Radioteatre. Casa de nines 13/11/2021

Henrik Johan Ibsen, nascut a la població noruega de Skien el 1828, és considerat el gran dramaturg del seu temps i un dels iniciadors del Teatre modern, amb una gran influència en autors com George Bernard Shaw o Luigi Pirandello. L’obra d’Ibsen es pot dividir en tres etapes diferenciades. Les seves primeres obres tenen un to romàntic i estan inspirades en la tradició escandinava. Entre 1857 i 1862 dirigeix un teatre a Chistiania, capital del país i actual Oslo, fet que li permet obtenir una pensió que li possibilita viatjar i instal·lar-se durant anys en ciutats com Roma, Dresden o Munic. És en aquest període que escriu ‘’Brand’’ (1866) i ‘’Peer Gynt’’ (1867), dos poemes dramàtics d’un estil acurat, on hi són presents aspectes com la reconstrucció del passat i els trets psicològics dels personatges. Les seves següents obres deixen de banda l’estil romàntic i prenen un caire més realista i de caràcter social. En són exemples ‘‘Els pilars de la societat’’ (1876), o l’obra que avui posem en antena, ‘‘Casa de nines’’ (1879). Poc a poc, la seva obra va adquirint un to més centrat en l’individu i les relacions personals, i s’hi inclouen força trets autobiogràfics, com ara ‘‘L’ànec salvatge’’ (1884). El 1891 torna al seu país per instal·lar-s’hi de manera definitiva. La seva darrera obra, ‘’Quan desperten els morts’’ (1899) és una síntesi dels grans temes de la literatura ibseniana: la dualitat vida i mort, cos i esperit, individu i multitud, ...; com a contraposició a la societat burgesa escandinava, encallada entre el poder i la moralitat, i que influeix de manera determinant en l’art i el pensament escandinau posterior. ‘Casa de Nines’ és la primera obra d’Ibsen que va ser representada en català el 1893, al Teatre Gran Via de Barcelona, i posa de manifest l’individualisme dels personatges davant la moral i els costums establerts. Narra la història de Nora Helmer, l'esposa del banquer Torvald Helmer i mare de tres fills que porta la típica vida d'una dona al segle XIX. Com és habitual a la moral a la qual pertany, viu una vida superficial i d'imatge, ningú no s'interessa veritablement per ella i és tractada com una pertinença més del seu marit, que tampoc no la pren seriosament. Quan Torvald es posa malalt i cal que viatgi a Itàlia per curar-se, el Doctor Rang proposa a Nora que demani un préstec, com si ho hagués fet el seu marit, per a poder pagar el viatge. A la tornada, ja curat, Torvald se n'assabenta i s'escandalitza pel perjuri públic que això significa. Després, el prestador renuncia a fer públic el deute i Torvald perdona la seva dona, però aquesta decideix que no vol tornar a ser tractada com una nina per ningú més. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2011, sota la direcció de Joan Garrigó i Ismael Majó, amb les veus de Rosa Aguado en Nora, Joan Salvador en Helmer, Laura Castillo en la Senyora Linde, Robert Rué en el Doctor Rang, Aurelio Rodríguez en Krogstag, i Marta Plaza en la Minyona. La narració és d’Ismael Majó, i el Muntage Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.