Radioteatre Donya Clarines 13-02-2016

Doña Clarines de Joaquín i Serafín Alvarez Quintero En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui fem un salt enrere en el temps de cent anys per acostar-nos al teatre espanyol de començaments del segle XX; l'època en que els germans Serafín i Joaquín Alvarez Quintero van escriure la comèdia que avui posem en antena: "Doña Clarines". Els germans Alvarez Quintero, o germans Quintero, compten amb una creació de més de dos-cents títols teatrals entre comèdies i drames, encara que se'ls recorda molt més per les primeres, sobretot, pel fet de saber transmetre una visió bondadosa i amable de la vida i pel gran talent còmic a l'hora de retratar el costumisme andalús de l'època. La seva col•laboració artística s'inicia des de ben joves, quan començaren a escriure peces teatrals que més tard representaven al pati de casa seva. El 1989 la seva assignació com a empleats d'Hisenda els porta a traslladar-se des de Utrera, el seu poble, a la capital, Sevilla, on, a més, una de les seves obres, una farsa, "Esgrima y amor", comença a representar-se al Teatro Cervantes d'aquesta ciutat. D'ençà d'aquest moment, la seva popularitat va en escreix i ben aviat comencen a ser habituals les representacions dels seus manuscrits que compten amb molt bona acollida del públic. "Doña Clarines", estrenada al Teatro Real de Madrid el 1909, és una comèdia on aquest costumisme andalús comú a les obres dels germans Quintero està perfectament retratat. L'acció transcorre a un poble rural on tothom tem la guilladura de Donya Clarines, una vella que viu amb l'única companyia del seu germà, Don Basilio, i les seves rareses; i que acostuma a dir sempre el primer que li passa pel cap. La Tata, la seva criada, assegura conèixer molt bé la causa d'aquesta devoció, que no es altre que un desengany amoròs de joventut de Doña Clarines. Tot sembla transcorre de manera normal fins que, la vella descobreix que la seva neboda està enamorada del fill del que, d'antany, fou el seu deslleial pretendent. I aquí comença el conflicte. La versió radiofònica que tot just a continuació posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2003 sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació radiofònica de Joan Carles Peris i amb la participació de Glòria Farrés en Doña Clarines, Júlia Gonzalez en Marcela, Dolors Tenchs és la Tata, Rosa Aguado en Daría, Ricard Pagès en Miguel Aguilar, Albert Puig en Don Basilio i Ramon Bravo en Isidoro Luján. La narració corre a càrrec de Crisol Tuà, el muntatge musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.