Aparador dew poesia, 25 de novembre de 2020

Aparador de poesia. Empar Sáez vingué al programa a presentar ‘Òrbita’, el seu darrer llibre que, ara fa res, el setembre de 2020, publica esplèndidament com sempre, Tanit, l’editorial catalana de Joan de la Vega. «Seguint el rastre de la tradició postsimbolista ―llegim en un text promocional―, [l’autora] enlaira un artefacte poètic que serveix com a doble viatge, interior i exterior. Les ressonàncies còsmiques el converteixen en una apassionant recerca d’imatges sorprenents, en què el moviment del cos procrea més camí i genera una constant reflexió sobre la finitud humana i la voluntat. Amb uns materials tan evanescents, no és estrany que la poeta cerqui en el panteisme de la natura l’origen i la raó del ser. La voluntat de superar aquests límits ens aproparan a la certesa que allí on hi ha l’horitzó també s’hi troba el misteri.» El dimecres dia 25 de novembre de 2020, férem el tres-cents quaranta-cinquè programa, el novè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Empar Sáez, la convidada, nasqué a Pertús, a la Provença, el 20 d’agost de1963. Els pares emigren a França després de la riuada del 62 al Vallès. Viu la infantesa en un entorn rural, envoltada de conreus i boscos, en un indret paradisíac per a una criatura, però no tant per als pares que van haver de treballar d’allò més. Als sis anys tornen a Terrassa i s’instal·len en un barri perifèric. Els records d’aquella època van estretament lligats a l’escola i a la descoberta de la lectura. Des de sempre li ha interessat tant les ciències com les lletres, però tria d’estudiar Medicina i pot accedir a fer l’especialitat que més li agrada, Anatomia Patològica a l’Hospital de Bellvitge. L’especialitat d’Anatomia Patològica és una gran desconeguda, fins i tot per als mateixos metges. Diria que, de manera semblant —i salvant les distàncies—, s’esdevé amb la poesia; desconeguda per a la majoria de lectors, i per a molts escriptors. Començà a escriure poesia en el web Relats en Català el 2008. Hi coneix un grapat de poetes i escriptors de narrativa que, en aquella època, i sense xarxes socials, es relacionaven a través de la pàgina —molt activa— i de blocs literaris, principalment. Per a escriure, tot i que no és la seva llengua materna, empra el català. Participa en llibres col·lectius promoguts per l’Associació de Relataires i tot seguit obre el bloc el 2010 Enfilant finestres en el qual agermana lectures de poesia amb fotografies de finestres. Amb un grup de lletraferits i amics Reversos grup poètic ha organitzat converses sobre poesia i recitals mensualment a l’espai VilaWeb des de 2012 i fins al confinament. A hores d’ara, però, encara no els ha estat possible reprendre les sessions. El 2014 l’Editorial Denes li publicà el primer, Dona i ocell amb què guanyà el XXXIÈ Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi. El segon vindria tot seguit: Viena Edicions publicà el 2016 Quatre arbres, que va merèixer un any abans el XXXIXÈ Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana. Òrbita és el tercer llibre.