Radioteatre. Don Juan Tenorio 02/11/2019

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Don Juan Tenorio' de José Zorrilla Emissió del 2 de Novembre de 2019. "No es cierto ángel de amor, que en esta apartada orilla, más pura la luna brilla y se respira mejor ?" De ben segur que en escoltar aquestes paraules, més d'un de vosaltres haurà continuat recitant el text que segueix a continuació. I és que ben poc cal dir sobre l'obra que avui posem en antena. Som a finals d'octubre, i per tradició, les representacions del "Don Juan Tenorio" de José Zorrilla en aquestes dates són un costum força habitual a molts escenaris, i, és clar, no podia faltar tampoc en el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic en aquesta emissora. Escrita per José Zorrilla a mitjans del segle XIX, "Don Juan Tenorio" està basada en un exitosa peça teatral datada dos segles abans, "El burlador de Sevilla y el convidado de piedra", atribuïda a Tirso de Molina, i on el mateix "Don Juan", ja n'era el protagonista. No obstant, la popularitat del personatge i de la seva manera de fer es deuen, sobretot, a l'obra de Zorrilla, la qual ha aconseguit, a més, convertir el "Tenorio" en tot un mite, no ja només en els escenaris teatrals, sinó també fora d'ells. ¿Qui no ha sentit mai dir la frase "Ets un Don Juan" dirigida a algú que té fama de conquistador i d'embaucador amb les dones? L'obra consta de dues parts ben diferents. La primera, transcorre una nit de Carnestoltes del 1545, a la ciutat de Sevilla, on Dom Joan i Dom Lluís competeixen per qui d'ells té l'honor de matar més gent en batalla i seduir un nombre major de dones en un any. El vencedor, Dom Joan, és retat pel seu adversari i desafiat a seduir una monja. Dom Joan accepta el repte i afegeix que, a més, seduirà la xicota del seu adversari. Dit i fet, Dom Joan sedueix la xicota de Dom Lluís i la seva pròpia promesa, Donya Inés, una monja que resideix en un convent des de la seva infantesa. Dom Lluís i Dom Gonçal, pare de Donya Inés, ultratjats en el seu honor es baten en duel contra Dom Joan i moren, de manera que aquest es veu obligat a fugir de la llei i marxar a Itàlia. La segona part transcórre cinc anys més tard en un cementiri. Donya Inés ha mort d'amor i Dom Joan visita la seva tomba i la del seu pare. Don Joan paga per tots els seus pecats i mor, però Donya Inés intercedeix perquè en comptes d'anar a l'infern, se'n vagi al cel amb ella. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1984, en una adaptació de Rafael Peris, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb la participació de Maria Glòria Farrés en Doña Inés de Ulloa, Joana Palau en Brígida, Isabel Ramírez en Lucía, Lídia Segués en Madre Abadesa, Núria Garrich en Doña Ana de Pantoja, Laia Clua en la Hermana Tornera, Joan Rodón en Don Juan Tenorio, Lluís Montull en Don Luís Mejía, Anselm Marcet en Don Gonzalo de Ulloa, Manuel Arisó en Don Diego Tenorio i el Escultor, Ramon Bravo en Cristófano Butarelli i Pascual, Albert Puig en Ciutti, Antoni López en el Capitán Centellas, Toni Garrich en Rafael de Avellaneda, Albert Vilagrassa en Gastón i Enric Mateu en Miguel. La narració és de Rafael Peris, el muntatge musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.