Radioteatre. Doña Rosita la soltera 08/01/2022

Lorca és un dels genis de la literatura espanyola del segle XX. Nascut a Fuente Vaqueros, província de Granada, el 1898. Malgrat ser una època força conflictiva, la seva família té força recursos per no passar gaire penúries. La seva mare, mestra de professió, é la seva primera influència literària i el motiva per la lectura des de ben jove. Rep formació a la Universitat de Granada on es llicencia en Filosofia i Lletres i Dret. És durant aquest període que viu en residències d’estudiants i entra en contacte amb d’altres escriptors, artistes i científics. La seva passió per la reflexió, la justícia, la poesia, la música i el teatre el porten a començar a escriure més seriosament i publica el seu primer llibre de poesia. Així és com entra en contacte amb d’altres poetes de l’anomenada ‘Generació del 27’ i obté un gran èxit entre bona part de la societat de l’època, però també odis i recances entre un sector oposat a les seves idees. Lorca viatja a Nova York i a diferents països d’Amèrica del Sud per donar a conèixer la seva obra i establir relació amb d’altres personalitats artístiques del moment. L’obra de Lorca està carregada de símbols literaris que s’identifiquen amb unes idees i uns elements característics i comuns presents en gran part de les seves composicions ; tan poètiques, amb títols destacats com ‘Romancero gitano’ (1928), ‘Poeta en Nueva York’ (1931), o ‘Sonetos del amor oscuro’ (1936); o dramàtica, on destaquen les tres grans tragèdies rurals de l’autor, ‘Bodas de sangre’ (1933), ‘Yerma’ (1934) i ‘La casa de Bernarda Alba’ (1936). ‘Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores’ és un drama en tres actes escrit el 1935; i és, a més, la darrera obra estrenada en vida de Lorca, el desembre de 1935 al Principal Palace de Barcelona amb la companyia de Margarida Xirgu. La trama de l’obra, basada en una història real viscuda per la cosina del mateix autor, narra la relació de Doña Rosita amb el seu cosí, que és alhora el seu promès. Quan el cosí ha d’emigrar a l’Argentina per fer fortuna, la parella es veu obligada a separar-se, però abans de fer-ho, tots dos es prometen amor etern. La distància i el temps sembla que no són obstacles per mantenir viu l’amor entre ells i Doña Rosita rep, periòdicament, les cartes d’amor que li envia el seu promès. L’espera del retrobament es fa llarga i els fets es desencadenen de manera diferent als previstos. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2004, segons l’adaptació de Joan Carles Peris, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Júlia González en Doña Rosita, Dolors Trenchs en la Ama, Glòria Farrés en la Tía, Margarida Fabregat en la Madre, Marta Plaza en Manola 1 i Ayola 2, Laura Castillo en Manola 2 i Ayola 1, Joana Palau en Solterona 1, Rosa aguado en Solterona 2, Francisco Domingo en el Tío, Joan Salvador en el Sobrino, Ramon Bravo en Don Martín, Jordi Bernad en el Catedrático de Economía i Ismael Majó en un Muchacho. La narració és de Ricard Pagès, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.