El llibre del mes

La lectura que us proposem ens porta a la reunió anual dels qui decideixen com van les coses. El periodista Andy Robinson ha viatjat any rere any a Davos, a Suïssa, per fer la cobertura informativa del Fòrum Econòmic i Social. "Un reporter a la muntanya màgica" és la crònica, diu l'autor, de com l'elit econòmica de Davos va enfonsar el món. està editat per Ariel. Ens ho explica en Toni Arbonès, amb el muntatge tècnic de Jordi Galvany.

"I el ressò de les muntanyes" és un retrat d'un Afganistan polièdric. Des del país més pobre, rural i profund fins al món de rics exiliats. Des del Kabul dels cooperants fins a les mansions dels corruptes vencedors de les guerres. Tot explicat a partir de la intimitat d'uns personatges units per llaços complexos: pares i mares, germans, servents, veïns, amants.... El seu autor és l'escriptor d'origen afganès Khaled Hosseini. "I el ressò de les muntanyes" està publicat per Edicions 62. Ens ho explica l'Anna Cortadas, amb el muntatge de Salva Pou.

Us presentem la novel.la "14", explica que la va escriure basant-se en el diari del besoncle de la seva parella quan combatia en la Primera Guerra Mundial. L'autor, però, adverteix que es tracta de ficció. Un relat de només un centenar de pàgines, ple de detalls, on es reviu tot l'horror de la Gran Guerra des de la perspectiva quotidiana d'un combatent anòmin. Un relat de com de fàcil resulta que el món de cada dia desaparegui per sempre per deixar pas a l'infern. En parlem amb el seu autor l'escriptor francès Jean Echenoz, la novel.la està editada en català per Raig Verd i en castellà per Anagrama. Ens ho explica l'Anna Cortadas, amb el muntatge de Salva Pou.

L'escriptora Lolita Bosch explica a "Camps Abans de Tot Això" la gran teranyina d'interessos del narcotràfic mexicà i la violència que ha fet de Mèxic un dels països més sagnants del món. A partir d'històries concretes, anècdotes i episodis, Bosch fa un retrat complet del que ha significat per al país l'existència dels grans càrtels i de la manera com el narcotràfic s'ha infiltrat en totes les capes. "Camps Abans de Tot Això" està editat per Empúries.

"L'estratègia dels antílops" ens porta a la Runada del genocidi del 1994. És la veu dels testimonis d'aquella massacre. Tant de les víctimes, els tutsis, com dels seus botxins, els hutus. El periodista francès Jean Hazfeld, que ja ha escrit altres llibres sobre aquest tema, se centra en les víctimes del poblat de Nyamata, algunes de les quals van pujar als boscos per fugir dels matxets. Està publicat per 1984 i traduït per Lourdes Bigorra. Ens ho explica l'Anna Cortadas. El muntatge és de Salva Pou.

Un autèntic clàssic que ens porta als primer passos que va fer l'Índia un cop independitzada del Regne Unit. L'Índia va fer-se independent la mitjanit del 15 d'agost del 1947. En aquell mateix moment va néixer Salem Sinaí i 1001 nens més. La vida de Salem Sinaí estarà íntimimanent lligada amb els fets dels 30 anys que van seguir a la independència. És el que explica Salman Rushdie a "Els fills de la Mitjanit", Premi Booker 1981 i considerat el millor Premi Booker que s'ha donat mai. Està traduït per Joan Sallent i publicat per Empúries. Ens ho explica l'Anna Cortadas amb el muntatge de Salva Pou.

John Mortimer va ser un famosíssim guionista de ràdio i televisió anglès. Amb un sentit de l'humor càustic, retratava les glòries i misèries dels seus compatriotes amb una peculiar habilitat per la caricatura i per reflectir el seu temps a través de les peripècies dels seus personatges. L'exemple més rodó del seu estil i llegat literari és la novel·la "Un paraíso inalcanzable", que ara ha traduït de l'anglès l'editorial Libros del Asteroide. Ens ho explica la Cèlia Cernadas.

El colombià Héctor Abad Gómez era metge, assagista, especialista en salut pública i activista. Vivia a la ciutat de Medellín, a Colòmbia. Va ser assassinat el 25 d'agost del 1987 per forces paramilitars. A la butxaca hi portava un sonet de Jorge Luis Borges: "Ya somos el olvido que seremos". L'escriptor Héctor Abad Faciolince explica la història del seu pare, que també és la seva i la de la Colòmbia de l'època a "El olvido que seremos", publicat per Planeta. Ens ho explica l'Anna Cortadas amb el muntatge de Salva Pou.

Anem a l'antiga Alemanya Oriental. "En tiempos de luz menguante" és la vida de quatre generacions que abasten tota la història de la República Democràtica Alemanya. Escrita per Eugen Ruge, la novel.la està inspirada en la pròpia família de l'autor i va obtenir, el 2011, el premi més important de les lletres alemanyes. Està traduïda per Richard Gross i publicada per Anagrama. Ens ho explica l'Anna Cortadas amb el muntatge de Salva Pou.

La desaparició de milers de persones durant les dictadures del Con Sud als anys 60 i 70, l'Argentina i Xile en són el paradigma, però també el Brasil va viure dues dècades sota un govern militar que, com els seus veïns, va posar els serveis secrets de l'Estat a treballar en un únic objectiu: liquidar el comunisme. Avui parlem d'una novetat editorial que aborda aquest període: "Les tres morts de K.", del periodista brasiler Bernardo Kucinski, publicada per l'editorial Raig Verd. Ens ho explica la Cèlia Cernadas amb el muntatge de Jordi Galvany.

Ens tralladem a Algèria que és on ens porta aquest llibre en Boualem Sansal, un escriptor molt crític amb el radicalisme islàmic però també amb el poder. A "Rue Darwin", Carrer Darwin, l'autor es transmuta en Yazid, el narrador, per oferir-nos un relat intimista de forta càrrega autobiogràfica, que ens mostra l'evolució d'Algèria de les últimes dècades. És una informació d'Hermínia Masana, amb muntatge musical de Jordi Galvany.

Ens endinsem en un dels llibres que millor han recollit la història i l'essència de Hong Kong: "El puerto de los aromas", de l'escriptor britànic John Lanchester. Una novel·la que, a través de les peripècies d'un anglès emigrant a l'excolònia, recorre els fonaments d'una illa que fusiona l'Orient amb la modernitat rabiosa, i que ha anat canviant de mans a ritme d'interessos geoestratègics. Ens hi apropa la Cèlia Cernadas, amb el muntatge de Jordi Galvany

Aquest llibre ens duu a la Rússia més inhòspita i profunda, a les portes de la Revolució del 1917. Mikhaíl Bulgàrov, que abans d'escriptor va exercir com a metge a Kíev i com a voluntari al Caucas durant la guerra, va ser objecte de la censura estalinista en la majoria de les seves obres. "Morfina. Relats d'un jove metge", d'Edicions 1984, és un recull de relats de fort contingut autobiogràfic, inclosa l'addicció temporal a la morfina. Ens ho explica l'Herminia Masana. El muntatge és d'en Jordi Galvany.

Portugal, un país que va néixer del no-res o de la pura ambició d'un noble estranger. Un país suau, poc aficionat als conflictes, que ha tingut grans moments en la història, gairebé sense voler-ho. És el que explica l'escriptor Gabriel Magalhaes a "Los Secretos de Portugal", en el qual intenta fer un retrat d'una nació a la qual Europa, diu, dóna l'esquena. Està editat per RBA. Ens ho explica l'Anna Cortadas amb el muntatge tècnic de Jordi Galvany.

Pocs títols són tan clars com el del llibre que us presentem. "El pescador que volia anar al país dels blancs" és el relat en primera persona de Patrick Lambal, un jove del Senegal que anys enrere va coincidir amb l'antropòleg i escriptor Jordi Tomàs. Una trobada fortuïta que va derivar en una conversa a la qual ara Jordi Tomàs ha donat forma en aquesta obra editada per Pòrtic. Somnis, canvis i frustracions en un llibre que ens situa a la costa occidental de l'Àfrica. Ens en parla Sergi Roca. El muntatge tècnic és de Salva Pou.

La vida de l'irlandès Brendan Behan va estar sempre entre la literatura i la militància política. Poeta, novel.lista i dramaturg, la seva mare era amiga personal del líder revolucionari Michael Collins i el seu pare va combatre a la guerra de la independència. Descrit com a provocador i heterodox, va entrar a les joventuts de l'Exèrcit Republicà Irlandès, l'IRA, i, ja al final de la seva vida, va escriure "Mi Isla", un monòleg inclassificable on descriu de manera molt personal Irlanda. "Mi isla", publicat per Marbot Ediciones, va acompanyat d'unes il·lustracions d'un amic de l'autor, Paul Hogarth, que també en fa el pròleg. La informació ens l'ha preparada l'Anna Cortadas i el muntatge tècnic és de Salva Pou.

Ens endinsem en les muntanyes de l'Afganistan per viure l'aventura vital d'un nen de la guerra que mira de sobreviure, i que acabarà els seus dies en un barri marginal de París. Ho explica a "Opium Poppy" l'autor tunisià Hubert Haddad, que es va inspirar en la història real d'un nen que va conèixer una nit sota un pont de París. La novel·la l'ha editat Deminage. És una informació d'Hermínia Masana, amb muntatge musical de Jordi Galvany.

L'escriptor libanès Amin Maalouf, un dels grans noms de les lletres àrabs contemporànies, revisita alguns dels seus temes habituals en un llibre amb aires de testament polític i filosòfic. "Los desorientados", publicat per Alianza Editorial, reflexiona sobre l'exili, el pas del temps, la fractura interreligiosa o la decadència de la civilització àrab amb un to conciliador, autocrític i lleugerament pessimista. Ens ho explica la Cèlia Cernadas, amb el muntatge tècnic de Jordi Galvany

"Canvis", la novel.la de l'últim premi Nobèl de literatura, el xinès Mo Yan, va ser un encàrrec de l'editorial índia Seagull per a una col.lecció que explica el comunisme. Els crítics pensen que no se'n va sortir però que, en canvi, va aconseguir fer un retrat de la Xina des de la seva perspectiva, molt personal. La concessió del Nobel, recorde-m'ho, va ser denunciada pels opositors xinesos, que consideren Mo Yan massa proper a les posicions polítiques del règim de Pequín. "Canvis" l'ha traduïda del xinès Carles Prado-Fonts i està editada per Edicions 62. Ens ho explica l'Anna Cortadas amb el muntatge tècnic de Jordi Galvany

"En el Uadi" relata l'experiència personal de Michèle Drouart, una noia australiana llicenciada en literatura francesa, que coneix i es casa amb un estudiant jordà i marxa amb ell a conèixer i conviure amb la seva família a Jordània. Es tracta d'un relat molt intimista sobre una història d'amor que acabarà fracassant per un contrast cultural que, al mateix temps, els enriquirà mútuament. "En el Uadi", de l'editorial Barataria. Ens hi apropa l'Hermínia Masana, amb el muntatge musical d'en Jordi Galvany.

"Patologías" ens porta fins a Txetxènia, és una novel·la que parla de les guerres en aquesta república russa del Caucas. Un conflicte que, en el tombant del segle XXI, va enfrontar les tropes enviades des de Moscou i els rebels independentistes. Va causar desenes de milers de víctimes, hi va haver nombroses violacions dels drets humans i les conseqüències de tot plegat encara perduren. "Patologías" explica la història d'un grup de les forces armades russes que combaten a Grozni. L'autor de la novel·la, el periodista rus Zajar Prilepin, va viure l'experiència directa de la guerra. "Patologías" està editat per Sajalín Editores i traduït per Marta Rebón. Ens ho explica Sofia Prim, amb el muntatge tècnic de Pere Salvat i Albert Subarroca.

Al Mapamundi com cada dijous, parlem de llibres: hem triat "Al norte del sur. Un viaje por África", de Marbot Ediciones. Shiva Naipaul, nascut a Trinitat i Tobago d'arrels índies, ens dibuixa un mosaic divertit i xocant alhora de la nova realitat del continent africà. L'autor aprofita el seu periple per analitzar la relació entre negres, blancs i asiàtics, o la particular absorció dels valors i les idees occidentals per part dels africans. És una informació d'Hermínia Masana, amb muntatge musical d'en Jordi Galvany.

Receptes de la Xina antiga contra l'odi i la guerra, a l'espai 'El llibre de la setmana' del programa "Mapamundi". Mozi va ser un savi que, segons la historiografia xinesa, va néixer el mateix any de la mort de Confuci, entre el segles V i IV abans de Crist. Va desenvolupar un pensament alternatiu al del gran mestre a favor de la igualtat, la fraternitat i el pacifisme i amb receptes pràctiques per a governants. El llibre "Mozi. Contra el arte de la guerra", de l'editorial Proteus, n'ofereix una selecció. Amb Pròleg d'en Sean Golden. Ens ho explica la Cèlia Cernadas.

El "London Review of the Books" va dir d'"El Imperio", escrit pel periodista polonès Ryszard Kapuscinsky després d'un llarg viatge per la geografia russa en els anys decisius del 1990 i 1991: "És el relat més apassionat, atractiu i històricament profund del col·lapse de la Unió Soviètica". Una recomanació: val la pena llegir-lo amb un atles a la mà per no perdre's per les múltiples repúbliques de l'antiga URSS. "El Imperio", de Kapuscinski, està editat per Anagrama. Ens ho explica l'Anna Cortadas amb el muntatge tècnic de Salva Pou.

Yoram Kaniuk és un dels escriptors israelians més reconeguts. "1948" és la seva visió personalíssima de la guerra de la independència que va portar a la creació de l'estat d'Israel i en la qual va participar quan només tenia 17 anys. Una causa en què Kaniuk, paradoxalment, mai va acabar de creure. "1948" està editat per Libros del Asteroide i traduït de l'hebreu per Raquel Garcia Lozano. Ens ho explica l'Anna Cortadas amb el muntatge tècnic de Salva Pou.

El 2011, la liberiana Leymah Gbowee va rebre el premi nobèl de la pau per la feina que duu a terme amb les dones de Libèria i altres països de l'Àfrica Occidental en contra de la guerra. A "El poder és nostre", editat per Pagès Editors, la mateixa Gbowee, amb la col.laboració de la periodista Carol Mithers, explica com es va transformar en una pacificadora. Ens ho explica l'Anna Cortadas amb el muntatge de Júlia Aparicio.

Els anomenats crims d'honor: la mort de nenes, noies i dones a mans de parents que consideren que han embrutat l'honor de la família per haver rebutjat un pretendent o tenir una relació il·lícita. Un fet, malauradament, encara usual entre moltes famílies musulmanes. És la història que explica l'Elif Shafak a "Honor", d'Amsterdam Llibres. La informació és d'Herminia Masana, amb el muntatge musical d'en Jordi Galvany.

La lectura d'avui ens porta a Moçambic. "Aquesta terra va començar a morir en el moment en què vam voler ser uns altres. Luar-do-Chao es va morir quan els que la governaven la van deixar d'estimar". És una de les frases que més bé defineixen "Un riu que es diu temps, una casa que es diu terra", la novel·la de l'autor moçambiquès Mia Couto, que permet entendre un país, Moçambic, en plena lluita entre transició i modernitat. Traduïda per Núria Prats Espar, està editada per Edicions 62. Ens hi acosta l'Anna Cortadas.

Ismail Kadaré planteja, a la seva última novel·la, la psicosi paranoica del complot en què vivia la dictadura albanesa comunista d'Envér Hoxa. La relació del règim amb la cultura és el fil conductor d'una història sobre la fragilitat de l'ésser humà en una societat opressiva, i sobre la desolació del confinament, la mort en vida.

Síria a través dels ulls d'una noia. Una noia durant la revolta dels anys vuitanta contra Hafez al Assad, pare del president actual, Bashar Al Assad. Un relat de plena actualitat que evidencia l'immobilisme d'un règim que no dubta a agafar les armes per ofegar la dissidència. "Elogio del odio", de l'escriptor sirià Khaled Khalifa, 30 anys d'història del poble sirià editat per Lumen. Ens ho explica l'Eva Pineda. El muntatge musical és de la Júlia Aparicio.

Els grans capítols de la crònica llatinoamericana són la violència i l'extravagància. El cronista vol estar fora de la moral convencional per poder escoltar la veu de l'assassí, de la madam, de la nena utilitzada com a objecte sexual. Això diu l'escriptor Darío Jaramillo, autor d'"Antologia de Crónica Latinoamericana Actual", editada per Alfaguara. Jaramillo parla de la dificultat de triar entre milers de cròniques d'autors excel·lents que es mereixen estar presents en aquesta antologia. L'escriptor en va triar seixanta i, d'aquestes, l'Anna Cortadas n'ha seleccionat tres. El muntatge musical és de Salva Pou.

Una de les primeres obres que es van poder llegir sobre les atrocitats de l'època estalinista als camps de treball soviètics, els temuts gulags. El periodista i escriptor polonès Gustaw Herling-Grudzínski, que va viure l'horror en primera persona, va sobreviure per explicar-ho en un llibre. L'esquerra europea va ignorar i menystenir l'obra durant molt de temps. Libros del Asteroide publica ara "Un mundo aparte" en castellà. Ens ho explica l'Hermínia Masana, amb el muntatge musical de Jordi Galvany.

Michael Ignatieff A començaments de la dècada dels noranta, tot just acabada la Guerra Freda, Michael Ignatieff, professor de relacions internacionals i drets humans, exlíder parlamentari del Partit Liberal del Canadà i un dels pensadors més lúcids dels últims anys, va fer un viatge per Europa i Amèrica. Volia entendre, diu, els nacionalismes emergents i el perquè dels conflictes. D'aquí va sortir "Sangre y pertenencia. Viajes al nuevo nacionalismo", editat ara en castellà, gairebé dues dècades després, per El Hombre del Tres.

Eugeni Casanova L'escriptor escocès Arthur Conan Doyle va ambientar la novel·la El món perdut a la Gran Sabana de Veneçuela. Un territori ignot, que a principis del segle XX va deixar de ser-ho, en gran mesura, gràcies a tres catalans que entre el 1927 i el 1929 van protagonitzar-hi diverses expedicions d'exploració. Joan Maria Mundó, el seu fill "Juanito" i, sobretot, en Fèlix Cardona van documentar l'altiplà on neix el riu Caroní i hi llisca la cascada més alta de la Terra: el salto Ángel. El periodista Eugeni Casanova ens ho explica al seu llibre La conquesta de l'Orinoco, editat per Símbol editors.

Marcelo Ferroni Després de l'aventura a l'Àfrica i de la contribució al canvi a Cuba, el Che Guevara reuneix els seus fidels a Bolívia per escampar des d'allí la revolució a tot el continent. Jugant amb realitat i ficció, Marcelo Ferroni reconstrueix els episodis tragicòmics d'una guerrilla que, delatada pels camperols, caurà en un parany de l'exèrcit bolivià a les acaballes del 1967.

Vesna Maric L'escriptora Vesna Maric tenia 16 anys quan va haver de fugir de Bòsnia, camí d'Anglaterra, empesa per la guerra. "Bluebird", són les seves memòries. Els records d'una noia, que descriu d'una banda el conflicte armat i de l'altra el difícil encaix d'una refugiada dintre de la societat anglesa que no entén aquests refugiats tan europeus, tan semblants als mateixos anglesos que en paraules de Vesna: "als seus ulls no semblàvem refugiats perquè anàvem massa ben vestits".

Ryszard Kapuscinski Ara que el periodisme viu una etapa de crisi i readaptació, hem volgut recuperar un llibre d'un dels grans reporters del segle passat, Ryszard Kapuscinski. L'autor polonès reflexiona sobre la deriva de la professió a "Los cínicos no sirven para este oficio", editat per Anagrama. Una obra sobre la feina d'informar que també pot servir d'aperitiu per abordar la lectura, per exemple, de "L'Emperador", "El Sha", "L'Imperi" o "Un dia més de vida".

Salvador Martí i Puig L'1 de gener del 1994, l'autoanomenat Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional es va aixecar en una revolta a la regió de Chiapas, al sud de Mèxic. La rebel·lió va posar de manifest la discriminació, l'oblit i la misèria en què vivien els indígenes. El Subcomandante Marcos es va convertir en un símbol per a l'esquerra no només mexicana sinó llatinoamericana i, fins i tot, internacional. "Chiapas a deshora", de Salvador Martí i Puig, explica un viatge a Chiapas amb l'objectiu de fotografiar i classificar els murals pintats a les comunitats zapatistes. Un llibre editat per Acontravent, on hi tenen una importància especial els dibuixos de Lluïsot i les fotografies de Rafael Seguí.

Clara Usón Ratko Mladic, l'exlíder militar dels serbis de Bòsnia, jutjat a la Haia acusat de crims de guerra i genocidi per la mort, entre d'altres, de vuit mil musulmans a Srebrenica. Ens volem acostar a la vida del general a través de la història de la seva filla, Ana Mladic, que es va suïcidar als 23 anys quan va descobrir la cara ferotge del seu pare. El llibre que us proposem es titula "La hija del Este", de la periodista barcelonina Clara Usón.

Albert Sánchez Piñol Durant dècades molts països d'Àfrica han estat en mans d'una colla d'individus ignorants i mediocres que es van saber autoinvestir mestres. Que si bé eren covards, es van fer passar per herois i que, malgrat ser insignificants, es van creure déus. Aquesta és la història d'un grapat de dictadors africans. O, com diu Albert Sánchez Piñol, d'un grapat d'homes alhora "Pallassos i monstres".

Marc Dugain John Edgar Hoover va dirigir l'FBI durant 50 anys i la seva ombra es va projectar sobre tots els presidents dels Estats Units des de 1924 a 1972. "La maledicció d'Edgar" fa referència a unes suposades memòries escrites pel seu número 2, Clyde Tolson. Una novel.la de Marc Dugain basada en informes de seguretat reals i en trascripcions de les escoltes de la policia.

Noam Chomsky "Chomsky en la seva màxima expressió". És el que diu la contraportada de "La era Obama", un conjunt d'articles i assajos escrits per un dels intel.lectuals més importants -si ens fixem en els que són d'esquerres, potser el que ho és més- de la història recent dels Estats Units. Noam Chomsky analitza a "La era Obama" com el món occidental s'acosta a temes i zones polèmiques com el Pròxim Orient, l'Iraq o la mort d'Ossama Bin Laden. Està editat per "Pasado y Presente".

Jaume Ollé Les aventures d'un metge rodamón poden donar probablement records i anècdotes per escriure mil i una històries. Nosaltres farem avui atenció al grapat de vivències que ens explica Jaume Ollé a "Crónicas de un médico en el mundo", de l'editorial Icària.

Jonas Jonasson Hi ha moltes maneres d'analitzar els principals esdeveniments del segle XX. El què potser no és tan habitual és fer-ho en clau d'humor. I si, a més, qui els ha viscut té tants anys com el segle, les anècdotes s'amunteguen en una autèntica crònica dels despropòsits. Jonas Jonasson firma "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra", editat per La Campana.

Lucien Badjoko/Katia Clarens El Tribunal Penal Internacional ha declarat culpable de crims de guerra el cap rebel congolès, Thomas Lubanga, per haver reclutat nens de menys de quinze anys com a soldats al conflicte civil d'Ituri, al nord-est de la República Democràtica del Congo. Menors com Lucien Badjoko, que va fer dues guerres en aquesta mateixa regió quan encara no tenia dotze anys. Però Lucien hi va anar perquè va voler. Va ser alhora víctima i còmplice actiu del conflicte. Vet aquí l'entrellat d'aquesta història narrada a "Jo vaig ser un nen soldat",

Txu Xialong L'escriptor xinès Txu Xialong, que viu als Estats Units, fa servir el gènere negre per explicar la història recent i el present de la Xina en una barreja de ficció i realitat. L'últim llibre de la sèrie protagonitzada per l'inspector TXen TSao, publicat recentment en castellà, és "El caso Mao". Txu diu que totes les dades que inclou en l'obra són documents publicats oficialment i que els va fotocopiar per si de cas un descendent de Mao li presentava una querella. "El caso Mao", editat per Tusquets, explica com la vida privada de l'ex-líder xinès i els fets bàrbars de la Revolució Cultural tenen una repercussió directa amb el present. L'autor n'ha volgut parlar precisament perquè el govern actual preferiria que quedés en l'oblit.

Anna Garcia A Israel, la pressió dels ultraortodoxos està fent desaparèixer les dones --o com a mínim algunes dones-- de l'espai públic. Són una minoria cada vegada més poderosa i influent, que viu d'acord amb una interpretació estricta de la Torà i al marge de les dinàmiques econòmiques i socials actuals. L'escriptora i periodista Anna Garcia explica la situació de les dones ultraortodoxes a "Orgulloses i asfixiades", que acaba de publicar l'editorial Cossetània.

Alaa Al Aswani Entrar a l'edifici Iaqubian del Caire és penetrar en l'Egipte més secret. Descobrir-ne els tabús. Alaa Al Aswani ens n'obre la porta, per mostrar-nos els afanys, les riqueses, les misèries, la bellesa i la maldat que s'amaguen sota l'aparença de l'Egipte contemporani. "L'edifici Iaqubian" es va publicar fa 10 anys i ràpidament es va convertir en un autèntic fenomen. La novel·la està editada en català per Edicions de 1984.

Salam Pax La lectura d'avui ens porta a l'Iraq dels últims temps de Sadam Hussein en el poder, en la gestació i els primers temps de l'ofensiva militar internacional que acabaria derrocant el dictador. Per això i per la involucració, si més no per força, en la situació que vivia l'Iraq els anys 2002 i 2003, i també per la necessitat de comunicar-se, Salam Pax va començar a escriure el seu propi blog. Milers i milers de persones el van seguir per saber què estava passant al país. El contingut del blog es va publicar a "Quadern de Bagdad", el diari clandestí on-line d'un iraquià normal i corrent", editat per La Magrana en una traducció d'Ernest Riera.