Radioteatre. Anònim venecià 12/02/2022

Giuseppe Berto neix a Treviso el 1914, i és el segon de cinc germans d’una família de pare militar i mare comerciant. Després d’acabar els seus estudis al Col·legi Salesià de la seva ciutat natal, es matricula a la Facultat de Lletres de la Universitat de Pàdua. El 1935, però, marxa de voluntari a l’Àfrica per lluitar a la guerra d’Abissinia, on a banda d’algunes ferides, rep també diferents condecoracions militars. El 1939, ja de tornada a casa, reprèn els seus estudis i es gradua amb força celeritat; no només ajudat pels seus mèrits acadèmics, sinó també per la benevolència dels seus examinadors, molts d’ells afins al règim feixista i partidaris que Berto llueixi l’uniforme i les condecoracions militars de manera habitual. Després de graduar-se, comença a exercir la docència, però ben aviat l’abandona per incorporar-se com a voluntari a la Milícia de Seguretat Nacional. Incorporat a les tropes dels ‘Camises negres’’ de Mussolini, és enviat novament a la lluita al nord de l’Àfrica, on, el 1943, cau empresonat per l’exèrcit nord-americà i és enviat a un camp d’internament a Texas. És aleshores que, animat pels seus companys de cel·la, comença a escriure. Així, acabada la Guerra Mundial, la seva primera novel·la, ‘’El cel roig’’, del 1947, esdevé un èxit internacional i és guardonada amb el Premi Florència al seu país d’origen. Posteriorment, publica ‘’Les obres de Déu’’ (1948), ‘’El bandoler’’ (1951), i ‘’Guerra en camisa negra’’ (1955). Entrada la dècada dels anys cinquanta, Berto es trasllada a Roma i comença a treballar com a guionista per al cinema italià i, després d’un parèntesi de tres anys provocat per una neurosi, reempren l’escriptura i publica, el 1964, un altre dels seus grans èxits, ‘’El mal obscur’’; basat, precisament, en l’experiència de la seva patologia mental. En ple període de creixement literari i de creació, el 1966, Berto rep l’encàrrec del guió cinematogràfic d’ ’’Anònim venecià’’, que veu la llum el 1970 i, sota la direcció d’Enrico Maria Salerno, es converteix en un impacte a nivell mundial. Tant és així, que, el 1971, el mateix autor decideix fer-ne l’adaptació teatral i, el 1976, publicar-ne la versió en novel·la. El 1978, publica la seva darrera novel·la en vida, ‘’La Glòria’’, poc abans que un càncer li provoqui la mort a la ciutat de Roma. A banda del llegat de la seva obra literària, Berto compta amb l’honor de donar nom a un premi literari que s’atorga anualment des de fa ja més de vint edicions, que té com a objectiu el reconeixement d’autors novells que publiquin la seva primera obra de ficció. ‘’Anònim venecià’’ és la història del retrobament d’una parella trencada, que es desenvolupa durant el transcurs d’un dia a Venècia, vuit anys després de la seva separació. Ella, que ha refet la seva vida al costat d’un milionari a Milà, accedeix a la voluntat per retrobar-se d’Ell, un oboista que pateix una malaltia terminal i que pretén fer realitat el seu somni abans de morir. En una Venècia ja degradada i envaïda pel turisme, molt diferent de la que era quan es van conèixer i enamorar, la nostàlgia els porta a reviure, breument, l’amor que entre ells va existir; però sense cap esperança de futur. Malgrat tot, Ell, amb la complicitat d’Ella, troba la manera de tirar endavant la seva darrera voluntat: fer l’enregistrament del Concert per Oboè i Corda Anònim Venecià. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1989, segons l’adaptació de Lluís Barón, codirigida per ell mateix i per Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Ella, i Joan Rodón en Ell. Lluís Barón és també el narrador d’aquesta història, que compta amb el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.