Radioteatre. Cinco minutos antes (Primera part) 16/11/2019

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Cinco minutos antes (Primera part)' de Aldo de Benedetti Emissió del 16 de Novembre de 2019. Benedetti, nascut a Roma el 1892, és autor d’una vintena d’obres teatrals i gairebé un centenar de guions de cinema i televisió. Els seus inicis com a dramaturg daten de finals de la dècada de 1920, quan comença a escriure comèdies lleugeres que adquireixen certa notorietat i popularitat tant al seu país com a l’estranger. D’aquesta èpocaa, destaquen, per exemple, títols com ‘La rendició de Tití’ (1931), ‘No et reconec’ (1932), ‘Milícia territorial’ (1933), ‘L’home somrient’ (1935), o ‘Dues dotzenes de roses roges’ (1936). D’ençà del 1938 però, després de la promulgació de les lleis racials a Itàlia, i fins a finals de la Segona Guerra Mundial, el seu origen jueu li impedeix poder signar les seves obres amb el seu propi nom, i és en aquest període que intensifica la seva producció de guions televisius. Un cop acabada la guerra, reprèn la producció teatral amb una producció dramàtica englobada en el que s’anomena el Neorrealisme Italià, un moviment narratiu i cinematogràfic sorgit a partir de 1945 amb l’objectiu de mostrar les condicions socials autèntiques i humanes de la població i deixar de banda l’estil històric i musical que havia imposat el règim feixista italià. A aquesta època pertanyen títols com ‘Sóc un viu’ (1945), ‘L’armariet xinès’ (1947), ‘Els últims cinc minuts’ (1951), ‘Bona nit, Patrícia’ (1956), o ‘El llibertí’ (1959); aquesta darrera portada a l’escenari del Teatre Romea per Joan Capri. Benedetti mor el 1970 després de suïcidar-se a causa d’una profunda depressió sobrevinguda els darrers anys de la seva vida. ‘Cinco minutos antes’ , l’obra que avui posem en antena, és una comèdia en tres actes que tés com a protagonistes Renata i Carlos, una dona independent i un empresari que, cadascun per la seva banda, cerquen un apartament de lloguer a Roma. La casualitat fa que tots dos coincideixin en triar el mateix habitatge per viure-hi; i com que cap dels dos cedeix, finalment arriben a un acord per viure junts. Però aquest tipus d’acords mai són perfectes i els conflictes comencen a aparèixer aviat. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 2006, segons l’adaptació de Joan Rodón, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Renata, Rosa Aguado en Isabela, Sergi Cebrián en Felipe, Joan Salvador en Carlos, Joana Palau en Valeria, Josep Maria Casanovas en el Compositor, Margarida Fabregat en la Escritora, Joaquim Vidal en el Chófer i el Criat. La narració és de Josep Lucas, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.