Radio Teatre Ha passat una oreneta dissabte 22-10-2016

Cecília A. Màntua, pseudònim de Cecília Alonso Bozzo, fou una dramaturga, novel·lista i assagista catalana nascuda a Barcelona el 1905 i que morí el 1974. Durant la dècada de 1930, va convertir-se en un dels caps més visibles del moviment teatral burgès que va treballar per la difusió del teatre escrit i representat en català, amb la divulgació de les obres que confegien a través dels espais dramàtics de les emissores radiofòniques catalanes, sobretot de Ràdio Barcelona que disposava d'un espai fix en la seva programació setmanal. Però aquesta tasca de divulgació del teatre en català es va veure interrompuda per l'esclat de la Guerra Civil, i Màntua es veié obligada a començar a escriure en castellà, i es va endinsar en l'àmbit de la narrativa i la novel·la, i l'assaig. D'entre les primeres, en destaquen, per exemple, «Ave de paso» del 1944 i «Una princesa en el camino» del 1949. En el camp assagístic, «El libro de la mujer» deixa entreveure la clara ideologia burgesa de l'autora i posa de manifest una sèrie de normes i consells dirigits a les dones de rang elevat per tal que sàpiguen comportar-se i relacionar-se amb la resta de la societat i tot el que les envolta. Després d'un silenci de més de deu anys en la seva vessant dramàtica, Màntua decideix tornar a les antigues emissions de teatre radiofònic. Així, el 30 de març de 1954, es difon, per primera vegada, a través de les ones de Radio Barcelona, la que seria la seva obra teatral de més èxit: «La Pepa maca». Fou tal l'acollida que tingué que en només tres mesos, fou portada a l'escenari del barceloní Teatre Espanyol de Sant Andreu i fins i tot s'edita una edició impresa de l'obra un any després. D'ençà d'aquest moment, la carrera literària de Màntua, en la seva vessant dramàtica, va créixer de manera exponencial fins a convertir-se en una de les escriptores més prolífiques del teatre català del segle XX. Entre la llista d'aquesta abasta producció, en destaquen títols com «La cinglera de la mort» (del 1956), «La cançó de la florista» (del 1958), «Princesa de Barcelona» (del 1959), «Maria Coral, la pessebrista» (una comèdia nadalenca de dos actes i cinc quadres del 1960), «Diana a l'oficina» (del 1961), «L'inventor del carrer Gran» i «Història d'un mirall» (ambdues del 1965), «La sardana de Montserrat» (del 1966), «La virreina» (del 1968), entre moltes d'altres..., algunes d'elles, avui totalment oblidades. L'obra que avui posem en antena, «Ha passat una oreneta», va ser estrenada el 8 d'abril de 1936 a Ràdio Barcelona, per la Companyia Catalana, dirigida per Adrià Gual, i és considerada com la producció més important de la primera època de l'autora barcelonina i una de les més conegudes de tota la seva producció. Es tracta d'una comèdia sentimental en tres actes que segueix els cànons presents a gairebé la totalitat de l'obra de l'autora, i es fa hereva d'alguns tòpics i tècniques de l'antic teatre costumista, centrant-se en retratar el perfil psicològic del personatge principal de l'obra mitjançant l'exposició dels valors morals més exemplars i amb un sentimentalisme força ensucrat per damunt d'un desenvolupament dramàtic argumental força simple.