Radioteatre. El zoológico de cristal 23/10/2021

Thomas Lanier Williams, nascut el 1911 a Columbus (Mississipi), és el mitjà dels tres germans d’una família benestant, amb un pare dedicat a la venda de calçat, que a mida que envelleix es torna cada cop més agressiu, i una mare descendent d’una bona família del sud del país. El 1916, la família es trasllada a Saint-Louis a Missouri. Poc després, li és diagnosticada una diftèria, fet que l’obliga a fer repòs absolut durant gairebé dos anys. És aleshores, que la seva mare decideix comprar-li una màquina d’escriure i animar-lo a utilitzar la imaginació per crear textos literaris mentre duri la seva convalescència. El 1930, Williams ingressa a la Universitat de Missouri, on els seus companys el bategen amb el sobrenom de Tennessee, fent referència al seu fort accent del sud i el seu origen familiar. És a partir d’aquesta època que comença a escriure guions dramàtics breus que passen sense pena ni glòria. El 1940, ‘Battle of Angels’ obre un cicle dramàtic dominat per la visió esquinçada i lírica de la forma de vida americana. L’èxit i la fama li arriben amb ‘El zoo de vidre’, de 1945 i ‘Un tramvia anomenat desig’, del 1947; dos drames que responen a l’estructura recurrent del teatre de Williams, ambientat al sur dels Estats Units, en un món immòbil, tancat en el seu propi passat aristocràtic. D’ençà d’aquest moment, l’èxit va en augment, i els seus guions dramàtics gaudeixen d’un gran ressò. ‘Estiu i fum’ (1948), ‘La rosa tatuada’ (1951), ‘La gata sobre la teulada de zenc calenta’ (1955), ‘La caiguda d’Orfeu’ (1957), ‘De sobte, l’últim estiu’ (1958), o ‘La nit de la iguana’ (1961), són alguns dels seus títols de més èxit. ‘Un tramvia anomenat desig’ i ‘La gata sobre la teulada de zenc calent’ són les seves dues peces de major tirada i amb més èxit dalt dels escenaris nord-americans; ambdues guardonades amb el Premi Pullitzer i portades al cinema amb un gran repartiment artístic. ‘’El zoológico de cristal’’ (The Glass Menagerie) és, en certa manera, una obra amb tints autobiogràfics narrada des del punt de vista d’un dels seus protagonistes. És la història d’una família del sud on Amanda, la mare, abandonada pel marit anys enrere, s’esforça per sortir de la pobresa i intentar protegir els seus fills del seu passat i del seu incert futur. Tom, el fill, és un aspirant a escriptor que treballa en un magatzem per mantenir la seva família, i la banalitat i l'avorriment de la vida quotidiana el porta a passar la major part del seu temps lliure veient pel·lícules als cinemes locals a totes les sessions de la nit. Amanda està obsessionada amb trobar un "autèntic gentilhome" per a Laura, que passa la major part del temps amb la seva col·lecció de figuretes d'animals de vidre. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2007 segons l’adaptació de Joan Rodón, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Amanda, Laura Castillo en Laura, Ricard Pagès en Tom, i Aurelio Rodríguez en Jim. La narració és d’Ismael Majó, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.