Radioteatre. Aurora negra 28/09/2019

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Aurora negra' de Horacio Ruiz de la Fuente Emissió del 28 de Setembre de 2019. Ruiz de la Fuente, nascut a La Corunya el 1905, és un d’aquells autors de la postguerra espanyola que pràcticament han passat a l’oblit. Dedicat professionalment a la venda majorista de peix a la llotja de la capital gallega, de manera autodidacta i amb vocació de dramaturg, comença a escriure alguns textos a mitjana dècada dels anys trenta. Poc a poc, va perfeccionant el seu estil i el 1943 aconsegueix d’estrena la seva primera obra: ‘’El invierno frío’’, que assoleix un èxit clamorós fins al punt de ser portada al cinema anys més tard. Esperonat per aquest èxit, inicia una activitat literària frenètica amb títols de major i menor repercussió que es representen en auditoris de tot l’estat i també a Hispanoamèrica. Alguns dels títols més importants de la seva carrera artística, a banda del ja esmentat, són ‘El jardín secreto’ (1944); ‘No me esperes mañana’ , una obra que posa de manifest el debat sobre l’eutanàsia, del 1946; ‘Aurora negra’ (1950); ‘La novia’ (1952); ‘El alma prestada’ (1955); ‘La muñeca muerta’ (956); ‘La muerte da un paso atrás’ (1962); ‘Bandera negra’ , una obra que crítica ferotgement la pena de mort i que fou prohibida a Espanya (1963); ‘Pánico en el hotel’’ i ‘La fuga de la jaula’ , ambdues de 1963; ‘El hijo de bronce’’ (1966); ‘Un fantasma con jipijapa’’ (1967); o ‘Almas que mueren’ , amb les drogues com a rerefons(1970). En totes elles hi són comuns els trets que defineixen l’obra de l’autor: drames ideològics farcits d’inquietuds religioses, ambientats a la postguerra espanyola, amb pocs personatges, i que fan referència a temes sensacionalistes de gran interès en l’època que són tractats molt de passada però mitjançant personatges que amb gran retòrica exposen la seva tesi; un estil que sovint recorda a d’altres autors com José Maria Pemán o Joaquín Calvo Sotelo. ‘Aurora negra’’, l’obra que avui posem en antena, fou estrenada el 23 de setembre de 1950 al Teatro Victoria de Madrid amb Carmen Carbonell, Antonio Vico i Julio Sanjuan en el repartiment. La història és un drama psicològic que gira al voltant del matrimoni entre Arturo, músic de professió, i Eva, una escriptora un tant carrinclona i alhora presumptuosa. A la mateixa casa hi viu també Don Andrés, el pare d’Eva, un ferm defensor de la carrera literària de la seva filla que l’afalaga constantment. Arturo, cansat del seu matrimoni es planteja d’abandonar la seva esposa i la situació sembla complicar-se. O potser una notícia inesperada pot fer canviar les coses. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre segons l’adaptació de Rafael Peris, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Lídia Segués en Eva Santurce, Ramon Bravo en Arturo Hinojales, i Manuel Arisó en Andrés Santurce. La narració és de Maria Glòria Farrés, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.