Radioteatre. Escuadra hacia la muerte 19/11/2022

Alfonso Sastre Salvador neix a Madrid el 1926 en el sí d’una família treballadora. Fill de pare murcià, Alfonso, actor de la companyia de Francisco Villaespesa, i mare salamanquesa, Aurora; Sastre creix al costat dels seus tres germans, mentre segueix estudis de primària en una escola catòlica. En plena adolescència, el 1939, Sastre viu de prop l’esclat de la Guerra Civil, els bombardejos i la fam, un fet acabarà marcant-lo en endavant. Després d’acabar el batxillerat, el 1943, accedeix a la Universitat, on inicia, primer, la carrera d’Enginyeria Aeronàutica, i després la d’Aduanes, però acaba per abandonar-les totes dues. La seva vocació pel teatre el porta, el 1945, a ser un dels fundadors de «Arte Nuevo», un grup teatral amb pretensions per renovar l’escena espanyola. Un any després, estrena la seva primera obra com a dramaturg, «Uranio 235» , una tragèdia que gira al voltant de la Segona Guerra Mundial i la bomba atòmica. Aquest mateix any, es matricula a la Universitat Central de Madrid per estudiar Filosofia i Lletres, i esdevé membre fundador de la revista Raíz. El 1950, escriu «Prólogo patético», una obra de la que se’n prohibeix la representació. La mateixa sort corren altres obres següents, incloses en el que s’anomena Teatre d’Agitació Social, que pretén l’agitació política en contra de la dictadura. El 1953, escriu «Escuadra hacia la muerte», que es representada per la companyia de la mateixa Universitat;, i que a la tercera representació acaba essent prohibida. És en aquest context que coneix Eva Forest, la que en endavant serà la seva esposa. D’ençà d’aleshores, Sastre comença a obtenir força èxit amb les seves obres, «El pan de todos» (1953), «La mordaza» (1954), o «El cuervo» (1956), entre d’altres. El 1956 participa a les protestes universitàries contra la dictadura, un fet pel qual és processat, empresonat i posteriorment deixat en llibertat sota una fiança que el deixa sense recursos econòmics i es veu obligat a exiliar-se temporalment a París, on neix el seu primer fill. Malgrat l’exili, Sastre comença a ser un dramaturg reconegut i les seves obres comencen a ser representades a molts teatres espanyols. El 1962 ingressa al Partit Comunista d’Espanya, però l’acaba abandonant deu anys després en considerar-lo massa reformista. La seva producció no s’atura i títols com «En la red» (1959), «La cormada» (1959), «Oficio de tinieblas» (1962), «La sangre y la ceniza»(1965), o «La taberna fantástica» (1966), aquesta darrera prohibida per la censura, són portades als escenaris teatrals espanyols. En aquests anys de dictadura, comença a prendre força l’activisme polític en contra del règim i la lluita albertxale, i comencen a produir-se atemptats terroristes. L’esposa de Sastre, Eva Forest, és acusada de vinculació amb la banda terrorista ETA i participació en diversos atemptats com ara el de Carrero Blanco el 1973. Per aquest motiu, el 1974 és detinguda i empresonada preventivament a espera de judici. Pocs mesos més tard, Sastre és acusat també de delicte de terrorisme i és també empresonat. Això provoca nombroses protestes arreu del món, i Sastre és excarcerat un any després i té la possibilitat de presidir els col·loquis de teatre espanyol a la Biennal de Venècia el 1976. La seva esposa, en canvi, continua empresonada, i no serà alliberada fins el 1977 amb la Llei d’Amnistia de la transició. A partir d’aquest moment, la parella s’estableix a Fuenterrabía, al País Basc, a tocar de la frontera amb França, i continuen lligats a l’activisme polític. El 1985, ja en plena democràcia, s’estrena «La taberna fantástica», per la que obté el Premio Nacional de Teatro i el Premio El espectador y la crítica de Valladolid. A banda, rep diversos guardons més i altres reconeixements, com el Premio Nacional de Literatura el 1993, o l’Homenatge a la Universitat del Pais Basc l’any 2000. L’any 2007 mor la seva esposa, però Sastre continua amb la seva activitat política i literària que progressivament va abandonant degut a la seva edat avançada. Sastre mor el setembre de 2021 a l’edat de 95 anys, deixant un extens llegat d’obres teatrals, assaig, novel·la i poesia. A «Escuadra hacia la muerte», l’acció té lloc durant una hipotètica Tercera Guerra Mundial, en la que un esquadró de cinc homes, sota les ordres del Cabo Goban, són enviats a primera línia del conflicte per tal d’informar dels atacs enemics a la rereguarda. Els soldats, sense cap esperit militar i en plena embriagues, acaben assassinant Goban, al que perceben como un obstacle per la seva pròpia supervivència. A partir d’aquest moment, Pedro, Andrés, Adolfo, Javier y Luis es plantegen quina és la manera millor per conservar les seves vides en l’escenari bèl·lic en que es troben, i cadascun d’ells pren la decisió que creu convenient. L’obra fou estrenada al Teatro Maria Guerrero de Madrid el mateix any de la seva publicació, amb un elenc entre els quals hi figuraven Adolfo Marsillach, Agustín González, Fernando Guillén o Juanjo Menéndez. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2009, sota la direcció de Joan Garrigó i amb les veus de Ismael Majó en el Soldado Adolfo Levin, Ricard Pagès en el Soldado Pedro Reche, Hugo Bassiner en el Soldado Luis Foz, Joan Salvador en el Cabo Goban, Aurelio Rodriguez en el Soldado Javier Gadda, i Jordi Bernad en el Soldado Andrés Jacob. La narració és de Joan Rodón, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.