Radioteatre. El fascinerós és al replà 09/10/2021

John Kingsley Orton neix a Leicester el 1933. Ja des de jovenet demostra que els estudis no són el seu fort i obté pèssims resultats acadèmics. Així, comença a treballar en coses diverses fins que, gairebé per casualitat, li arriba la oportunitat per fer un curs d’interpretació a la Royal Academy of Dramatic Art de Londres. Durant quatre mesos, fa d’actor en una petita companyia, però l’abandona tot seguit. És durant la seva estada a l’acadèmia que coneix a Kenneth Halliwell, set anys més gran que ell, amb qui estableix una forta relació professional i sentimental. Ambdós comencen a escriure algunes novel·les de manera conjunta, però no es publiquen. Paral·lelament, Orton comença a recórrer les biblioteques municipals per agafar llibres en préstec, dels quals en retalla il·lustracions i cobertes que substitueix per altres continguts, i aprofita els elements sostrets per empaperar les parets del pis on viu amb Halliwell. El 1957, després de l’ensim fracàs de l’autoria en comú, Orton i Halliwell decideixen separar la seva carrera literària. Però el 1962, Orton és descobert, declarat culpable de robatori i danys, i és empresonat. A la presó, Orton aprèn a pensar i a escriure sol. En sortir-ne, inicia l’autoria personal i ben aviat comença a guanyar prestigi i reconeixement. ‘’El fascinerós és al replà’’, ‘’El rellogat’’, o ‘’El botí’’ esdevenen títols d’èxit. L’estiu de 1967, als trenta-quatre anys, Orton és assassinat a cops de martell pel seu amic Halliwell, posseït per un atac de gelosia a causa de l’èxit del seu company. Una mort grotesca digna de la ploma del mateix Orton. Tres peces de teatre llargues i quatre de curtes. Un tres i un quatre. Com les xifres de l’edat de la seva mort. I una més d’inacabada. Aquesta és la breu herència literària que Orton, considerat un dels dramaturgs més originals del segle XX, ha deixat per als nostres dies. A ‘’El fascinerós és al replà’’, l’acció gira al voltant de la Joyce, una ex-prostituta que intenta normalitzar la seva vida al costat del Mike, un home irlandès sense massa escrúpols, misogin i obsessionat amb certs comportaments religiosos. Irromp en escena un tercer personatge, en Wilson, un home aparentment desconegut per la parella que provocarà reaccions dels altres dos personatges i acabarà per descobrir-nos la relació entre tots tres. Els diàlegs dels personatges estan plens de simbolismes i la representació d'aquestes figuracions queda reflectida en aquests tres personatges que, turmentats pel seu passat, acabaran vivint una tragèdia. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1999 segons l’adaptació de Joan Carles Peris, sota la direcció de Joan Garrigó i amb les veus de Rosa Izquierdo en Joyce, Joan Salvador en Mike, i Ramon Bravo en Wilson. La narració és de Joan Rodón, el Muntage Musical de Nina Mataix,i la realització tècnica de Joan Borràs.