. I amb la filòsofa Sílvia Rodríguez Egaña.

Nancy Robbins és una dona pionera i dissenyadora destacada que ha deixat una empremta singular en el disseny barceloní dels anys 80 i 90. Entre els seus objectes més icònics hi ha la cadira Nancy, la butaca New York i el sofà Chicago, que surt a la sèrie "Plats bruts" de TV3. Alguns dels seus mobles també es poden veure en interiors de pel·lícules de Pedro Almodóvar.

Ha estat una de les "recomanadores" de llibres més populars del país i ara s'ha passat a la gestió com a directora de l'Institut Ramon Llull. A "Les dones i els dies" entrevistem la periodista Anna Guitart, que durant anys va entrar a les nostres cases a través del programa de literatura del Canal 33 "Tot el temps del món", on -amb un estil molt proper- va entrevistar grans noms de les lletres com Annie Arnoux, Vivian Gornick o la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx.

Com vivim l'amor les dones? L'amor ha de durar per sempre o en tenim prou que duri una estona? La història de la Guiomar Amella, 63 anys casada amb en Llibert Cuatrecasas; la Maria Lluïsa Pérez, enamorada d'un futbolista serbi de l'antiga Iugoslàvia, Bojan Krki, i la Montserrat, parella de la fotògrafa Pepa Vives.

A "Les dones i els dies" parlem amb la creadora, l'actriu i la directora de la nova sèrie de Movistar Plus+ "Yo siempre a veces": Marta Bassols, Marta Loza i Claudia Costafreda. A partir de la sèrie, reflexionem sobre com és ser mare sola en un país que les deixa sense xarxa.

La còmica Oye Sherman debuta en el món literari amb "Garlanda", editat per Blackie Books, un llibre difícil d'etiquetar en què ens regala la seva mirada lúcida i singular sobre tot allò que l'envolta. Una mena de memòries en què trobarem records d'infantesa, dols que ha viscut, el vertigen de passar de la trentena o un amor immens per les paraules.

Cada vegada més dones no volen tenir fills, però s'enfronten, encara, a la pressió d'una societat que les jutja. Parlem amb dues dones que han triat no ser mares o, si més no, que en dubten seriosament. Són Misa Oliva i Gemma Magrinyà, creadores de la comunitat Som Lloba, un projecte que neix de la necessitat de generar espais per a dones que no són mares. També comptem amb l'antropòloga Bruna Àlvarez.

Anna Gabriel ha estat una de les cares més visibles de la CUP. D'origen de família obrera i de classe treballadora, s'ha definit sempre com a feminista i activista, així com independentista i anticapitalista. A "Les dones i els dies" parlem del seu pas pel Parlament, de l'1-O, de l'exili a Suïssa, de feminisme i de la vida en general.

El MeToo també ha arribat al món de la dansa. En els últims temps hi ha hagut denúncies de casos d'assetjament sexual, d'abusos de poder i es parla de la pressió estètica que pateixen les ballarines. En llocs com l'Institut del Teatre es fan formacions i protocols per prevenir problemes de salut mental i situacions d'abús. En parlem amb dues ballarines de diferents generacions: Hanna Forès i Núria Guiu, i amb la sociòloga Blanca Moreno.

Només un 6% dels taxis que circulen per Barcelona els condueixen dones, una xifra molt petita que amb prou feines ha variat els últims 10 anys. Això les converteix en la professió menys paritària de tot el transport públic. Ho debatem amb 3 dones taxistes: Susana Escobar, Carol Iglesias i Marta Jara Ramis.

La periodista de TV3 Ariadna Oltra presenta a "Les dones i els dies" el seu segon llibre, "Una casa sense diaris. Del paper a les pantalles: històries personals". Són els seus records de quan era petita, de quan els diumenges es llegia amb calma el diari o quan, gràcies a la premsa, aprenia paraules d'adults.

Al voltant d'un 80% dels espectadors o oients de true crime són dones. Almenys això diuen alguns estudis. I les causes són moltes i diverses. Ho descobrim amb la periodista Rebeca Carranco, la filòloga i escriptora Mar Garcia Puig, i Berta Comas, autora del llibre "True crime: una mirada al dolor de las demás."

Després de l'èxit de la seva primera novel·la, "Les calces al sol", Regina Rodríguez Sirvent publica ara "Crispetes de matinada", la continuació de les aventures de la Rita Racons, una dona d'uns 30 anys que diu que vol ser escriptora i que no acaba de trobar el seu lloc.

Què passa quan una relació s'acaba, però la "història" entre una parella continua? Aquest és el punt de partida de l'obra de teatre "Escenes d'una separació" a càrrec de la companyia El Eje, que fins al 3 de maig es pot veure al Teatre Maldà. En parlem amb la directora, Mercè Vila Godoy, i les dues actrius protagonistes, Patrícia Bargalló i Mar Pawlowsky.

Parlem de la funció social que té la maternitat amb la periodista Laia Gordi, autora de "La revolta de les mares. Assalt feminista a la maternitat", editat per Tigre de Paper. Defensa que els pares també han de maternar, un terme que ha creat polèmica.

L'escriptora i periodista Desirée de Fez parla de la por a coses quotidianes en la seva primera novel·la, "No la dejes sola", editada per Blackie Books. Amb l'excusa d'aquesta fantàstica història, fem un viatge per la por i parlem sobre com la vivim les dones.

La periodista Mar Bermúdez va patir una agressió per part del seu cap. El va denunciar i aleshores va començar tot un procés que per a ella va suposar encara més violència. Bermúdez ho explica al llibre "Els pecats d'una feminista".

Després de deu anys de "Germà de gel", el seu primer llibre, l'escriptora, investigadora i artista visual Alicia Kopf ha publicat la novel·la "Memòria d'Eco", una història d'amor que analitza el desig des d'una òptica posthumana. Ens el presenta el dia que parlem de les apps de cites, que van a la baixa.

El vincle entre una persona gran i la seva cuidadora pot arribar a convertir-se en una gran amistat que va molt més enllà de les cures. En parlem a "Les dones i els dies" amb la Dolors, de 94 anys, i la María, que en té 46 i és de Bolívia.

Les dones amb discapacitat intel·lectual pateixen tres vegades més violència que les persones que no són d'aquest col·lectiu. Parlem de violència física, sexual, psicològica o econòmica. Els motius són diversos: la por, la desconfiança en el sistema i la manca d'accessibilitat als recursos. En parlem amb Noemí Pereda, doctora en Psicologia Clínica i de la Salut; Íngrid de la Rosa, directora de la Coordinadora Síndrome de Down Catalunya, i Montse Vilarrasa, dona amb síndrome de Down.