Radioteatre. El lector por horas 27/04/2024

Sanchis Sinisterra neix a València el 1940. El 1957 comença a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València, i dos anys després és nomenat director de la secció del TEU (Teatro Español Universitario). Aquest mateix any inicia la seva col·laboració amb la revista Claustro i poc després trenca la seva relació amb el TEU per fundar l’Aula de Teatre a la seva Universitat. El 1963 posa en marxa l’Associació Independent de Teatres Experimentals. El 1967 obté una càtedra en un institut d'ensenyament mitjà a Terol i abandona la Universitat de València. El 1971 el traslladen l'Institut Pau Vila de Sabadell i aquest mateix any el nomenen professor titular de l’Institut de Teatre de Barcelona. El 1976 participa en el primer Festival Grec de Barcelona com a director d'una de les companyies de l'Assemblea d'Actors i Directors de Barcelona. Un any més tard, es converteix en el director del Teatro Fronterizo, un col·lectiu d'autors, directors i actors reunits entorn de l'experimentació teatral. Sanchis Sinisterra inicia amb Teatro Fronterizo un important treball d'investigació teatral. Entre 1981 i 1984 dirigeix l'Associació Cultural Escena Alternativa que ell mateix havia contribuït a crear. A partir de 1984 és professor de Teoria i Història de la Representació Teatral a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1989 posa en marxa la Sala Beckett a Barcelona, un espai per a la investigació i experimentació escèniques on Sanchis imparteix cursos per a actors i autors; projecte que abandona el 1997 quan es trasllada a Madrid on crea el Nuevo Teatro Fronterizo.   L’obra de Sanchis és una fusió entre la tradició i les línies dramàtiques contemporànies; i l’experimentació i la investigació són constants. Del seu extens ventall d’obres teatrals, podem destacar títols com «El retablo de El Dorad (1984)»; «¡Ay, Carmela!» (1986), de la que ell mateix en va fer l’adaptació cinematogràfica; «Los figurantes» (1989)«Los náufragos de Alvar Nuñez» (1991); «El cerco de Leningrado» (1993); «Flechas del ángel del olvido» (2004); o «El lector por horas» (1999), l’obra que avui posem en antena. A banda, és també autor de nombroses obres de caràcter divulgatiu i un dels autors més premiats i representats del teatre espanyol contemporani.   «El lector por horas», és la història de Lorena, una jove que ha perdut la visió a qui, per fer més suportable la seva vida, el seu acabalat pare, Celso, contracta un lector per hores, Ismael, a fi de que faci lectura de textos en veu alta, evitant qualsevol altra comunicació. Malgrat això, aquesta comunicació entre Ismael i Lorena es produeix, per part d'ella fent-li partícip de les seves inquietuds i els seus sentiments i per part d'ell, simplement accentuant l'entonació en paràgrafs seleccionats de les lectures, i convenients a l'efecte d'allò que vol transmetre. A partir d’aquí, sorgeixen conflictes entre els diferents personatges, i trasllueix la difícil relació entre pare i filla. L’obra fou estrenada al Teatre Nacional de Catalunya el 21 de gener de 1999, amb direcció de José Luis García Sánchez, i la interpretació de Juan Diego com a Ismael; Clara Sanchis, la filla de l'autor, com a Lorena; i Jordi Dauder en Celso. Tres mesos després, aquest mateix muntatge es va representar al Teatro María Guerrero de Madrid. La tardor de 2023, l’obra ha estat portada de nou als escenaris, a la Sala Beckett, amb un repartiment format per Pep Cruz, Mar Ulldemolins i Pere Ponce, sota la direcció de Carles Alfaro.   La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2024, sota la direcció de Rosa Aguado, amb les veus de José Luis Morales en Celso, Aurelio Rodriguez en Ismael i Rosa Aguado en Lorena. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.