Aparador de poesia, 3 de juny de 2020

Aparador de poesia. Fa anys que escriu –va ser en aquest mateix programa ja en fa set–, però fins ara no ha publicat la seva obra prima, ‘L'ala fosca’, amb què ha guanyat el II Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2019. Viena Edicions ara fa res, el març de 2020 edità el poemari amb un pròleg de Marc Rovira Urien, membre del jurat. El un missatge de l’1 de desembre, el poeta em retreu que mai no li havia parlat d’ella i que acabava de conèixer-la a Mallorca. «Tens bon ull, Pius», conclou. « Aquí rau, em sembla, l’alegria d’aquest llibre ?llegim al pròleg?: contra la realitat més volgudament objectiva, L’ala fosca s’alça com un gran ocell que remou els arbres del pensament. Contra la poesia que té significat, L’ala fosca és un artefacte que s’activa amb l’existència de l’altre, que l’inclou, i així esdevé una poesia que fa sentit.» Ahir, dimecres 3 de juny, férem el tres-cents vint-i-novè programa, el vint-i-tresè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Mataronina, tot i que tècnicament ?paraula seva? va néixer en una clínica de Barcelona el 16 d’octubre de 1993, filla de pares treballadors, de la Barceloneta i L’Hospitalet. Va ser una nena tímida i sensible i a vegades creu que és aquesta nena qui l’empeny a dibuixar paraules, sempre en una lletra petita i ben lligada. S’ha format en cinema a la Universitat Pompeu Fabra. Té un Grau en Comunicació Audiovisual i un Màster en Estudis del Cinema i Audiovisual Contemporanis, i ara busca feina del que sigui mentre acaba el Doctorat. La seva tesi, Cineastes d'un món caigut. Una interpretació de l'obra d'Andrei Tarkovski, Werner Herzog i Terrence Malick, l'ha concebut més aviat com un assaig, i sent que va prou agafada de la mà en estil i contingut dels seus poemes, fundats moltes vegades sobre imatges misterioses i mots que semblen venir de la nit dels temps. Fa anys que escriu, redéu! Li restarà la pura acció d’escriure, segons ella. L’afició pel cinema i la literatura li ve de lluny. Va guanyar fa anys un premi per un treball de recerca titulat Adaptacions literàries al cinema. Creació d’un guió a partir d’una novel·la de Mercè Rodoreda. Es tracta d’un guió sobre Jardí vora el mar, novel·la mai no adaptada abans ni per al cinema ni per a la televisió. No sabem si segueix plantejant-se «si acabaré embolicada amb rotlles de cel·luloide, emmarcada en un museu a mode de performance o fent de caixera en un supermercat».