Ràdio Teatre La importancia d'esser Fidel 05-12-2015

La importància d'ésser Fidel d'Òscar Wilde. En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui volem fer-vos arribar una comèdia d'un dels dramaturgs més cèlebres de la segona meitat del segle XIX: "La importància d'ésser Fidel" d'Òscar Wilde. Wilde, gran coneixedor del comportament i el pensament humà, acostumava a retratar en la seva obra la seva pròpia visió del món, tot fent ús del més pur humor anglès. Destacà, sobretot, en l'àmbit teatral, on la trilogia formada per l'obra que avui posem en antena, conjuntament amb "El ventall de Lady Windermere" i "Un marit ideal" són les seves obres més conegudes. A banda, i a mode de passatemps, sovint solia fer incursions en d'altres gèneres literaris. No en va, és l'autor de novel•les en prosa, entre les que destaquen "El retrat de Dorian Grey" o "El fantasma de Canterville", així com d'una llarga llista de contes, assaigs i poemes. Pel que fa al seva vida personal, Wilde és recordat pels greus problemes legals que va patir arran de la seva condició d'homosexual, fet que, fins i tot, el va dur a ser empresonat durant una temporada a la darrera dècada del segle. Assolida la llibertat, Wilde visqué pobre i abandonat, i morí poc després al tombar el segle abatut pel sofriment de la seva condemna. "La importància d'ésser Fidel" és una comèdia que juga amb els equívocs. El mateix títol de l'obra és ja un joc que utilitza el doble sentit de paraules homòfones. Fidel és, a més del nom masculí, sinònim d'honestedat i lleialtat. L'obra transcorre en plena època victoriana, a la Gran Bretanya de 1890. Jack Worthing, el protagonista, porta una vida tranquil•la i respectable a províncies, alhora que exerceix com a protector de la jove i bella Cecilia. Però, quan vol divertir-se, Jack s'escapa a Londres per visitar el seu amic Algernon, fent-se passar per un germà imaginari: en Fidel, un home tan extravagant i llibertí com el seu amic. Però l'objectiu del seu viatge és ara ben diferent. Vol proposar el matrimoni a la cosina d'Algernon. I malgrat que la noia accepta, la seva mare, Lady Bracknell, que té plans ben diferents per al compromís de la seva filla, aconsegueix esbrinar que Jack, quan era nadó, fou trobat en una bossa abandonada a l'Estació Victòria, i això posa en entredit la credibilitat del mateix Jack. Aprofitant la preocupant situació per la que travessa el seu amic, Algernon decideix visitar Cecilia fent-se passar pel germà imaginari, i descobreix que la jove, des de fa temps, anhela casar-se amb el germà errant. Però Jack torna a casa amb la notícia de la mort de Fidel, i les coses comencen a complicar-se... La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament de l'any 1998, en una adaptació radiofònica de Joan Carles Peris, sota la direcció de Joan Garrigó i compta amb la participació de Joan Salvador en Jack Worthing, Crisol Tuà en Algernon Moncrieff, Ramon Bravo en el Reverend Canonge Chasuble, Jordi Carreras en Merriman, el majordom, Jordi Bernad és Lane, el criat, Margarida Fabregat és Lady Bracknell, Rosa Aguado com a Gwendolen Fairfax, Maria Rosa Izquierdo en Cecília Cardew i Dolors Trenchs en Miss Prism, la institutriu. La narració corre a càrrec de Lluís Barón, amb muntatge musical de Nina Mataix i realització tècnica de Joan Borràs.