Radioteatre Els Sense Cor 27-05-2017

Els sense cor En el marc de la Temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui volem fer-vos arribar una farsa en tres actes d'Apel·les Mestres, ''Els sense cor''. Apel·les Mestres i Onós, barceloní, nascut el 1854, és un dels autors de més renom de les darreries del segle XIX i començaments del XX de la literatura catalana. La seva obra compren una abasta producció en prosa, poesia, teatre, música, dibuix i il·lustració gràfica. Els seus inicis com a escriptor són força precoços. Ell mateix explicava que amb set anys ja havia escrit el seu primer drama teatral, un guió per a teatrets de miniatura on acabaven morint tots. Però la por escènica que li produïa la presència del públic en directe, va fer que estigués molts anys sense decidir-se a escriure obres de teatre. La seva joventut va dedicar-la a la composició de poemes musicats que es presentaven davant del públic en concerts lírics impulsats pel seu amic Ignasi Iglesias o pels músics Enric Morera i Anselm Clavé. Frederic Soler (Pitarra), reconegut dramaturg i empresari teatral de l'època va intentar convènçer diverses vegades Mestres perquè escrigués per al teatre, però ell s'hi va negar argumentant que les seves obres poètiques ja eren carregades de llavor teatral, puix que acostumava a fer una extensa descripció de l'ambientació i els personatges, i a desplegar una trama escènica carregada de diàlegs. Mestres s'havia resistit a crear obres teatrals fins que el 1901, en l'anomenat ''Teatre Líric Català'', del que el seu amic Ignasi Iglesias n'era l'impulsor, i davant la manca de títols, el mestre Enric Morera li demana una obra per musicar. Mestres decideix agafar un dels seus ''Poemes de Mar'' i escriu ''La Rosons'', que posteriorment seria estrenada al Teatre Tívoli amb èxit notable. Poc després, escriuria ''Picarol'' per a Enric Granados, i ''La barca'', també per a Morera; a més d'un seguit d'altres obres on recorria a escenificar els seus propis poemes, que sovint retrataven temes mariners que Mestres coneixia a la perfecció gràcies a les seves estades a Caldetes. A Mestres li va tocar de viure una època a cavall entre el Modernisme, amb els qui anhelaven transformar la societat catalana, modernitzar-la i donar-li un sentit nacional; i el Noucentisme, amb la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, amb una actitud molt més burgesa i sovint en contraposició amb els seus predecessors. En l'obra que avui posem en antena, ''Els sense cor'', es posa de manifest aquesta pugna. Estrenada el 1909 al Teatre Romea, l'àntitesi entre la intuïció i la raó, el cor i cervell, esdevé amb un sentit ètic; i confronta el pensament modernista envers el noucentista. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre sota la direcció de Toni Garrich, i amb la participació de Jaume Sellarès en el Doctor Gras, Jordi Bernad en Pierrot, Rosa Aguado en Donya Victòria, Anna Massallé en Victorina, Joan Salvador en Arnau, Laura Castillo en Clareta, Robert Rué en el senyor Refart, Josep Maria Sans en el senyor Regordosa, Joan Roca en Fèlix, Margarida Fabregat en una senyora, Berta ballarà en una senyoreta i Toni Garrich en el mosso. La narració és de Marta Plaza i el Muntatge musical i la realització tècnica de Joan Borràs. Esperem que gaudiu de l'audició d'avui. Aquí comença ''Els sense cor'' d'Apel·les Mestres.