Podcast Estrictament confidencial

Nueva entrevista a ENRIQUE TÉLLEZ CENZANO, con quien tuvimos el placer de conversar a finales de 2025 para que nos hablase de su último libro publicado: MÚSICA, HISTORIA Y POLÍTICA. Aportaciones musicales al análisis historiográfico (Edictoralia). Recordaremos aquí que inició sus estudios en la Universidad Laboral de Cheste (Valencia) y los continuó en los Conservatorios de Barcelona (Liceo y Municipal de Música), el Conservatorio Pablo Sarasate de Pamplona, el de Música de La Rioja, en el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid y en el Conservatorio Superior de Música de San Sebastián. Es Profesor Superior de Composición, de Dirección de Orquesta y Doctor en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid. Su tesis “La música como elemento de representación institucional: el himno de la Segunda República española”. Ha ejercido la docencia en centros de secundaria, conservatorios musicales y universidades públicas. Ha colaborado como redactor en distintos medios, tanto en prensa escrita como en radio. Es autor de numerosos artículos de investigación y fue, de 2012 a 2018, Director del Aula de Música de la Universidad de Alcalá de Henares. Ha presentado en las principales ciudades españolas como coordinador, editor científico y coautor el libro Música y represión política. De la Alemania nazi a la España franquista, también publicado por EdictOràlia en 2021. Hoy lo hemos invitado para que nos hable de un número de LABERINTOS 27, Revista de estudios sobre los exilios culturales españoles. TEMAS TRATADOS La revista LABERINTOS La tarea llevada a cabo por Amparo Ranch. Interés del entrevistado por el material existente. Importancia del archivo. Contexto político de la familia poseedora del archivo. Consecuencias del golpe de estado fascista de Franco en la vida de la familia Ranch. Vida cultural de Ranch durante la Segunda República. Valencia, capital de la Segunda República. Incidencia de la primera postguerra en la familia Ranch. Consolidación del fondo documental y su protección. Figuras culturales destacadas y su destino tras la guerra. La denominada “Transición a la democracia” en España y destino del fondo documental Ranch. Importancia de la ingente cantidad de documentos Ranch para estudiosos y publicaciones.

Entrevista a RAFAEL BELTRÁN LLAVADOR, catedràtic de Literatura Espanyola. Ha estat professor de Secundària, de l’Escola de Magisteri de València i, durant 35 anys, membre del Departament de Filologia Espanyola de la Univertat de València. És especialista en literatures medievals hispàniques, en literatura espanyola del Segle d’Or i en tradicions orals peninsulars. Ha escrit, editat i coordinat llibres sobre literatura espanyola, catalana i altres literatures romàniques. Entre d’altres: Historias y ficciones en la literatura del siglo XV (1992), Al voltant de La Celestina (1996), Historia y ejemplaridad en la literatura medieval (1996) i moltes més, que podreu trobar en la informació que sempre pujo a IVOOX i SPOTIFY sobre la persona entrevistada. TEMES TRACTATS El seu interès per les literatures medievals hispàniques, la literatura espanyola del Segle d’Or i les tradicions orals peninsulars. Els seus àmbits d'actuació: l’escriptura, l’edició i la coordinació. Focalització en la literatura valenciana i catalana. Llibres més destacats d'aquesta literatura. Revita digital TIRANT. La seua obra magna: TIRANT LO BLANC: CAVALLERIA, IMAGINARI I ESCRIPTURA. 624 pàgines plenes de saber... Indea global de l'obra. Estructura de l'obra. Temps d'elaboració. Maquetació i il·lustracions excel·lents. Com és el Tirant de Martorell. Projeccions de l'autor en el seu personatge. Com reflecteix el llibre l'època que narra i en què va ser escrit. Erotisme literari valencià. Per què llegir el llibre i a qui va destinat. MÉS INFORMACIÓ SOBRE RAFAEL BELTRÁN Ha escrit, editat o coordinat llibres sobre literatura espanyola, literatura catalana i altres literatures romàniques, entre els quals caldria destacar: Historias y ficciones en la literatura del siglo XV (1992), al voltant de La Celestina (1996), Historia y ejemplaridad en la literatura medieval (1996), Literatura de caballerías y orígenes de la novela (1998), el Romancero hispánico (2000), Literatura de viajes en el mundo románico (2002), La recepció dels clàssics (2006), El cuento folclórico en la literatura y en la tradición oral (2006), Folclore, literatura e indumentaria (2007), Estudios sobre el “Cancionero General” (Valencia, 1511) (2012), Viajeros en China y literatura de viajes a Oriente (entre la Edad Media y el siglo XVII) (2019), entre altres. Entre les seues edicions, destaca la feta dins la ‘Biblioteca Clásica’ de la Real Academia Española, d’El Victorial, biografia cavalleresca del noble Pero Niño, comte de Buelna, escrita pel seu alferes Gutierrez Díaz de Games (2014). Pel que fa a literatura valenciana i catalana, sense fer-ne esment dels nombrosos articles o capítols de llibres, ha publicat tres llibres sobre la novel·la de Joanot Martorell: “Tirant lo Blanc”: evolució i revolta de la narració de cavalleries (Alfons el Magnànim, 1983), i Joanot Martorell, “Tirant lo Blanc” (Síntesis, 2006) i “Tirant lo Blanc”, cavalleria, imaginari i escriptura (PUV, 2025); i sobre tradició oral, una antologia del conte valencià de tradició oral: Rondalles populars valencianes: Antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal (PUV, 2007), que replega més de 250 versions d’arguments replegats al País Valencià. L’any 2005 va ser comissari, juntament amb Josep Lluís Sirera i Amadeo Serra, de l’exposició “Del Tirant al Quijote: la figura del cavaller”, organitzada per la Univ. de València. Ha dirigit durant 28 anys (28 números) la revista electrònica Tirant (Butlletí informatiu i bibliogràfic), especialitzada en literatura de cavalleries de l’àmbit romànic, que ha tret a la llum des de la seua creació fins ara més de 200 articles i ressenyes.

Tercera entrevista a RAFAEL DELGADO ARTÉS, enginyer forestal per la Universitat de Lleida i doctor per la UPV, d’on ha estat professor de Prevenció i Extinció d’Incendis Forestals en el Grau Universitari d’Enginyeria Forestal i del Medi Natural, i professor de Silvicultura Preventiva davant les Grans Pertorbacions. És, a més, autor de deu llibres i capítols docents i de set llibres i capítols d’investigació. Ha desenvolupat la seva activitat professional principalment en l’àmbit de la planificació i la gestió territorial, així com en la prevenció de riscs. Autor de diversos Plans de Prevenció d’Incendis Forestals i d’Autoprotecció davant del risc d’Incendis Forestals. President de la Plataforma Forestal Valenciana des del 2020. Les assignatures que imparteix en l’actualitat son Gestió de la Interfície Urbano-Forestal i Física i Meteorologia en Incendis Forestals. Sobre ell, hi ha molta més informació en Internet i podeu trobar les dues entrevistes anteriors en IVOOX i SPOTIFY. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA Responsabilitat de l’ésser humà en la fàcies del planeta. Conseqüències del canvi climàtic en el Mediterrani. Estem condemnats a calentaments de l'aigua de la nostra mar durant l'estiu que desemboquen en danes i estius radicalment calorosos i amb els consegüents incendis? Què és l’agriculturació? La fil·loxera: el gran crac. La desvertebració territorial. Opcions realment salvadores del planeta. Cloenda: què cal fer.

Nueva entrevista a ALBERTO FRAGUAS, tras nueve anteriores. La última, en junio de 2024. Esta vez, para hablarnos de las graves consecuencias que el conflicto bélico iniciado por Israel i Estados Unidos ha provocado. Aunque tenéis amplia información acerca de nuestro invitado en el podcast ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL de IVOOX y SPOTIFY, además de en Internet, aquí apuntaremos unas breves notas: es biólogo de formación, ha sido director ejecutivo del Instituto de Estudios de la Tierra y asesor de la Dirección General de Medio Ambiente del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, hoy Ministerio de Transición Ecológica. Además ha sido Decano del Colegio Oficial de Biólogos de Madrid y Presidente de APROMA (Asociación de Profesionales del Medio Ambiente). Es coordinador de Ecología Política de ATTAC. Es muchísimas cosas más y también ha hecho muchas. Es un hombre de reconocido prestigio en el país y muy respetadas sus propuestas. TEMAS TRATADOS Recordatorio del documento MÁS ALLÁ DEL CRECIMIENTO: POR UN NUEVO ENFOQUE ECOSOCIAL DEL FUTURO acerca de la necesidad de decrecer de forma positiva y sin presiones. Posibles consecuencias de las restricciones y destrucciones como factor de decrecimiento a la fuerza debido al conflicto en Oriente Medio. La élites que presionan por la guerra: feudotecnólogos, petroleros, armamentistas. Trump ha ganado 40.000 millones este año. Análisis de lasituación por Villacañas. Consecuencias medioambientales de lo que está ocurriendo en el Golfo. Cómo mejorar la situación. Acciones que sería necesario llevar a cabo. Ecocidio.

Entrevista a l'escriptora, poeta, guionista, professora de teatre, actriu i animadora cultural i articulista MARI CARME SÁEZ LORENTE (Canal de Navarrés). Teniu molta més informació sobfre ella en: https://www.cervantesvirtual.com/portales/carmen_saez_lorente/bibliografia/ TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA Vocació literària Àmbits creatius en què se sent mes a gust. A quina hora es troba més crativa. Autora de literatura infantil i juvenil: “Carla i el circ dels cacauets”, “El malvat Pacuco”, “Versos retrobats” (premi Fundació Caixa Cooperativa). Àmbit teatral. “Háblame como lluvia” (Premi Astoria de Xiva el 2010). El llibre de memòries. “L'amant de la ciutat somiada”, publicat per la UV. Poesia en català i castell: “Extrañas palabras” (1997) i “Illa retrobada” (Premi Ciutat de Puçol el 2010). Assaig en prosa poètica, “La remor del vent” (2016). La novel·la històrica “Aigua als ulls”. Anàlisi en profunditat de l'obra. Recitació d'alguns poemes.

Segunda entrevista a MANUEL MONROY CORREA (México), escritor, profesor y editor. Hay más información acerca de él al final de la que aparece en IVOOX y SPOTIFY. Al principio, solo recordaremos que es licenciado y doctor en Letras Modernas por la Universidad Iberoamericana. TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTA Temas de sus libros. Su obra de ficción. Su obra como ensayista. Sus estudios del hebreo. Textos sobre artistas plásticos. “Auspicio” (Ed. Abismos, 2017) “Principia chaotica” (Ed. La Confianza, 2023) “Incalculable abismo”, (Ed. La Confianza, 2024) Más información acerca de su obra: Enciclopedia de la literatrau en México MÁS INFORMACIÓN SOBRE MANUEL MONROY CORREA EDUCACIÓN DR. EN LETRAS MODERNAS | 2019-2023 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANAMTRO. LETRAS MODERNAS | 2017-2019 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANALIC. LITERATURA LATINOAMERICANA | 1997-2000 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANA– Cursos en otras disciplinas–LOS ORÍGENES JUDÍOS DEL MODERNISMO | nov-dic 2017 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANA THE MODERN AND THE POSTMODERN | 2016 | WESLEYAN UNIVERSITY PENSAMIENTO CIENTÍFICO | 2016 | UNAMTESOL (Teachers of English to Speakers of Other Language) | 2016-2017 | ARIZONA STATE UNIVERSITYLEARNING HOW TO LEARN | 2016 | UNIVERSITY OF CALIFORNIA, SAN DIEGOLECTURA E INTERPRETACIÓN ARQUITECTÓNICA | 2009 | CONARTE, MTY., N.L.FOTOGRAFÍA MEXICANA DEL S. XX | 1995 | CENTRO DE LA IMAGEN, CD. DE MÉXICOTALLER DE CREACIÓN LITERARIA | 1995 | CAPILLA ALFONSINA, CD. DE MÉXICO IDIOMAS Inglés – Avanzado / Hebreo moderno – Intermedio / Francés – básico / Italiano – básico. LINEAS DE INVESTIGACIÓN Teoría literaria. Proposición de una perspectiva teórica de la escritura como proceso de enunciación y de textos que proponen perspectivas de lo inventivo (comúnmente entendido como «lo creativo») desde formas estilísticas no delimitadas a los géneros tradicionales. Exploración de discursos que no se componen o no se entienden como representación (mimesis). Este tipo de textos los denomino metapoéticos y tropoéticos. Se distinguen por contener elementos metaliterarios, autoreferencialidad, entre otros y discurrir sobre la escritura y la inventividad (poíesis) con rasgos estilísticos de discursos filosóficos y de otro tipo. El estudio teórico sobre la escritura incluye la mirada de autorxs cuya propuesta se distingue de la producción literaria que conforma temáticas. Estos discursos van alrededor de la enunciación de afectos y la escritura como proceso de algo que no termina de resolverse desde el s. XVIII (p. ej. «Monólogo» de Novalis) y que la teoría literaria continental y americana del s. XX extienden alrededor del lenguaje. La revisión de miradas teóricas que permitan acercamientos que contemplen el equívoco, la formulación metaliteraria, el análisis de formas y direcciones estilísticas en diálogo y disrupción de las tradicionales, permitirá fortalecer la investigación sobre este tipo de producción meta y tropoética. El acercamiento teórico contempla la deconstrucción (Paul de Man, Dereck Attridge), perspectivas teóricas de la escritura (Hélène Cixous, Jacques Derrida, Catherine Malabou), el anarcofeminismo (María Galindo), perspectivas del lenguaje desde el feminismo filosófico (Rosi Braidotti), filosofía trans (Paul Preciado, Sayak Valencia) y autroxs latinoamericanos que proponen un tercer espacio (concepto ampliado de Alberto Moreiras) que pone por delante el hecho de que la literatura es también pensamiento, conocimiento con mirada estética y política del lugar ontológico y social de la palabra poética. Entre otrxs: Sayak Valencia, Amanda Berenguer, Josefina Vicens, José Lezama Lima, Hugo Mujica. Particularmente, los rasgos de la enunciación de lo femenino y lo transgenérico desde la escritura como proceso de de-construcción de la subjetividad permiten reflexionar sobre el carácter de la escritura y el lenguaje como potencias de deconstrucción de la poíesis y la inventividad. Anarquismo, literatura, lectura . El pensamiento político-estético del anarquismo de mediados del siglo XX y del presente, así como la producción poética de ciertxs autorxs, permite pensar que existe el carácter estético de una liminaridad como concepto teórico literario. Bajo la noción de anarquismo, como iconididad (Thomas Sebeok), es posible estudiar obras literarias que están compuestas entre la estilística de géneros literarios diversos conviviendo en el texto y son contemporáneas entre sí (architextualidad). Aun más, propongo una metalectura que permita un acercamiento igualmente liminar, en términos de una apreciación no conducente de la lectura que afirme peticiones de principio (búsqueda de sentido, significación, mimesis). Esto implica una reformulación del texto literario como algo que supone algo diverso (no sencillamente polisémico) hacia la comprensión de la lectura también como en consonancia con un análisis y una crítica-teórica que permita formular conceptos teórico-literarios para los textos y sus acercamientos.2 EXPERIENCIA PROFESIONAL DOCENTE Posgrado: U. del Tepeyac (Maestría en Humanidades), 2019-2020. Licenciatura: Universidad Iberoamercana (2023-2025), UNITEC (2004-2008), UVM (2008-2010). Bachillerato: UNITEC, La Salle, Instituto Superior Benjamín Franklin. (2004-2021). Escritor de 7 libros publicados, textos literarios, artítculos académicos. Escritor en el catálogo para el FestivalInternacional Cervantino, respecto de la exposición «La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges». EDITOR – Editor de una revista bilingüe, trimestral, desde 2023, distribuida en México y la CDMX, llamada Beyond Dimensions, con 12 números hasta el presente (diversos formatos). Asimismo, estoy a cargo de la edición de las colecciones de poesía, narrativa y ensayo de la editorial La Confianza y su sello Beyond Dimensions. Entre los libros que destacan, está Filos de Reserva de Josu Landa (2023). Sitio web: https://www.beyonddimensionsrevista.com ESCRITOR – Escritor de 7 libros, textos literarios, artículos académicos (sección siguiente). Escritor en el catálogo para el Festival Internacional Cervantino, para de la exposición «La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges». TRADUCTOR – Inglés-Español: libros técnicos y literarios como The Weary Blues de Langston Hughes y The Ghetto and Other Poems de Lola Ridge (en este caso, rescate de una autora borrada del American Modernism), traducidos por primera vez íntegros al español. ESCRITOR Y ASESOR DE CURADURÍA – Obra plástica de Mercedes Bautista, Mariana Lekanda, Lia Domínguez en la galería Kúpula Art México | Exposición «La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges». Edición XXVII del Festival Internacional Cervantino, Museo del Pueblo de Guanajuato, 1999, CONACULTA. Escritor del ensayo incluido en el catálogo de la exposición en el que se relacionan algunos símbolos de la obra del escritor argentino con la propuesta escultórica del mexicano Jorge Yázpik. (bajo el seudónimo Manuel Síntora). CORRECCIÓN DE ESTILO Y EDICIÓN DE LIBROS – Corrección preliminar a la publicación de libros para editorial La Confianza y autores como: Hikal, Wael. Introducción al estudio de la Criminología. Porrúa, México, 2011; Glosario de Criminología y Criminalística, Flores Editor y Distribuidor, 2011, entre otros). Tesis de grado. Edición de libros usando software libre y privativo (Scribus e InDesign de Adobe, respectivamente). PUBLICACIONES IMPRESAS (Libros) ● Llamada/Clamor al/de Olvido, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8890740045 | Poesía | 2023. ● Principia Chaotica, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8890347633 | Poesía | 2023 | 2a. edición, ISBN 9798896198710 | 2025. ● Yagubal Alebrije, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Onirium, ISBN: 979-8-88992-471-5 | Novela | 2023. ● Incalculable Abismo, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Onirium, ISBN: 979-8-88992-473-9 | Novela | 2023. ● Auspicio. México: Casa Editorial Abismos, ISBN: 9781973913047 | Narración metapoética | 2017. ● Qol Meshijí. Voz Mesiánica. Comentarios a algunos capítulos y sentencias de la Mishná. Saarbrüken: Credo, ISBN: 978-3330703223 | Ensayo y comentario | 2017. ● Yagubal Alebrije. México: Pearson, Col. Mar Abierto, ISBN: 9786073233521 | Novela | 2015. ● Fugaz Imantación. México: Praxis, ISBN: 9706820558 | Poemario | 2000. ● La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges. Obra de Jorge Yázpik con ambientación borgiana. Catálogo de la exposición homónima. México: XXVI Festival Internacional Cervantino| Ensayo | 1999. ● Poetas de Tierra Adentro II. México: CONACULTA (Fondo Editorial Tierra Adentro, 99), ISBN: 9682965705 | Poesía | 1994. TRADUCCIONES : ● The Weary Blues. Amargo Blues, de Langston Hughes. E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8889920571 | Poesía | 2023. ● The Ghetto and Other Poems. El gueto y otros poemas, de Lola Ridge. E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8892381406 | Poesía | 2024. ● Trilogy. de H. D. E.E.U.U. (en preparación). D IGITALES LIBROS ● El [llanto del] crepúsculo. Chile: Hebel | Poemario | 20173 REVISTAS ACADÉMICAS ● Designio. Investigación en diseño gráfico y estudios de la imagen | Chile | 2024 https://doi.org/10.52948/ds.v6i1 ● Hamsa. Journal of Judaic and Islamic Studies. | Portugal | Ensayo académico | 2019https://doi.org/10.4000/hamsa.417 ● Metatheoria. Revista de Filosofía e Historia de la Ciencia | Argentina | Ensayo académico | 2019https://doi.org/10.48160/18532330me9.216 ● Revista Razón y Pensamiento Cristiano | Chile | Ensayo y reseña crítica | 2014, 2016, 2018www.revista-rypc.org/search?q=Manuel+Monroy+Correa&x=41&y=21 ● Archivos de Criminología, Criminalística y Seguridad Privada. México | México | Artículo académico | 2010http://biblat.unam.mx/es/revista/archivos-de-criminologia-criminalistica-y-seguridad-privada/5 REVISTAS LITERARIAS ● Revista Beyond Dimensions | E.E.U.U. - México | Poesía, ensayo | 2023 – año presente https://beyonddimensionsrevista.wordpress.com/series/ ● Revista Levadura | México | Poesía | Julio, 2018 http://revistalevadura.mx/author/manuelmonroycorrea/ ● Revista Destiempos. Publicación académica y cultural | México | Poesía | Diciembre, 2016http://www.revistadestiempos.com/%C3%ADndice/narrativa-y-poes%C3%ADa/ ● JUS Revista Digital | Ensayo literario | Octubre, 2014https://issuu.com/editorialjus/docs/revista_jus_-_tragedias_en_el_arte_ ARTÍCULOS EN LIBROS ● «Introducción a una semiótica del crimen» en Criminología mediática, coordinación y prólogos de Roberto Alonso Ramos Erosa, Editorial Flores, 2016. (ISBN 9786076104026) PONENCIAS CONGRESOS Y COLOQUIOS ● Encuentro sobre memoria, archivo y ausencias «Voces y vacíos», organizado por las sociedades de alumnxs de los departamentos de Letras e Historia. Universidad Iberoamericana. Ponencia: «La memoria como palabra poética». Febrero, 2025. ● Semana de Letras «Literatura política» – Universidad Iberoamericana. Presentación del libro El gueto y otros poemas de Lola Ridge, 2024.● I Congreso Internacional Humanidades en tiempo presente. Una poética transdisciplinaria. UCAB, Caracas: mayo, 2023. ● I Congreso de Retórica aplicada a la Literatura. UAM, Ciudad de México: febrero, 2019.● XIII Coloquio Nacional Efraín Huerta de Lengua y Literatura. U. de Guanajuato: septiembre, 2018.● Primer Congreso Internacional de Teoría y Crítica Literaria, «Literatura finisecular y del s. XXI». Universidad Iberoamericana. México: noviembre, 2013.● Cuarto Congreso Internacional «El cuerpo en el siglo XXI. Aproximaciones minoritarias desde Latinoamérica». CIALC, UNAM. México: septiembre, 2013.● Coloquio «Mujer, Historia y Mito». FES Acatlán, UNAM. México: diciembre, 2003. DOCENTE INVITADO Diplomado en Criminalidad Mediática del INCRI (Instituto en Investigación Criminal), Guadalajara, Jal: 8 de diciembre, 2022. JURADO Concurso literario «Salud y Cultura de la Prevención 2013», celebrado por motivo del 70º. Aniversario de la Secretaría de Salud. México, 2013. FERIAS DEL LIBRO y EVENTOS (gestión cultural) ● FIL Minería, FILCO (ferbero-marzo, 2025). Presentaciones de autoras poetas. ● Librería U-tópicas (noviembre, 2024). Presentación de la traducción El gueto y otros poemas de Lola Ridge, con Sara Uribe. ● Feria del Libro Tepotztoltán (agosto, 2024). Presentación de Principia Chaotica con Adriana Tafoya. ● Biblioteca Vasconcelos (2024). Presentación de los libros: Filos de reserva de Josu Landa, con el autor; Amargo Blues de Langston Hughes, con Tania Favela; El gueto y otros poemas de Lola Ridge con Erick (Mab) Hernández. ● Feria del Libro y Publicaciones anarquistas (2024). Presentación de la traducción de Amargo Blues de Langston Hughes.4 ● FIL Cancún (2024). Presentación de Amargo Blues y la revista Beyond Dimensions, con Héctor Cobá y Alí Benítez. ● FUL Hidalgo (2023 y 2024). Presentación de Principia Chaotica y la revista Beyond 1. Auspicio (Casa Editorial Abismos, 2017). Es la historia de una pintora que se interroga sobre el sentido último de lo existente desde su quehacer artístico. Hay una voz que la interpela aunque ella nunca sabe de ella; un narador que describe lo que sucede (pero que desconoce también esta voz) y la voz misma. Ella se llama Suana (mencnionada como Shoshaná en ocasiones). A esta historia se atraviesa la de un momento en la ida de un poeta llamado Malej y su manuscrito (que aparece en la obra), planteando aquello que Susana busca, aunque del lado de la poesía. Al final, ambas impreisones se encuentran y Susana persiste su indagación. El texto contiene numerosos referentes al arte, a lo filosófico y al misticismo hebreo. 2. Principia Chaotica (Poemario. Editorial La Confianza, 2023). Este poemario es una continuación de lo planteado en Auspicio. El poemario no tiene relación directa con los personajes de tal texto pero sí con su carácter de interrogación sobre cierto sentido último de la existencia. Está dividido en dos partes: Dissolutio e Irarum Mare. La primera parte contiene 22 poemas sin título y es un discurrir sobre el carácter de lo que se encuncia, poéticamente, en discusión con la idea heideggeriana de la poesía como la "casa del ser". En este aspecto, el poemario se inclina más hacia el epígrafe de Alain Badiou que precede al poemario mismo, que hacia lo que Heidegger discutiera. Irarum Mare es la segunda parte en que comienza a haber un deslizamiento hacia la ruptura formal de la enunciación y una apuesta por el sentido de lo que se dice. 3. Llamada/Clamor al/de olvido (Poemario. La Confianza, 2024). Este texto terminaría lo que podría entenderse como una tríada, desde Auspicio, pasando por Principia Chaotica. Es un poemario sobre lo viviente y lo erótico. Las rupturas formales que se asoman en Irarum Mare se hacen más frecuentes aquí ("interrupciones" y cortes de palabras en otras; uso de corchetes y paréntesis pare enunciar posibilidades de sentido,espacios en blanco, unión de varias palabras siendo una sola, etc.). Lo erótico aquí también es un juego formal de la enunciación poética. 4. Incalculable abismo (Novela, La Confianza, 2024). Este texto es la historia de un gimnasta que vive en un contexto de desigualdad económica y social. Desea salir de ahí siendo seleccionado como parte del equipo olímpico que representaría a México en 1984. Sin embargo, tiene un  accidente que lo saca para siempre de ahí. Siendo un chico con una fe aparentemente inquebrantable, comienza una ordalía como cuestionamiento de su propósito en el mundo. El texto está acompañado de referentes a las tradiciones religiosas del judaismo y el cristianismo con elementos de lo filosófico. Este texto fue escrito antes de Auspicio, en 2016 pero viendo la luz hasta 2024. A grandes rasgos, es de lo que van los libros. Tengo otros publicados (un poemario El [llanto del] crepúsculo en 2017 por la editorial chilena, Hebel, una novela para públlco juvenil llamada Yagubal Alebrije publicada por Pearson de México en 2015). De mi producción académica tengo artículos sobre crimonología y semiótica, filosofía de las matemáticas, poesía de Hugo Mujica y el misticismo hebreo. Espero que esto ayude un poco. Sobre referentes en la web está la Enciclopedia de la Literatura en México (ELEM), unos audios de mis poemas leídos en voz alta. Mi canal de video donde que aparecen algunas presentaciones de lbros y otras cosas. Mi perfin en instagram.

Entrevista a MONTSERRAT PICOLA I ALSINA (Sant Joan de les Abadesses) . Tal com ella mateixa ens conta, ha viscut i viu en un entorn de molt d’amor i saber i envoltada de força coses que molta gent no hi podia gaudir. Encara que, en casar-se, es va dedicar per complet a la família, tal com els pertocava a les dones d'aquella època, no va deixar mai de banda el seu vessant creatiu, malgrat començar de mica en mica i en petites coses. A la fi, ens va descobrir que era una gran escriptora, artista plàstica i entrevistadora. TEMES TRACTATS El naixement de la creació artística. La influència del seu pare i el manament que ella en va assumir. El seu pare, home il·lustre i poeta. Aforismes paterns que Montserrat dona a conèixer. Nou anys ben productius. Montserrat Picola i la ràdio. Montserrat Picola artista plàstica. Donacions importants. La seva relació generosa amb l'Alzheimer i el càncer infantil. Exposicions artístiques rellevants. On hi ha obra artística de manera permanent seva. Montserrat Picola escriptora: “Senzillament una dona”. Obra poètica. Obra narrativa. Llibre del qual se sent més satisfeta. Contes personals il·lustrats per ella mateixa. “De la ciutat a can Bernat” “El secret de can Bernat” “Una vida de secrets i silencis” “Olor de pa” “El món màgic de les flors” Lectura de poemes

Nova entrevista a RAFAEL DELGADO ARTÉS, enginyer forestal per la Universitat de Lleida i doctorat per la UPV, d’on és professor de Prevenció i Extinció d’Incendis Forestals en el Grau Universitari d’Enginyeria Forestal i del Medi Natural, professor de Silvicultura Preventiva davant les Grans Pertorbacions. És, a més, autor de 10 llibres i capítols docents i de 7 llibres i capítols d’investigació. Ha desenvolupat la seva activitat professional principalment en l’àmbit de la planificació i la gestió territorial, així com en la prevenció de riscs. Autor de diversos Plans de Prevenció d’Incendis Forestals i d’Autoprotecció davant el risc d’Incendis Forestals. President de la Plataforma Forestal Valenciana des del 2020. Les assignatures que imparteix en l’actualitat son Gestió de la Interfície Urbano-Forestal i Física i Meteorologia en Incendis Forestals. Sobre ell, hi ha molta més informació en Internet. Més informació sobre ell, en anteriors entrevistes i internet. TEMES TRACTATS Identitat cultural en relació amb paisatge cultural. Identitats inventades. Desconnexió de la societat actual de la seva identitat cultural i territorial. Anàlisi dels termes COMUNITAT i PAÍS. Ecocentrisme. Reasilvestrament.

Nova entrevista Josep Màrius Climent i Prats. És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de València i doctor en Història Contemporània per la mateixa universitat. Des del 2023, ha estat professor d'Educació Secundària en centres públics d'ensenyament impartint les matèries de Geografia i Història. Ha rebut força beques i premis relacionats amb la seua tasca investigadora. Així mateix, ha realitzat publicacions i exposicions i tasques relacionades amb la recuperació de la Memòria Democràtica. Hi ha molta més informació en anteriors entrevistes i al final d’aquesta informació. TEMES TRACTATS Els protagonistes de “Vençuts, exclosos i explotats”. Sobrevivents d’aquella barbàrie i en quines circumstàncies. Els qui van morir i com. Màxims beneficiaris franquistes de l’explotació esclava d’aquests republicans. Beneficiaris i auge de la construcció en l’Espanya franquista. Esclaus construint les infraestructures de l’Espanya franquista. El temps que va durar aquesta tortura. Incidència de l’estructura econòmica del país. Els entrebancs a la Memòria Democràtica i el llarg període que duguem. Què pot significar l’auge de la dreta espanyola, que s’ha decantat per l’extrema dreta, per a la recuperació de la Memòria Històrica. Incidència en dones i joves del triomf de l’extrema dreta. El llibre, que te el seu origen en una tesi doctoral defensada en la Universitat de València el juny del 2023, tracta de contribuir a l'estudi del treball forçat del franquisme, les seues interrelacions amb els camps de concentració, el sistema carcerari i altres àmbits repressius, rellevant historiogràficament per ser una matèria encara poc investigada i de gran importància per al coneixement de la repressió franquista, que tan encarnada està en la construcció i duració de la Dictadura. Per això aborda el procés de configuració i evolució de la repressió articulada pel franquisme en unitats de treball forçat durant la guerra civil i la postguerra, per a sotmetre i aprofitar els presoners republicans i els considerats desafectes al nou règim sorgit d´ella, procedents de la província de València. Aquest treball permet abordar una mirada “des de baix” sobre els batallons de soldats treballadors forçosos, que, d'una banda, completa la globalitat de la repressió, perquè afecta com s'ha dit a un ampli control social que aconsegueix als treballadors forçosos, les seues famílies, els seus veïns, i permet castigar el que els vencedors consideraven dissidències, permet que es visualitzaren socialment entre els vençuts. S'aporta el paper dels municipis en el control social i la repressió, que estigmatitzarà als joves durant dècades. Això, crec, que enriqueix els mecanismes del control social i amplia la mirada sobre la repressió franquista, els seus canvis en el període de guerra i postguerra. Tractem de delimitar conceptualment i exemplifiquem les formes que va adquirir el treball forçat en la seua implementació, així com el conjunt d´agents, grau de protagonisme i interrelació entre tots ells, tot resseguint la seua evolució enmig d´una realitat canviant, que va fer possible l´establiment durant els anys quaranta d´un règim dictatorial. He volgut delimitar l´impacte real sobre les víctimes tot incloent-hi els entorns familiars en els municipis Caps de partit judicial de la província de València, mentre l´Estat de guerra va estar vigent entre 1936 i 1948, i després. Sinopsi. El 17 i el 18 de juliol de 1936, els militars colpistes la iniciaren imposant l´Estat de Guerra en el territori marroquí, Protectorat de sobirania espanyola, i estenent-lo a la resta de comandàncies rebels, culminant el dia 28, amb la proclamació per a tot el territori de l´Estat per part de l´autoproclamada Junta de Defensa Nacional a Burgos. Ens trobem, doncs, davant de la creació d´un estat d´excepció que permet actuar dins d´una nova «legalitat» il∙legal i il.legítima respecte de l´ordenament jurídic vigent a l´Estat espanyol, amb el pretext del suposat i escampat perill en què es troba el que ells consideren la «patria». El març de 1937, els rebels van crear la “Jefatura de Movilización Instrucción y Recuperación” (MIR), organisme militar a qui es va assignar la regulació i classificació dels presoners i evadits republicans, així com l´organització dels tres primers BBTT. Per a normativitzar i regular aquest castic es va recórrer al decret número 281 de 28 de maig de 1937 (BOE de l´1 de juny) establia el dret-obligació al treball dels presos per delictes no comuns, «en atención a su edad, eficacia y buen comportamiento». L´Article 6 del Decret del Nuevo Estado concedia el dret-obligació al treball als presoners de guerra, i als presos polítics, el que explicaria que trobem a gent de totes les edats, que no van passar per consell de guerra, internats en batallons de treballadors. L´ofensiva desfermada sobre els territoris lleials del Nord peninsular va provocar milers de presoners que va portar a la creació de la “Inspección de Campos de Concentración” (ICCP), El procés de configuració i evolució d´aquest vessant de la violència política/repressió que el franquisme articulava en dues fases: la depuració i el càstig resultant com a forma de prevenció i dissuasió de qualsevol oposició present o futura al nou règim. Acabada la guerra, no menys de 180.000 presoners de l´exèrcit vençut van ser classificats en els centenars de CC existents o creats, derivant els desafectes, o dubtosos als BBTT. Tot seguit es va passar a fitxar i controlar els membres de l´Exèrcit Popular que havien tornat a casa, per a dur-ho a terme es va obligar a tots ells a dirigir-se als camps de concentració o llocs habilitats per a presentar-se, ser interrogats i aportar els corresponents avals per a poder eixir. l´Exèrcit, esdevenia així la major maquinària d´exclusió i repressió política i social. Amb aquesta depuració podia completar el mapa dels suports reals o consentits al nou règim a conseqüència de la divisió entre vencedors i vençuts, ja que sobre aquests es va abocar tota la maquinària burocràtica-repressiva per a acabar de destruir qualsevol acció amb perspectiva de resistència o insubmissió present o futura, que assegurara la pervivència del nou règim. Cosa que no és obstacle per a poder afirmar que, depenent de cada municipi, el que es desprén de la depuració militar de la immediata postguerra és que quasibé la meitat de la població havia de ser sotmesa-dissuadida de qualsevol actitud que representara algun perill present o futur per al règim, a través de la combinació de la coacció-intimidació preventiva que significava la mateixa classificació realitzada. Per als presos dels reemplaçaments de 1936-1941 que romanien a les presons complint condemna quan es van sortejar, i per tant quedaren exclosos del treball forçat, es va establir decret de 2 de juliol de 1941, ja que molts d´ells ja s´havien pogut acollir als decrets i ordres que els permetien eixir en règim de llibertat condicional o presó atenuada, moment en què quedaven afectats per la Llei de reclutament de 1940, amb la qual se sistematitzava, per a tots els casos, qui havia de ser destinat al treball forçat. En aplicar el prejudici polític-ideològic en els processos militars, quedava desvirtuada, tergiversada i pervertida la mateixa idea de justícia imperant a les democràcies occidentals i el sentit últim de la justícia, que ja no buscava l´establiment dels fets denunciats d´acord amb les proves aportades, sinó que esdevenia un instrument de persecució i revenja contra els identificats prèviament com a enemics d´Espanya. Una Espanya entesa com la comunitat nacional que els donava suport ̶ i que ho demostrava ̶ assenyalant amb la denúncia els qui havien de ser perseguits i castigats. Quant al temps que hi van romandre, estava en funció del temps de condemna i les revisions de pena que hem de relacionar amb els diferents indults que van anar decretant-se entre 1941 i 1945. En segon lloc, de la quinta a què pertanyia el condemnat, ja que havia de complir amb el treball forçat el temps de servei militar obligatori establert per a cada reemplaçament cridat a files i en tercer, i cal recordar-ho, no valien els avals per tractar-se de penats i haver de complir amb els temps de prescripció militar en un Batalló Disciplinari de soldats treballadors penats. Mentre que es trobava en edat militar i encartar, processat, en la presó, o en llibertat condicional va ser cridats novament a files entre 1941 i 1945. Encara hi haurà internats en batallons de penats després d´aquesta última data, en allargar-se el temps de servei militar per als sancionats durant l´internament, fins que es va alçar l´estat de guerra en 1948, mentre que el sistema de redempció de penes, va continuar en el sistema penal durant la resta de la dictadura i en acabant, fins a la reforma del codi penal de 1995. Formació i activitat professional Llicenciat en Història Contemporània el 1990 per la Universitat de València. Doctor en Història Contemporània el 2023 la Universitat de València Des de 1992, professor d'Educació Secundària de la matèria Geografia i Història en centres públics dependents del Ministeri d'Educació. Des de 1994, professor per oposició de la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana. Des de 2022, catedràtic de Geografia i Història la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana. Beques i premis. - Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació d'Arxius. Catalogació de l´Arxiu Municipal de Rótova, (La Safor) (València) 1990-1991. - Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació de l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant, l´Alancatí, (Alacant) 1991-1992. PREMI MIQUELET 2015, JOAN COROMINES D´INVESTIGACIÓ patrocinat per la Societat Coral El Micalet i Publicacions de la Universitat de València pel : El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Beca JOSEP CAMARENA 2019 del Centre d´Estudis i Investigacions comarcals Alfons el Vell, de Gandia per a l´estudi de l´impacte del treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar. Publicacions, Exposicions i recuperació de la memòria democràtica valenciana. - La Revolta dels camperols de l'Horta de València 1878-1879: Alboraia. Relacions de propietat i conflicte social. Alboraia 750 anys, Editorial l´Eixam, Tavernes Blanques, 1992, pàg. 64-81. - Població Industrial i radicalisme urbà: aproximació als orígens del moviment obrer a València (1843-1949). Afers, fulls de recerca i pensament, número VIII:15 (1993), pàg. 143-162. - Mobilització social i primer liberalisme a València i l´Horta 1793-1814. Actes de les I Jornades Universitàries d´Història Comarcal”. Carmar edicions, Meliana, 2011, pàg. 81-96. - Històries de la Vall d´Albaida. Benicolet, Geografia, Història, Patrimoni, llums i ombres. Almaig nºXXVI, La Nostra Terra, Ontinyent 2010, pàg. 162-166. - La memòria recobrada. Benicolet : soldats de la II República, falangistes i esclaus del franquisme. Almaig nº XXVII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2011, pàg. 76-96. - Del pla de Missena al dessert de Gabés. Història d´un mariner republicà de la Pobla del Duc 1936-1947. Almaig nº XXVIII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2012, pàgs. 107-134. - Mas Camarena en la línia defensiva de València. Centre d´estudis locals de Bétera, pdf en línia, 2013. MAS-CAMARENA-EN-LA-LINEA-DEFENSIVA-DE-VALENCIA.pdf (centredeestudislocalsdebetera.es) -Radio Blindada: el patrimoni amagat de Sant Antoni de Benaixeve. Bétera.com, post de 15 s´abril de 2014. - Memòria de la repressió franquista a la Vall d´Albaida. El consell de guerra a un guàrdia d´assalt de Benicolet. Almaig nº XXIX, La Nostra Terra, Ontinyent, 2013, pàgs. 143-155. Recialles de guerra a la Vall d´Albaida, Almaig XXXI, 2015. pàgs. 65-78. - Individuos que estan cumpliendo un correctivo o cuantificar las víctimes del franquismo. Enfermedad, muerte y resistencia en los batallones de trabajadores según el Tribunal de Cuentas. Una aproximación. Llibre d´Actes: La prisión y las instituciones punitivas en la investigación histórica. OLIVER OLMO, Pedro, URDA LOZANO, Jesús Carlos ( coord.) Universidad de Castilla - La Mancha, E-book, 2014, pàgines 533-556. la_prision_y_las_instituciones_punitivas pdf - Campos de concentración y batallones de trabajadores. Represión violencia y control social sobre los prisioneros del Ejército Popular de la República. Cuadernos Republicanos nº 86, Otoño de 2014, CIERE, Madrid, 2014, pgns 63-98. - Exilio, persecución y represión de los marineros de la escuadra republicana. La historia de un soldado valenciano del crucero Méndez Nuñez. Cuadernos Republicanos, números 87 i 88 pgns 63-98 (2014) i 11-50 (2015). - El treball forçat a la Vall d´Albaida (1938-1947). Noves perspectives i qüestions metodològiques per a l´estudi de la repressió franquista de postguerra, Alba, revista d´estudis de la Vall d´Albaida, núm, 25, 2015, pgns. 80-109. - El impacto social de la represión franquista en una comarca valenciana conservadora: La Vall d´Albaida, 1938-1948. Llibre d´Actes del Congreso Posguerras; Conjuntament amb Antonio Calzado Aldaria, Editorial Pablo Iglesias, Madrid, 2015. Edició en CD, pgns. 1-25. - 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores, 1940-1942. Violencia Política y control social sobre los vencidos de la Guerra Civil española, HISPANIA NOVA, 14, 2016, pgns. 165-191. http://e-revistas.uc3m.es/index.php/HISPNOV/article/view/2970. Llibre: El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Publicacions de la Universitat de València, València, 2016. - Los Batallones de Trabajadores en la posguerra y el proceso de imposición de una dictadura militar en España. El 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores (1940-1942), Actes E-Book Violência política no século XX. Um balanço, Lisbon, Instituto de História Contemporânea, 2017, pgns. 566-578. Aula d´Història i Memòria de la Universitat de València. Treball d´identificació de les víctimes valencianes de camps de concentració i treball forçat procedents de la província de València a l´Arxiu General Militar de Guadalajara, 2017. - Del Pirineo a Larache, El 12 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores y los prisioneros de Ontinyent (Valencia), 1940-1942, Gerónimo de Uztáriz, 32, Pamiela, Arre (Navarra) 2018, pgns. 211-236. Diputació de València, Secció Memòria Històrica. Recuperació de la memòria de les victimes del treball forçat procedents de la Provincia de València. Formació i Supervisió personal de camp. 2019- 2020. - El Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores nº 12, 1940-1942. Un estudio de caso.PDF, pgns. 303-322, (uclm.es), 2020. - Fonts i arxius per a l´estudi del treball forçat durant el franquisme, Actes X Trobada Internacional d´investigadores i investigadors del franquisme, pgns 1151 – 1164, encuentrofranquismo2019.blogs.ccoo.es/2de7a13d23bee53956782f1b38fc9573000053.pdf, 2021. - El Diario de Guerra de Salvador Ramos Company, Abril de 1938 a març de 1939. Actes de la II Trobada d´Investigadors de les Universitats, grups entitats i associacions cíviques memorialístiques Valencianes, UJI, La Batalla de llevant, un retrobament amb la História i la memòria oblidada, 2024. - Llibre: Vençuts, exclosos i explotats, el treball forçat a la provincia de València, 1936-1948. PUV, 2025. - Llibre: El treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar, en premsa Exposicions. “No tindreu pau després de la guerra”. Exposició col.lectiva itinerant, Diputació de València, Inauguració, 1 de febrer-14 de març de 2018. Facultat Geografia i Història, UV. El llibre, que te el seu origen en una tesi doctoral defensada en la Universitat de València el juny del 2023, tracta de contribuir a l'estudi del treball forçat del franquisme, les seues interrelacions amb els camps de concentració, el sistema carcerari i altres àmbits repressius, rellevant historiogràficament per ser una matèria encara poc investigada i de gran importància per al coneixement de la repressió franquista, que tan encarnada està en la construcció i duració de la Dictadura. Per això aborda el procés de configuració i evolució de la repressió articulada pel franquisme en unitats de treball forçat durant la guerra civil i la postguerra, per a sotmetre i aprofitar els presoners republicans i els considerats desafectes al nou règim sorgit d´ella, procedents de la província de València. Aquest treball permet abordar una mirada “des de baix” sobre els batallons de soldats treballadors forçosos, que, d'una banda, completa la globalitat de la repressió, perquè afecta com s'ha dit a un ampli control social que aconsegueix als treballadors forçosos, les seues famílies, els seus veïns, i permet castigar el que els vencedors consideraven dissidències, permet que es visualitzaren socialment entre els vençuts. S'aporta el paper dels municipis en el control social i la repressió, que estigmatitzarà als joves durant dècades. Això, crec, que enriqueix els mecanismes del control social i amplia la mirada sobre la repressió franquista, els seus canvis en el període de guerra i postguerra. Tractem de delimitar conceptualment i exemplifiquem les formes que va adquirir el treball forçat en la seua implementació, així com el conjunt d´agents, grau de protagonisme i interrelació entre tots ells, tot resseguint la seua evolució enmig d´una realitat canviant, que va fer possible l´establiment durant els anys quaranta d´un règim dictatorial. He volgut delimitar l´impacte real sobre les víctimes tot incloent-hi els entorns familiars en els municipis Caps de partit judicial de la província de València, mentre l´Estat de guerra va estar vigent entre 1936 i 1948, i després. Sinopsi. El 17 i el 18 de juliol de 1936, els militars colpistes la iniciaren imposant l´Estat de Guerra en el territori marroquí, Protectorat de sobirania espanyola, i estenent-lo a la resta de comandàncies rebels, culminant el dia 28, amb la proclamació per a tot el territori de l´Estat per part de l´autoproclamada Junta de Defensa Nacional a Burgos. Ens trobem, doncs, davant de la creació d´un estat d´excepció que permet actuar dins d´una nova «legalitat» il∙legal i il.legítima respecte de l´ordenament jurídic vigent a l´Estat espanyol, amb el pretext del suposat i escampat perill en què es troba el que ells consideren la «patria». El març de 1937, els rebels van crear la “Jefatura de Movilización Instrucción y Recuperación” (MIR), organisme militar a qui es va assignar la regulació i classificació dels presoners i evadits republicans, així com l´organització dels tres primers BBTT. Per a normativitzar i regular aquest castic es va recórrer al decret número 281 de 28 de maig de 1937 (BOE de l´1 de juny) establia el dret-obligació al treball dels presos per delictes no comuns, «en atención a su edad, eficacia y buen comportamiento». L´Article 6 del Decret del Nuevo Estado concedia el dret-obligació al treball als presoners de guerra, i als presos polítics, el que explicaria que trobem a gent de totes les edats, que no van passar per consell de guerra, internats en batallons de treballadors. L´ofensiva desfermada sobre els territoris lleials del Nord peninsular va provocar milers de presoners que va portar a la creació de la “Inspección de Campos de Concentración” (ICCP), El procés de configuració i evolució d´aquest vessant de la violència política/repressió que el franquisme articulava en dues fases: la depuració i el càstig resultant com a forma de prevenció i dissuasió de qualsevol oposició present o futura al nou règim. Acabada la guerra, no menys de 180.000 presoners de l´exèrcit vençut van ser classificats en els centenars de CC existents o creats, derivant els desafectes, o dubtosos als BBTT. Tot seguit es va passar a fitxar i controlar els membres de l´Exèrcit Popular que havien tornat a casa, per a dur-ho a terme es va obligar a tots ells a dirigir-se als camps de concentració o llocs habilitats per a presentar-se, ser interrogats i aportar els corresponents avals per a poder eixir. l´Exèrcit, esdevenia així la major maquinària d´exclusió i repressió política i social. Amb aquesta depuració podia completar el mapa dels suports reals o consentits al nou règim a conseqüència de la divisió entre vencedors i vençuts, ja que sobre aquests es va abocar tota la maquinària burocràtica-repressiva per a acabar de destruir qualsevol acció amb perspectiva de resistència o insubmissió present o futura, que assegurara la pervivència del nou règim. Cosa que no és obstacle per a poder afirmar que, depenent de cada municipi, el que es desprén de la depuració militar de la immediata postguerra és que quasibé la meitat de la població havia de ser sotmesa-dissuadida de qualsevol actitud que representara algun perill present o futur per al règim, a través de la combinació de la coacció-intimidació preventiva que significava la mateixa classificació realitzada. Per als presos dels reemplaçaments de 1936-1941 que romanien a les presons complint condemna quan es van sortejar, i per tant quedaren exclosos del treball forçat, es va establir decret de 2 de juliol de 1941, ja que molts d´ells ja s´havien pogut acollir als decrets i ordres que els permetien eixir en règim de llibertat condicional o presó atenuada, moment en què quedaven afectats per la Llei de reclutament de 1940, amb la qual se sistematitzava, per a tots els casos, qui havia de ser destinat al treball forçat. En aplicar el prejudici polític-ideològic en els processos militars, quedava desvirtuada, tergiversada i pervertida la mateixa idea de justícia imperant a les democràcies occidentals i el sentit últim de la justícia, que ja no buscava l´establiment dels fets denunciats d´acord amb les proves aportades, sinó que esdevenia un instrument de persecució i revenja contra els identificats prèviament com a enemics d´Espanya. Una Espanya entesa com la comunitat nacional que els donava suport ̶ i que ho demostrava ̶ assenyalant amb la denúncia els qui havien de ser perseguits i castigats. Quant al temps que hi van romandre, estava en funció del temps de condemna i les revisions de pena que hem de relacionar amb els diferents indults que van anar decretant-se entre 1941 i 1945. En segon lloc, de la quinta a què pertanyia el condemnat, ja que havia de complir amb el treball forçat el temps de servei militar obligatori establert per a cada reemplaçament cridat a files i en tercer, i cal recordar-ho, no valien els avals per tractar-se de penats i haver de complir amb els temps de prescripció militar en un Batalló Disciplinari de soldats treballadors penats. Mentre que es trobava en edat militar i encartar, processat, en la presó, o en llibertat condicional va ser cridats novament a files entre 1941 i 1945. Encara hi haurà internats en batallons de penats després d´aquesta última data, en allargar-se el temps de servei militar per als sancionats durant l´internament, fins que es va alçar l´estat de guerra en 1948, mentre que el sistema de redempció de penes, va continuar en el sistema penal durant la resta de la dictadura i en acabant, fins a la reforma del codi penal de 1995. Formació i activitat professional Llicenciat en Història Contemporània el 1990 per la Universitat de València. Doctor en Història Contemporània el 2023 la Universitat de València Des de 1992, professor d'Educació Secundària de la matèria Geografia i Història en centres públics dependents del Ministeri d'Educació. Des de 1994, professor per oposició de la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana. Des de 2022, catedràtic de Geografia i Història la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana. Beques i premis. - Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació d'Arxius. Catalogació de l´Arxiu Municipal de Rótova, (La Safor) (València) 1990-1991. - Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació de l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant, l´Alancatí, (Alacant) 1991-1992. PREMI MIQUELET 2015, JOAN COROMINES D´INVESTIGACIÓ patrocinat per la Societat Coral El Micalet i Publicacions de la Universitat de València pel : El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Beca JOSEP CAMARENA 2019 del Centre d´Estudis i Investigacions comarcals Alfons el Vell, de Gandia per a l´estudi de l´impacte del treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar. Publicacions, Exposicions i recuperació de la memòria democràtica valenciana. - La Revolta dels camperols de l'Horta de València 1878-1879: Alboraia. Relacions de propietat i conflicte social. Alboraia 750 anys, Editorial l´Eixam, Tavernes Blanques, 1992, pàg. 64-81. - Població Industrial i radicalisme urbà: aproximació als orígens del moviment obrer a València (1843-1949). Afers, fulls de recerca i pensament, número VIII:15 (1993), pàg. 143-162. - Mobilització social i primer liberalisme a València i l´Horta 1793-1814. Actes de les I Jornades Universitàries d´Història Comarcal”. Carmar edicions, Meliana, 2011, pàg. 81-96. - Històries de la Vall d´Albaida. Benicolet, Geografia, Història, Patrimoni, llums i ombres. Almaig nºXXVI, La Nostra Terra, Ontinyent 2010, pàg. 162-166. - La memòria recobrada. Benicolet : soldats de la II República, falangistes i esclaus del franquisme. Almaig nº XXVII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2011, pàg. 76-96. - Del pla de Missena al dessert de Gabés. Història d´un mariner republicà de la Pobla del Duc 1936-1947. Almaig nº XXVIII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2012, pàgs. 107-134. - Mas Camarena en la línia defensiva de València. Centre d´estudis locals de Bétera, pdf en línia, 2013. MAS-CAMARENA-EN-LA-LINEA-DEFENSIVA-DE-VALENCIA.pdf (centredeestudislocalsdebetera.es) -Radio Blindada: el patrimoni amagat de Sant Antoni de Benaixeve. Bétera.com, post de 15 s´abril de 2014. - Memòria de la repressió franquista a la Vall d´Albaida. El consell de guerra a un guàrdia d´assalt de Benicolet. Almaig nº XXIX, La Nostra Terra, Ontinyent, 2013, pàgs. 143-155. Recialles de guerra a la Vall d´Albaida, Almaig XXXI, 2015. pàgs. 65-78. - Individuos que estan cumpliendo un correctivo o cuantificar las víctimes del franquismo. Enfermedad, muerte y resistencia en los batallones de trabajadores según el Tribunal de Cuentas. Una aproximación. Llibre d´Actes: La prisión y las instituciones punitivas en la investigación histórica. OLIVER OLMO, Pedro, URDA LOZANO, Jesús Carlos ( coord.) Universidad de Castilla - La Mancha, E-book, 2014, pàgines 533-556. la_prision_y_las_instituciones_punitivas pdf - Campos de concentración y batallones de trabajadores. Represión violencia y control social sobre los prisioneros del Ejército Popular de la República. Cuadernos Republicanos nº 86, Otoño de 2014, CIERE, Madrid, 2014, pgns 63-98. - Exilio, persecución y represión de los marineros de la escuadra republicana. La historia de un soldado valenciano del crucero Méndez Nuñez. Cuadernos Republicanos, números 87 i 88 pgns 63-98 (2014) i 11-50 (2015). - El treball forçat a la Vall d´Albaida (1938-1947). Noves perspectives i qüestions metodològiques per a l´estudi de la repressió franquista de postguerra, Alba, revista d´estudis de la Vall d´Albaida, núm, 25, 2015, pgns. 80-109. - El impacto social de la represión franquista en una comarca valenciana conservadora: La Vall d´Albaida, 1938-1948. Llibre d´Actes del Congreso Posguerras; Conjuntament amb Antonio Calzado Aldaria, Editorial Pablo Iglesias, Madrid, 2015. Edició en CD, pgns. 1-25. - 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores, 1940-1942. Violencia Política y control social sobre los vencidos de la Guerra Civil española, HISPANIA NOVA, 14, 2016, pgns. 165-191. http://e-revistas.uc3m.es/index.php/HISPNOV/article/view/2970. Llibre: El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Publicacions de la Universitat de València, València, 2016. - Los Batallones de Trabajadores en la posguerra y el proceso de imposición de una dictadura militar en España. El 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores (1940-1942), Actes E-Book Violência política no século XX. Um balanço, Lisbon, Instituto de História Contemporânea, 2017, pgns. 566-578. Aula d´Història i Memòria de la Universitat de València. Treball d´identificació de les víctimes valencianes de camps de concentració i treball forçat procedents de la província de València a l´Arxiu General Militar de Guadalajara, 2017. - Del Pirineo a Larache, El 12 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores y los prisioneros de Ontinyent (Valencia), 1940-1942, Gerónimo de Uztáriz, 32, Pamiela, Arre (Navarra) 2018, pgns. 211-236. Diputació de València, Secció Memòria Històrica. Recuperació de la memòria de les victimes del treball forçat procedents de la Provincia de València. Formació i Supervisió personal de camp. 2019- 2020. - El Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores nº 12, 1940-1942. Un estudio de caso.PDF, pgns. 303-322, (uclm.es), 2020. - Fonts i arxius per a l´estudi del treball forçat durant el franquisme, Actes X Trobada Internacional d´investigadores i investigadors del franquisme, pgns 1151 – 1164, encuentrofranquismo2019.blogs.ccoo.es/2de7a13d23bee53956782f1b38fc9573000053.pdf, 2021. - El Diario de Guerra de Salvador Ramos Company, Abril de 1938 a març de 1939. Actes de la II Trobada d´Investigadors de les Universitats, grups entitats i associacions cíviques memorialístiques Valencianes, UJI, La Batalla de llevant, un retrobament amb la História i la memòria oblidada, 2024. - Llibre: Vençuts, exclosos i explotats, el treball forçat a la provincia de València, 1936-1948. PUV, 2025. - Llibre: El treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar, en premsa Exposicions. “No tindreu pau després de la guerra”. Exposició col.lectiva itinerant, Diputació de València, Inauguració, 1 de febrer-14 de març de 2018. Facultat Geografia i Història, UV.

Segunda entrevista a OLIVIER HERRERA MARÍN (Alcalà de Xivert, 3 de abril de 1946). Podéis encontrar información mucho más amplia en IVOOX y SPOTIFY relacionada con su entrevista anterior. Aquí, recordaremos algunos datos tan solo. Antes de leer y escribir ya manejaba la hoz y la azada en sentido literal. A los 19 años trabajaban en la fábrica Michelín de Clermont-Ferrand. A los 20 años, vuelve y se dedica a vender melones, sandías, tomates y guisantes. Trabajará en Michelin de Francia y Su periplo vital lo lleva a la Universidad de París VIII a estudiar Sociología y se paga sus estudios fregando platos en Göteborg, Suecia. Recorrerá con el BIBLIOBÚS “CULTURA EN RUTA” de Òmnium Cultural en octubre de 1974 y abrirá dos librerías, una en Alcalà de Xivert y otra en Alcossebre. Más tarde, un café-piano. Vuelve a Francia a trabajar y entra en el MIN de Rungis. Luego, se dedicará a la importación de frutas y verduras de España y Latinoamérica hacia Francia. Pertenece a COLEAD ASSOCIATION, de la qual tenéis amplia información en google. Hay mucha más información acerca del concurso de poesía que ha creado en https://bit.ly/4i9uPhv y https://bit.ly/3FbsDHN TEMAS TRATADOS EN ESTA ENTREVISTA Estado en que se encuentra cuando escribe poesía. Recitaba versos a los jornaleros mientras trabajaban. Por qué el Ministerio de Educación francés utiliza sus versos para estudiantes franceses de español. Lectura de su poema “Julio Verne”, Su libro de poemas “Besa las estrellas” (1933). Lectura de un poema del libro. Su poemario dedicado a Esther Koplowitz: “Amar es Libertad”. Lectura de poemas de dicho libro. Lectura de poemas aparecidos en libros franceses de texto de aprendizaje del español Sus modelos poéticos. Poemas escritos en catalán. Otros poemas de “Amar es libertad”

Entrevista al doctor MANUEL MONROY CORREA. Nuestro entrevistado tiene un extenso currículum. Aquí, solo anunciaremos algunos puntos y dejamos la restante información en el apartado que aparece en IVOOX , SPOTIFY y Google por si queréis saber más. Es licenciado en Letras Modernas por la Universidad Iberoamericana y Doctor también en Letras Modernas por la misma universidad, en México. Asimismo, ha realizado cursos en otras disciplinas a lo largo de su dilatada formación en distintas universidades de todo el mundo, como “Los orígenes judíos del Modernismo”, “The Modern and the Postmodern”, “Pensamiento científico”, “Cómo enseñar”... y muchos más... Además del castellano, que es su lengua materna, habla inglés, hebreo moderno, francés e italiano. Sus líneas de investigación, de las cuales nos hablará a continuación, se basan en la teoría literaria. Asimismo, es profesor, editor, escritor, traductor, y asesor de curadoría, corrector de estilo, publicaciones diversas y ponente en múltiples congresos y reuniones. TEMAS TRATADOS: Por qué es escritor. Su trabajo como traductor. El papel actual del traductor de obras prestigiosas. Su especialización dentro de las Letras Modernas. Sus distintas vías de investigación. Influencias de las lenguas indígenas. La calidad de la literatura sudamericana. Materias que imparte. Comparación entre la enseñanza universitaria mexicana y la europea. Su trabajo como editor. Su traducción al castellano de “El gueto y otros poemas” de Lola Ridge. Por qué la eligió. La Feria del Libro de México y su dedicación a Barcelona en 2025. características comunes de su obra de creación. Su vinculación a los artistas plásticos. Proyectos de futuro. MÁS INFORMACIÓN ACERCA DEL ENTREVISTADO EDUCACIÓN DR. EN LETRAS MODERNAS | 2019-2023 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANAMTRO. LETRAS MODERNAS | 2017-2019 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANALIC. LITERATURA LATINOAMERICANA | 1997-2000 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANA– Cursos en otras disciplinas–LOS ORÍGENES JUDÍOS DEL MODERNISMO | nov-dic 2017 | UNIVERSIDAD IBEROAMERICANA THE MODERN AND THE POSTMODERN | 2016 | WESLEYAN UNIVERSITY PENSAMIENTO CIENTÍFICO | 2016 | UNAMTESOL (Teachers of English to Speakers of Other Language) | 2016-2017 | ARIZONA STATE UNIVERSITYLEARNING HOW TO LEARN | 2016 | UNIVERSITY OF CALIFORNIA, SAN DIEGOLECTURA E INTERPRETACIÓN ARQUITECTÓNICA | 2009 | CONARTE, MTY., N.L.FOTOGRAFÍA MEXICANA DEL S. XX | 1995 | CENTRO DE LA IMAGEN, CD. DE MÉXICOTALLER DE CREACIÓN LITERARIA | 1995 | CAPILLA ALFONSINA, CD. DE MÉXICO IDIOMAS Inglés – Avanzado / Hebreo moderno – Intermedio / Francés – básico / Italiano – básico. LINEAS DE INVESTIGACIÓN Teoría literaria. Proposición de una perspectiva teórica de la escritura como proceso de enunciación y de textos que proponen perspectivas de lo inventivo (comúnmente entendido como «lo creativo») desde formas estilísticas no delimitadas a los géneros tradicionales. Exploración de discursos que no se componen o no se entienden como representación (mimesis). Este tipo de textos los denomino metapoéticos y tropoéticos. Se distinguen por contener elementos metaliterarios, autoreferencialidad, entre otros y discurrir sobre la escritura y la inventividad (poíesis) con rasgos estilísticos de discursos filosóficos y de otro tipo. El estudio teórico sobre la escritura incluye la mirada de autorxs cuya propuesta se distingue de la producción literaria que conforma temáticas. Estos discursos van alrededor de la enunciación de afectos y la escritura como proceso de algo que no termina de resolverse desde el s. XVIII (p. ej. «Monólogo» de Novalis) y que la teoría literaria continental y americana del s. XX extienden alrededor del lenguaje. La revisión de miradas teóricas que permitan acercamientos que contemplen el equívoco, la formulación metaliteraria, el análisis de formas y direcciones estilísticas en diálogo y disrupción de las tradicionales, permitirá fortalecer la investigación sobre este tipo de producción meta y tropoética. El acercamiento teórico contempla la deconstrucción (Paul de Man, Dereck Attridge), perspectivas teóricas de la escritura (Hélène Cixous, Jacques Derrida, Catherine Malabou), el anarcofeminismo (María Galindo), perspectivas del lenguaje desde el feminismo filosófico (Rosi Braidotti), filosofía trans (Paul Preciado, Sayak Valencia) y autroxs latinoamericanos que proponen un tercer espacio (concepto ampliado de Alberto Moreiras) que pone por delante el hecho de que la literatura es también pensamiento, conocimiento con mirada estética y política del lugar ontológico y social de la palabra poética. Entre otrxs: Sayak Valencia, Amanda Berenguer, Josefina Vicens, José Lezama Lima, Hugo Mujica. Particularmente, los rasgos de la enunciación de lo femenino y lo transgenérico desde la escritura como proceso de de-construcción de la subjetividad permiten reflexionar sobre el carácter de la escritura y el lenguaje como potencias de deconstrucción de la poíesis y la inventividad. Anarquismo, literatura, lectura . El pensamiento político-estético del anarquismo de mediados del siglo XX y del presente, así como la producción poética de ciertxs autorxs, permite pensar que existe el carácter estético de una liminaridad como concepto teórico literario. Bajo la noción de anarquismo, como iconididad (Thomas Sebeok), es posible estudiar obras literarias que están compuestas entre la estilística de géneros literarios diversos conviviendo en el texto y son contemporáneas entre sí (architextualidad). Aun más, propongo una metalectura que permita un acercamiento igualmente liminar, en términos de una apreciación no conducente de la lectura que afirme peticiones de principio (búsqueda de sentido, significación, mimesis). Esto implica una reformulación del texto literario como algo que supone algo diverso (no sencillamente polisémico) hacia la comprensión de la lectura también como en consonancia con un análisis y una crítica-teórica que permita formular conceptos teórico-literarios para los textos y sus acercamientos.2 EXPERIENCIA PROFESIONAL DOCENTE Posgrado: U. del Tepeyac (Maestría en Humanidades), 2019-2020. Licenciatura: Universidad Iberoamercana (2023-2025), UNITEC (2004-2008), UVM (2008-2010). Bachillerato: UNITEC, La Salle, Instituto Superior Benjamín Franklin. (2004-2021). Escritor de 7 libros publicados, textos literarios, artítculos académicos. Escritor en el catálogo para el FestivalInternacional Cervantino, respecto de la exposición «La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges». EDITOR – Editor de una revista bilingüe, trimestral, desde 2023, distribuida en México y la CDMX, llamada Beyond Dimensions, con 12 números hasta el presente (diversos formatos). Asimismo, estoy a cargo de la edición de las colecciones de poesía, narrativa y ensayo de la editorial La Confianza y su sello Beyond Dimensions. Entre los libros que destacan, está Filos de Reserva de Josu Landa (2023). Sitio web: https://www.beyonddimensionsrevista.com ESCRITOR – Escritor de 7 libros, textos literarios, artículos académicos (sección siguiente). Escritor en el catálogo para el Festival Internacional Cervantino, para de la exposición «La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges». TRADUCTOR – Inglés-Español: libros técnicos y literarios como The Weary Blues de Langston Hughes y The Ghetto and Other Poems de Lola Ridge (en este caso, rescate de una autora borrada del American Modernism), traducidos por primera vez íntegros al español. ESCRITOR Y ASESOR DE CURADURÍA – Obra plástica de Mercedes Bautista, Mariana Lekanda, Lia Domínguez en la galería Kúpula Art México | Exposición «La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges». Edición XXVII del Festival Internacional Cervantino, Museo del Pueblo de Guanajuato, 1999, CONACULTA. Escritor del ensayo incluido en el catálogo de la exposición en el que se relacionan algunos símbolos de la obra del escritor argentino con la propuesta escultórica del mexicano Jorge Yázpik. (bajo el seudónimo Manuel Síntora). CORRECCIÓN DE ESTILO Y EDICIÓN DE LIBROS – Corrección preliminar a la publicación de libros para editorial La Confianza y autores como: Hikal, Wael. Introducción al estudio de la Criminología. Porrúa, México, 2011; Glosario de Criminología y Criminalística, Flores Editor y Distribuidor, 2011, entre otros). Tesis de grado. Edición de libros usando software libre y privativo (Scribus e InDesign de Adobe, respectivamente). PUBLICACIONES IMPRESAS (Libros) ● Llamada/Clamor al/de Olvido, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8890740045 | Poesía | 2023. ● Principia Chaotica, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8890347633 | Poesía | 2023 | 2a. edición, ISBN 9798896198710 | 2025. ● Yagubal Alebrije, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Onirium, ISBN: 979-8-88992-471-5 | Novela | 2023. ● Incalculable Abismo, E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Onirium, ISBN: 979-8-88992-473-9 | Novela | 2023. ● Auspicio. México: Casa Editorial Abismos, ISBN: 9781973913047 | Narración metapoética | 2017. ● Qol Meshijí. Voz Mesiánica. Comentarios a algunos capítulos y sentencias de la Mishná. Saarbrüken: Credo, ISBN: 978-3330703223 | Ensayo y comentario | 2017. ● Yagubal Alebrije. México: Pearson, Col. Mar Abierto, ISBN: 9786073233521 | Novela | 2015. ● Fugaz Imantación. México: Praxis, ISBN: 9706820558 | Poemario | 2000. ● La vigilia en el reflejo: Jorge Luis Borges. Obra de Jorge Yázpik con ambientación borgiana. Catálogo de la exposición homónima. México: XXVI Festival Internacional Cervantino| Ensayo | 1999. ● Poetas de Tierra Adentro II. México: CONACULTA (Fondo Editorial Tierra Adentro, 99), ISBN: 9682965705 | Poesía | 1994. TRADUCCIONES : ● The Weary Blues. Amargo Blues, de Langston Hughes. E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8889920571 | Poesía | 2023. ● The Ghetto and Other Poems. El gueto y otros poemas, de Lola Ridge. E.E.U.U. - México: Beyond Dimensions, Col. Ænigmata, ISBN: 979-8892381406 | Poesía | 2024. ● Trilogy. de H. D. E.E.U.U. (en preparación). D IGITALES LIBROS ● El [llanto del] crepúsculo. Chile: Hebel | Poemario | 20173 REVISTAS ACADÉMICAS ● Designio. Investigación en diseño gráfico y estudios de la imagen | Chile | 2024 https://doi.org/10.52948/ds.v6i1 ● Hamsa. Journal of Judaic and Islamic Studies. | Portugal | Ensayo académico | 2019https://doi.org/10.4000/hamsa.417 ● Metatheoria. Revista de Filosofía e Historia de la Ciencia | Argentina | Ensayo académico | 2019https://doi.org/10.48160/18532330me9.216 ● Revista Razón y Pensamiento Cristiano | Chile | Ensayo y reseña crítica | 2014, 2016, 2018www.revista-rypc.org/search?q=Manuel+Monroy+Correa&x=41&y=21 ● Archivos de Criminología, Criminalística y Seguridad Privada. México | México | Artículo académico | 2010http://biblat.unam.mx/es/revista/archivos-de-criminologia-criminalistica-y-seguridad-privada/5 REVISTAS LITERARIAS ● Revista Beyond Dimensions | E.E.U.U. - México | Poesía, ensayo | 2023 – año presente https://beyonddimensionsrevista.wordpress.com/series/ ● Revista Levadura | México | Poesía | Julio, 2018 http://revistalevadura.mx/author/manuelmonroycorrea/ ● Revista Destiempos. Publicación académica y cultural | México | Poesía | Diciembre, 2016http://www.revistadestiempos.com/%C3%ADndice/narrativa-y-poes%C3%ADa/ ● JUS Revista Digital | Ensayo literario | Octubre, 2014https://issuu.com/editorialjus/docs/revista_jus_-_tragedias_en_el_arte_ ARTÍCULOS EN LIBROS ● «Introducción a una semiótica del crimen» en Criminología mediática, coordinación y prólogos de Roberto Alonso Ramos Erosa, Editorial Flores, 2016. (ISBN 9786076104026) PONENCIAS CONGRESOS Y COLOQUIOS ● Encuentro sobre memoria, archivo y ausencias «Voces y vacíos», organizado por las sociedades de alumnxs de los departamentos de Letras e Historia. Universidad Iberoamericana. Ponencia: «La memoria como palabra poética». Febrero, 2025. ● Semana de Letras «Literatura política» – Universidad Iberoamericana. Presentación del libro El gueto y otros poemas de Lola Ridge, 2024.● I Congreso Internacional Humanidades en tiempo presente. Una poética transdisciplinaria. UCAB, Caracas: mayo, 2023. ● I Congreso de Retórica aplicada a la Literatura. UAM, Ciudad de México: febrero, 2019.● XIII Coloquio Nacional Efraín Huerta de Lengua y Literatura. U. de Guanajuato: septiembre, 2018.● Primer Congreso Internacional de Teoría y Crítica Literaria, «Literatura finisecular y del s. XXI». Universidad Iberoamericana. México: noviembre, 2013.● Cuarto Congreso Internacional «El cuerpo en el siglo XXI. Aproximaciones minoritarias desde Latinoamérica». CIALC, UNAM. México: septiembre, 2013.● Coloquio «Mujer, Historia y Mito». FES Acatlán, UNAM. México: diciembre, 2003. DOCENTE INVITADO Diplomado en Criminalidad Mediática del INCRI (Instituto en Investigación Criminal), Guadalajara, Jal: 8 de diciembre, 2022. JURADO Concurso literario «Salud y Cultura de la Prevención 2013», celebrado por motivo del 70º. Aniversario de la Secretaría de Salud. México, 2013. FERIAS DEL LIBRO y EVENTOS (gestión cultural) ● FIL Minería, FILCO (ferbero-marzo, 2025). Presentaciones de autoras poetas. ● Librería U-tópicas (noviembre, 2024). Presentación de la traducción El gueto y otros poemas de Lola Ridge, con Sara Uribe. ● Feria del Libro Tepotztoltán (agosto, 2024). Presentación de Principia Chaotica con Adriana Tafoya. ● Biblioteca Vasconcelos (2024). Presentación de los libros: Filos de reserva de Josu Landa, con el autor; Amargo Blues de Langston Hughes, con Tania Favela; El gueto y otros poemas de Lola Ridge con Erick (Mab) Hernández. ● Feria del Libro y Publicaciones anarquistas (2024). Presentación de la traducción de Amargo Blues de Langston Hughes.4 ● FIL Cancún (2024). Presentación de Amargo Blues y la revista Beyond Dimensions, con Héctor Cobá y Alí Benítez. ● FUL Hidalgo (2023 y 2024). Presentación de Principia Chaotica y la revista Beyond

Entrevista a OLIVIER HERRERA MARÍN (Alcalà de Xivert, 1946). Se trata de una persona ampliamente conocida en Europa en variados ámbitos. La reseña será breve aquí, pero hay más información en: https://ontiveros.eu/breve-historia-de-olivier-herrera/ Empezó siendo un niño campesino antes de saber leer y escribir. A los diecinueve años trabajó en la fábrica Michelín de Clermont-Ferrand. A los 20 años, vuelve a su tierra y se dedica a vender melones, sandías, tomates y guisantes. Después, tocó ir a la Universidad de Vincennes (París VIII) para estudiar Sociología, trabajar en verano en Göteborg (Suecia) para pagarse los estudios, tener una librería en Alcossebre, viajar por todo el mundo, poseer una empresa de importación – exportación de frutas y verduras y, sobre todo, ser escritor, que es el motivo por el cual lo entrevisto hoy. TEMAS TRATADOS Su paso por la empresa Michelin como trabajador. Su regreso a España. Su amor desde siempre por la literatura, sobre todo, la poesía. Y no solo escribirla, sino también recitarla… Sus estudios de Sociología. Recorrido por Cataluña con el Bibliobús “Cultura en Ruta” de Òmnium Cultural. La librería de Alcossebre. El café-piano. MIN de RUNGIS y la importación – exportación: entre España y Francia por un lado, América del Sur por el otro. La COLEAD ASSOCIATION Su fundación: Olivier Herrera Marín. Concurso literario que ha creado: https://bit.ly/4i9uPhv / https://bit.ly/3FbsDHN Su poesía. Sus libros. “Besa las Estrellas” Lectura de poemas

Nova entrevista a Josep Màrius Climent i Prats. És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de València i doctor en Història Contemporània per la mateixa universitat. Des del 2023, ha estat professor d'Educació Secundària en centres públics d'ensenyament impartint les matèries de Geografia i Història. Ha rebut força beques i premis relacionats amb la seua tasca investigadora. Així mateix, ha realitzat publicacions i exposicions i tasques relacionades amb la recuperació de la Memòria Democràtica. Al final d’aquest escrit hi ha información àmplia del llibre del qual ha vingut a parlar-nos. TEMES TRACTATS: El seu llibre “Vençuts, exclosos i explotats”. La seua tesi doctoral com a base del llibre. Gran buit històric relacionat amb el tema. La situació de les víctimes del franquisme des de la insurrecció feixista del 1936. Presoners del règim feixista. Situació dels presoners arreu de l’Estat. Conseqüències. Conseqüències en les famílies. Morts i sobrevivents. El sector de la construcció i l’explotació esclava dels presoners en aquest sector. Entrebancs a la recuperació de la memòria democràtica. L’extrema dreta actual: semblances amb l’anterior. Necessitat de contar la història a la joventut. MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL LLIBRE El llibre, que te el seu origen en una tesi doctoral defensada en la Universitat de València el juny del 2023, tracta de contribuir a l'estudi del treball forçat del franquisme, les seues interrelacions amb els camps de concentració, el sistema carcerari i altres àmbits repressius, rellevant historiogràficament per ser una matèria encara poc investigada i de gran importància per al coneixement de la repressió franquista, que tan encarnada està en la construcció i duració de la Dictadura. Per això aborda el procés de configuració i evolució de la repressió articulada pel franquisme en unitats de treball forçat durant la guerra civil i la postguerra, per a sotmetre i aprofitar els presoners republicans i els considerats desafectes al nou règim sorgit d´ella, procedents de la província de València. Aquest treball permet abordar una mirada “des de baix” sobre els batallons de soldats treballadors forçosos, que, d'una banda, completa la globalitat de la repressió, perquè afecta com s'ha dit a un ampli control social que aconsegueix als treballadors forçosos, les seues famílies, els seus veïns, i permet castigar el que els vencedors consideraven dissidències, permet que es visualitzaren socialment entre els vençuts. S'aporta el paper dels municipis en el control social i la repressió, que estigmatitzarà als joves durant dècades. Això, crec, que enriqueix els mecanismes del control social i amplia la mirada sobre la repressió franquista, els seus canvis en el període de guerra i postguerra. Tractem de delimitar conceptualment i exemplifiquem les formes que va adquirir el treball forçat en la seua implementació, així com el conjunt d´agents, grau de protagonisme i interrelació entre tots ells, tot resseguint la seua evolució enmig d´una realitat canviant, que va fer possible l´establiment durant els anys quaranta d´un règim dictatorial. He volgut delimitar l´impacte real sobre les víctimes tot incloent-hi els entorns familiars en els municipis Caps de partit judicial de la província de València, mentre l´Estat de guerra va estar vigent entre 1936 i 1948, i després. Sinopsi. El 17 i el 18 de juliol de 1936, els militars colpistes la iniciaren imposant l´Estat de Guerra en el territori marroquí, Protectorat de sobirania espanyola, i estenent-lo a la resta de comandàncies rebels, culminant el dia 28, amb la proclamació per a tot el territori de l´Estat per part de l´autoproclamada Junta de Defensa Nacional a Burgos. Ens trobem, doncs, davant de la creació d´un estat d´excepció que permet actuar dins d´una nova «legalitat» il∙legal i il.legítima respecte de l´ordenament jurídic vigent a l´Estat espanyol, amb el pretext del suposat i escampat perill en què es troba el que ells consideren la «patria». El març de 1937, els rebels van crear la “Jefatura de Movilización Instrucción y Recuperación” (MIR), organisme militar a qui es va assignar la regulació i classificació dels presoners i evadits republicans, així com l´organització dels tres primers BBTT. Per a normativitzar i regular aquest castic es va recórrer al decret número 281 de 28 de maig de 1937 (BOE de l´1 de juny) establia el dret-obligació al treball dels presos per delictes no comuns, «en atención a su edad, eficacia y buen comportamiento». L´Article 6 del Decret del Nuevo Estado concedia el dret-obligació al treball als presoners de guerra, i als presos polítics, el que explicaria que trobem a gent de totes les edats, que no van passar per consell de guerra, internats en batallons de treballadors. L´ofensiva desfermada sobre els territoris lleials del Nord peninsular va provocar milers de presoners que va portar a la creació de la “Inspección de Campos de Concentración” (ICCP), El procés de configuració i evolució d´aquest vessant de la violència política/repressió que el franquisme articulava en dues fases: la depuració i el càstig resultant com a forma de prevenció i dissuasió de qualsevol oposició present o futura al nou règim. Acabada la guerra, no menys de 180.000 presoners de l´exèrcit vençut van ser classificats en els centenars de CC existents o creats, derivant els desafectes, o dubtosos als BBTT. Tot seguit es va passar a fitxar i controlar els membres de l´Exèrcit Popular que havien tornat a casa, per a dur-ho a terme es va obligar a tots ells a dirigir-se als camps de concentració o llocs habilitats per a presentar-se, ser interrogats i aportar els corresponents avals per a poder eixir. l´Exèrcit, esdevenia així la major maquinària d´exclusió i repressió política i social. Amb aquesta depuració podia completar el mapa dels suports reals o consentits al nou règim a conseqüència de la divisió entre vencedors i vençuts, ja que sobre aquests es va abocar tota la maquinària burocràtica-repressiva per a acabar de destruir qualsevol acció amb perspectiva de resistència o insubmissió present o futura, que assegurara la pervivència del nou règim. Cosa que no és obstacle per a poder afirmar que, depenent de cada municipi, el que es desprén de la depuració militar de la immediata postguerra és que quasibé la meitat de la població havia de ser sotmesa-dissuadida de qualsevol actitud que representara algun perill present o futur per al règim, a través de la combinació de la coacció-intimidació preventiva que significava la mateixa classificació realitzada. Per als presos dels reemplaçaments de 1936-1941 que romanien a les presons complint condemna quan es van sortejar, i per tant quedaren exclosos del treball forçat, es va establir decret de 2 de juliol de 1941, ja que molts d´ells ja s´havien pogut acollir als decrets i ordres que els permetien eixir en règim de llibertat condicional o presó atenuada, moment en què quedaven afectats per la Llei de reclutament de 1940, amb la qual se sistematitzava, per a tots els casos, qui havia de ser destinat al treball forçat. En aplicar el prejudici polític-ideològic en els processos militars, quedava desvirtuada, tergiversada i pervertida la mateixa idea de justícia imperant a les democràcies occidentals i el sentit últim de la justícia, que ja no buscava l´establiment dels fets denunciats d´acord amb les proves aportades, sinó que esdevenia un instrument de persecució i revenja contra els identificats prèviament com a enemics d´Espanya. Una Espanya entesa com la comunitat nacional que els donava suport ̶ i que ho demostrava ̶ assenyalant amb la denúncia els qui havien de ser perseguits i castigats. Quant al temps que hi van romandre, estava en funció del temps de condemna i les revisions de pena que hem de relacionar amb els diferents indults que van anar decretant-se entre 1941 i 1945. En segon lloc, de la quinta a què pertanyia el condemnat, ja que havia de complir amb el treball forçat el temps de servei militar obligatori establert per a cada reemplaçament cridat a files i en tercer, i cal recordar-ho, no valien els avals per tractar-se de penats i haver de complir amb els temps de prescripció militar en un Batalló Disciplinari de soldats treballadors penats. Mentre que es trobava en edat militar i encartar, processat, en la presó, o en llibertat condicional va ser cridats novament a files entre 1941 i 1945. Encara hi haurà internats en batallons de penats després d´aquesta última data, en allargar-se el temps de servei militar per als sancionats durant l´internament, fins que es va alçar l´estat de guerra en 1948, mentre que el sistema de redempció de penes, va continuar en el sistema penal durant la resta de la dictadura i en acabant, fins a la reforma del codi penal de 1995. Formació i activitat professional Llicenciat en Història Contemporània el 1990 per la Universitat de València. Doctor en Història Contemporània el 2023 la Universitat de València Des de 1992, professor d'Educació Secundària de la matèria Geografia i Història en centres públics dependents del Ministeri d'Educació. Des de 1994, professor per oposició de la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana. Des de 2022, catedràtic de Geografia i Història la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana. Beques i premis. - Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació d'Arxius. Catalogació de l´Arxiu Municipal de Rótova, (La Safor) (València) 1990-1991. - Beca de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la formació de personal, catalogació i classificació de l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant, l´Alancatí, (Alacant) 1991-1992. PREMI MIQUELET 2015, JOAN COROMINES D´INVESTIGACIÓ patrocinat per la Societat Coral El Micalet i Publicacions de la Universitat de València pel : El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Beca JOSEP CAMARENA 2019 del Centre d´Estudis i Investigacions comarcals Alfons el Vell, de Gandia per a l´estudi de l´impacte del treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar. Publicacions, Exposicions i recuperació de la memòria democràtica valenciana. - La Revolta dels camperols de l'Horta de València 1878-1879: Alboraia. Relacions de propietat i conflicte social. Alboraia 750 anys, Editorial l´Eixam, Tavernes Blanques, 1992, pàg. 64-81. - Població Industrial i radicalisme urbà: aproximació als orígens del moviment obrer a València (1843-1949). Afers, fulls de recerca i pensament, número VIII:15 (1993), pàg. 143-162. - Mobilització social i primer liberalisme a València i l´Horta 1793-1814. Actes de les I Jornades Universitàries d´Història Comarcal”. Carmar edicions, Meliana, 2011, pàg. 81-96. - Històries de la Vall d´Albaida. Benicolet, Geografia, Història, Patrimoni, llums i ombres. Almaig nºXXVI, La Nostra Terra, Ontinyent 2010, pàg. 162-166. - La memòria recobrada. Benicolet : soldats de la II República, falangistes i esclaus del franquisme. Almaig nº XXVII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2011, pàg. 76-96. - Del pla de Missena al dessert de Gabés. Història d´un mariner republicà de la Pobla del Duc 1936-1947. Almaig nº XXVIII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2012, pàgs. 107-134. - Mas Camarena en la línia defensiva de València. Centre d´estudis locals de Bétera, pdf en línia, 2013. MAS-CAMARENA-EN-LA-LINEA-DEFENSIVA-DE-VALENCIA.pdf (centredeestudislocalsdebetera.es) -Radio Blindada: el patrimoni amagat de Sant Antoni de Benaixeve. Bétera.com, post de 15 s´abril de 2014. - Memòria de la repressió franquista a la Vall d´Albaida. El consell de guerra a un guàrdia d´assalt de Benicolet. Almaig nº XXIX, La Nostra Terra, Ontinyent, 2013, pàgs. 143-155. Recialles de guerra a la Vall d´Albaida, Almaig XXXI, 2015. pàgs. 65-78. - Individuos que estan cumpliendo un correctivo o cuantificar las víctimes del franquismo. Enfermedad, muerte y resistencia en los batallones de trabajadores según el Tribunal de Cuentas. Una aproximación. Llibre d´Actes: La prisión y las instituciones punitivas en la investigación histórica. OLIVER OLMO, Pedro, URDA LOZANO, Jesús Carlos ( coord.) Universidad de Castilla - La Mancha, E-book, 2014, pàgines 533-556. la_prision_y_las_instituciones_punitivas pdf - Campos de concentración y batallones de trabajadores. Represión violencia y control social sobre los prisioneros del Ejército Popular de la República. Cuadernos Republicanos nº 86, Otoño de 2014, CIERE, Madrid, 2014, pgns 63-98. - Exilio, persecución y represión de los marineros de la escuadra republicana. La historia de un soldado valenciano del crucero Méndez Nuñez. Cuadernos Republicanos, números 87 i 88 pgns 63-98 (2014) i 11-50 (2015). - El treball forçat a la Vall d´Albaida (1938-1947). Noves perspectives i qüestions metodològiques per a l´estudi de la repressió franquista de postguerra, Alba, revista d´estudis de la Vall d´Albaida, núm, 25, 2015, pgns. 80-109. - El impacto social de la represión franquista en una comarca valenciana conservadora: La Vall d´Albaida, 1938-1948. Llibre d´Actes del Congreso Posguerras; Conjuntament amb Antonio Calzado Aldaria, Editorial Pablo Iglesias, Madrid, 2015. Edició en CD, pgns. 1-25. - 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores, 1940-1942. Violencia Política y control social sobre los vencidos de la Guerra Civil española, HISPANIA NOVA, 14, 2016, pgns. 165-191. http://e-revistas.uc3m.es/index.php/HISPNOV/article/view/2970. Llibre: El treball esclau durant el franquisme. La Vall d´Albaida 1938-1947. Publicacions de la Universitat de València, València, 2016. - Los Batallones de Trabajadores en la posguerra y el proceso de imposición de una dictadura militar en España. El 27 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores (1940-1942), Actes E-Book Violência política no século XX. Um balanço, Lisbon, Instituto de História Contemporânea, 2017, pgns. 566-578. Aula d´Història i Memòria de la Universitat de València. Treball d´identificació de les víctimes valencianes de camps de concentració i treball forçat procedents de la província de València a l´Arxiu General Militar de Guadalajara, 2017. - Del Pirineo a Larache, El 12 Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores y los prisioneros de Ontinyent (Valencia), 1940-1942, Gerónimo de Uztáriz, 32, Pamiela, Arre (Navarra) 2018, pgns. 211-236. Diputació de València, Secció Memòria Històrica. Recuperació de la memòria de les victimes del treball forçat procedents de la Provincia de València. Formació i Supervisió personal de camp. 2019- 2020. - El Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores nº 12, 1940-1942. Un estudio de caso.PDF, pgns. 303-322, (uclm.es), 2020. - Fonts i arxius per a l´estudi del treball forçat durant el franquisme, Actes X Trobada Internacional d´investigadores i investigadors del franquisme, pgns 1151 – 1164, encuentrofranquismo2019.blogs.ccoo.es/2de7a13d23bee53956782f1b38fc9573000053.pdf, 2021. - El Diario de Guerra de Salvador Ramos Company, Abril de 1938 a març de 1939. Actes de la II Trobada d´Investigadors de les Universitats, grups entitats i associacions cíviques memorialístiques Valencianes, UJI, La Batalla de llevant, un retrobament amb la História i la memòria oblidada, 2024. - Llibre: Vençuts, exclosos i explotats, el treball forçat a la provincia de València, 1936-1948. PUV, 2025. - Llibre: El treball forçat a Gandia, Beniopa i Benipeixcar, en premsa Exposicions. “No tindreu pau després de la guerra”. Exposició col.lectiva itinerant, Diputació de València, Inauguració, 1 de febrer-14 de març de 2018. Facultat Geografia i Història, UV.

Nova entrevista a l’escriptor MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ (Alcoi, 1958). Va estudiar Filologia a la Universitat de València, on resideix en l’actualitat. És poeta publicat des del 1979 i assagista. Hi ha molta información sobre ell en l’anterior entrevista pujada a IVOOX i SPOTIFY. També en Google i al final d’aquest foli. TEMES TRACTATS EN L’ENTREVISTA: El seu darrer llibre, Passatges. La Pedra i el Marge. La Xarxa Lluís Vives. Farem un pensament (mataforismes i saials) La revista Lletres de Canvi. La seua tasca com a traductor. Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi. Recitació de poemes. MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ va nàixer a Alcoi el 1958. Va estudiar Filologia a la Universitat de València, ciutat on resideix des del 1975. el 1979 va aparèixer el seu primer llibre de poesia, La ciutat del tràngol (Premi Vicent Andrés Estellés 1978). Entre el 1983 i el 2018 va treballar com a professor de Català en Secundària. Ha publicat onze poemaris, els darrers dels quals son Humus (2003), Lletra per a un àlbum (2005), Estranyament (2013) i Passatge (2022). Ha rebut el Premi de la Crítica del PV (1983), Ciutat de València (1986), Maria Mercè Marçal (2005) i l'Ausiàs March (2013). Ha publicat més de 1.500 columnes d'opinió en diversos mitjans sota el títol “La pedra i el marge”, algunes de les quals apareixen en un dels llibres seus del qual parlarem. Col·labora en el “Diari La Veu” del PV amb articles d'opinió i en la Revista Saó, on escriu crítiques sobre poesia. Farem un pensament (metaforismes i saials), també publicat per Lletra Impresa, és un llibre d'aforismes que ell anomena saials o columnes d'escriptura fragmentària. Ha dedicat gran part del seu temps a l'activisme cultural i poètic amb la creació de revistes (“Lletres de Canvi”, 1980_1983), la participació en tertúlies i fòrums, els muntatges i recitals poètics i l'organització del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi, que es convoca des del 1983 en memòrIa del seu pare, metge i escriptor. Ha traduït de l'èuskar Muga (2021) amb poemes de Felipe Juaristi, Juan Ramón Makuso, Pello Otxoteko i Aritz Gorrotxategi, i l'antologia de poemes de Tere Irastotrtza Glosak / Glossar el món (2024). Alguns dels seus poemes han aparegut en antologies com Migjorn (1977), La vella pell de l'alba (1985), La poesia catalana i el silenci (2015) o Mig segle de poesia catalana (1968 / 1918) (2018). La majoria dels seus treballs en el camp de la crítica i l'assaig literari son aplegats en el preSent volum d'Estimats poetes (2025). Estem parlant de Manel Rodríguez-Castelló.

Entrevista a ENRIQUE TÉLLEZ CENZANO por la publicación de su reciente libro: “MÚSICA, HISTORIA Y POLÍTICA. Aportaciones musicales al análisis historiográfico”, editado en 2025 por nuestro amigo y frecuente invitado el músico y editor Josep Lluís Galiana. Información acerca de él hay, y mucha, en Google. Podéis consultarla. Inició sus estudios en la Universidad Laboral de Cheste (Valencia) y los continuó en los Conservatorios de Barcelona (Liceo y Municipal de Música), el Conservatorio Pablo Sarasate de Pamplona, el de Música de La Rioja, en el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid y en el Conservatorio Superior de Música de San Sebastián. Es Profesor Superior de Composición, de Dirección de Orquesta y Doctor en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid. Su tesis “La música como elemento de representación institucional: el himno de la Segunda República española”. Ha ejercido la docencia en centros de secundaria, conservatoios musicales y univesidades públicas. Ha colaborado como redactor en distintos medios, tanto en prensa escrita como en radio. Es autor de numerosos artículos de investigación y fue, de 2012 a 2018, Director del Aula de Música de la Universidad de Alcalá de Henares. Ha presentado en las principales ciudades españolas como coordinador, editor científico y coautor el libro “Música y represión política. De la Alemania nazi a la España franquista”, también publicado por EdictOràlia en 2021. TEMAS TRATADOS Su vocación musical. Su ingente investigación en el mundo de la música. Investigaciones centratas en periodos progresistas, de izquierdas. Su libro “Música y represión política. De la Alemania nazi a la España franquista”. Su libro “MÚSICA, HISTORIA Y POLÍTICA. Aportaciones musicales al análisis historiográfico”: contenido, figuras tratadas, narraciones, documentación, imágenes... Fuentes documentales. Años de investigación. Importancia del periodo musical que retrata en su libro.

Entrevista a JOSEP FRANCO, escriptor de Sueca (Ribera Baixa). Va nàixer un 3 de març de 1955 i ha escrit, sobretot, literatura històrica i juvenil. També és mestre i traductor. Va estudiar Magisteri, Filologia Anglesa i Pedagodia en la Universitat de València. La llengua dels seus escrits és el català i es considera deixeble de Joan Fuster, conveí seu. Va ser regidor de l'Ajuntament de Sueca amb EUPV, fins que el van expulsar, perquè no té pèls en la llengua. És un dels autors més representatius de la narrativa actual, tant per formació com per actitud social i personal. Ha rebut més de 16 premis literaris. Teniu complida informació sobre ell i la seua obra en internet. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA La seua vocació com a mestre. El Franco polític. Traductor. El Franco escriptor. El seu interès literari pel seu “país menut”: Sueca i la Ribera Baixa. Models literaris. Literatura històrica. Literatura juvenil. Treball i vocació. Llibres que més l'han satisfet. Anàlisi de tots els llibres escrits. Els trets irònics, satírics i mordaços de la seua producció. La llengua en la Ribera Baixa.

Entrevista a DORA BALLABRIGA y RAFAEL UBAL. DORA es monitora y dinamizadora de la Risa; leader del yoga de la Risa; fundadora de la Asociación Donantes de Risas y coordinadora de la Escuela del Humor y de la Risa “Pepe Viyuela”. Además de ayudarnos a reír, estos últimos años se dedica a lo que más le gusta en la vida, que es cuidar de su nietecita Lola. Pero también cocotóloga, aleadora, cultivadora de orquídeas, amante y practicante de yoga y meditación, nadadora... ¿Le cabe algo más en su día a día? Pronto lo sabremos. Se me olvidaba. También es limpiadora, cocinera, doncella, costurera, planchadora, niñera, maestra, telefonista, recepcionista, choferesa, psiquiatra, enfermera, puericultora, economista, matemática, intendente, sensual gueisa y amante. Pero si no cabe todo, resumo: “ama de casa”, como diría Forges. RAFAEL es gran patarca universal y payaso Pánfilo. Es presidente de la Asociación Donantes de Risas, Director de la Escuela del Humor y de la Risa “Pepe Viyuela”, miembro de la Academia del Humor, socio de ASHUMES (ASOCIACIÓN DEL HUMORISMO ESPAÑOL), Inventor de la FELIZSOFÍA y autor del libro Felizsofía (Tratado de sabiduría de la felicidad en clave de humor). El libro del buen humor (21 enseñanzas de felizsofía). TEMAS TRATADOS Importancia del humor. Reír adelgaza. Pepe Viyuela. Escuela del Humor y de la Risa Pepe Viyuela. Relación entre risa y humor. Felizsofía. Felicidad, alegría, humor. Asociación Donantes de Risas. Monitorización y dinamización de la risa. Qué es una cocotóloga. Qué es una aleadora. La Payasa Pancracia. El Payaso Pánfilo. La Academia del Humor. Libro: Felizsofía (Tratado de sabiduría de la felicidad en clave de humor). El libro del buen humor (21 enseñanzas de felizsofía) Felizsofía y el estado del planeta. Más información: [email protected]

Entrevista a EVARISTO VILLAR (Sejas de Sanabria, Zamora). Completó sus estudios y graduación en Teología y Ciencias de la Religión en la Universidad Católica de Lovaina. Es profesor emérito de estas mismas materias y de Música, y ha enseñado en instituciones como el Instituto Universitario de Teología de Madrid, el Instituto Lumen Gentium de Oviedo y la Escuela Bíblica de Madrid. Ha impartido cursos en diversos centros de América Latina, como La Habana, San José, Quito y Talpa. Cofundador de la Asociación de Teólogas y Teólogos Juan XXIII, los Congresos de Teología de Madrid y revistas como Misión Abierta, Éxodo y Utopía, ha centrado su labor en la animación de Comunidades Populares, especialmente la Comunidad Universitaria Santo Tomás de Aquino de Madrid. Es autor de varios libros y cientos de artículos en medios especializados y de comunicación general. En la actualidad, vive en Salamanca. TEMAS TRATADOS Campos en los que ha centrado su labor. Teólogo. Músico. Misión Abierta Éxodo Utopía Actividades sociales en Salamanca en la actualidad. Su último libro: Sejas de Sanabria se mira en el río. Relato, realismo mágico, poesía. Objetivos. Despoblación rural y terribles consecuencias: inundaciones, incendios... Aspectos positivos del mundo rural. Más información en: https://efecomunica.efe.com/sejas-de-sanabria-se-mira-en-el-rio-memoria-rural-y-poesia-en-dialogo-con-el-futuro/ https://efs.efeservicios.com/texto/sejas-sanabria-mira-rio-memoria-rural-poesia-dialogo-futuro/55017999147

Entrevista a RAFAEL DELGADO, ARTÉS enginyer forestal per la Universitat de Lleida i doctorat per la UPV, d’on és professor de Prevenció i Extinció d’Incendis Forestals en el Grau Universitari d’Enginyeria Forestal i del Medi Natural,;professor també de Silvicultura Preventiva davant les Grans Pertorbacions. És autor de 10 llibres i capítols docents i de 7 llibres i capítols d’investigació. Ha desenvolupat la seva activitat professional, principalment, en l’àmbit de la planificació i la gestió territorial, així com en la prevenció de riscs. Autor de diversos Plans de Prevenció d’Incendis Forestals i d’Autoprotecció davant el risc d’Incendis Forestals. President de la Plataforma Forestal Valenciana des del 2020. Les assignatures que imparteix en l’actualitat son Gestió de la Interfície Urbano-Forestal i Física i Meteorologia en Incendis Forestals. Sobre ell, hi ha més informació en Internet. TEMES TRACTATS Per què és enginyer forerstal. Percepcions i sensacions personals davant tants incendis: ací i pertot arreu del Planeta. Per què hi ha hagut tants incendis a Espanya i per què n'hi ha tants en general. Què és un “paisatge cultural”

Entrevista al poeta LLUÍS RODA (València, 1961) amb motiu de la DANA del 29 d'octubre del 2024, ja que en va ser una víctima. És llicenciat en Filologia i DEA en Filosofia. Als 16 anys va aconseguir una beca AFS Intercultura que el va dur a Roslyn High School i a Shoreham-Wading River High School (Long Island, Nova York). El 1979 publica en català els seus primers poemes a les revistes LLOMBRIU i BANANAS. Va ser executiu d'IBM-Espanya a la Pobla de Vallbona, però després va preferir ser docent en Valencià, tant a centres de secundària com a la UV, on ha impartit classes de Literatura i Tallers de Creació Poètica. Ha rebut nombrosos premis per la seua poesia. Hi destaquem: “La fi de l'hemicicle” (Gregal, 1988) “El subratllat és meu” (La Forest d'Arana, 1988) “Sobre l'hamada” (Premi Octubre -Vicent Andrés Estellés, 3i4, 1989) “Buirac d'amor” (Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, Bromera, 1998) “Elogi de la llibertat” (Bromera, 2001) “De l'ànima” (Premi Ibn Hazm, Bromera, 2006) “Nadir” (Premi dels Jocs Florals de Barcelona, Proa, 2010). Com a narrador, té: “El temps passarà” (Columna, 1993) Com a assagista, té: “Sobreviure a la contemporaneïtat” (Premi Joan Maragall, 2002), on ja profetitzava la violència, el fanatisme i el feixisme actuals. Hi ha edicions també a cura seua, però el llistat seria tan llarg que no tindríem temps per a entrevistar-lo. Així que podeu consultar-ho en google- internet. I, per suposat, s'ha parlat d'ell i s'ha escrit sobre ell. També ho trobareu tot en Internet. Al final de la informació sobre l'entrevista, deixarem un llistat d'enllaços sobre el nostre entrevistat. TEMES TRACTATS Un executiu d'IBM es fa poeta i professor. El Roda activista. El Roda pedagog. Poesia social en valencià. La DANA i de quina forma va afectar al poeta. Poesia narrativa. Participació en celebracions internacionals. Roda Narrador. Roda assagista i crític. La música i les col·laboracions. Roda comunicador. MÉS INFORMACIÓ: https://raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/310171/461489 https://raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/310169/461487 https://raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/310170/461488 http://www.scribd.com/doc/105021982?secret_password=1uewwxmza47qpkbvzg44 https://web.archive.org/web/20210906151835/https://web.archive.org/web/20150923194803if_/http:/www.bromera.com/tl_files/pdfs/Altres/noticies/TripticPoeta.pdf https://www.cervantesvirtual.com/portales/lluis_roda/ https://www.tresiquatre.cat/cataleg/?autor=294 https://bromera.com/1451-lluis-roda https://www.grup62.cat/autor/lluis-roda/000032506 https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Lluís_Roda_i_Balaguer  https://www.scribd.com/doc/298286664/Lluis-Roda-Taller-de-poesia-en-valencia https://scholar.google.com/citations?user=hhszmZEAAAAJ&hl=es&oi=ao https://traces.uab.cat/search?cc=tracesbib&ln=en&jrec=61&p=%22Lluís+Roda%22 https://raco.cat/raco/#gsc.tab=0&gsc.q=Lluís%20Roda&gsc.sort=&gsc.page=1 http://printemps-poetes.lu/page/9/ https://www.ccluxemburg.cat/2021/09/06/printemps-poetes-2021-amb-lluis-roda/ https://youtu.be/2b8JfkzjAjU?si=39pG69bERKpaLMzI https://store.mcsweeneys.net/products/in-the-shape-of-a-human-body-i-am-visiting-the-earth https://www.goodreads.com/book/show/34775123-in-the-shape-of-a-human-body-i-am-visiting-the-earth https://www.amazon.com/Shape-Human-Body-Visiting-Earth/dp/1944211071

Entrevistas a tres representantes destacados de VIVIENDAS COLABORATIVAS. Presentados dos de ellos por MARÍA PILAR RUEDA REQUENA, presidenta de la Asociación Valenciana Economía del Bien Común, entrevistada hace unas semanas junto con PRUDENCIO LÓPEZ VICEDO, que también hoy nos acompaña pero como entrevistado. Podéis encontrar más información acercade ambos en IVOOX entrando en el Podcast ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL: https://www.ivoox.com/estrictament-confidencial-associacio-valenciana-economia-del-be-audios-mp3_rf_157921793_1.html Nuestro nuevo invitado es JOSÉ MIGUEL ESQUEMBRE MENOR. Es arquitecto por la Escuela Superior de Arquitectura de Valencia, 2º premio del concurso de proyectos finales de carrera con el proyecto del “Museo de Arte en las Torres de Quart. En su dilatada carrera profesional ha realizado numerosos proyectos de viviendas sociales y de protección oficial, junto a muchos otros proyectos en los que destaca la vertiente social. Cabe también apuntar que ha realizado rehabilitaciones importantes en edificios destacados. En cuanto a su actividad social, ha sido fundador de diversas asociaciones de vecinos y ha sido presidente nacional de la ONG “Arquitectura Sin Fronteras España”. TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTA Por qué es arquitecto José Miguel Esquembre Menor. Su interés por las viviendas de tipo social. Qué son las VIVIENDAS COLABORATIVAS. Por qué está Prudencio López en ellas. Por qué está José Miguel Esquembre en ellas. Qué és CoMún Asociación Valenciana. Ventajas de las viviendas colaborativas frente al alquiler tradicional. Qué medidas podrían tomar los alcaldes y concejales para facilitar el acceso a la vivienda desde el ámbito local. Por qué es clave que las Concejalías de Vivienda, Urbanismo y Servicios Sociales trabajen de forma coordinada. Mensaje de José Miguel Esquembre a los responsables municipales que aún no han explorado el uso de suelo dotacional para vivienda. Si podría haber interés por parte de nuestra cultura habitacional respecto de las viviendas colaborativas. El eslógan franquista “un trabajador, una vivienda”. Los magníficos modelos de vivienda de Viena y Singapur. La rehabilitación de viviendas colaborativas. Su opinión acerca de la vivienda en España. A qué creen que se debe la situación actual. Más información en los YouTubes: Videos de Vida Sostenible que explican el cohousing y sus características Desde Fevecta, Asociación de Cooperativas, sobre el Cohousing

Entrevista a PURA PERIS (València, 1964). És doctora en Dret, professora titular de Dret Financer i Tributari en la Facultat de Dret de la UV. Compta amb una llarga trajectòria docent i investigadora reconeguda. En el seu àmbit professional compta amb diverses publicacions (monografies, manuals, articles en revistes nacionals i internacionals...) i ha participat com a ponent i conferenciant en nombrosos congressos nacionals i internacionals, a més de participar en la fundació de congressos. També ha ocupat diversos càrrecs de gestió acadèmica pel seu compromís civil i ètic. També col·labora com a professora en la UOC, en el Màster de Fiscalitat i Administracions Públiques i el de l’Advocacia. Ha estat secretària de Los Verdes i subdirectora de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl. Així mateix, Directora General d’Emergència Habitacional, Funció Social i Observatori d’Habitatge i segregació Urbana. Finalment, com a escriptora és sòcia de l’AELC i el PEN català, membre de col·lectius poètics com Lletraedeta i Sòcia de l’Ateneo Blasco Ibáñez de València. Actualment, és presidenta des del 2016 de l’associació poètica cultural Jam poètica de l’Eliana i sòcia del Centre d’Estudis Locals de l’Eliana a més de membre de la junta directiva des del 2008 i presidenta de l’associació Lliures de l’Eliana, feminista. Ha estat guardonada amb diversos premis literaris, tant en narrativa com en poesia. No els llegirem tots perquè no tindríem temps per a entrevistar-la, però sí que apareixerà tota la informació en IVOOX per si voleu consultar-la. Quant a la narrativa, premi en el concurs “Escrits a la tardor” en dues ocasions; diversos premis en microrelats; publicació de força relats premiats en obra col·lectiva. Quant a la poesia, finalista en 2 ocasions en el concurs de sant Vicent del Raspeig, finalista en el concurs Un paseo de Madrid, finalista en 2 ocasions del premi de poesia Alfara del Patriarca. Quant a obres completes, té Tasts de vida (Germania 2014), Alè de lluna (Neopàtria 2015), A frec de pell (Neopàtria 2018), Poemes desparellats – unpaired poems, Lingua Mater (obra col·lectiva, editorial Galés, 2024), Tres voltes rebel (Galés 2025). Té moltíssimes participacions en obres poètics col·lectives, llibrets de falla de diverses poblacions i aplecs poètica de variada índole a més de ser musicats diversos poemes seus. I, finalment, li agrada la cuina, la música i tota activitat cultural que ens faça millors. TEMES TRACTATS La necessitat creativa d'una professora de Dret Financer i Tributari. Implicació social i ètica en la seua producció literària. El microrelat. Lectura d'un microrelat. Poesia social. Lectura de poema. Inicis en l'escriptura creativa. L'amor a la poesia. Models poètics. Lectura de poema. Ubicació de la poesia. Lectura de poemes. MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA PERSONA ENTREVISTADA Algunes notes sobre mi PURA PERIS GARCIA (neix a València, 1964, viu a l'Eliana, Camp de Túria) Dades professionals. - Doctora en Dret, Professora Titular de Dret Financer i Tributari a la Facultat de Dret, Universitat de València, Estudi General. Compta amb llarga trajectòria docent i investigadora universitària reconeguda amb sis quinquennis docents i dos sexennis d'investigació, té diverses publicacions, tant monografies, manuals col·lectius com articles especialitzats en revistes nacionals i internacionals. Ha participat com a ponent i conferenciant en nombrosos congressos nacionals i internacionals. Compromesa amb el servei públic que és la Universitat ha ocupat diversos càrrecs de gestió acadèmica (entre d’altres Secretària de Departament, Coordinadora Pràcticum, Coordinadora de Tutories de transició, membre claustral electe, membre electe de la Junta de centre de Dret, Comissió d'estatuts de la Universitat) - Ha participat en la fundació i congressos de l'European Association of Tax Law Professor, membre de l'Associació Espanyola de Ciència Regional i de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals. Col·legiada núm. 17260 de l’ICAV. - Professora col·laboradora de l’UOC, com tutora de TFM en el Màster de Fiscalitat i administracions públiques, al Màster de l’advocacia i com tutora de TFG en el grau de Dret. - Ha estat jutgessa de Pau suplent a l'Eliana, el seu poble de residència (2003-2006) Activisme polític i gestió càrrec públic - Secretària general de Los Verdes, federació estatal de partits Verds autonòmics). - De novembre de 2019 fins setembre 2020, Subdirectora de gestió de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl. - de setembre de 2020 a agost de 2023 ha estat Directora General d'Emergència Habitacional, Funció Social i Observatori d’Habitatge i segregació Urbana ( Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, GVA). Activitats i dades poètiques-culturals. - Sòcia de l’AELC i del PEN català així com d’altres col·lectius poètics com Lletraedeta, Sòcia de l'Ateneo Blasco Ibañez. València. Ha format part de la Junta directiva de l’AELC PV baix a presidència de Gemma Pasqual. -Actualment és Presidenta de l’associació poètica cultural: Jam poètica de l'Eliana, des de 2016, associació amb 14 anys de vida en l’Eliana dedicada a la cultura poètica. - sòcia del Centre d’Estudis Locals de l’Eliana (membre junta directiva des de 2008). - Presidenta de l’associació Lliures, associació feminista de l’Eliana. Ha estat guardonada amb diversos premis literaris, tant en narrativa com en poesia Narrativa (relat): 2003- Premi local en valencià en la II edició concurs "Escrits a la tardor", Ajuntament de l'Eliana , amb el relat "El viatge" 2006 - Premi local en valencià a la V edició concurs "Escrits a la tardor", Ajuntament de l'Eliana amb el relat "El laberint d'Ariadna. - 2025; primer accésit microrelats per la igualtat, “la consulta”, ajuntament de Vallada. - 2025. Primer premi microrelats “Vicent Pascual”, “L’andana” Ajuntament de Pobla Llarga. - Finalista, amb publicació dels relats en obra col·lectiva, del concurs "les dones compten" concurs literari de Narrativa per a dones "Organitzat per la Generalitat, GVA - en la IV edició 2004, amb el relat "El somni" - en la V edició 2005, amb el relat "La nit de Sant Joan". - Finalista en el certamen convocat per l'Associació Valenciana d'Escriptors i Crítics literaris CLAU: - II edició certamen 2013 (micro relats, el océano). - III certamen 2014 (microrelat: la lluvia). Aquests dos relats es troben publicats en l'obra col·lectiva, Algo que decir , edita Ateneu Blasco Ibañez. - Finalista Premi Murta- 2018 dins el Premi Lletres Falleres amb microrelat "el cant de la Sibil.la (publicat al diari Laveupv, diumenge 20-maig-2018) Guardons a Poesia: Premi en poesia en valencià, segon premi finalista del concurs de Sant Vicent del Raspeig en dues edicions: - 2013 en el XXI Premi Octubre de Creació Literària en valencià, Ajuntament de Sant Vicent obra "ones sobre el mar" publicat dins de l'obra "Alè de lluna " de 2015. - 2015: amb el poemari "A frec de pell" guardonada, en el XXIII Premi Octubre de Creació Literària en valencià, Ajuntament de Sant Vicent (origen del tercer poemari amb el mateix títol publicat al juliol 2018). Finalista amb un poema en castellà publicat a obra col·lectiva en el concurs Un Paseo entre versos, convocat en línia pel Centre d'Estudis poètics de Madrid, al juliol 2013. 2018: menció d'honor per un poema en anglès en el concurs internacionals, rima Jotabé. 2022: finalista del I premi de poesia Alfara del Patriarca amb el poema, estels de pell bruna. 2023: finalista del II premi de poesia Alfara del Patriarca amb el poema, disculpa’m estimat. OBRES COMPLETES - "Tasts de vida", col·lecció, Mil poetes i un país, editorial Germania, 2014 - Alé de lluna Col·lecció Mare Nostrum, Editorial Neopàtria. 2015. D’aquesta obra, el poemari intitulat Alè de lluna ha sigut traduït a l’anglès i editat per pasiónporloslibros, en edició bilingüe, Alè de lluna- Moonspirit es va presentar el 17 de novembre de 2021 a la Biblioteca de la dona de València i el 17 de març de 2022 es presentà a Akademika Bochandler, llibreria a Bo i Telemark, Noruega. A frec de pell, editorial Neopàtria, 2018, poemari revisat i actualitzat de l’original guardonat a Sant Vicent del Raspeig. - Poemes desparellats-unpaired poems, edició bilingüe editorial pasión por los libros.2023 - Lingua Mater, veus poètiques de la mediterrània, coordinada per Pura Peris, obra col.ectiva, 12 dones poetes. Editorial galés, 2024. - Tres voltes rebel, editorial galés 2025. Altres participacions. 2014, en l'obra poètica col·lectiva "Els déus no abandonen Toni", editorial Onada edicions, llibre homenatge a Antoni Ferrer, poeta, amb el poema "t'espere". 2016 ha participat amb el poema "Isthar" al llibret de la Falla La Marina, de Port de Sagunt; llibret que va rebre el guardó 22 "en la promoció i ús del valencià" de Generalitat Valenciana en les falles de 2016. 2016. triada com una de les poetes participants en la setmana de l'15 a el 21 de maig de 2016 els lletres de l'Ajuntament del Puig, on el poema "Flor nocturna" - "Alè de lluna" - va estar exposat a la passejada poètic. Al 2021 ha tornat a ser triada i forma part del passeig poètic amb el poema: “llibre obert” d’Alè de lluna. La lletra del poema "d‘amors amarinat", de tasts de vida, musicada pel cantant Joan Carles Colomer. Es converteix en havanera que forma part d'un cd de música valenciana, TROMPA i FIL. El 21 de desembre 2017, es presenta el disc Cánta'm UN POEMA, recull de poemes musicats i interpretat per veus de Cor de Cambra de l'Eliana on es troba el poema Costura sagnant de l'obra Alè de lluna. Aquesta interpretació musical li va suposar al Músic i a la cantant el guardó de Joves talents de la Generalitat 2018. 2017: ha coordinat la secció literària del llibret de la falla d'Alzira "camí nou" secció poètica dedicada a el patrimoni cultural valencià, secció en la qual han participat poetes com Pérez Montaner, Lluís Roda, Antoni Ferrer entre d'altres. A més de la coordinació la coordinadora ha estat el poema "la força d'un poble" dedicat al patrimoni valencià immaterial la Muixeranga. 2017: publicació poema "a l'ermita he tornat" al llibre de les festes patronals d'agost de Vallada (La Costera). 2017: participació col·lectiva "Teixidores de futut" obra poètica amb 37 dones poetes per a tallers d'escolta i lectura compartida que ha estat presentat dins el marc de les 40 Jornades feministes 2017. Fundadora de Lliures, associació feminista de l’Eliana. Ha estat membre del Jurat dels Premis de poesia Ciutat de Carlet, II edició 2017. És membre del Jurat de narrativa als premis Ciutat de Carlet, 2022. Ha participat en diverses ocasions en un treball proposat per Antoni Rovira escrit a quatre mans. Origen del programa de CEFIRE on els autors acaben relats que comencen els estudiants i on els autors acaben relats que comencen els estudiants ( publicats a internet), en l’edició de 2022, el rlat la nit sanguinosa forma part dels relats que han sigut publicat en un llibre presentat en Vil.lareal el mes de juny de 2022, per enkuadres. 2018. Poema a la falla del Molí, publicat al llibret de falla de el Molí-Casetes, de l'Eliana. 2019 poema a la Fallera Major de la falla de el Molí, ( l’Eliana). 2018: realització del conjunt de poemes sota el títol "versos per a una exposició" per l'exposició Galàctica de Pau Esteve, a la Casa de Cultura de Canals, on cada obra exposada l'acompanya un poema. Catàleg `poètic pictòric ( recull de poemes publicat a l programa de festes de 2019 per l’Ajuntament de Vallada). 2018: participació amb un poema en valencià a el Llibre col·lectiu de la 3ra festa de la poesia Alacant 2018. 2018: participació amb el poema amor callat a l'homenatge a Jaume Pérez Montaner 24 de maig 2018. Participa en diverses obres col·lectives totes elles de l'ATENEUO BLASCO IBAÑEZ, VALÈNCIA, des de 2018 2025: participa en l’obra col.lectiva QUE TORNE LA JOIA PURA DEL CARRER, versos per la dana. Onada edicions. Té diversos relats i poemes publicats tant en diaris digitals com premsa escrita així com en llibres de festes ( de l'Eliana, Vallada) (Diari campdemorvedre, el conte de diumenge, El Mundo, laveupv). També poemes recitats a la web poesia recitada i altres. I com no: Li encanta la cuina, la música, totes les manifestacions culturals i, per sobre de tot, compartir conversa i taula amb bones amistats i lluitar per la terra, la igualtat, la justícia social i la llibertat dels pobles.

Nuestro entrevistado de hoy nos ha visitado en varias ocasiones. Se trata de JORGE MAJFUD, intelectual uruguayo residente en EEUU. Los temas de las entrevistas se han centrado en cuestiones políticas, económicas, sociales y culturales. Tenéis información muy completa acerca de él en las anteriores entrevistas, que están en IVOOX y SPOTIFY. Aquí solo recordaremos que es novelista, ensayista y profesor universitario en la Jacksonville University. Contribuye con regularidad con artículos y entrevistas para distintos medios internacionales. Sus libros se han publicado y publican en EEUU, España y América Latina. Es arquitecto y está considerado un influyente intelectual. TEMAS DE LA PRESENTE ENTREVISTA Situación actual de los migrantes en los Estados Unidos de América y comparación con anteriores presidentes. El miedo como elemento de control y toxicidad. Las universidades estadounidenses a día de hoy. Profesorado y alumnado ante la oleada trumpista. Percepción de la ciudadanía estadounidense acerca de Trump después de casi un año de mandato. “Convivencia” entre política presidencial e instituciones locales, federales y estatales de los EEUU. Actitud de la izquierda mundial y estadounidense ante el auge de la extrema derecha.

Segunda entrevista a SAMUEL SEBASTIÁN, cineasta y dramaturgo valenciano que ya escribía artículos de cine y de arte a los 12 años. Licenciado en Historia el Arte, premio extraordinario fin de carrera. A continuación, se hizo cineasta. Ocasionalmente, imparte clases de cine y fundó la productora SINCASA. Encontraréis más información en la entrevista que le hice 1l 19 de junio de 2022 en IVOOX. También hay en su página web: www.samuelsebastian.com: Tiene más de 25 años de experiencia en producciones nacionales e internacionales. Ha realizado películas y documentales en Reino Unido, Suiza, Francia, Azerbaiyán, Uganda, Marruecos y España. Está preparando dos coproducciones en Chile. En palabras suyas: “Mis películas son universos poéticos a través de los que se abordan las desigualdades e injusticias que suceden en el mundo”. Pero vamos a preguntarle directamente… TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTA Películas suyas estrenadoas en 2025: “Spain is not different” y “Las vidas que importan”. Su película en preparación: “En el nombre de la madre”. El tema del perdón. Su proyecto cinematográfico “Ilse”. El libro que está escribiendo: “Cuando la violencia no tenía nombre”. Su responsabilidad como activista en más de 300 entidades, como: Alto Comisionado de Naciones Unidas para Personas Refugiadas (UNHCR), Amnistía Internacional, Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) y mucho más. Has recibido por ello, reconocimientos nacionales e internacionales. Palestina. El festival SOCIALMED en general y en 2025. El slogan de 2025 es CONVIVENCIA FRENTE A XENOFOBIA. Y dificultades frente a partidos de extrema derecha. Paco Roca y ACULL. www.festivalsocialmed.es MÁS INFORMACIÓN SOBRE SAMUEL SEBASTIÁN Como miembro del grupo JA EN TENIM PROU, recibió con dicho colectivo el PREMIO LIBERTAD DE EXPRESIÓN, otorgado por la Unió de Periodistes Valencians. Además de historiador del arte, cineasta y escritor es creador audiovisual. Ha realizado viedoclips para Clara Andrés y el grupo Òwix, además de obtener diversos premios por sus cortos. En 2009 fue nominado para los PREMIS TIRANT por su videoclip “Fer res” de Clara Andrés y por su videocración sobre personas migrantes y medios de comunicación: La Mar que ens separa. Como dramaturgo, recibió el Premi Octubre de Teatre (2008) por “Les habitacions tancades”, su primer texto dramático, siendo el más joven ganador de dicho premio. Asimismo, fue director del HUMAN FEST desde 2019 hasta 2021 y lo convirtió en el festival de DDHH más importante del mundo. Ha dirigido tres largometrajes y participado en más de 25 producciones audiovisuales como director, productor y/o guionista. Igualmente, ha dirigido la sección cinematográfica de la MOSTRA VIVA (después, MOSTRA DEL CINEMA MEDITERRANI), así como una gran cantidad de actividades culturales en toda España. Se ocupa de la dirección creativa del proyecto SOCIALMED, del cual es director. Podéis encontrar mucha más información en Wikipedia. En la primera entrevista, nos habló de: Teatro (vinculación, influencia en su cine, sus referentes teatrales y cinematográficos) Cine: su visión, la influencia del neoliberalismo en cine, películas largas y cortas, los DDHH, Human Fest (www.festhome.com), Socialmed (www.festivalsocialmed.org), anécdota en Teherán, los proyectos fílmicos de los que se siente más satisfecho... Su experiencia creativa en general que pueda servir a quienes nos escuchan. València, 4 de septiembre de 2025 SOCIALMED vuelve con una edición que confronta la convivencia frente a la xenofobia · La edición de este año de SOCIALMED se celebrará del 1 al 3 de octubre, apuesta por importantes documentales sociales y reflexiona en torno a los modelos de convivencia actual y el perjuicio que generan la xenofobia, la gentrificación y las noticias falsas. · Además se premia la carrera de Paco Roca y el trabajo de la asociación València Acull. · “Hablar de convivencia en un contexto en el que los mismos gobernantes quieren destruirla es algo imprescindible”, afirma el director Samuel Sebastian La quinta edición de SOCIALMED ya está preparada. Será una edición reducida pero de alto voltaje en la cual se ha apostado por una importante sección de cortometrajes nacionales premiados en festivales de todo el mundo como Cautivas de Itxaso Díaz, Zona Wao de Nagore Eceiza o Los cayucos de Kayar de Álvaro Hernández Blanco. El día de la clausura además, está prevista la celebración de dos debates en torno al tema principal del festival: El primero Convivencia vs. Gentrificación mostrará cómo la gentrificación destruye la convivencia en los barrios y expulsa a las vecinas y vecinos. En el segundo, Convivencia vs. Xenofobia pondrá el foco en los ataques que recibe diariamente la población migrante racializada en nuestra sociedad, así como los efectos de la difusión de noticias falsas en nuestra sociedad. Según ha afirmado su director, Samuel Sebastian: “Cuando a principios de año pensamos en el tema del festival, la convivencia como un derecho humano nos preocupaba enormemente por todos los bulos y noticias falsas difundidas tras la dana de octubre. Después, la asunción de los principios de la extrema derecha por parte de las instituciones que nos gobiernan ha hecho que hablar de convivencia en un contexto en el que los mismos gobernantes quieren destruirla, sea algo imprescindible”. Además, SOCIALMED ha apostado por que la cara visible del mismo sean la activista y actriz de origen congoleño Esther Mamadou y en redes sociales la influencer nicaragüense Eveling Lambert que ofrecerá toda la información del festival. Igualmente el festival otorgará el Premio Ulises a Paco Roca por su carrera, comprometida con la sociedad y nuestra memoria histórica a través del cómic, y a la entidad València Acull por su enorme esfuerzo por mejorar la convivencia en la ciudad y su activismo en defensa de la población migrante. El festival mantiene los premio MED VLC y Madiba, que se otorga en el Centro Penitenciario Picassent. SOCIALMED, organizado por Valencia Social Rebel, celebra así su quinta edición con un compromiso más fuerte con los derechos humanos y manteniendo las sedes y colaboradoras habituales: la Fundación SGAE y La Protectora serán las sedes en una edición en la que también participa la Concejalía de Cultura del Ajuntament de València, Mostra Viva del Mediterrani, la Associació Veïnal La Zaïdia y Creacy.

Entrevista a MARÍA PILAR RUEDA REQUENA y PRUDENCIO LÓPEZ VICEDO presidenta y miembro destacado de la ASOCIACIÓN VALENCIANA DE ECONOMÍA DEL BIEN COMÚN. María Pilar Rueda Requena es trabajadora social, tiene un máster en Marketing político y comunicación institucional y fue Presidenta del Colegio Oficial de Diplomados en Trabajo Social. Colabora como voluntaria en la Associació Valenciana per al Foment de l'Economia del Bé Comú y es su actual presidenta. Posee otros títulos universitarios de postgrado relacionados con su licenciatura. Tiene también realizadas investigaciones y publicaciones en su ámbito profesional. Ha escrito “Mi vida con alas de colores” sobre el acoso laboral y sexual y “El municipio del bien común”. Prudencio López Vicedo es un viejo conocido que me envía información acerca de actividades de uno de sus campos de forma periódica. Profesionalmente, fue consultor en márketing y comercialización de viviendas de 1995 a 2015 y de Vida sostenible cohousing de 2016 a 2024. académicamente estuvo en la Escuela de Negocios de Alicante FUNDESEM. Es director comercial y márketing. Profesor de comercialización en Máster Dirección Empresas Inmobiliarias. Y unas cuantas cosas más... TEMAS TRATADOS La elección de trabajo social por María Pilar Rueda. Campo profesional preferido por Prudencio López. La carencia de suelo para construir y su enorme costo. Información acerca de la ECONOMÍA DEL BIÉN COMÚN. La ASSOCIACIÓ VALENCIANA PEL FOMENT DE L'ECONOMIA DEL BÉ COMÚ. Su plan estratégico para 2025 y 2026. Situación actual de la Economía del Bién Común. Más información en: www.ebcomunitatvalenciana.org Progreso de la Economía del Bién Común. Forma de relacionarse los distintos grupos a todos los niveles dentro de la Economía del Bién Común. Por qué y cómo conocer mejor la Economía del Bién Común. Qué planeta dejamos a las generaciones posteriores.

Entrevista als responsables de la FESTA DE LA POESIA LLUÍS ALPERA D'ALACANT. Es tracta de: ISABEL MARCILLAS PIQUER, professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Doctora en Literatura Catalana Contemporània. La seua tasca investigadora és important en la recuperació de les veus de les dones a través de la literatura. Actualment, s'interessa per la dramatúrgia contemporània en llengua catalana d'autoria femenina, vinculada a la memòria i la seua recuperació. Compta amb força publicacions i participa assíduament en congressos. MIQUEL ANTONI CRUZ MORENTE és doctor en Filologia catalana per la UA. La seua tesi se centra en la revista CANIGÓ. Va guanyar el Premi Sant Jordi 2013 amb el projecte “Interaccions entre pintura i literatura”. També té força publicacions molt versàtils. És professor de Valencià a l'IES Mare Nostrum d'Alacant. VICTÒRIA CREMADES estudià Filologia Catalana en la UA. És escriptora des de ben aviat, sobretot poeta, i ha guanyat diversos premis. Treballa en diversos àmbits relacionats amb la literatura i la pedagogia. És professora associada de la UA. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA I PREGUNTES REALITZADES: Isabel Marcillas: sobre les seues investigacions relacionades amb la dona creadora en català. Miquel Cruz: relació amb la Revista Canigó. Victòria Cremades: dona i poesia en català. Què es la FESTA DE LA POESIA DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT. El tancament de la Llibreria 80 Mundos. Per què enguany la festa de la poesia s'anomena FESTA DE LA POESIA LLUÍS ALPERA. La desmemòria d'Alacant. Quants anys s'ha celebrat la Festa de la Poesia i des de quan. Actes relacionats amb la Festa de la Poesia. Significat d'aquest acte en un moment tan difícil quant a la llengua a Alacant. Anècdotes. INFORMACIÓ AMPLIADA SOBRE PARTICIPANTS ISABEL MARCILLAS PIQUER és professora al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Doctora en Literatura Catalana Contemporània. Ha centrat pràcticament tota la seua tasca investigadora en la recuperació de les veus de les dones a través de la literatura. En l'actualitat s'interessa en especial per la dramatúrgia contemporània en llengua catalana d’autoria femenina, vinculada a la memòria i la seua recuperació. Compta amb una setantena de publicacions acadèmiques i participa assíduament en congressos, tant de l'àmbit nacional com internacional, entre els quals són remarcables els promoguts per la North American Catalan Society. Ha participat en diversos projectes d'investigació, com ara el relacionat amb Accions de Recuperació de la Memòria promogut per la Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana o Història i poètiques de la memòria: la violència en la representació del franquisme (1977-2007). Actualment, és part integrant de l'equip investigador del projecte "El nou teatre polític en les escenes catalana, valenciana i balear (2000-2023): memòria, realitat i gènere". A més, pertany al grup investigador Memòria, Identitat i Ficcions (MIF) i al grup de treball Història i Poètiques de la Memòria (HISPOME), que desenvolupen la seua activitat en el si de la UA. En l’àmbit poètic, ha coordinat les Festes de la Poesia celebrades en edicions anteriors i n’és l’editora dels llibres resultants. MIQUEL ANTONI CRUZ MORENTE (Alcoi, 1979), és doctor en Filologia Catalana (2017) per la Universitat d’Alacant. La seua tesi està centrada en la revista literària Canigó, dirigida pel matrimoni Simó-Dalfó. Gràcies a l’Arxiu General de la UA va formar part del procés de digitalització de la segona etapa de la revista, un fons que es pot consultar al web de l’Arxiu de la Democràcia. Va guanyar el Premi Sant Jordi, 2013 (Borses d’Estudis IEC) amb el projecte “Interaccions entre pintura i literatura”, basat en la seua tesina. Com a investigador forma part del Grup d’Estudis Transversals (Dept. Filologia Catalana-UA) i ha publicat diferents articles especialitzats en narrativa i poesia contemporània. Actualment és professor de Valencià a l’IES Mare Nostrum d’Alacant i ha coordinat diferents grups de treball i seminaris sobre teatre i poesia. Col·labora i coordina “Els Dimarts Poètics de La Naia” a la Llibreria Pynchon d’Alacant, juntament amb Victòria Cremades. Aquesta iniciativa va ser Premi Fundació Bromera, 2024 en la modalitat col·lectiva. VICTÒRIA CREMADES és de Novelda però viu i treballa a Alacant on estudià Filologia Catalana a la UA, és en aquesta època universitària on comença a publicar els seus primers poemes en revistes d’estudiants com per exemple Contranatura (revista de creació poètica de la UA) o Tuacte (revista de creació poètica amb la col·laboració de la UV). Assisteix a les Trobades d'escriptors organitzades per ACPV i l'Editorial 3i4 i serà allí on afiança la vocació de poeta. L'any 1995 va guanyar el Premi de creació literària en valencià Sant Vicent del Raspeig amb el poemari, Cent maldecors. Un any després Teixir en quatre jorns una teranyina va ser guardonat amb el premi Paco Mollà de Petrer (1996) que publicarà l'Editorial Aguaclara l'any 1997. L'espenta poètica es veurà un tant soscavada en compatibilitzar-la amb la tasca docent que exercirà tant a instituts d’ensenyament secundari d’arreu del PV com a Catalunya. També es dedicarà a l’ensenyament del valencià a funcionaris de la GV i grups d’aprenets adults de diferents àmbits, activitat que li proporcionà llarga experiència en didàctica d’ensenyament de llengües addicionals. L’ any 2016 entrà a la UA com a professora associada depenent del Departament de Filologia Catalana i ha estat la seua activitat docent fins a l’actualitat, desenvolupada en la Facultat d’Educació i especialment centrada en la matèria de Literatura Infantil i Juvenil, sempre intentant transmetre a l'alumnat l'estima cap a la literatura en general i la poesia en particular. Aquest mateix any publica Les Amusies, el que personalment considera el seu llibre més de frontera i on enceta una veu poètica molt personal. Ha participat de jurat en el représ Premi de creació poètica Ciutat d'Elx en diferents edicions i també en els de Benissa. Ha participat en publicacions col.lectives tant en l’àmbit de l’ensenyament com en el poètic i també en revistes de variades especialitzacions fent crítica cinematogràfica, literària o d’opinió; podem destacar a nivell de didàctica la participació en Trellat 1 i 2; en poesia, Elles constel.lació poètica, Entre mots i versos II i III i I Premi poesia Alfara del Patriarca; quant a les revistes Mujeres Libres, Hünter o La Veu de Llibres. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana PV. Com a activista feminista és fundadora de la col.lectiva l’Aparadora d’Alacant on ha participat en nombroses accions i presentacions de llibres des de l’any 2011 i com a activista de la cultura i de la llengua va impulsar els Projectes de Batxillerat Maria Mercé Marçal 2018 i Mercé Rodoreda 2019 en col.laboració amb Cultura de la UA i darrerament ha organitzat la represa de les Tertúlies Poètiques de la Naia a la Pynchon en col.laboració amb la llibreria Pynchon d’Alacant, ACPV d’Alacant i CEFIRE d’Alacant i aquest últim any 2025 ha posat en marxa juntament amb la regidoria de cultura de l'ajuntament de Novelda Els dijous poètics de Sant Felip. Pertany a un Club de Lectores, Dones de Terra Endins. Ha participat en presentacions de llibres de poemes o creació literària d’altres col.legues i sempre que pot recita en veu alta. Actualment exerceix d'assessora tècnica especialitzada en plurilingüisme per al Servei d'Educació Plurilingüe depenent de la CEUO.

Entrevista a ROSA MAS y JOSEP CODONYER com a representants dels CLER (Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció. ROSA MAS és biòloga i activita en diferents àmbits, com ara l'animalisme, els drets socials i el medi ambient. Professionalment, és professora en una acadèmia de Catarroja. Va quedar afectada per la barrancada del 29 d'octubre del 2024 a Catarroja. JOSEP CODONYER és arquitecte, activista i actual responsable en la Intersindical de mobilitat i medi ambient. Gran coneixedor d'aquests municipis. TEMES TRACTATS Àmbits en els quals actua cadascun dels entrevistats. Què son els CLER? On hi ha CLERS? Actuació de les administracions públiques: locals, autonòmiques i estatals. Responsables de cadascun dels nivells. Com va actuar cada àmbit davant la DANA. Al·legacions que heu presentat al Pla contra Inundacions del Ministeri per a la Trancisió Ecològica (MITECO). Davant la pressió del sector constructor en aquest país, que domina l'Estat fins i tot políticament, quines possibilitats tenen que els hi facen cas. Suport rebut dels diferents col·lectius. Resposta dels governs local, autonòmic i estatal. La força que dona la unió. DOCUMENTACIÓ PRESENTADA DAVANT EL MITECO NdP CLERs Els Comités Locals presenten al·legacions al Pla de resiliència hídrica del Ministeri. Des de les comissions de territori, urbanisme i mobilitat sostenible dels Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció (CLER) de diferents municipis afectats per la Dana s’han presentat al·legacions al Pla per a la recuperació i millora de la resiliència en front de les inundacions, del Ministeri de Transició Ecològica (MITECO). Els últims mesos els CLER i l’Escola ciutaDana han estat organitzant als municipis afectats, arrasats pel fang i l’aigua, taules redones i conferències d’experts en clima, hidràulica, emergències, urbanisme, ecologia i infraestructures. Gràcies a això, la ciutadania ha pres consciència de les necessitats reals del territori i de les possibles solucions. Ara, després d’analitzar el Pla del MITECO, s’han adonat que, tot hi incloure algunes solucions adients, aquest Pla és totalment insuficient. A més a més, no concreta en la majoria dels casos les mesures a realitzar, ni terminis, ni pressupostos. Membres dels CLER s’han tornat a reunir amb biòlogues, arquitectes, científics i enginyers de camins, canals i ports per estudiar la proposta del MITECO i elaborar les següents propostes que estan fent arribar al ministeri per totes les vies possibles com és el correu [email protected] i al mateix comissionat del Govern per a la reconstrucció, José María Ángel. També volen presentar-les als ajuntaments afectats, a la Diputació de València i la Generalitat Valenciana. Les seues propostes s’han viralitzat en les xarxes socials en pocs dies, tot aconseguint una forta repercussió en les comarques afectades. El Pla ara està en fase de consulta pública fins al 23 de juliol, i qualsevol persona o entitat pot al·legar. Per això volen fer arribar la major quantitat de sol·licituds al ministeri. Les propostes dels CLER inclouen 10 idees principals: Eliminació del Circuit Ricardo Tormo i dels aparcaments de diferents companyies automobilístiques construïdes en terrenys de domini públic hidràulic en la mateixa zona. Recuperar com a sòl agrícola inundable en cada barranc els terrenys dels llits ocupats per diferents indústries i edificacions. Paralitzar immediatament els nous projectes existents d'àrees industrials al costat dels barrancs, com és el cas del Parc Empresarial ‘Pont dels Cavalls’ a Aldaia. Demanen concreció en les “Mesures basades en la natura”. Com ara, construir fagines, assuts i estructures de contenció en els barrancs zones inundables naturalitzades per a poder laminar els fangs i vegetació que arrosseguen les avingudes amb estructures de contenció que desborden cap a zones agrícoles. Foment de la cobertura vegetal del territori per a afavorir l'absorció de l'aigua i evitar l'erosió del sòl. Sol·liciten suspendre i prohibir per Llei la concessió de llicències d'edificació en zones inundables, almenys fins que es tinguen noves normes d'edificació i criteris d'ordenació del territori adequats. Reclamen l’ampliació de la secció del barranc del Poio al seu pas per Paiporta, Catarroja i Massanassa. Davant el nou escenari climàtic, demanen la reversió parcial i consensuada de l'edificat, més si cap quan els qui es troben exposats en primera línia tal vegada són els primers interessats. També és necessària la substitució dels diferents ponts que van fer de barrera en el flux de l'aigua. Així com, la construcció de col·lectors de pluvials dimensionats adequadament en tots els carrers per a canalitzar les aigües superficials fins a zones de laminatge amb espais naturalitzats i tancs de retenció sota els aparcaments dels polígons comercials i industrials. A més de substituir l'asfalt i els paviments impermeables per materials porosos que permeten la infiltració de l'aigua. Plantegen transformar la xarxa ferroviària a l'Horta Sud, amb la substitució de les vies actuals del tren entre el nus ferroviari de Silla i el barri de La Torre, que actuen com a barrera artificial per al pas d'aigua i les persones, per un tramvia urbà o troleibús envoltat d'un eix verd per a vianants i ciclistes. Demanen crear un bosc urbà lineal amb hortes comunitàries en la zona entre la CV-400 i totes les poblacions des d'Albal fins al barri de Sociópolis que ajudaria a absorbir i frenar les aigües superficials de futures Danes. Exigeixen la protecció total dels terrenys d'horta, sòl rústic i marjal, evitant la urbanització, tot mantenint-los com a zones naturals d'amortiment, drenatge i filtració. Insten a la reparació de la presa del pantà de Buseo, passant les competències de la seua gestió i manteniment a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. En Pedralba insten a la Diputació ha de renunciar al projecte de variant sud que trenca transversalment el PNT. Reclamen la dotació de sistemes de detecció de cabals d'aigua a tots els rius, rambles i barrancs del País Valencià i als seus afluents. Dotant-los amb un sistema d'alerta primerenca, tot garantint el seu manteniment i una transmissió de dades fluida i accessible també per a la població. Per tot això, demanen a les diferents administracions que tinguen en compte les necessitats i propostes de la població de les poblacions afectades per la Dana i de la resta del territori que en qualsevol moment es pot veure afectada per una situació similar.

La nostra entrevistada d'avui és l'escriptora MARI CARME ARNAU I ORTS (Alfara del Patriarca). Ja ens va visitar el passat abril del 2024 i teniu informació molt més àmplia en IVOOX.COM d'aquella entrevista. Ací, sols recordarem alguns punts: és llicenciada en Psicologia i Filosofia i Ciències de l'Educació; i compta amb un Màster en Polítiques educatives. Així mateix, ´és Doctora per la Universitat de València i ha estat Professora d'Educació Primària, psicopedagoga en diversos instituts públics d'educació secundària i professora associada en la Facultat de Psicologia, en el Departament de Psicologia Evolutiva i Educativa. Continua en la Universitat de Filosofia i Ciències de l’Educació en el departament d’ investigació educativa. Es va donar a conèixer com a poeta amb Bri de Vols (1996). En un principi, va publicar poesia fins a arribar a dotze poemaris— llibres com Clissar les hores (1998); Totes les mars són una sola mar (2005); Fragments de cel (2007); Bastir la mar endins (2008); En el desert dels meus ulls (2009); Itinerari de tendresa. (2010); Paraules sota la pell de l'univers (2012); Aquell so entre el no-res i l'infinit (2016); En el decréixer de la pluja (2017); En el principi la set i la sal (2019); el darrer poemari Habitatges de mirades i secrets (2020). El 2020 va irrompre en el camp de la narrativa amb la novel·la: La raó s’escampa en l’aigua, que guanya el premi de Rafael Comenge. Continua amb L’essència de l’arbre (2023), per la qual li vaig preguntar en l’anterior entrevista. Ha rebut nombrosos premis de poesia i alguns poemes són musicats pel cantautor: Artur Àlvares i ha estat inclosa en vint-i-set antologies. Ha estat traduïda a l’italià, al francés i al cors i ha traduït al poeta cors Pasquale Ottavi al català. Actualment, col·labora en diversos mitjans de comunicació i està profundament compromesa amb la cultura. Participa en recitals poètics, revistes literàries, en ponències de literatura i ràdio. Com he dit, tota la informació està en la primera entrevista que li vaig fer l’abril del 2024. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA La seua obra “Geografia de l'aigua” (Témeros, 2025). Poemari “Els camins de l'aigua” (38è premi de poesia Pastor Aicart). Poemari “Geografia als llavis” (40è premi Sant Antoni). Definició per la poeta de la llibertat. Influència de la seua professió i de la seua vocació en la seua poesia. D'on va sorgir el títol de síntesi de tots dos poemaris. Element nuclear que uneix els dos poemaris. Algun poema que podria estar en tots dos poemaris. El pas del temps. El record. Desdoblament de la veu poètica en jo / tu / nosaltres. Mediterraneïtat del poemai. Futur en positiu. Poesia social dins del poemari. Elecció dels autors que han encapçalat els poemaris. Tota l'entrevista ha estat amenitzada per la lectura de poemes de la pròpia autora.

La nostra convidada de hui ens va visitar fa uns anys per parlar-nos d'un interessantíssim llibre seu que va rebre, amb posterioritat a l'entrevista, un premi: “De Warhol a @yodominguez.” Es tracta de PILAR ALFONSO, bona amiga. Va ser professora de Secundària en l'ensenyament públic. Primer, uns pocs anys, a l'IES LEOPOLDO QUEROL de Vinaròs; després, quasi una vida a l'IES FAUSTÍ BARBERÀ d'Alaquàs i, finalment, a l'IES LLUÍS VIVES de València. Ha publicat molts llibres relacionats amb la publicitat, la televisió, el cinema i la introducció de la cultura audiovisual a les aules de Secundària. De moment, és autora de 4 llibres. Els tres primers foren una trilogia: “Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i de la redempció “(2016). Coeditat per la Universitat Autònoma de BCN, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de València. “(Tot) el que encara no saps sobre les marques “ (2016). Editorial Onada. “De Warhol a @yodominguez. Mirar l'art i veure el món” (2020). Editorial Onada. El quart llibre és un assaig biogràfic titulat “Pilar Dolz. Elogi del gravat” (2025). Editat per la Institució Alfons el Magnànim. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA La vital importància de l'Educació Secundària en la formació de les persones. Beneficis per al professorat d'impartir determinades matèries. L'ensenyament públic. Repàs dels llibres escrits per l'entrevistada. La impressionant figura de Pilar Dolz. Biografia. Anàlisi dels seus gravats. Trajectòria com a gravadora. Pilar Dolz i la Galeria d'art CÀNEM. El llarg camí fins al reconeixement. Una dona avançada al seu temps. L'immens sacrifici de l'artista i la galerista. Relació intensa entre biografiada i biografiadora.

Entrevista a ANTONIO UREÑA GARCÍA. Nos visitó por primera vez un 14 de junio de 2021. La entrevista e información acerca del entrevistado aparece en IVOOX. Es Doctor cum laude en Filosofía y Ciencias de la Educación, Licenciado en Historia y Profesor de Música. Es miembro del Consejo Editorial Internacional de la revista Diafanis. Arte, Ciencia y Comunicación (Mendoza, Argentina), coordinador del Proyecto Internacional Leer es un Derecho y editor de la revista internacional Tiempo de Poesía, que en su última edición ha contado con la participación de autores y autoras de más de 10 países. Como escritor, ha publicado ensayos y relatos en diferentes revistas y medios electrónicos, tanto nacionales como internacionales de Colombia, Argentina, México, Costa Rica y otros. En todos sus escritos persigue promover la reflexión crítica sobre la cultura y la sociedad actuales a modo de herramienta para la resistencia contra el mundo que nos quieren imponer. Publicaciones recientes: La Dama de la Maliciosa (Libros Indie, novela) 8 de marzo, la lucha continúa (Leer es un derecho). Ensayo. Contra el Letargo (Leer es un Derecho). Ensayo. De próxima aparición: Arpegios (Leer es un Derecho). Compilación de relatos. En la anterior entrevista, nos habló de: Su profesión y géneros a los que se dedicaba como escritor. La música que más le gusta. Sus modelos creativos. Leer es un Derecho. Tiempo de poesía. TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTA Feria del Libro de Madrid 2025. Información acerca de su obra publicada. Arpegios. Leer es un derecho. Tiempo de poesía. Evolución de ambas publicaciones y futuro.

Entrevista a MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ (Alcoi, 1958). Va estudiar Filologia a la Universitat de València, ciutat on resideix des del 1975. El 1979 va aparèixer el seu primer llibre de poesia, La ciutat del tràngol (Premi Vicent Andrés Estellés 1978). Entre el 1983 i el 2018 va treballar com a professor de Català en Secundària. Ha publicat onze poemaris, els darrers dels quals son Humus (2003), Lletra per a un àlbum (2005), Estranyament (2013) i Passatge (2022). Ha rebut el Premi de la Crítica del PV (1983), Ciutat de València (1986), Maria Mercè Marçal (2005) i l'Ausiàs March (2013). Ha publicat més de 1.500 columnes d'opinió en diversos mitjans sota el títol “La pedra i el marge”, algunes de les quals apareixen en un dels llibres seus del qual parlarem. Col·labora en el “Diari La Veu” del PV amb articles d'opinió i en la Revista Saó, on escriu crítiques sobre poesia. Farem un pensament (metaforismes i saials), també publicat per Lletra Impresa, és un llibre d'aforismes que ell anomena saials o columnes d'escriptura fragmentària. Ha dedicat gran part del seu temps a l'activisme cultural i poètic amb la creació de revistes (“Lletres de Canvi”, 1980_1983), la participació en tertúlies i fòrums, els muntatges i recitals poètics i l'organització del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi, que es convoca des del 1983 en memòrIa del seu pare, metge i escriptor. Ha traduït de l'èuskar Muga (2021) amb poemes de Felipe Juaristi, Juan Ramón Makuso, Pello Otxoteko i Aritz Gorrotxategi, i l'antologia de poemes de Tere Irastotrtza Glosak / Glossar el món (2024). Alguns dels seus poemes han aparegut en antologies com Migjorn (1977), La vella pell de l'alba (1985), La poesia catalana i el silenci (2015) o Mig segle de poesia catalana (1968 / 1918) (2018). La majoria dels seus treballs en el camp de la crítica i l'assaig literari son aplegats en el preSent volum d'Estimats poetes (2025). TEMES TRACTATS EN L’ENTREVISTA: Vocació com a poeta. Els seus vessants líric i assagístic. Poeta des de ben aviat i molt guardonat. Lectura d’un poema de La ciutat del tràngol. Evolució com a poeta. Poemari que més l’ha satisfet. Poemes que més l’han satisfet. Lectura d’un poema. Capacitat d’emocionar de la poesia. Importància del record i de la seua variabilitat. Lectura d’un poema del seu llibre Passatge (2022). Què és “La Pedra i el Marge”. Què és Farem un pensament (metaforismes i saials). La revista “Lletres de Canvi”. Traductor del basc. El Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi. Què es “Estimats poetes”. Estructura. Objectiu de la seua redacció. Poesia social.

Entrevista MARÍA INÉS LÓPEZ VOLPE (Uruguay, Montevideo, 1970). Se crió entre libros en la Biblioteca Nacional de Uruguay. Es una de las voces más comprometidas con la difusión literaria en el ámbito hispano. Se trata de una comunicadora, crítica literaria, exlibrera y agente literaria. Ha construido un camino sólido y sensible al servicio de los libros y quienes los leen. Fundadora del canal de YouTube “De cuatro hojas”, referencia para lectoras y lectores que buscan recomendaciones sinceras, entrevistas profundas con autoras y autores y una mirada crítica pero cercana sobre el mundo editorial. Durante años trabajó como librera, lo que le dio una visión privilegiada. Como agente, hoy continúa tejiendo redes entre creación, edición y lectura. Fue columnista literaria en Radio Nacional de Uruguay y colaboró en Radio Sarandí. TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTA: La fama de los uruguayos de ser los más leídos de Latinoamérica y la de los argentinos en su relación con el psicoanálisis. CUATRO HOJAS. Su pasión por la literatura. Su relación con la Biblioteca Nacional de Uruguay. Su etapa como librera. Su canal de YouTube. Su paso por Radio Nacional de Uruguay y Radio Sarandí. Qué es una agencia literaria. Por qué es agente literaria y desde cuándo. Características de su trabajo. Autores a los que representa. Sus preferencias literarias y si influyen en su elección de autores. Lo más satisfactorio y lo menos satisfactorio de su trabajo. Recomendaciones a los escritores desconocidos para que den a conocer su obra. Bioy Casares: “Creo que parte de mi amor a la vida se lo debo a mi amor a los libros”

Tercera entrevista a JORGE MAJFUD. Hay información muy completa en el apartado de CONTENIDO de IVOOX y SPOTIFY. También en INTERNET. Aquí solo recordaremos que es novelista, ensayista y profesor universitario en la Jacksonville University. Contribuye con regularidad con artículos y entrevistas para distintos medios internacionales. Sus libros se han publicado y publican en EEUU, España y América Latina. Es arquitecto y está considerado el intelectual más influyente en la actualidad de la América Latina. TEMAS TRATADOS EN LA PRESENTE ENTREVISTA ¿Es cierto, como apuntó el actual presidente alemán, que Israel le lava los trapos sucios a Estados Unidos o es todo lo contrario? El ataque a Irán. Usted hace más de una década que habla ya de NEOFEUDALISMO. ¿Podría hablarnos de las características que presenta?

Entrevista a VICENT PENYA I CALATAYUD (Rafelbunyol, 7 de juny del 1961). Conegut poèticament com VICENT PENYA. Vicent és home de ploma i tècnic lingüístic. Ha cursat la carrera d'Enginyeria Tècnica i conreat diversos gèneres literaris: poesia, novel·la, narrativa curta, teatre... Entre els seus poemaris, cal destacar “Desig de terra” (1998), “El joc” (2002), “Homèrides” (2009), “Llibre de les enrònies “(2011), “L'efímer i l'etern” (2018) i “Cims i abismes” (2023). Ha estat guardonat amb diversos premis de poesia, com l'Agustí Bartra, l'Ibn Hazm de Xàtiva i el Roís de Corella de la ciutat de València. Ha publicat les novel·les “Helena” (1995), “La perseverança” (2003) i “Rama” (2005), i els llibres de narracions “Els somnis possibles” (1997) i “Insòlita memòria” (2016). És autor, a més, de llibres de literatura infantil i juvenil i del recull d'articles “L'altura i les circumstàncies” (2007). Amb el col·lectiu Alba M. ha publicat la novel·la “Jo també la vaig conèixer”(1995). Ha col·laborat amb articles d'opinió i crítica literària en diaris i revistes (El Temps, Saó, Levante, El Punt...). La seua obra ha estat antologada, entre d'altres, a “Envit” (1991), “Les hores del gaudi” (1995), “Vint anys de poesia a la Universitat” (2001) i “Val/15” (2022). Ha estat fundador de la revista de literatura L'Aljamia. Aquesta entrevista és pel llibre de poemes QUE TORNE LA JOIA PURA DEL CARRER ! VERSOS PER LA DANA, de la qual ell i Antoni Gómez son els responsables. Editat per Onada Editorial. TEMES TRACTATS: Origen del títol del poemari. Responsables del poemari. Contingut del poemari. Com i en quines circumstàncies dugueren endavant l'antologia. Per què és bilingüe. Recepció entre els poetes de la convocatòria. Què aportava cada poeta. Aclariments sobre la maquetació. Per a qui son els diners que es traguen. Estructura del poemari. Quants poemes i poetes hi ha. Temps que ha costat el projecte. Primera presentació del poemari. Plantejament sobre el futur del poemari.

Entrevista a LA QRIS (Gran Canaria). Es una mujer políglota que también habla con la música. Se considera una artesana musical rara y ha realizado múltiples formaciones en varios ámbitos en ciudades como Barcelona, Mannheim, Sao Paulo y unas cuantas más. Sus intereses se centran en la música, el teatro de los sentidos, la comunicación no violenta, la terapia, el desarrollo infantil, la astrología y la composición de canciones. Es performer, facilitadora de talleres, compositora – productora – arreglista, encuentros en redes, y algunas cosas más… TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTA Actividades en la que está implicada. EL ALIENTO DEL ULLAL. El GLAMPING = GLAMUR + CAMPING La constitución de un GLAMPING en EL ALIENTO DEL ULLAL. Enlaces para saber más acerca del tema: https://elalientodelullal.com/calendario/ https://elalientodelullal.com/newsletter/ https://elalientodelullal.com/documental/ Contenido de los enlaces. Acciones en mente para defender EL ALIENTO DEL ULLAL.

Segunda entrevista a JORGE MAJFUD, arquitecto, ensayista, profesor universitario en Jacksonville University y novelista. Ha vivido en distintos continentes y paises. Toda la información aparece completa en IVOOX y SPOTIFY. Tanto en esta entrevista como en la anterior. Aquí lo tenemos: Sus novelas y ensayos han aparecido en medios como Milenio Diario de México, La República de Montevideo, Panamá América yCambio 16 de España, La Vanguardia de Barcelona, Courrier International de París, Hispanic Culture Review de la Universidad George Mason, Revista de Crítica Literaria Latinoamericana del Darmouth College, Pegaso de la Universidad de Oklahoma, Universidad Estatal de Texas, Washington University Political Review, Chasqui de la Universidad Estatal de Arizona, Hispamerica de la Universidad de Maryland, United Nations Chronicle, UNICEF, Tiempos del Mundo de Washington, Monthly Review y Political Affairs de Nueva York, The Huffington Post, Jornada de La Paz, El Nuevo Herald de Miami, Página/12 de Buenos Aires, Radio Uruguay, Radio Nacional de Argentina, Radio Exterior de España, Radio Popolare de Roma, The Zero Hour, NTN 24 TV, Telesur y RTTV, entre otros medios. Es miembro del PEN Club Internacional. Recibió el Premio de Excelencia en Investigación (Excellence in Research Award) de la Universidad de Georgia en 2006 y el Faculty Award for Excellence in Scholarship and Professional Activities y el Primer Premio de Novela publicada en 2018 / 2019 de Orizzonte Atlantico, Italia. En 2012 fue elegido por la revista Foreign Policy com “El Intelectual más Influyente de América Latina”. En las PUV, ha publicado varios títulos: 148. USA. ¿Confía Dios en nosotros? 149. Neomedievalism. Reflections on the Post-Enlightenment Era. 170. Perros sí, negros no: las raíces y los frutos del racismo estadounidense. 179. La privatización de la verdad: la continuidad de la ideología esclavista en Estados Unidos. 189. El otoño de la plutocracia americana. 197. Crisis de las democracias liberales: el derrumbe de la Pax americana. 201. Moscas en la telaraña: capitalismo anglosajón y postcapitalismo norteamericano. TEMAS TRATADOS Su residencia en Estados Unidos Temas de su interés Capitalismo anglosajón y postcapitalismo estadounidense Migración y racismo La universidad estadounidense

Entrevista a JORGE MAJFUD, novelista, ensayista y profesor universitario uruguayo-estadounidense. Actualmente, es profesor en la Jacksonville University y, regularmente, contribuye con artículos y entrevistas para distintos medios internacionales. Sus libros se han publicado y publican en EEUU, España y América Latina. Es arquitecto y matemático. Sus novelas y ensayos han aparecido en medios como Milenio Diario de México, La República de Montevideo, Panamá América yCambio 16 de España, La Vanguardia de Barcelona, Courrier International de París, Hispanic Culture Review de la Universidad George Mason, Revista de Crítica Literaria Latinoamericana del Darmouth College, Pegaso de la Universidad de Oklahoma, Universidad Estatal de Texas, Washington University Political Review, Chasqui de la Universidad Estatal de Arizona, Hispamerica de la Universidad de Maryland, United Nations Chronicle, UNICEF, Tiempos del Mundo de Washington, Monthly Review y Political Affairs de Nueva York, The Huffington Post, Jornada de La Paz, El Nuevo Herald de Miami, Página/12 de Buenos Aires, Radio Uruguay, Radio Nacional de Argentina, Radio Exterior de España, Radio Popolare de Roma, The Zero Hour, NTN 24 TV, Telesur y RTTV, entre otros medios. Es miembro del PEN Club Internacional. Recibió el Premio de Excelencia en Investigación (Excellence in Research Award) de la Universidad de Georgia en 2006 y el Faculty Award for Excellence in Scholarship and Professional Activities y el Primer Premio de Novela publicada en 2018 / 2019 de Orizzonte Atlantico, Italia. En 2012 fue elegido por la revista Foreign Policy com “El Intelectual más Influyente de América Latina”. En las PUV, ha publicado varios títulos: 148. USA. ¿Confía Dios en nosotros? 149. Neomedievalism. Reflections on the Post-Enlightenment Era. 170. Perros sí, negros no: las raíces y los frutos del racismo estadounidense. 179. La privatización de la verdad: la continuidad de la ideología esclavista en Estados Unidos. 189. El otoño de la plutocracia americana. 197. Crisis de las democracias liberales: el derrumbe de la Pax americana. 201. Moscas en la telaraña: capitalismo anglosajón y postcapitalismo norteamericano. Más información sobre el entrevistado: www.pepaubeda.net TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTA El Papa Francisco Ataques del trumpismo a la Universidad Materias que imparte en la Jacksonville University El elevado costo de los estudios universitarios en Estados Unidos La universidad norteamericana

Entrevista al poeta LLUÍS FERRI i SILVESTRE en su vertiente como músico y para hablar de la publicación de su doble cd con 20 temas de estilos musicales diferentes. Lluís Ferri se inicia en la música a los 11 años y, desde bien joven, participó en bandas y grupos musicales tocando instrumentos como la guitarra, el contrabajo y la flauta travesera. Como bajista, ha sido miembro del grupo de rock sinfónico BRASA. También ha pertenecido a las bandas de folk, jazz y ragtime. También fue bajista de PRESUNTOS IMPLICADOS en los inicios de la banda y no ha dejado de mantener viva su pasión por la música. Tras una larga carrera profesional dedicada a la docencia y a la mejora de la comunicación y el habla de las personas, con su disco EN LOS AZULES se adentra en la compleja tarea de la composición musical, mediante la que muestra el interior de sí mismo, sus vivencias personales y su percepción de las realidaes y de los horizontes que lo rodean. EN LOS AZULES es un recorrido por diferentes paisajes musicales, con ritmos diversos que nos aproximan a una manera personal de entender la música, donde se transmite delicadeza y fuerza. Con una relación minuciosa llena de detalles y con una calidad acústica muy cuidada. TEMAS TRATADOS: El arte de componer. Conexión entre música y poesía. Qué significa “tocar un insrumento”. El título del CD: En los azules. Canciones que componen el CD. Origen del proyecto. Recorrido en el tiempo del proyecto. Piezas con las que se siente más identificado su autor. Las más dificultosas de elaborar. Sus modelos musicales. Su vínculo emocional con la música. Su opción preferente: música o poesía. PIEZAS MUSICALES ESCUCHADAS EN LA ENTREVISTA Versos en el aire. Cruzando el puente. En los azules. Notas para mirar la mar. Serenamente. Microclima.

Entrevista a VICENT BROTONS I RICO (Petrer, 1957). És professor de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant des del 1990, on ensenya des de la perspectiva bilingüe i plurilingüe Habilitats Comunicatives i Lectoescriptura en el grau de Mestre d'Infantil i Didàctica de la Llengua en el grau de Mestre de Primària. Així mateix, dirigeix Treballs de Fi de Grau i Treballs de Fi de Màster en els graus de Mestre i en el Màster de Professor d'ESO i Batxillerat. Ha estat Mestre de Primaria del 1981 al 1990, Professor de Secundària i Batxillerat del 1990 al 1996, Assessor de Llengües de la Conselleria d'Educació i del CEFIRE d'Elda del 1983 al 1992, Vicedegà de la Facultat d'Educació del 2003 al 2006 i del 2010 al 2014 i Director de la Unitat per a l'Educació Multilingüe-UA del 2008 al 2013. Així mateix, ha impartit xerrades, conferències, cursos, etc. adreçats al professorat, les famílies i el públic en general. Ha dissenyat i ha posat en pràctica rutes literàries a partir de l'obra d'Enric Valor. És autor de llibres de text i materials curricular (dossiers, diccionaris escolars, etc.) per a Infantil, Primària i Secundària; ha publicat diversos llibres, articles, ponències i comunicacions sobre llengua, literatura, didàctica, bilingüisme i plurilingüisme en mitjans especialitzats i d’altres de caràcter general; moltes de les publicacions esmentades han estat dedicades a la vida i l’obra Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés. Des del 1979 fins als nostres dies. És autor, amb VICENT LUNA I SIRERA (Alcoi), del llibre “De la Mariola a la Mediterrània” (2024, Edicions Del Sud). TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA La seua vocació com a pedagog. Especialització en situacions bilingües i plurilingües. El coautor del llibre “De la Mariola a la Mediterrània”: Vicent Luna i Sirera. Origen del llibre. Les figures de l'assagista i el poeta. Etimologia del mot “VINALOPÓ”. Col·laboradors. Importància de Fernando Portillo Esteve. La delegació de l'IEC, secció d'Alacant. Estructura del llibre. Características del llibre. L'editorial: EDICIONS DEL SUD. Altres autors presents en el llibre. Per què la decisió d'escriure'l. Anècdotes.

Entrevista a AMALIO REY, nacido en Cuba, pero residente en Málaga. Licenciado en Relaciones Económicas Internacionales. Ha realizado un máster en Gestión de la Ciencia y la Tecnología en la Universidad Carlos III de Madrid, donde fue profesor asociado varios años. Es investigador, formador, consultor artesano y conferenciante. Ha ayudado en la creación de ecosistemas de innovación, tanto en España como en diversos países latinoamericanos. En su blog, se autodefine como una persona más de mar que de montaña, más de frío que de calor, más de ensayo que de ficción y más de vino blanco que tinto. Manifiesta un vicio impenitente por los viajes y, afortunadamente, se inclina cada vez más por los viajes cercanos, con lo cual el planeta gana mucho evitando la contaminación de los aviones. Y, bien, hay mucha más información en su blog, dentro de su web, que os invito a visitar: Sobre mi – Amalio Rey | Blog de innovación con una mirada humanista y https://www.amaliorey.com/ TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTA Su progresiva desconfianza en las instituciones. El anarquismo que le atrae. El significado de la Inteligencia Colectiva (IC) para él. Le molesta más la indiferencia que la ignorancia. La cantera de extrema derecha goza de una buena salud de ignorantes. Simone Weil y el Berlín de 1932: los extremos políticos. Cómo aprender a PENSAR BIEN. La superioridad de la reflexión frente a las posturas “a favor” y “en contra”. La importancia de la escuela. Las cosas complejas que le gusta explicar. Su libro “El libro de la inteligencia colectiva” (Ed. Almuzara, 2022). Las aportaciones positivas de su lectura. Su libro “Cómo impulsar la inteligencia colectiva” (Almuzara, 2025). Dónde encontrar datos acerca del libro: https://acicom.org/conversa-oberta-amb-amalio-rey-i-presentacio-del-llibre-como-impulsar-la-inteligencia-colectiva-5-3-2025/ Por qué promover la IC. Cómo conseguirlo. Estructura del libro. Objetivos planteados y conseguidos. El proyecto inicial. Tiempo de desarrollo. Cómo conseguir que la gente sea participativa. Por qué es tan importante la participación. Aspectos negativos de las organizaciones y cómo puede solucionarlas la IC.

Entrevista a XAVIER GARCIA FERRANDIS (València, 1974). És doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València. La seua trajectòria investigadora s'ha centrat a analitzar l'impacte que va tenir la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en els sistemes sanitaris del país. Ha publicat “La introducció de l'anestèsia a la Ciutat de València” (Servei de Publicacions de l'Ajuntament de València, 2011) i “L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil” (PUV, 2015). És autor, així mateix, d'una desena de col·laboracions en obres col·lectives i de més d'una vintena d'articles publicats en revistes especialitzades en Història de la Medicina. TEMES TRACTATS Per què va estudiar Medicina. El seu interès en la Sanitat durant la Guerra Civil i la II República. Relats familiars sobre la guerra i influència. Qui ha publicat el seu darrer llibre: “Salud y enfermedad tras las rejas durante la Guerra Civil”. L’elecció del tema. Comportament del govern republicà amb els empresonats. Comportament dels franquistes amb els presoners republicans. Col·laboradors del llibre: Jon Arrizabalaga en el pròleg, Fèlix Bella en el disseny de la col·lecció i l'Estudi Juan Nava en el disseny de coberta. Jon Arrizabalaga. Presos polítics i presos comuns. Condicions sanitàries dels presos. Molts presoners en la rereguarda. Trasllat dels presoners. Organització de les presons. El govern republicà s’hi va veure superat. Tracte humanitari del govern republicà i molt repressiu del franquisme. La Creu Roja. En aquesta link hi ha el pròleg, l’Índex i 29 pàgines del llibre https://www.alfonselmagnanim.net/libro/salud-y-enfermedad-tras-las-rejas-durante-la-guerra-civil_158970/ Estrucrura del llibre. Naixement del projecte. Temps que ha comportat el llibre. Conclusions més importants. Evolució del projecte. La manca de suport de la Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir en aquest projecte, malgrat que l’autor hi treballa.

JUAN RAMON FERRANDIS nos visitó hace muchos años: en 2019, cuando este podcast se pasaba en RADIO KLARA. Después, nos volvió a visitar el 6 de enero del presente año, para hablarnos de la situación del transporte ferroviario en España en general, en la CV en particular y, sobre todo, los efectos de la DANA que actuó de forma tan salvaje el 29 de octubre. Aunque tenéis información acerca de él en IVOOX, os recuerdo algunos datos. Es ferroviario desde hace 34 años y militante anti-AVE, prácticamente desde que empezaron a planificarse las obras... Entró en la CGT en 1991, donde ha tenido distintos cargos representativos, como el de Coordinador del área de conducción del Sector Federal Ferroviario, Coordinador de CGT en Renfe Operadora en Catalunya y Secretario General del Sindicato de Transportes de Valencia. Asimismo, compagina su vida laboral y sindical con el activismo social y medioambiental en diferentes ámbitos y organizaciones. También está en el ámbito fotográfico, ya que es fotógrafo profesional desde hace 25 años. Le gusta viajar solo, en bici, hacer piragüismo y la aventura. Cuando lo entrevistamos la última vez era Coordinador de la Plataforma en Defensa del Ferrocarril de CGT y coportavoz de la Coordinadora Estatal por un Tren Público, Social y Sostenible que integra a más de 50 organizaciones sociales. La entrevista de hoy se basa exclusivamente en los MOTIVOS REALES por los cuales los sindicatos del transporte ferroviario de RENFE y ADIF convocaron una HUELGA. Sin embargo, CCOO y UGT la han desconvocado. No así CGT ni el SINDICATO FERROVIARIO.

Nuestro invitado de hoy es FERNANDO PRIETO DEL CAMPO. Es Doctor en Ecología por la Universidad Autónoma de Madrid. Cuenta con una experiencia de más de 35 años en temas de medio ambiente, sostenibilidad y cambio climático. Ha sido auditor ambiental por AENOR (Asociación Española de Normalización y Certificación), curso en el Kings College sobre International Development and Practices on Evaluation de Londres. En 2025, estará en el curso certificado Profesional de Sostenibilidad del MIT. Ha impartido conferencias en universidades suizas, italianas i latinoamericanas. Ha asesorado al gabinete de presidencia del gobierno, 10 años en el Ministerio de Medio Ambiente y 3 en la Agencia Estatal de Evaluación de Políticas Públicas. Así como en otras empresas. Trabajó un año en Las Naves de Valencia en el sector de innovación social y realizó el primer informe del estado de la ciudad basado en los ODS (Objetivos de Desarrollo Sostenible). Algunos proyectos sostenibles suyos son el Parque Nacional de Cabañeros, la Evaluación Ambiental Estratégica del trasvase del Ebro, evaluación del accidente del Prestige, en Doñana y un largo etcétera por todo el territorio español que comprende confederaciones hidrográficas, parques naturales, planes de energía renovables, las costas, desaladoras, aguas potables, continentales, etc. Fundó el Observatorio de Sostenibilidad en España junto a Domingo Jiménez Beltrán y Jorge Rietchman. TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTA Su vocación como biólogo y ecólogo. Qué es la SOSTENIBILIDAD y desvirtuación del concepto. Sus planes respecto de la sostenibilidad y proposiciones llevadas a cabo por él. Sentimiento de impotencia ante determinadas respuestas. Revisión de infraestructuras. Cómo llevar a cabo los objetivos en una estructura socioeconómica como la actual, en plena decadencia del capitalismo y auge de un feudalismo de carácter feudal. Recomendaciones a la ciudadanía.

El nostre convidat de hui és catedràtic del Departament d'Informàtica de la Universitat de València. Lidera el grup d'investigació LAIA-UV sobre Aprenentatge, Intel·ligència Artificial i Aplicacions, i és investigador associat del Consiglio Nazionale delle Ricerche (CNR) a Itàlia. És director de la Càtedra Capgemini-UV a la innovació en el desenvolupament del software i membre del Consell Rector de l'Associació Catalana d'IA. La seua investigació se centra en l'anàlisi i la visualització de dades, la ciència ciutadana i la IA aplicada. Acumula més de 22 anys de participació en projectes d'investigació i d'innovació docent. Ha publicat més de cent articles en revistes i congressos científics. Ha liderat més de trenta projectes de transferència a la societat i és autor de nou registre de propietat intel·lectual de software. Ha rebut 8 premis per la seua tasca acadèmica i investigadora entre els quals destaquen el Premi Extraordinari de Doctorat, el Premi d'Excel·lència Docent i el Premini de Comunicació Científica. Estem parlant de FRANCISCO GRIMALDO. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA Si hem de témer la IA o als qui la gestionen. Projectes dels quals se sent més satisfet. La seua enorme capacitat de treball. Què és la FALLA IMMATERIAL. El nou projecte: NOU ART. Equip científic i artístic del projecte. Orígens del projecte. Suport amb què han comptat. On es desenvolupa. www.fallaimmaterial.com Com s'ha convertit en una realitat. Diferència entre valor i cost. Vinculació d'IA a art i col·lectivitat. Recepció del projecte.

Entrevista al cantautor i poeta valencià Lluís Vicent Banyuls i Ferrando, més conegut com LLUÍS VICENT. Si voleu consultar una biografia prou més completa sobre ell, la podeu trobar en el seu blog o, en la meua web: www.pepaubeda.net. (apartat NOVETATS). Ha rebut prou premis i ha publicat un bon grapat d’obres literàries, com “Les Penúltimes Paraules de Sísif” (Editorial Germania, 2012) o “Quatre rius de sang” (Editorial Neopàtria, 2018). Tant en vers com en prosa, com “El Cafè dels Somnis” (Neopàtria, 2020). Té col·laboracions amb Jaume Pérez-Muntaner, Francesc Mompó, Manel Alonso Català i Vicent Penya en el llibre “Les Veus de la Música” (2022). Hui l’entrevistem pel seu darrer poemari, “Ciutat Sudari” (Editorial Cuadrante, 2024). I 2025 l’espera amb un llibre de contes i altres proses “Mil Nits per No Dormir” (Editorial ViveLibros, 2025). Quant a les obres discogràfiques publicades, hi ha Consciència Urgent, 2007 – Cambra Records o Amunt els cors i les destrals, 2024 - Lluís Vicent & La Free & Feelin’Band CIUTAT SUDARI és un llibre de poemes que busca en Allen Ginsberg unes certes arrels. En la primera part, hi ha una tornada a les arrels, a la recerca d’una pèrdua que contraposa a l’aspror que suposa la ciutat. És com aquell patinet anomenat Rosebud que apareixia a “Ciutadà Kane”. Hi ha un poc d’això en aquest poemari. Però, immediatament, aquell passat que es busca anhelant és substituït pel present que implica la ciutat i que no presenta cap aspecte positiu i, sobretot, està vinculada a la mort. Quant a Hivern a Nova York, segona part, parla d’un present esquifós a la recerca de la ciutat ideal per excel·lència. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA Incidència de la seva infantesa en la producció musical i literària. La seua relació emocional amb la guitarra. Col·lectius amb què ha col·laborat o col·labora. Poetes de tot arreu que han influït en la seua obra. Influència de l'UDOL / HOWL d'Allen Ginsberg. Picoteig de molts estils i autors. Dedicació del poemari a la Comarca de l'Horta. Vinculació de la ciutat de València a la mort. La ciutat que apareix en els poemes. Parts del poemari i diferents continguts. L'escatologia d'alguns poemes. Recerca de la mort intensa i angoixant. Psicopatia i sociopatia. Lectura de poemes.

Tercera entrevista al artista multidisciplinar especializado en música y artes visuales JOAN GOMEZ ALEMANY (Valencia, 1990). Es licenciado en Bellas Artes por la Universidad Politécnica de Valencia, graduado en piano por el Conservatorio del Liceo de Barcelona y graduado en composición por la Kunst Universität Graz de Austria, donde realizó dos másteres, uno en composición y otro en ópera. En su biografía actualizada hay más información: https://www.babelscores.com/es/JoanGomez TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTA Coautoría del libro “Fernando Zóbel: Las razones de la belleza”. Orígenes del proyecto. Autores. Quién fue Fernando Zóbel. Información acerca de Alfonso de la Torre, uno de los autores del libro. Tu aportación —muy innovadora— acerca de Zóbel que nadie conoce. Originalidad del libro. Editor y editorial. Relación entre los diversos autores. Lo que más le ha impresionado de Zóbel. Recepción del libro. Motivos para leerlo. Otro libro en el que participaste: “Cartas en torno a Manolo Millares, Pablo Palazuelo y otros. Una correspondencia (2018-2022) entre Alfonso de la Torre y Joan Gómez Alemany” (EDICTORALIA, 2022). El Zóbel músico. Diálogos entre Alfonso de la Torre y Joan Gómez Alemany. La tesis doctoral de Joan Gómez Alemany.

Nova entrevista a JOAN JOSEP TORRÓ i MARTÍNEZ (Ontinyent, 1964), que ens ha visitat ja en dues ocasions anteriors. És doctor en Estudis Polítics i Socials de l’Educació per la Universitat de València, en el Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació. La seua activitat professional és la d’educador social a l’Ajuntament d’Ontinyent i, en diferents períodes, entre el 2010 i el 2016, ha exercit com a professor associat a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació. Les seues investigacions s’han centrat principalment en qüestions educatives i de protecció a la infància durant la II República i la Guerra Civil a la ciutat d’Ontinyent i la Vall d’Albaida. El seu primer treball d’investigació va tenir com a resultat la publicació d’Instrucció i cultura a Ontinyent durant la II República (1993). Les seues posteriors investigacions s’han concretat en la publicació d’articles, presentació de comunicacions i conferències en congressos, simpòsiums i jornades de caràcter nacional i internacional. Una altra de les seues publicacions és El Col·legi Nacional de Cecs. De Madrid a Ontinyent. 1936-1939 (2015). Aquesta publicació es va convertir en audiollibre com a eina per als invidents en llengua catalana. A partir d’aquest treball, s’ha elaborat el guió de Camí a cegues, guardonat en Culturarts en l’edició del 2018. En el seu quefer investigador cal fer esment de la seua participació i col·laboració en diferents audiovisuals com a documentalista, expert i assessor, tots ells relacionats, principalment, amb la memòria democràtica; Records de la Guerra civil a Ontinyent (1997); Les mamàs belgues (2016); Els tretze de la corda (2020) i El paper de l’escola (2023). En el documental Les mamàs belgues s’incorporen les seues investigacions respecte de la creació de l’Hospital Militar Internacional a Ontinyent, durant la Guerra Civil, que donarà com a resultat la publicació de Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939 (2023). Ha format part de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica d’Ontinyent, (2015/2019), participant en el projecte per a la localització, recuperació i identificació de tretze ontinyentins afusellats a les tàpies del cementeri d’Ontinyent en 1939. Des del 2020, forma part del Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida centrat en la recuperació dels 18 valldalbaidins afusellats al cementeri d’Albaida el 10 i el 16 de juny del 1939. Pel que fa a la seua tasca divulgadora i cultural, és president de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida des del 2020, publicant-se les actes del V Congres d’Estudis de la Vall d’Albaida (2024) amb la col·laboració del Magnànim. Forma part de la junta de la Federació d’Instituts d’Estudis del PV i soci de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. En l’actualitat representa a UGT en el Patronat de la Fundació Universitària de la Vall d’Albaida. Com que ja l’hem entrevistat sobre els seus primers llibres, ens centrarem en les seues darreres aportacions i, sobretot, en Solidaritat en temps de guerra. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA El seu interés en la II República, la Guerra Civil i la Memòria Històrica vinculada a la pedagogia. Vincles emocionals amb aquestes investigacions. Treballs dels que se sent més satisfet. Treballs en què ha trobat més dificultats. Actitud dels ciutadans davant els teus treballs sobre la Memòria Històrica. Ontinyent durant la II República i la Guerra Civil. Importància cultural d'Ontinyent. La seua obra Solidaritat en temps de guerra. Orígens del projecte. Síntesi del contingut? Fonts. Durada de la investigació. Importància d’Ontinyent en la Memòria Democràtica. Interès de la gent jove per la història del seu poble. Decisió d'Ontinyent de no deixar que s'urbanitze zones inundables.

Tercera entrevista a PAQUI MÉNDEZ. Las dos anteriores tuvieron lugar el 2 de septiembre y el 4 de noviembre de 20219. Hay información en IVOOX y mi web. Es periodista y especialista en Guión Cinematografico Avanzado y Guión para Series Televisivas en la Universidad Menéndez Pelayo. Es también diplomada como especialista en violencia de género por la ADEIT- Fundació Universitat – Ermpresa de la Universitat de València. Asimismo, preside la Associació per la Coeducació. También forma parte de CIMA (Asociación de mujeres cineastas y medios audiovisuales). Ha trabajado en productoras valencianas y en RTVV-Canal 9 como redactora y guionista en diferentes programas culturales y series documentales. Ha sido responsable de prensa y comunicación en los festivales de cine de la Mostra Cinema del Mediterrani y I Festival de Cine Español de Málaga. Ha recibido numerosos premios y reconocimientos por parte de diferentes instituciones, entre ellas, del Ayuntamiento de Valencia, la Diputación de Valencia, Mujeres Progresistas y las Cortes Valencianas, por su contribución a la lucha por la igualdad y la prevención de la violencia de género. Es directora y guionista, entre otros, de los siguientes documentales: Pilotàries, 2024 Women's Legacy, 2022 Las chicas no pierden el tren, 2021 Patis vius, patis coeducatius, 2019 Campeonas sin límites, 2018 Mujeres deportistas, una historia común, 2017 Campeonas invisibles, 2016 TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTA Sus trabajos relacionados con la lucha por la igualdad y la prevención de la violencia de género. La cultura del silencio y aquello de “que cada uno se las componga en su casa”. El papel de la escuela. Resultados positivos de sus obras. Visitas a las escuelas con las filmaciones. Libertad de visionado de sus obras sin tener que pagar. Cómo luchar contra el aumento del patriarcado machista. Educar a los padres. Repaso breve del contenido de sus trabajos. Su interés por las mujeres deportistas. Su último trabajo: Pilotàries 2024.

Tercera entrevista a CRISTINA CRISTÓBAL MECHÓ, presidenta de la Asociació AMICAL DACHAU. En 2019, el Comité Internacional Dachau-CID la invitó a formar parte del Comité Internacional Dachau como representante española. En 2021, la invitaron a formar parte del Consejo de Administración del CID. En 2023, accedió al cargo de Secretaria General del CID. Desde 1945 hasta 2019, los deportados españoles no estuvieron presentes en los datos sobre Dachau. Para más información, acudir a la existente en las dos entrevistas anteriores, tanto en IVOOX como en SPOTIFY. Aquí solo que es psicóloga y psicoanalista y experta en detección, diagnòstico y tratamiento de los niños entre 0 y 6 años. También en la formación en atención precoz. TEMAS TRATADOS EN LA ENTREVISTAS La historia de su abuelo. Los deportados al campo de Dachau. Su vinculación a la Asociación Amical Dachau. Vinculación entre todos los Comités Internacionales de Campos de Concentración nazis. Miedo a la extrema derecha que nos viene.

LaEntrevista a l'escriptora de Simat de la Valldigna (La Safor, València) Lourdes Boïgues. És llicenciada en Dret per la Universitat de València i treballa com a Tècnica de la Generalitat Valenciana. Des de ben menuda es va aficionar a la lectura i l’escriptura. La gran majoria de les seues obres pertanyen a la narrativa infantil i juvenil, de la qual és apassionada defensora. Ara bé, acaba d’estrenar-se en la narrativa per a adults. Es reconeix com a lectora compulsiva amb un excés d’imaginació. Ha guanyat 7 premis que l’han ajudada a promocionar la seua obra. Podeu trobar molta informació sobre ella en: https://intrigahumor.blogspot.com/ I, sobre el darrer llibre, en: https://www.lletraimpresa.com/llibre/era-foraster-i-em-vau-acollir/ TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA D'on li ve l'afició a llegir tan aviat. Vocació escriptora des de sempre. Especialització en literatura infantil i juvenil. Diaris personals. Definició de literatura infantil i juvenil. Llibres dels quals se sent més satisfeta. La seua pròpia infantesa. Plantejament de l'argument. Opció per la literatura d'adults. Definició. Influències de la combinació dels tots dos tipus de literatura. La influència de la immediatesa i el consumisme en el sistema tradicional de promoció de llibres. El llibre “Era foraster i em vau acollir”. Origen del projecte. Diferències entre la idea inicial i la final. Sense fer spoiling... pinzellades de l'argument. Per què llegir el llibre. Com i on podem aconseguir-lo? Premis guanyats.