All Episodes
Teatre de les ombres — 114 episodes
Quan les paraules deixen de tenir valor | IA, coneixement i pensament crític
I si el joc ja hagués acabat? | Habitatge, herències i el futur de l'economia
El negoci del cos impossible | Hollywood, estatus i la indústria de la inseguretat
Tots preocupats pels fills dels altres
Com destruir la indústria africana… amb solidaritat 😊
Codis sense sanció: el límit real de la transparència
No és que no pugui: és que no vol (i què fas tu allà?)
Relacions en transició: el desajust que ningú explica bé
Per què els teus problemes no es resolen (i no és casualitat)
Bloquejar pirateria pot afectar serveis que no tenen res a veure
El problema no és la IA: és substituir el criteri humà
El teu progrés incomoda més del que penses
El problema no és l’ésser humà. És el sistema.
Mangione, Altman i els crims que el sistema sí persegueix
“Jo passo”: la gran mentida que permet el bullying, el mobbing i l’assetjament
L’amor no està mort: el que ha mort és la capacitat de sostenir-lo
Els rituals del poder: què ha canviat realment?
Quan els pobles voten el carnisser que els alimenta
4 tipus de persones de les quals és millor allunyar-se
Existir amb permís: el principi d’un sistema malalt
Per què tots els cotxes nous semblen iguals? Potser no és casualitat
El negoci ocult darrere de l’oli d’oliva
La meitat d’internet ja no és humana
Idiocracy: la pel·lícula que havia de passar d’aquí a 500 anys
Baixes mèdiques o treballadors malalts? El debat que ningú vol fer
El sistema que et ven la vida… al final de la vida
2:57 a la UAB
Norís: els tambors a les 3:00
Per què encara treballem com en una fàbrica del 1900
El Brull: la nit que alguna cosa va baixar les escales
Montserrat: vam seguir una llum… i no hauríem d’haver-ho fet
Quan deixes de seguir el ramat, pagues aquest preu
Hi ha dies en què simplement existir ja és suficient
Si ningú et critica, potser no importes gaire
La gent que prefereix perdre’t abans que demanar perdó
Per què la majoria no desafia les elits
Quan tenir raó importa més que la veritat
La transparència que funcionava massa bé: el cas subvencions.cat (Catalunya)
Un dia et volen, l’endemà desapareixen: no és casualitat
El “misteri” de les dones que ja no volen tenir fills (spoiler: no és cap misteri)
Quan la ciència-ficció encara creia en el capitalisme
OZEMPIC: quan aprimar-se es converteix en una subscripció
Quan algú se’n va perquè poses límits, el límit ha funcionat
El 40% del PIB mundial no es paga (i no és casualitat)
No és casualitat: el sistema premia els inútils
No falten diners: sobren polítics
Quan la sensibilitat és una coartada: masclisme moral i homes que no ho veuen
Quan aprens a estar sol, el sistema falla
Nou esclavatge: cansats, endeutats i agraïts
Quan una ideologia substitueix la personalitat
Epstein Files: quan treus la tapa del rellotge del món
Distracció, alcohol i obediència
Especial: Us van distreure mentre passava l’impensable
No odies treballar. Odies que t’explotin.
Quan la fragilitat es confon amb força
Quan el poder femení fa por: bruixes, tradwives i cossos disciplinats
Infantilitzar és governar
La merdificació: per què tot el que estimeu acaba funcionant pitjor
L’Art de la Presa: Simfonia en Carn Major
Doneu-li una oportunitat a la cobdícia
De plorar a cobrar 55€ la paella: crònica d’una cobdícia
Groenlàndia: el potencial suïcidi dels EUA
Hot Bedding: quan la precarietat es ven en anglès
El teletreball no mor: el volen matar
Ella estava… nerviosa
Atracció sense acció no és atracció (i tu ja ho saps)
La nova divisió de classe no serà econòmica. Serà cognitiva
Sobre l’autenticitat moderna i altres excuses ben pentinades
Per què les corporacions tenen més drets que les persones
Contenidors intel·ligents: el nou control social de la brossa
Quan un adult reacciona com un nen: immaduresa emocional
El problema no és què censuren. És que t’hi acostumis
Les dones no s’han tornat arrogants. S’han tornat lliures
Quan t’acusen del que fan: la projecció en relacions tòxiques
El capital no et segresta amb cadenes — et segresta amb bressols
Aprendre a estar sola és el que et fa realment lliure
El capitalisme necessita pobres (i això no és un error)
Un grup que defensa violadors va parlar en una universitat (28 d’octubre)
Quan la policia diu ‘Som dos i ells 25’ — El preludi del silenci abans de la tempesta
Per què ens empobrim si hi ha diners sobre la taula
Nou Barris a les fosques: quan l’avaria deixa de ser casual
La tecnologia no t’ha alliberat: t’ha fet treballar més
Migració, pensions i hipocresia política | El sistema, aquest gran paràsit
Per què hi ha tants homes a la presó (i no és el que creus)
L’home que no podia ser res més | Un monòleg sobre l’espanyolitat
Barcelona, la ciutat que negocia amb accent
El pati dels petits botxins | Monòleg sobre el bullying i el sistema que el permet
El nou alfabet del poder | Gàbies d’or i diplomes buits
Barcelona sense anestèsia: la veritat que no volen que diguem
Quan ningú pensa | Monòleg sobre el perill de la ment col·lectiva
Com detectar un manipulador en sis preguntes
El balanç en sang | Monòleg sobre la hipocresia del capitalisme
Els llops de la partitocràcia: promeses vegetarianes i banquets de sang
Identitat Digital: la clau i la gàbia | Reflexió sobre control, seguretat i llibertat
Els déus del capital | Monòleg sobre la mutació silenciosa de la riquesa
25N: Miralls que fan mal | Emissió per a cavallers incòmodes | Un especial per al 25N
El somni humit del mascle conservador | Monòleg sobre poder, diners i por
El darrer truc del narcisista
Quan la veritat s’encomana… fins i tot als grans partits
No és arrogància. És profunditat.
L’amor que no demana permís — Oda al reconeixement silenciós
El dia que l’algoritme faci fallida — Oda al pròxim col·lapse
12 d’octubre: l’imperi de les cendres
Els Estats Desunits del Desencís — Crònica d’un somni hipotecat
Els que responen de seguida — La bondat dels que van ser oblidats
La consciència encoberta — Converses amb la ment de silici
Amor 2.0 — L’amor en temps de servidors i tarifes planes
Parla amb l’alcalde: democràcia o espectacle?
Quan la persona empàtica calla — L’art de desaparèixer amb elegància
El silenci dels mitjans — Quinze idiomes, zero subvencions i una veritat que fa soroll
El regne dels obedients: el majordom "mascarilla"*
No jews, no news: quan la guerra era la coartada perfecta
Quan la màscara devora el rostre
Un monòleg macabre sobre el soroll, els polítics i la prepotència