Teatre de les ombres

Cada cop més persones perceben que les relacions humanes són difícils, fràgils o conflictives.Aquest vídeo proposa una lectura diferent: no és només un problema individual, sinó el resultat d’un sistema que fragmenta, enfronta i debilita el vincle.Quan la connexió falla, l’afecte es torna escàs.I això canvia completament com ens relacionem. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

El cas de Luigi Mangione i l’assassinat del CEO de UnitedHealthcare mostra com el sistema reacciona de manera immediata davant crims individuals.Però què passa quan el dany és estructural i implica poder?Aquest vídeo analitza el contrast amb casos com Epstein o la crisi financera del 2008.No és només justícia.És jerarquia del poder. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Quan algú assetja, humilia o intimida una altra persona, sovint passa una cosa curiosa: la majoria de la gent decideix no intervenir.“Jo passo.”“No és cosa meva.”“Millor no ficar-s’hi.”Aquestes frases semblen prudents, però amaguen un mecanisme social molt conegut: quan ningú qüestiona una actitud injusta, aquesta actitud es normalitza.El bullying a les escoles, el mobbing a la feina o l’assetjament en espais socials rarament creixen perquè els agressors siguin especialment poderosos. Creixen perquè massa persones prefereixen mirar cap a una altra banda.En aquest vídeo reflexiono sobre la neutralitat aparent, la hipocresia social que sovint l’acompanya i el paper del silenci en la perpetuació de conductes abusives.Perquè potser el problema no és que la gent sigui cruel.Potser el problema és que massa gent prefereix passar. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Diuen que l’amor està mort. Però potser el problema no és la falta de sentiments.Potser el problema és un altre: cada vegada menys persones volen sostenir allò que l’amor exigeix.Vivim en una època que vol vincle sense fricció, intimitat sense conflicte i entrega sense cost. El resultat és un model de relació cada vegada més transaccional: utilitat, rendiment, compatibilitat calculada.Quan l’afecte es converteix en comptabilitat, el vincle deixa de ser profund i passa a funcionar com qualsevol altre consum.Aquest vídeo reflexiona sobre algunes de les dinàmiques que estan transformant les relacions contemporànies: la por al conflicte, la cultura del descart, la comoditat emocional i la dificultat creixent de sostenir vincles reals.Perquè potser el problema no és que l’amor hagi desaparegut.Potser el problema és que sostenir-lo exigeix exactament allò que aquest temps intenta evitar: responsabilitat afectiva, tolerància a la incomoditat i una mica de coratge. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Vivim en una era que presumeix d’haver superat les supersticions del passat.Tecnologia, ciència, modernitat.Però aleshores apareix una pregunta incòmoda.Si el món és tan racional… per què les elits continuen reunint-se en societats secretes, rituals estranys i cercles exclusius que semblen sortits d’una altra època?Abans hi havia temples i altars.Ara hi ha illes privades, fundacions, clubs tancats i estructures de poder que funcionen lluny de la mirada pública.Els noms canvien.Els escenaris també.Però el mecanisme del poder —els pactes, els silencis i les jerarquies— sembla sorprenentment antic.La història està plena de sistemes on el poder exigia un tribut per mantenir l’ordre.Avui potser ja no es parla de sacrificis.Però els escàndols recurrents, les xarxes d’influència i els silencis que protegeixen determinats noms continuen plantejant preguntes.Potser el món ha canviat molt.O potser només han canviat els decorats. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Si els porcs poguessin votar, probablement votarien el qui els dona menjar.No perquè no entenguin què està passant.Sinó perquè aquell que alimenta també controla el temps.Així funcionen sovint les societats humanes.Els pobles prefereixen promeses dolces a veritats amargues.Aplaudeixen qui els encadena i desconfien de qui intenta despertar-los.El poder rarament governa amb l’espasa.Governa amb el pa.Alimenta la fam…i adorm la ment.Fa creure que la gàbia és un palaui que el ganivet és només ordre.Fa segles que alguns pensadors ja ho van advertir: el poder no es manté amb amor, sinó amb control.I quan un líder entén això… ja no necessita ser bo.Només necessita semblar-ho.Recorda-ho:No tots els que t’alimenten volen que visquis.Alguns només t’estan engreixant per al sacrifici. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

No totes les persones que tens al voltant influeixen de la mateixa manera en la teva vida.Algunes t’inspiren, t’impulsen i et fan créixer.Altres, sense que te n’adonis, poden arrossegar-te cap avall.En aquest vídeo parlem de quatre tipus de persones de les quals pot ser prudent mantenir certa distància:— els que parlen malament dels altres— els que viuen permanentment en el drama— els que arrosseguen mals hàbits— i els que no construeixen res però intenten reduir el que construeixen els altresL’entorn importa més del que sembla.I de vegades, protegir la teva energia també és una decisió important. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Cada vegada menys gent pot comprar una casa.Els preus han pujat fins a nivells que per a moltes persones ja són impossibles.La solució tradicional ha estat llogar. Però en moltes ciutats el lloguer també s’ha tornat insostenible.Així que la gent busca alternatives: caravanes, furgonetes camper, vehicles adaptats per viure.En molts llocs això també és il·legal.Dormir al cotxe també pot ser sancionat.I en moltes ciutats dormir al carrer també és il·legal.Quan totes les alternatives estan prohibides, apareix una pregunta incòmoda.És realment només un problema d’habitatge?O hi ha alguna cosa més profunda darrere del sistema?Aquest vídeo explora aquesta idea.Això és només una teoria. No un fet. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Si mires els cotxes nous amb atenció, potser notaràs una cosa estranya.Fars estrets.Formes inflades però neutres.SUVs que s’assemblen tots entre ells.Durant dècades els cotxes eren objectes amb personalitat. Un muscle car, un esportiu o un coupé es reconeixien a distància.Avui molts vehicles semblen variacions del mateix objecte.És només una qüestió de disseny… o hi ha alguna cosa més?Una teoria suggereix que la indústria ja no vol que ens enamorem dels cotxes. En un futur de mobilitat compartida, conducció autònoma i transport com a servei, el vehicle deixa de ser un objecte emocional i es converteix en una simple utilitat.Curiosament, aquest procés recorda el que passa en moltes ciutats contemporànies: espais cada cop més neutres, uniformes i funcionals.Aquest vídeo connecta amb una idea que exploro també en el meu treball sobre urbanisme i percepció:“Grisar la ciutat per esborrar la ment: crítica psicològica i simbòlica a l’urbanisme funcional contemporani”Quan elimines el caràcter dels objectes i dels espais, també elimines el vincle emocional que hi tenim.I això pot canviar completament com vivim el món. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Si consumeixes oli d’oliva, aquest tema t’afecta… encara que no ho sàpigues.Quan es mol una oliva només poden sortir tres tipus d’oli: verge extra, verge o lampant.Els dos primers es poden consumir directament. El lampant no.Aquest oli defectuós es refina industrialment i després es barreja amb una petita quantitat d’oli verge per vendre’s com a “oli d’oliva”.Fins aquí, tot és legal.Però el moment en què es mol l’oliva canvia completament el resultat: qualitat, litres produïts i fins i tot l’equilibri del mercat.Això crea incentius econòmics que sovint no s’expliquen al consumidor.I potser per això, quan s’intenta explicar aquest sistema, moltes vegades no apareix debat…apareixen atacs. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

El 2024, aproximadament el 51% del trànsit d’internet va ser generat per bots.No per humans.Bots.Una part important d’aquest trànsit és maliciós: comptes automatitzats dissenyats per manipular converses, provocar conflictes o amplificar narratives.Això canvia completament la manera d’entendre internet.Les seccions de comentaris ja no són places públiques neutrals.Són espais disputats dins d’una guerra informativa.I en aquest context, els creadors han de prendre decisions: fins a quin punt han de permetre qualsevol tipus d’interacció?Moderació, bloquejos i límits digitals poden semblar polèmics.Però potser són simplement una forma d’higiene informativa en un internet cada vegada més automatitzat. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

L’any 2006, Mike Judge va estrenar Idiocracy, una comèdia absurda sobre un home que es desperta cinc-cents anys en el futur i descobreix una humanitat dominada pel consumisme, les marques i la ignorància.En aquell moment, la pel·lícula va ser ridiculitzada.La crítica la va ignorar.L’estudi gairebé no la va promocionar.I va acabar convertint-se en un fracàs de taquilla.Però amb el pas del temps ha passat una cosa estranya.Moltes de les idees que semblaven exageracions absurdes avui resulten inquietantment familiars.Potser Idiocracy no era només una sàtira.Potser era un advertiment.I la pregunta real és si la societat ha canviat… o si simplement hem arribat abans al futur que la pel·lícula imaginava. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Cada vegada que surten dades sobre baixes mèdiques apareix el mateix relat.“L’absentisme laboral es dispara.”“Les empreses demanen mesures.”“Cal controlar les baixes.”Però hi ha una pregunta que gairebé ningú posa al centre del debat.I si el problema no fos l’absentisme?Les dades mostren que en només sis anys el percentatge de treballadors amb malalties cròniques ha passat del 15% al 26%. Milions de persones més amb problemes de salut.També han augmentat els trastorns de salut mental, el cansament crònic i les dificultats per accedir al sistema sanitari.Potser el problema no és que la gent falti a la feina.Potser el problema és que cada vegada hi ha més gent treballant mentre està malalta. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Durant dècades se’ns repeteix el mateix guió.Estudia.Troba feina.Treballa dur.Sigues pacient.I algun dia… podràs començar a viure.El problema és que aquest “algun dia” sol arribar després de dècades de sacrifici: joventut, temps amb la família, somnis ajornats i llibertat personal.Potser el problema no és treballar.Potser el problema és un sistema que ens demana passar la major part de la vida preparant-nos per viure… en lloc de viure mentre el temps encara és nostre. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Tres estudiants.Una festa universitària.Una mala decisió.Travessar el bosc de nit semblava una aventura més.Fins que van començar a repetir camins.Fins que les estrelles no tenien sentit.Fins que el bosc… va reaccionar.Aquesta història no va de perdre’s.Va de què passa quan entres en un lloc que no et vol.I ho saps. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Fa temps, dues conegudes meves van decidir passar uns dies en un poble perdut del Pirineu.Silenci. Natura. Pedra. Tranquil·litat.El lloc perfecte per desconnectar.El que no sabien és que hi ha llocs on el silenci no és absència de soroll…sinó presència d’alguna cosa que espera.Una església amb símbols estranys.Un mossèn massa amable.Un avís que arriba tard.I una nit.A les tres de la matinada.Tambors al bosc.Van fer el que no s’hauria de fer mai: seguir la llum.Aquesta història no parla del que van veure.Parla del que les va veure a elles. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

La setmana laboral de 40 hores sembla una cosa natural.Però la realitat és que no va néixer de la ciència ni d’un càlcul modern de productivitat. Va néixer a les fàbriques industrials de principis del segle XX.En aquell moment el treball era físic, repetitiu i concentrat en un sol lloc. El sistema estava dissenyat per resistència i producció.Avui el treball és majoritàriament cognitiu: decisions, informació, concentració i gestió emocional. Tot i això, continuem mesurant la productivitat pel temps passat treballant, no pel valor creat.Potser el problema no és que la gent estigui fallant.Potser el problema és que el sistema laboral que utilitzem encara està dissenyat per un món que ja no existeix. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Hi ha històries que no es busquen.Només apareixen.Un amic meu —Eloi— viu en una casa aïllada a El Brull, a tocar del bosc.Durant anys ha patit insomni… però no un d’habitual.Presències.Veus.Figures que apareixen quan no haurien de poder aparèixer.Una nit, juntament amb un investigador, va decidir registrar el que passava dins la seva pròpia casa.Van posar càmeres.Sensors.Van esperar.El que van veure… no era un error.I el que va passar després… encara menys.Aquesta és la seva història.Escolta-la amb calma. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Hi ha decisions que semblen petites en el moment…però que obren portes que no hauries d’haver vist mai.Aquesta és la història d’una nit a Montserrat.Una llum entre la vegetació.Un descens que no estava al mapa.I alguna cosa que no encaixa amb res conegut.No és una llegenda.No és una recreació.És una experiència.Escolta-la amb calma.I decideix tu què creure. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Què passa quan deixes de seguir el mateix camí que tothom?Quan deixes de buscar validació, aparença i aprovació constant, la societat reacciona. Arriben les etiquetes. El rebuig. La incomprensió.Però darrere d’aquest preu també hi ha una recompensa inesperada.Claredat mental.Independència emocional.I la llibertat de no viure segons el soroll dels altres.En un món obsessionat amb l’aparença, caminar diferent sempre té un cost. Però potser també és l’única manera de mantenir la dignitat i la pròpia direcció. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Vivim en una cultura obsessionada amb la productivitat.Cada dia ha de servir per a alguna cosa.Cada moment ha de tenir sentit.Cada acció ha de portar cap a algun lloc.Però hi ha una veritat incòmoda que sovint oblidem:no cada dia ha de ser extraordinari.Hi ha dies en què respirar, existir i aguantar ja és suficient.El problema és que hem convertit el descans en culpa, la quietud en fracàs i la pausa en una mena de pecat modern.Potser el sentit de la vida no és demostrar constantment que mereixes existir.Potser el sentit de la vida és simplement viure-la. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Moltes persones intenten passar per la vida sense enemics, sense crítiques i sense conflictes.Però hi ha una veritat incòmoda:quan ningú parla de tu, quan ningú et critica i quan ningú et qüestiona… sovint és perquè no estàs generant cap impacte.La rellevància genera fricció.La influència genera imitació.El valor genera intents d’aprofitament.Potser el problema no és que parlin de tu.Potser el problema seria que ningú ho fes.Una reflexió sobre crítica, influència i l’estranya manera com funciona la reputació humana. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Hi ha persones que saben perfectament què van dir, què van fer i on van fallar… però prefereixen trencar la relació abans que demanar perdó. No és ignorància. És orgull. Per a alguns egos, una disculpa és massa cara: implicaria renunciar a la imatge idealitzada que tenen d’ells mateixos. Així que fan una cosa molt més fàcil: cremar el pont, desaparèixer… o convertir-se en la víctima. Una reflexió sobre l’orgull, les relacions i la incapacitat d’algunes persones per reparar el dany. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

La majoria de persones no desafien les elitsno perquè no ho vegin,sinó perquè el sistema està dissenyat perquè no ho facin.Por a actuar en solitari.Sistemes tan complexos que no es poden entendre.I una població entrenada per lluitar entre ellaen lloc de mirar cap amunt.Això no és desordre.No és caos.És disseny. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

La majoria de persones no volen la veritat.Volen tenir raó.Quan la veritat entra en conflicte amb una creença identitària,la ment no discuteix: es tanca.El filòsof Chris Renali descriu això com a adoctrinament:no tant pel que es creu,sinó per com la creença queda blindada contra qualsevol dubte.Quan el dubte es percep com una amenaça,pensar deixa de ser possible. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Durant anys, els polítics han repetit una paraula amb orgull: transparència.Les dades sobre subvencions públiques existeixen i són tècnicament accessibles en portals oficials. Tot sembla correcte… fins que algú decideix mirar-les de veritat.Un informàtic català, Gerard Giménez Adsuar, va crear el web subvencions.cat, una eina que simplement ordena i fa consultables les subvencions públiques a Catalunya.Cap filtració.Cap hackeig.Només dades públiques, però comprensibles.I aleshores va passar una cosa curiosa: la transparència va començar a funcionar massa bé.En aquest vídeo analitzem què ha passat amb el cas subvencions.cat, per què s’ha convertit en un tema polític i què revela sobre la relació entre transparència, dades públiques i poder.Potser el problema no és publicar les dades.Potser el problema és que algú les entengui. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Quan algú alterna atenció i silenci,no sempre és distracció ni timidesa.És un patró psicològic conegut com a reforç intermitent:una dinàmica que crea dependència emocional mitjançant la incertesa.Cada gest amable es converteix en recompensa.Cada absència, en càstig.I la pau mental deixa de ser teva.Això no construeix vincle.Construeix expectativa. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Cada vegada més veus a internet es pregunten alarmades per què augmenta l’antinatalisme entre les dones. Articles dramàtics, debats indignats i prediccions sobre el col·lapse de la civilització.Però… i si en realitat no hi hagués cap misteri?Durant segles, el contracte social al voltant de la família s’ha construït sobre una distribució molt concreta de costos i responsabilitats. Mentrestant, el món ha canviat: les dones tenen més educació, més autonomia econòmica i més capacitat per sostenir la seva pròpia vida.Quan la llibertat apareix, també apareix una cosa molt simple: el càlcul.I de vegades el resultat és sorprenentment senzill.Si el contracte no és equilibrat, ningú està obligat a signar-lo.Feliç 8M, estimades germanes.La llibertat és una mala notícia per a qualsevol gàbia. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

La ciència-ficció de l’Edat d’Or no es va equivocar per ingenuïtat.Es va equivocar perquè va confondre una excepció històrica amb una regla permanent.Asimov, els robots, els cotxes voladors, el futur còmode i automatitzat…Tot això neix d’un moment molt concret:un capitalisme regulat, amb salaris creixents, sindicats forts i impostos alts.Aquell sistema semblava haver estat “arreglat”.Avui sabem que no era el futur,era una pausa.I el futur que ha arribatno allibera temps:el monetitza. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

OZEMPIC és un medicament creat per a la diabetis.Convertir-lo en solució estètica de masses no és un detall menor.Aprimar-se amb un fàrmac pensat per a una altra patologia,sense dades completes d’ús estètic a molt llarg termini,és una aposta:salut futura a canvi d’aparença present.Quan deixes el medicament,la major part del pes torna.Per tant, no és un tractament puntual,és una subscripció mensual.No és por.No és demonitzar la medicina.És fer la pregunta que incomoda:quin és el preu real? Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Posar límits no és atacar.No és ser egoista.No és faltar al respecte.És informació.Els límits només molestena qui estava amb tu pel motiu equivocat.I si algú se’n va perquè no respecta els teus límits,no ha fallat la relació:el límit ha funcionat.No demanis perdó per parlar clar.Potser només cal perdonar-teper no haver-ho dit abans.#Límits#Relacions#SalutEmocional#Autorespecte#PensamentCritic#Claredat Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Cuinar, netejar, cuidar criatures i persones dependents,sostenir la vida emocional dels altres.Res d’això és gratuït.Algú sempre paga.El que passa és que no paga amb diners.Si el treball no remunerat es comptabilitzés,representaria prop del 40% del PIB mundial.No s’ignora perquè no tingui valor,sinó perquè reconèixer-lo faria el sistema molt més car.I durant generacions, aquest cost l’han assumit les dones.Sí. Ho he dit. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Tots ens ho hem preguntat alguna vegada:com pot ser que aquesta persona estigui en aquest càrrec?No és una paranoia.És un patró.En aquest guió analitzem per què la mediocritat no només sobreviu, sinó que prospera:l’efecte Dunning–Kruger, el principi de Peter i el càstig sistemàtic al talent.Un sistema on els incompetents manen,els capaços dubten,i destacar és perillós.No és mala sort.És disseny. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Als anys 80 hi havia molts menys polítics.Avui n’hi ha centenars de milers.Més assessors, més privilegis, més dietes, més viatges.Mentrestant, els preus pugen, els serveis falleni se’ns demana paciència.Rodalies no ha col·lapsat per mala sort.Els impostos no pugen per casualitat.Les taules de crisi no apareixen perquè sí.Treballam més que maiperquè ells visquin millor que mai.Ens van dir que l’esforç tenia recompensa.No van mentir:només era per a ells. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

*Aquest vídeo no parla de persones concretes. Parla de patrons. Si no t’hi reconeixes, no va amb tu.* Vivim una època estranya. Una època on molts homes ja no criden, no imposen, no amenacen… però continuen controlant. Aquest vídeo no parla del masclisme clàssic. Parla del masclisme que es disfressa de consciència emocional, del que utilitza el llenguatge de la cura, del trauma i de la moral per situar-se sempre en una posició superior. Homes que: expliquen en lloc d’escoltar, interpreten en lloc de preguntar, es declaren vulnerables però no accepten límits, i converteixen el relat en una forma de domini. No és un atac personal. És una anàlisi d’un patró. Un patró cada cop més visible, més normalitzat i més difícil de qüestionar. Si t’incomoda, potser no és perquè sigui agressiu. Potser és perquè posa paraules a coses que preferim no mirar. Benvinguts i benvingudes. Aquí no cridem. Però tampoc anestesiem. #MasclismeMoral #Masculinitats #RelacionsTòxiques #AnàlisiSocial #PsicologiaRelacional #SalutEmocional #ResponsabilitatEmocional #Feminisme #RelacionsHumanes #AdultsImmadurs #DiscursIncòmode #ReflexióProfunda Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Ens han ensenyat que estar sols és un problema.Que cal omplir cada silenci.Que sense parella, sense grup, sense soroll… falta alguna cosa.Però què passaria si la solitud no fos una mancança, sinó una força?Una persona còmoda amb la solitud no es pot manipular:no compra per omplir buits,no s’enganxa per por,no confon necessitat amb amor.Potser per això la societat ens ensenya a témer estar sols.Perquè la solitud no és soledat.És llibertat. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Treballar més de 40 hores i mirar el saldo abans de comprar menjar.Dir-te que la inflació baixa mentre tot puja.Llogar una habitació amb 30 anys i sentir que “vas bé”.Anomenar adulting l’esgotament.Donar gràcies per tenir feina com si la dignitat fos un extra.Això no és normal.És el que passa quan una societat deixa de plantar cara.Vivim en una gàbia daurada: còmoda, distreta, invisible.I aplaudim mentre els fils i les cadenes estrenyen una mica més cada dia.#NouEsclavatge#Explotacio#Treball#Societat#PensamentCritic#GàbiaDaurada Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Què passa quan una idea deixa de ser una eina per pensari es converteix en identitat?Quan discrepar ja no és debat, sinó atac.Quan l’humor desapareix, la lògica molestai els fets deixen d’importar.Aquest àudio no va contra una ideologia concreta.Va contra el mecanisme mental que converteix qualsevol ideologiaen una bombolla blindada.Si et molesta, potser no és l’àudio.Potser és el mirall. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Llegir els Epstein Files no és llegir un escàndol sexual.És observar el funcionament intern del poder masculí global: aliances, silencis, complicitats i odi estructural cap a les dones.No parla d’un home.Parla d’un mecanisme.No és morbo.És una dissecció. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Una reflexió incòmoda sobre poder, control i sedació col·lectiva.No parla de moral. Parla d’estratègia.De com els imperis no governen amb cops, sinó amb estímuls.De com la distracció constant i la recompensa immediata fan innecessàries les cadenes visibles.Escolta amb atenció.No és una metàfora. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Durant anys ens han mantingut ocupats amb guerres culturals, enemics imaginaris i consignes repetides.Ens han fet mirar cap avall, cap als costats, mai cap amunt.Mentre cridàvem, discutíem i atacàvem persones vulnerables, els veritables intocables seguien actuant amb total impunitat.El mal no només no es va aturar: va continuar.Aquest vídeo no acusa.No dona noms.No demana permís.És una interferència.Un recordatori incòmode.Un mirall.Quan tot això acabi, ningú podrà dir que no ho sabia.#Interferència#PoderISilenci#NoMireuAvall#Impunitat#HipocresiaMoral#ViolènciaEstructural#SilencisQueMaten#Alastoria#PensamentCrític#NoÉsIdentitatÉsPoder Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

No odies treballar.Odies un sistema que converteix el teu temps, la teva energia i la teva creativitat en benefici per a algú altre.Aquest programa parla d’explotació com a procés econòmic real, de plusvàlua, de dependència salarial i del mite que una promoció és llibertat. També parla del preu de dir la veritat en entorns laborals que prefereixen el silenci còmode a la coherència.Per què les persones íntegres sovint són etiquetades com a “problemàtiques”?Per què dir la veritat incomoda tant?I per què amagar-la acaba emmalaltint? Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Vivim en un temps en què el malestar es diu trauma,la responsabilitat es viu com un ataci qualsevol desacord converteix l’altre en el dolent del relat.Tot activa.Tot ofèn.Tot genera ràbia.Però això no és força.És fragilitat.En aquest programa parlem de resiliència emocional, de la confusió entre sanar i evitar, i de per què créixer —de debò— sempre ha estat incòmode. No perquè fos injust, sinó perquè no hi havia alternativa. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

L’única dona poderosa dels contes infantils era la bruixa.Avui el relat ha canviat de forma, però no de fons.Aquest programa uneix tres fils que no són tendències separades, sinó expressions del mateix gir autoritari:– la por al poder femení– el retorn del conservadorisme estètic i relacional– la disciplina del cos com a eina políticaDe les tradwives al retorn del pro-ana, de la maternitat forçada a la primesa obligatòria, del mite de la dona autosuficient a la submissió glamuritzada.Quan l’autoritarisme avança, els cossos de les dones tornen a ser vigilats, regulats i explotats.I se’ns promet una mentida antiga:que si controlem prou el nostre cos, podrem controlar la nostra vida. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Un adult que pensa per si mateix és incòmode.No compra tot.No vota qualsevol cosa.No viu enganxat a l’escàndol permanent.I això és un problema per a un sistema que necessita consum, por i distracció constants.Aquest programa dissecciona com es manté la gent infantilitzada:primer amb por, després amb entreteniment infinit.Sempre ocupats. Mai madurs.Parlem d’ansietat, de frustració, de la incapacitat d’acceptar el límit entre el que volem i el que és.I de per què madurar —de debò— s’ha convertit en un acte subversiu. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Teniu la sensació que les xarxes, Amazon o Google funcionen pitjor que abans?No és una impressió vostra.No és nostàlgia.És un patró deliberat.Aquest patró té un nom: enshittification —o, dit clar, merdificació.En aquest programa expliquem el cicle de vida previsible de les plataformes digitals:primer són excel·lents per atrapar usuaris,després empitjoren per beneficiar anunciants,i finalment empitjoren encara més per quedar-se amb tot el valor possible.Amb exemples concrets, sense tecnicismes i sense excuses, aquest vídeo posa nom a una sensació que tothom té però pocs saben explicar. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

A la foscor d’una comarca marcada pel terror, una dona decideix posar fi a l’horror d’una manera molt diferent de la justícia convencional. El que escoltaràs és una simfonia macabra, plena de silencis tensos, rialles fredes i una venjança convertida en art. Aquesta no és una història per a oïdes delicades. És un relat teatral, gòtic i inquietant, que transforma el dolor en espectacle i el càstig en música. Benvinguts a “L’Art de la Presa: Simfonia en Carn Major”. ❗ ATENCIÓ: Aquesta narració conté elements foscos i pot resultar inquietant. Escolta-la amb calma i deixa’t endur pel seu to lúdic i malèfic, com si fos un pròleg d’òpera demoníaca. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Cada any, un nou multimilionari descobreix que no pot comprar unes eleccions.Alguns ni tan sols poden permetre’s pagar prou bé els governs perquè tot surti gratis i sense conseqüències.És aquest el món on voleu viure?Aquest vídeo és una falsa campanya institucional,un anunci irònic,un manual d’autoengany col·lectiu.Pagueu més per llogar.Pagueu més per curar-vos.Voteu gent obscenament rica.Creieu els mitjans que controlen.Baralleu-vos per distraccions mentre el poder real no es toca.I si noteu ràbia, no patiu:també hi ha eines per anestesiar-la. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

Durant la pandèmia, els hostalers ploraven.Baixaven preus.Ens demanaven que hi anéssim.Que salvéssim el barri, el comerç, la ciutat.Va tornar el turisme…i amb ell, la memòria curta.Preus encara més alts.Sous encara més baixos.Veïns expulsats.Terrasses colonitzades.I ara resulta que els turistes ja no gasten.Que mengen del supermercat.Que passen de la paella de 55 euros.Aquest vídeo no va de turisme.Va de cobdícia, de models de ciutat fallitsi de com vendre la ciutat com un parc temàticacaba deixant-la buida.Aquí, a Barcelona,ja no plorem.Mirem.I, si cal, riem. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe

I si envair Groenlàndia no fos una demostració de força…sinó un error irreversible?En aquest monòleg radiofònic analitzo —en clau de possibilitats— què podria passar si els Estats Units decideixen creuar una línia vermella: OTAN, aliances, mercats, deute en mans europees i un món que pot continuar sense ells.No és futurisme.No és alarmisme.És geopolítica, ironia i història prenent notes.Benvingudes a la ràdio on la prepotència sempre acaba malament. Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe