Radioteatre.El Pan y la Tierra (Primera part) 02-03-2019

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Primera part) Emissió del 2 de febrer de 2019 Angel Cazorla Olmo neix el 1930 a Santa Cruz de Marchena, a la província d’Almeria, en el sí d’una família humil dedicada a l’agricultura. Des de ben petit, al mateix temps que segueix els seus estudis primaris, comença a ajudar al seu pare en les feines del camp. Durant les jornades de treball, el pare, un home de cultura i gran aficionat a la literatura i la poesia, acostuma a recitar-li poemes; uns poemes que el nen memoritza amb una gran facilitat i que no fan més que incrementar el seu interès per la lectura i els llibres. Amb l’esclat de la Guerra Europea, però, el pare es veu obligat a emigrar als Estats Units. És aleshores que comença a aprendre un rudimentari anglès gràcies a un antic mètode que encara conserva. El 1945, una vegada finalitzats els seus estudis primaris, a causa de les penúries de la postguerra i la manca de mitjans per continuar estudiant, decideix marxar sol a Catalunya. Durant dos anys i mig, encadena diverses ocupacions laborals i pateix tota mena de calamitats, i passa moltes estones d’oci a la Biblioteca Pública Soler i Palet de Terrassa, on descobreix un gran nombre de literats i poetes dels que no havia sentitt parlar mai. El 1947, torna al seu poble d’origen. Pocs mesos després però, decideix tornar a Catalunya, aquest cop acompanyat dels seus pares i la seva germana. Practica la boxa i el teatre d’aficionats i encadena nombroses experiències laborals fins que aconsegueix una ocupació estable en una fàbrica de filatura de llana. El 1953, després de contraure matrimoni, s’inicia com a autor de literatura popular, i amb el pseudònim de Kent Wilson publica gairebé un centenar de relats western, de guerra, de ciència ficció i altres gèneres. Sota l’assessorament del poeta i escriptor Juan Francisco Abad, perfecciona els seus coneixements de mètrica i rima de versos i augmenta la seva producció poètica que havia iniciat anys enrere. Cazorla defineix la poesia om un autèntic verí del que encara avui no n’ha trobat l’antídot. El 1958, decideix emigrar a la regió de Lovaina, a Bèlgica. Allà assisteix a classes nocturnes per obtenir la diplomatura de llengua anglesa i llengua francesa, mentre de dia treballa com a peó de la construcció. Malgrat que les diplomatures aconseguides exigeixen tres anys d’estudi, els seus coneixements previs li permeten començar pel segon curs i escurçar així el temps d’obtenció. La càrrega de treball, els estudis, i el fred clima belga porten l’autor a la nostàlgia i a un refugi constant en els records de la seva infantesa. D’aquesta estada a Bèlgica, daten dues de les seves novel·les: ‘’Crónica de una herencia’’ i "El Pan y la Tierra'', del 1959, ambdues carregada de referències a la seva Andalusia natal, i on els records i les inquietuds de l’autor emergeixen constantment. ‘’El pan i la Tierra’’ arribarà, el 1961, a les votacions finals d’un important premi literari a Espanya. Ja de tornada al casa, el 1960, comença a dedicar-se plenament a l’exercici de la traducció de textos i viatja gairebé arreu del món com a executiu de vendes d’una important empresa tèxtil egarenca. Simultàniament, continua la seva producció poètica, la dedicació a l’esport i al teatre aficionat; i col·labora amb el diari local, on sota els pseudònims de Sirio i Zora, publica diversos articles setmanals. Participa, també, a la Festa de la Poesia que anualment es celebra a la ciutat. Fruit de la seva producció poètica són dos dels llibres que ha publicat, ‘’Sonetos al hombre’’ i ‘’El viento i la memoria’’, però n’hi ha molts d’altres encara,avui, inèdits. En jubilar-se, estableix novament la residència al seu poble natal, on comença a col·laborar amb diverses entitats culturals. L’any 2011, torna a la ciutat on ha passat gran part de la seva vida, Terrassa, per instal·lar-s’hi de manera definitiva. Segons alguns estudiosos, Angel Cazorla és, després de Francisco Villaespesa i Carmen de Burgos (Colombine), l’autor almerienc que més pàgines ha escrit si es tenen en compte la vuitantena de novel·les populars, les més de tres-centes traduccions, el mig miler d’articles periodístics i els diversos centenars de poemes. Malgrat tot, però, l’autor segueix dient que és un etern aprenent de tot. ‘’El Pan y la Tierra’’ fou concebuda inicialment com a novel·la i publicada en edició impresa el 1974 a càrrec del mateix autor. El 1987, el Quadre de Veus de Radioteatre, aleshores adscrit a la desapareguda Ràdio Terrassa EAJ25, proposa a Cazorla l’adaptació de la novel·la per a ser emesa com a serial radiofònic. Després de diversos mesos de feina, la novel·la radiofònica, amb un total de cinquanta capítols, veu la llum la primavera del 1989, i obté un èxit notable en el moment de la seva emissió. ‘’El Pan y la Tierra’’ és un drama rural que transcorre durant la segona dècada del segle XX a un poble de la província d’Almeria. L’acció es situa durant l’època gloriosa del conreu de la famosa ‘’Uva de embarque’’, una varietat autòctona de la zona, originària de mitjan segle XIX, i exportada a gran part dels països europeus i els Estats Units. ‘’El Pan y la Tierra’’ és la història d’un poble, dels seus costums, de la seva idiosincràsia, i d’uns personatges qualssevol, gairebé tots pertanyents a una mateixa família, que es mouen entre amors trencats, enveges, odis, passions, ..., amb l’ombra d’un destí estrany i capritxós alhora. Segons escriu el mateix autor en el pròleg de l’obra, ‘’El Pan y la Tierra’’ és una crònica imaginària que vol transmetre la seva personalitat i les seves vivències, amb algunes pinzellades de caire autobiogràfic, i en un entorn que coneix fins al més mínim detall. ‘’Los personajes de esta novela son enteramente imaginarios. Son personajes sacados de la època y del ambiente en que se desarrolla la acción; personajes que hubieran podido existir, però que no existieron jamás. Los lugares, por el contrario, son reales hasta en sus menores detalles. Ellos traen a mi memoria días de hambre, de alegría, el recuerdo angustioso de una guerra fraticida y el perfume tierno de una infancia desnuda y retozona que obstinadamente se resiste a ser pasto del olvido.’’ I conclou amb una dedicatòria especial per als seus pares: ‘’ Con ellos he compartido el Pan; con ellos, un día, compartiré también la Tierra’’ La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 1987, segons l’adaptació radiofònica del mateix autor i sota la direcció de Joan Garrigó, amb les veus de Joan Rodón, Guillermo Salceda, Ramon Bravo, Antoni López i Maria Glòria Farrés en els papers principals. El muntatge musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.