Radio Teatre El poema de Nadal 1991 31-12-2016

En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui volem fer-vos arribar tot un clàssic en aquestes dates tan assenyalades: ''El poema de Nadal'' de Josep Maria de Sagarra. Josep Maria de Sagarra i Castellarnau és un dels dramaturgs catalans més coneguts. És autor de nombroses obres dramàtiques que han esdevingut populars amb el pas del temps. ''L'hostal de la Glòria'', ''La corona d'espines'', ''El cafè de la Marina'', ''La rambla de les floristes'' o ''Les vinyes del Priorat'' en són algunes de les més conegudes. Però Sagarra també conreà altres vessant literàries com ara l'assaig periodístic, la novel•la i la poesia. I és precisament, en aquesta vessant en la que destaca el text que avui posem en antena. Segarra va escriure ''El Poema de nadal'' el 1931 i el va recitar amb gran èxit al Palau de la Música de Barcelona. D'ençà de la seva presentació, aquesta obra mestra s'ha convertit en un poema emblemàtic, del qual molts catalans se saben de memòria llargues tirades i es recita arreu del país per les Festes Nadalenques. ''El poema de Nadal'' és un viatge interior on l'autor evoca els pessebres de la infantesa tant des de fora, contemplant les figures de fang, i fent una immersió, essent protagonista i part integrant dels pastors que viuen la joia del Naixement de l'Infant. El poema està dividit en cinc parts, cinc cants. El primer d'ells (L'estrella) ens presenta els pastors de Betlem en el seu entorn humil i ens introdueix cap a l'escena de l'Anunciació per entendre el missatge de l'àngel. El segon cant (El rabadà) es centra en el moment posterior de l'anunci als pastors i en la figura del rabadà, incrèdul i solidari, just abans del seu diàleg amb els pastors. El tercer cant (El camí) serveix d'acompanyament als pastors, conscients que, per anar a Betlem només hi ha un sol camí, que cal seguir. I arriba el quart cant (El noi de la mare), el moment que els pastors arriben al portal de Betlem amb l'alegria, la gran alegria, de ser partícips del Naixement, com ho són la mula i el bou, i les figures de fang que tenen el privilegi de contemplar l'infant que plora tot just davant seu. La cançó del Noi de la Mare és una reflexió, un convit per esbrinar com devia ser aquella «dona del meu país» que, per primera vegada, va cantar aquesta cançó, i com es va estendre pel món transmetent arreu el seu missatge d’amor i de pau. I el Cant final, amb els àngels de la Glòria i la necessitat de tornar a reviure l’autenticitat de la infantesa, procurant «ser una mica criatures» per tal que «almenys aquesta nit fem el possible per ser homes de bona voluntat».