Aparador de poesia, 24 d'abril de 2019

Aparador de poesia. Aquesta vegada una poeta valenciana, Maria Rosa Sabater i Soliva, ha vingut a presentar ‘Un bes fet a mida’, amb què obtingué el 22È Premi de Poesia Maria Oleart d’Alella i que ara fa res, el maig de 2019, ha publicat Edicions Fonoll amb una glossa de Josefa Contijoch, membre del jurat. «La poesia ?hi llegim? serveix per dir les coses difícils de dir, aquelles coses que rauen a la bassa de la sang o a l’imperi de l’ànima. [La de la poeta] serveix per fer homenatge a la casa familiar, buida d’habitants i plena de contingut i de records. La poesia serveix molt especialment per fer un dol quasi inexpressable.» Avui, l’endemà de Sant Jordi, dimecres 24 de març de 2019, hem fet el dos-cents noranta-setè programa, el vint-i-vuitè de la vuitena temporada. L’hem emès en directe, com sempre, des de Ràdio Santvi. Maria Rosa Sabater i Soliva (sempre els dos cognoms i amb la i llatina entremig) va néixer el 8 de novembre de 1961 a Beniopa, la Safor, on encara viu. Ara és un barri de Gandia, però fins el 1965 fou un poble. Mestra i Llicenciada en Filologia. «La mare ?ens confessà en un missatge? em va parir a la casa que es troba dalt del forn de Botija d’on procedeix. N’estic ben orgullosa.» Tota la vida li ha agradat molt llegir i escriure, perquè «pense que la lectura i l’escriptura van de la mà.» Tant és així, que «si els meus fills m’han salvat la vida ?conclou? tampoc no me la imagine sense llegir i escriure» Volia estudiar periodisme però les circumstàncies li ho negaren. Fou llavors que se’n va anar a Godella a fer Magisteri, «cosa de què m’alegre molt perquè en aquells moments, no sabia que estos estudis em facilitarien tant la vida que m’esperava.» El maig de 2014 publicà Terres d’altri, que conté la part amb què obtingué el 1987 un accèssit al Premi de Poesia Martí Dot. El 2016 Edicions 96 publicà Hivern tancat i el Petit Editor A ritme de tango. Figura en algunes antologies, l’Antologia d’Escriptors de la Safor (1986) i Les veus de la Medusa. Vint-i-una poetes valencianes (1991). Té obra narrativa. La publicat els contes Moguda al Museu del joguet (Ajuntament de Dénia), Coet a Titània i La rateta que col·leccionava col·leccions, ambdós publicats el 2001 per editorial Marfil i, finalment, Editorial Neopàtria publicà el 2015 Apici i el figatell. Compromesa amb els qui pateixen, col·laborà en un mitjà de comunicació digital Diario de Gandia on hi abocà, des de la ironia i a través d’una columna, El raconet del meu poble, temes de rabiosa actualitat. Forma part de la societat literària Saforíssims. Ocasionalment col·labora al diari Som Gandia.