Radio Teatre Yerma dissabte 17-09-2016

Lorca és, no en va, un dels autors teatrals espanyols més coneguts, no tant sols per la seva obra, sinó també per les seves idees. Nascut a Granada el 1898, Lorca va formar part de l'anomenada Generació del 27, i és el poeta més influent i popular de la literatura espanyola del segle XX, i un dels cims del teatre espanyol d'aquest mateix segle, conjuntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo. La seva obra literària és força àmplia i de gran creativitat, malgrat haver-se vist interrompuda per la mort prematura a causa de la seva execució després de la revolta militar de la Guerra Civil Espanyola, no tan sols per qüestions polítiques derivades de la seva afinitat amb el Front Popular i les idees d'esquerres, sinó també per qüestions morals, en haver-se declarat, obertament, homosexual; qüestions contràries ambdues a les idees del règim franquista que, aleshores, governava el país. Yerma, escrita el 1934, forma part de la gran trilogia lorquiana conjuntament amb ''La casa de Bernarda Alba'' i ''Bodas de sangre'', en les que l'autor, conscient de l'èxit d'aquest tipus de temàtica, utilitza una àmplia sèrie de símbols com a recursos per marcar els sentiments i les situacions dels diferents personatges que apareixen durant l'obra per representar la fecunditat i l'esperança i l'alegria de la maternitat en la dona, contràriament a la esterilitat i l'impediment per arribar a ser-ho. ''Yerma'', dividida en tres actes de dos quadres cadascun, narra la història d'una dona casada que viu amb la frustració de no poder engendrar fills amb el seu espòs, Juan, i ser com la resta de dones casades que viuen al seu voltant. L'obra s'endinsa en aquest conflicte intern de la protagonista, un conflicte que passa per tots els intents infructuosos per ser mare davant la possible esterilitat de la seva parella, que no pot, i no vol, engendrar fills. La lluita de la protagonista esdevé infructuosa, i això li provoca un sentiment profund d'odi cap al seu espòs i cap a ella mateixa. La única sortida a tot aquest conflicte personal és l'alliberament de tot el llast que arrosega. A través d'un gest radical, Yerma s'allibera de l'esterilitat de Juan però no de la seva tragèdia personal, un gest que obeeix al seu desig de complir una funció imposada per la societat que l'envolta. La versió radiofònica que us oferim és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1988 segons una adaptació de Rafael Peris i sota la direcció de Joan Garrigó. Maria Glòria Farrés que interpreta a Yerma, recorda com va impactar-la el fet de com Lorca descriu els sentiments de la protagonista de l'obra. A banda de Maria Glòria Farrés en el paper de Yerma, la resta del repartiment està format per Rasa Aguado en María, Margarida Fabregat en la Vieja pagana, Dolors Trenchs en la Curandera, Maria Rosa Izquierdo en la Hembre i una Lavandera, Maria Josep Massagué en Lavandera i Muchacha, Margarida Fullola en una Muchacha, Guillermo Salceda en Juan, Ramon Bravo en Víctor, Ismael Majó en un Hombre i Voz envolvente, Joan Rodón en el Macho i Josep Maria Enriquez en un Hombre. La narració és de Lluís Barón, el muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.