Radioteatre.El Pan y la Tierra (Tercera part) 16-02-2019

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Tercera part) Emissió del 16 de febrer de 2019. En l’emissió anterior, vam conèixer Rafaelito, el nen més saberut de l’escola del poble; i alhora el nét del Tío Leoncio. Rafaelito acostuma a burlar-se del seu pare perquè sol fer-li un examen setmanal improvisat per comprovar els seus progressos. Pedro, en acabada la jornada, torna al poble. Don Santiago, el mossèn, el renya per no haver anat a missa el diumenge abans. Pedro, en un rampell de sinceritat i esperant una mica de comprensió, li explica a Don Santiago que està enamorat de la seva cosina Rosalía i li’n demana opinió. El mossèn el retreu dient-li que ha de fer cas al seu pare i buscar-se una altra xicota. Hi ha gran ambient a la plaça del poble. Els nens es barallen, les beates resen el rosari i els altres joves amics de Pedro li recriminen que no porti diners per convidar-los a una ronda de vins. Pedro maleeix el seu pare, un home avar que no li deixa anar ni un ral. A la porta de la casa de la família de Pedro, hi ha Manuela (la seva germana), el marit d’aquesta, la cosina Rosalía, i el Tío Gaspar, que compta les històries de la seva estada a la Guerra de Cuba com a militar. Rafaelito, tot un set-ciències, s’adona d’algunes incongruències i contradiccions del discurs del Tío Gaspar i el posa contra les cordes. Malgrat les constants rectificacions del nen, l’home, enardit, continua explicant les seves històries de la Guerra. Mentrestant, Pedro sembla absent i pensatiu, i només té al cap el seu germà Rafael i es pregunta en deu ser aleshores. De sobte, arriba Salvador, el mosso més ric del poble, que s’incorpora a la tertúlia. Pedro, gelós, marxa maleint el seu pare, Salvador i Rosalía, i comença a vagarejar pels carrers del poble. Imagina la seva cosina barallant-se amb Marta la del Encinar, i amb un impuls de valentia s’acosta a casa de la prostituta. Just abans d’arribar-hi, s’acovardeix, i decideix mantenir_se a una certa distància. Marta, però, que jeu asseguda a la porta de casa seva, el veu; li demana que s’acosti, i tots dos inicien una conversa. Passada una estona, Marta el convida a entrar. Aleshores, Pedro, justificant-se, li conta els seus problemes i fa saber que no du diners. Ella, comprensiva, accedeix a prestar-li els seus serveis i a no cobra-li res aquesta vegada. Pedro, fet un flam, s’acosta al llit, i en una al·lucinació veu el seu pare mirant-lo des del jaç. Espaordit, com si portés el diable dins seu, fuig sobtadament. Us recordem que la versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 1987, segons l’adaptació radiofònica del mateix autor, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Joan Rodón, Guillermo Salceda, Ramon Bravo, Antoni López i Maria Glòria Farrés en els papers principals. El muntatge musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.